El Govern calcula en 5.128 milions d'euros l'impacte que ha tingut la pandèmia del covid-19 en els comptes públics el 2020. Un impacte que ve per dues vies. D'una banda, un augment de la despesa de 3.826 milions d'euros i, d'una altra, un descens dels ingressos de 1.302 milions d'euros.

La Generalitat de Catalunya va sortir perjudicada, un any més, amb el sistema de finançament autonòmic. Catalunya va ser la tercera comunitat autònoma que més diners va aportar a la caixa comuna del sistema de finançament, d'un total de 15 autonomies, però va ser la desena que més en va rebre, amb uns ingressos per habitant per sota de la mitjana del sistema.

El retorn als mercats per trobar-hi finançament és, possiblement, una de les notícies que més volen donar els responsables econòmics de la Generalitat des que, l’any 2012, es van veure obligats a demanar el rescat a l’Estat. El Govern va camí de portar una dècada finançant-se gairebé exclusivament a través dels fons estatals, com el famós FLA o el menys conegut FFF. El 2020 la Generalitat seguirà necessitant aquests fons per mantenir la seva operativa, però hi ha una possibilitat seriosa que aquest sigui l’últim any sense tenir accés als mercats.

La Fórmula 1 seguirà a Catalunya, com a mínim un any més. Segons ha pogut confirmar l'ARA, la Generalitat ha aconseguit que Liberty Media, l’empresa propietària de la competició des de fa tres anys, li concedeixi una pròrroga del contracte que totes dues parts tenien fins ara. Amb aquesta pròrroga, Montmeló tornarà a celebrar un Gran Premi el 2020 i, a canvi, el Govern s’ha compromès a seguir avalant per un import anual de 23,4 milions de dòlars (21 milions d’euros). L’aval és una exigència dels propietaris de la Fórmula 1 i, a la pràctica, implica que cada any la Generalitat es vegi obligada a cobrir les pèrdues que genera l’organització d’aquesta competició al Circuit de Catalunya, ja que la venda d’entrades no cobreix ni la meitat dels 21 milions que cobra Liberty Media cada any.

La ministra d’Hisenda en funcions, María Jesús Montero, va assegurar ahir que el govern espanyol no aixecarà el control financer reforçat dels comptes de la Generalitat mentre el Govern “continuï fent afirmacions desafortunades” sobre les seves intencions polítiques.

La patronal Foment del Treball ha reclamat a la Generalitat que rebaixi els impostos autonòmics perquè Catalunya tingui uns nivells impositius equivalents als de la comunitat de Madrid i, d'aquesta manera, millori la seva competitivitat.

El Govern ha reduït un 94,3% el deute públic amb ajuntaments, consells comarcals i diputacions en quatre anys, segons dades de la tresoreria de la Generalitat a què ha tingut accés l'ACN. Així, l'any 2015 la Generalitat tenia un deute de 1.334,46 milions d'euros amb els ens locals, dels quals 622,23 milions d'euros eren amb els ajuntaments. La xifra es va anar reduint fins als 76,06 milions al tancar l'exercici del 2018.

El Tribunal Suprem ha desestimat els recursos que la Generalitat havia presentat contra la intervenció de les finances catalanes que va dur a terme l'anterior ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, prèviament a la celebració del referèndum de l'1 d'octubre. Concretament, la secció tercera de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem ha decidit per unanimitat rebutjar els dos recursos que el govern de la Generalitat va interposar el 28 de setembre de l'any passat, informa Mariona Ferrer i Fornells.

El ministeri d'Hisenda ha retallat per sorpresa els diners que entregarà a les comunitats autònomes pel model de finançament. Una xifra que ja estava anunciada des del juliol i sobre la qual les comunitats van elaborar els seus pressupostos durant la tardor passada.

La Generalitat intervinguda estima que haurà de demanar prestats al fons de liquiditat autonòmic (FLA) el 2018 un total de 9.349 milions d'euros, un 21% més del que havia demanat el 2017.

El portaveu del govern central, Íñigo Méndez de Vigo, ha fet un anunci molt important: està disposat a provocar una suspensió de pagaments a Espanya, un fet de conseqüències imprevisibles per a tothom, inclòs el mateix estat espanyol.

Aquest estiu farà cinc anys que la Generalitat viu sotmesa al fons de liquiditat autonòmic (FLA), un artefacte que el govern central va crear el 2012 per rescatar les comunitats que havien perdut l’accés als mercats en el moment més dur de la crisi europea del deute. Des de llavors, les finances del Govern català han estat sota l’escrutini de l’Estat, un control que posteriorment –el 2015– es va agreujar amb la imposició de mecanismes de control exclusivament per a Catalunya per assegurar-se que els diners del FLA no servien per finançar “vel·leïtats independentistes”, segons va explicar aleshores el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro.

"En termes reals i concrets, d'aquesta reunió no n'ha sortit res". Aquesta és la conclusió taxativa que el vicepresident econòmic de la Generalitat, Oriol Junqueras, extreu de la trobada que va mantenir ahir a Madrid amb la vicepresidenta del govern espanyol en funcions, Soraya Sáenz de Santamaría, i el ministre d'Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro.

"No aplicarem cap retallada afegida a les que ja ens ha obligat a fer el ministeri sobre les polítiques socials". Amb aquest avís ha respost el vicepresident econòmic de la Generalitat, Oriol Junqueras, a la carta que ha rebut del ministeri d’Hisenda en què demana a la Generalitat que efectuï una retenció de disponibilitat de crèdit per complir amb el dèficit del 2015, segons va avançar l'ACN. La Generalitat estima que l'ajustament addicional per reduir el dèficit que li reclama el Govern central suposaria per a Catalunya retallar com a mínim 1.000 milions d'euros.

Primer ple al Parlament després de la investidura de Carles Puigdemont com a president de la Generalitat i primera prova per a l'estabilitat de l'acord entre Junts pel Sí i la CUP. El ple ha servit, també, perquè Puigdemont presenti el seu Govern. El secretari d'Economia, Pere Aragonès, va anunciar dimarts que la candidatura unitària negociarà fins a l'últim moment amb l'esquerra anticapitalista per no perdre la primera votació de la legislatura en una proposta de resolució de l'oposició per recuperar la paga extra als funcionaris del 2012. Poc abans que s'hagi votat, tots els grups de la cambra han arribat a una entesa que permetrà que les dues formacions independentistes no votin per separat en el primer assumpte delicat de la legislatura. L'acord estipula que la quantitat es retorni de forma gradual fins al primer trimestre del 2018. La mesura s'ha aprovat finalment amb 128 vots a favor i cap en contra.

Un Govern plenament vigent per donar resposta a les agressions del govern espanyol. Aquesta es la demanda que ha fet el president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, a la CUP aquest dimecres per apressar l'esquerra independentista a trobar el "desllorigador" que faciliti la seva investidura. En una entrevista a 'El matí de Catalunya Ràdio', Mas ha continuat avui liderant la resposta del Govern davant la intervenció de les finances catalanes, i ho ha fet acusant el govern espanyol de voler donar una imatge d'humiliació de les institucions catalanes". "L'autonomia tal com l'havíem conegut s'ha acabat, no existeix", ha avisat, i ha assegurat que Catalunya es troba en dues batalles, una per la supervivència i una altra per desenvolupar un projecte propi de país. "Amb l'autonomia residual a què ens aboquen, no es pot fer un projecte propi", ha argumentat.

Tot just acabava la roda de premsa del president de la Generalitat, Artur Mas, i els primers grups de l'oposició ja havien sortit a retreure-li les seves crítiques al ministeri d'Hisenda. "És una agressió institucional de l'Estat contra tota la població catalana", havia avisat el president de la Generalitat. El primer de respondre ha estat el líder del PP al Parlament, Xavier García Albiol, que ha defensat la decisió del govern espanyol d'intervenir les finances de la Generalitat. Aquestes són les principals reaccions de l'unionisme.

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha volgut exhibir optimisme econòmic al col·loqui organitzat aquest divendres a la tarda per Tribuna de Girona. Tot i parlar amb "prudència" i insistint que té "els dos peus a terra", Mas ha indicat que hi ha petits factors que fan pensar en "veure llum al final del túnel". "El malalt segueix tenint febre, però li va baixant", ha assenyalat el president de la Generalitat, que ha apuntat que cal crear un "clima de confiança" a partir de les notícies positives per acabar de sortir de la crisi econòmica.

La Generalitat està patint, més que mai, les conseqüències del fet que la clau de la caixa la tingui Madrid. Als impagaments de l'estat espanyol se sumen exigències d'estalvi que Mariano Rajoy aboca a les autonomies i que Catalunya ha de traduir abans del 15 de maig en un pla de reajustament dels pressupostos que redueixin la despesa en 1.700 milions d'euros. Un encaix de números titànic que s'ha de fer sota l'amenaça d'una intervenció de l'Estat, que és qui presta respiració assistida a la Generalitat amb diners que han sortit de les butxaques dels catalans. Tota una paradoxa si es té en compte que Catalunya és qui més aporta a la solidaritat territorial i, a la vegada, pateix més espoli fiscal.