<![CDATA[Ara.cat - proveïdors]]> 10 <![CDATA[Felip Puig sobre el FLA: "Si hem de fer tombarelles des de Collserola perquè ens paguin, ho farem"]]>

El conseller d'Empresa, Felip Puig, ha apressat aquest divendres el govern espanyol a pagar els 3.034 milions d'euros que li corresponen a Catalunya del romanent del fons de liquiditat autonòmicc (FLA) del 2014, i ha dit que el Govern farà el que hagi de fer perquè els proveïdors catalans puguin cobrar. "Si hem de fer tombarelles des de Collserola fins al Port de Barcelona perquè paguin el que és nostre, ho farem", ha manifestat Puig en una entrevista a RAC1.

]]> <![CDATA[Pimec orientarà als proveïdors de l'Ajuntament de Barcelona per implantar la factura electrònica]]>

La patronal Pimec ha desplegat un programa per assessorar i ajudar les petites i mitjanes empreses proveïdores de l'Ajuntament de Barcelona a passar-se a la factura electrònica. Aquest és un requisit obligatori a partir del proper 15 de gener per a totes les empreses que facturin a les administracions públiques de tot l'Estat, tot i que la mateixa Pimec reconeix que s'anirà aplicant al ritme que les administracions estiguin preparades per fer el canvi.

]]> <![CDATA[El Tribunal de Comptes destapa que València deu 47 milions en factures fora de pressupost]]> Un informe del Tribunal de Comptes sobre el pla d'ajudes del govern espanyol a municipis per al pagament de factures del 2011 ha tret a la llum diverses irregularitats en la comptabilitat dels ens locals. Així, l'ens fiscalitzador assenyala, per exemple, l'existència d'un gran nombre de factures pendents de pagar però no imputades a cap partida pressupostària. A la ciutat de l'Estat on n'hi ha més és Saragossa, que a finals de 2011 tenia pendent d'abonar 129 milions fora de pressupost. Un any més tard, la capital aragonesa havia aconseguit reduir-ho fins a 48 milions. Just darrera seu, però, se situava València, que el 2011 tenien factures sense cap partida assignada per valor de 114 milions i que el 2012 ja s'havien reduït a 47 milions. Malgrat tot, encara doblava la tercera ciutat, Madrid, amb un deute amb els proveïdors de 23 milions encara fora de pressupost.

]]> <![CDATA[Catalunya és la comunitat que més recursos ha rebut del fons de liquiditat el 2013]]>

Catalunya ha rebut l'any 2013 un total d'1.892.523,24 euros del fons de liquiditat autonòmic (FLA), cosa que suposa un 29% del conjunt de les comunitats (que han rebut un total de 6.525 milions d'euros), segons ha informat el ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. D'aquesta manera, Catalunya és la comunitat que més recursos ha rebut del fons el 2013, seguida d'Andalusia, que ha rebut 1.661,6 milions d'euros, i el País Valencià, que n'ha rebut 1.124,5.

]]> <![CDATA[Montoro diu que tots els proveïdors dels ajuntaments hauran cobrat les factures pendents la setmana que ve]]> El ministre d'Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, ha assegurat aquest dimarts des del Senat que els proveïdors de tots els ajuntaments de tot l'Estat hauran cobrat totes les factures pendents la setmana que ve. Segons el ministre, del total d'11.563 milions que el govern espanyol ha destinat al pla, Catalunya n'ha absorbit 788. També ha avançat que els ajuntaments tancaran el 2013 complint els objectius de dèficit. En aquest marc, ha assegurat que la reforma de l'administració local no envaeix competències autonòmiques i locals, i només busca "potenciar els ajuntaments" i "evitar duplicitats". Les crítiques en aquesta direcció, ha dit, estan "lluny de la realitat".

]]> <![CDATA[Mas-Colell creu que la retallada al FLA perjudicarà la imatge exterior de l'Estat]]> El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, ha criticat aquest dijous al Parlament la retallada de 1.700 milions d'euros en els fons que ha de rebre Catalunya del fons de liquiditat autonòmica (FLA) i ha afirmat que s'hauran de "tornar als períodes de pagaments de finals del 2012". "Acabarem l'any com el vam començar", ha lamentat el conseller, que ha denunciat que "el ministeri d'Hisenda ha renunciat a la implementació de la llei de morositat".

]]> <![CDATA[La Generalitat Valenciana reclama el dèficit asimètric per poder pagar proveïdors en 30 dies]]>

El conseller d'Hisenda i Administració Pública de la Generalitat Valenciana, Juan Carlos Moragues, ha defensat avui el dèficit asimètric entre comunitats autònomes per poder fer "taula rasa" en el deute comercial i poder pagar els proveïdors en 30 dies a partir de l'1 de gener de 2014.

]]> <![CDATA[El Govern exigeix a Montoro que pagui els deutes si vol que la Generalitat pagui a 30 dies]]>

"Si es tracta de pagar puntualment, que ens paguin els deutes". Missatge clar, concís i contundent del portaveu del Govern, Francesc Homs, davant la intenció del ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, d'articular una altra via per intervenir la Generalitat si no paga els proveïdors en 30 dies. "No sé si ells s'hauran d'autointervenir", ha ironitzat Homs, que ha recordat que "qui no paga el que deu en termes constants en el temps és el govern espanyol". L'executiu que presideix Artur Mas ha deplorat aquest dimarts que el govern espanyol "exigeixi que paguin puntualment aquells que depenen del fet que ells els paguin". "Causa estupor", ha asseverat.

]]> <![CDATA[Hisenda intervindrà les autonomies que no paguin els proveïdors]]>

L'Estat assumirà tributs cedits a les comunitats autònomes si aquestes incompleixen amb el termini mitjà de pagament a proveïdors, és a dir, quan superin, durant dos mesos consecutius, els trenta dies que estableix la llei. Entre les mesures que s'inclouen en l'avantprojecte de llei de control del deute comercial al sector públic, figura que el govern espanyol podrà dur a terme mesures "coercitives" sobre les autonomies que incompleixin el termini mitjà de pagament a proveïdors, tot i que hi haurà un període de "set mesos" perquè qualsevol administració pública pugui corregir les seves deficiències. L'objectiu, segons Hisenda, és no arribar a l'extrem d'aplicar mesures coercitives i per això el govern espanyol "treballarà" durant aquest període de set mesos amb les autonomies.

]]> <![CDATA[Dos proveïdors neguen que fessin els treballs que Nóos va facturar a València]]> Dos proveïdors de l'Instituto Nóos han assegurat aquest dilluns davant del jutge José Castro que els treballs que van realitzar no tenien res a veure amb els fallits Jocs Europeus que va impulsar la Generalitat Valenciana, encara que l'entitat presidida per Iñaki Urdangarin va girar les factures al govern autonòmic.

]]> <![CDATA[La Generalitat Valenciana xifra en 4.069 milions d'euros el seu deute amb proveïdors]]> El conseller valencià d'Hisenda, José Manuel Vela, ha informat aquest dimarts que el deute de la Generalitat Valenciana amb els proveïdors ascendeix a 4.069 milions.

]]> <![CDATA[Catalunya rebrà 2.700 milions de l'Estat per pagar factures a proveïdors]]> La ministra d'Ocupació i Seguretat Social, Fátima Báñez, ha avançat aquest dimarts que la Generalitat i els ajuntaments catalans rebran línies de crèdit de l'ICO per valor de 2.787 milions d'euros per acollir-se al pla de pagament de factures als proveïdors que va decretar el govern espanyol.

]]> <![CDATA[El Govern preveu que les factures pendents amb els proveïdors es liquidin abans de juny]]> El Govern ha aprovat avui acollir-se a la línia de finançament extraordinari de l'Estat espanyol per pagar als proveïdors amb l'objectiu de liquidar abans del mes de juny les factures pendents de pagament a 31 de desembre del 2011. El deute que té la Generalitat amb els proveïdors frega els 6.500 milions d'euros.

]]> <![CDATA[Mas assenyala que l'ICO és "només una via" per pagar els 6.500 milions als proveïdors]]> El president de la Generalitat, Artur Mas, ha explicat avui, en una roda de premsa a Rabat després de reunir-se amb el president del país, Abdelilah Benkirane, que la Generalitat busca vies alternatives als crèdits de l'ICO espanyol per fer front al pagament del deute als proveïdors, que segons ha donat a conèixer avui l'ARA és de 6.500 milions.

]]> <![CDATA[El Govern fixa el deute amb els seus proveïdors en 6.541 milions]]> Les dificultats del Govern per fer front al pagament dels deutes amb els seus proveïdors eren conegudes, però l'executiu havia evitat quantificar la xifra. La llei de pressupostos del 2012, però, n'incorpora una aproximació, que no apareixia en el projecte inicial dels comptes. Així, segons el text definitiu, publicat dilluns al Diari Oficial de la Generalitat, el Govern podrà incrementar el seu límit d'endeutament a llarg termini "pels imports que es puguin concertar amb l'Institut del Crèdit Oficial (ICO) per a finançar pagaments a proveïdors que no s'hagin pogut atendre, [...] per un import provisional de 6.541 milions d'euros". Tot seguit, però, s'hi especifica que "aquest import s'ha de fixar en funció del tancament oficial de la comptabilitat el 31 de desembre de 2011". Un exercici que acostuma a acabar els mesos d'abril i maig i que podria fer variar la quantitat avançada.

]]> <![CDATA[El consell de ministres aprovarà un pla per reduir el termini de pagament als proveïdors]]> El consell de ministres tornarà a estar centrat aquest divendres en l'economia. El govern espanyol aprovarà el projecte de llei d'estabilitat pressupostària i un pla perquè els proveïdors puguin cobrar els seus deutes amb les administracions públiques.

]]> <![CDATA[La Generalitat treballa contra rellotge per aconseguir un crèdit i pagar funcionaris i proveïdors abans de cap d'any]]> El portaveu de la Generalitat, Francesc Homs, ha explicat que el Govern està treballant per aconseguir un crèdit des que el dia 21 es va conèixer la decisió del Banc Central Europeu d'injectar 500.000 milions d'euros al sector financer.

]]> <![CDATA[Proveïdors: les víctimes de la falta de liquiditat]]>

El govern de José Luis Rodríguez Zapatero marxarà de la Moncloa en vigílies de Nadal tocant directament la butxaca dels proveïdors de la Generalitat i, en menor mesura, la dels funcionaris catalans. Els 759 milions d'euros de la disposició addicional tercera que el l'executiu espanyol es nega a pagara a Catalunya obliguen el Govern a treballar en un trencaclosques de tresoreria que tindrà com a grans damnificades les empreses que presten serveis a l'administració pública, a les quals se'ls retardarà encara més els pagaments en un context econòmic ja de per sí asfixiant.

]]>