La companyia biotecnològica ReproNovo, amb seu central a Suïssa i especialitzada en el desenvolupament de tractaments per a la salut reproductiva, ha tancat una ronda de finançament de 65 milions de dòlars, l'equivalent a uns 57,4 milions d'euros al canvi actual, i ha anunciat l'obertura d'una filial a Barcelona. De fet, la gestora catalana Ysios Capital ha participat en la ronda, que ha estat liderada per Jeito Capital. També hi han participat inversors com AXA IM Alts, M Ventures i Alsa Ventures.

Un equip d'investigadors de l'Acadèmia Xinesa de Ciències ha aconseguit crear un ratolí a partir d'esperma procedent de dos progenitors masculins. L'animal, obtingut a partir de complexes tècniques d'enginyeria amb cèl·lules mare, s'ha desenvolupat sense problemes fins a la vida adulta, cosa que suposa una fita important en la reproducció unisexual en mamífers.

L'any 2014 un grup de científics russos va alliberar una parella de cadells orfes de tigre siberià a un racó remot de l'extrem oriental de Rússia per salvar l'espècie. Es tractava dels cadells no emparentats Boris i Svetlaia, que havien estat rescatats d'un entorn silvestre de la serralada de Sikhotè-Alín quan tenien entre tres i cinc mesos de vida. Junts van créixer en captiveri fins que van fer els divuit mesos d'edat, moment en què els van alliberar a la vegada, però a 160 quilòmetres de distància per tal d'ampliar al màxim la distribució d'aquests animals a la regió de Priamur, a la frontera russa i xinesa.

La natalitat a Catalunya va en caiguda lliure i és la més baixa dels últims 30 anys. El 2023 van néixer 54.182 nadons, la xifra més baixa des de l'any 1995, quan es va registrar el mínim històric de naixements. Entre els diversos factors que influeixen en aquesta davallada hi ha l'endarreriment de la maternitat, ja que els catalans cada cop busquen tenir fills més tard i la capacitat reproductiva es perd progressivament amb l'edat. Segons la consellera de Salut, Olga Pané, moltes parelles comencen a intentar-ho més enllà dels 35 anys, i avisa que a aquestes edats "la fertilitat es redueix molt". Per això, la demanda de tècniques de reproducció assistida ha crescut en els darrers anys. Actualment hi ha unes 3.000 persones esperant una fecundació in vitro a la sanitat catalana, amb un temps d'espera mitjà de 274 dies. El 2020 aquest temps era de més de 500 dies.

La reproducció sexual és un gran invent evolutiu, ja que genera noves combinatòries genètiques en els descendents que mai no són iguals als pares tot i compartir-hi moltes característiques. Curiosament, només es reprodueix així un grup menor d'espècies, entre les quals hi ha els humans, que tenen dos sexes diferenciats, els mascles, productors d'esperma, i les femelles, productores d'òvuls. En canvi, la resta d'éssers vius, que són la majoria d'espècies del nostre planeta, es reprodueixen asexualment generant descendents clònics; és el cas de milions d’espècies de bacteris i arqueus, entre d'altres.

Fa 40 anys va néixer el primer nadó per fecundació in vitro a l'Estat. Va ser a Barcelona, el 12 de juliol de 1984, de la mà dels professionals de l’Hospital Dexeus. Des d’aleshores les tècniques de laboratori i clíniques han evolucionat molt, una de les "grans revolucions de la medicina", que ha afavorit el naixement per reproducció assistida d'uns 12 milions de persones a tot el món. També ha propiciat un canvi de paradigma, una nova normalitat de maternitats a edats més tardanes, en solitari i en parelles de lesbianes. “Em sento privilegiada per ser el punt d'inici”, ha explicat aquest dijous Victoria Anna Perea, la primera persona que va néixer per fecundació in vitro a Espanya i que està a punt de celebrar el seu 40è aniversari. L'any 2021, per exemple, l'11% dels naixements a l'Estat van ser gràcies a aquesta tècnica, fins a 40.000 nadons.

¿És possible que les relacions sexuals tinguin els dies comptats i que, en el futur, la reproducció humana es dugui a terme només en laboratoris? ¿O que l’embaràs duri menys mesos i la gestació es faci en úters artificials? Hi ha científics que ho estudien i ho veuen com una realitat. Tot i això, hi ha persones que dubten si realment aquesta és la solució als problemes a què ens enfrontem a l’hora d’aconseguir un embaràs. "S’intenten crear úters artificials per atendre els parts prematurs, però potser abans s’hauria d’entendre que la majoria dels parts prematurs són deguts a l’estrès matern", lamenta Ibone Olza, doctora en medicina i especialista en psiquiatria infantojuvenil i perinatal. "El primer que cal fer és cuidar les embarassades perquè no tinguin estrès, i aquesta és una tasca que ens correspon a tots com a societat", continua Olza, que acaba de publicar el llibre Gestar (Vergara, 2024).

Es necessita molta energia per fer créixer un nadó, només cal preguntar-li a qui hagi estat embarassada. Però justament ara els científics han descobert la quantitat exacta d'energia. En un estudi publicat a la revista Science, investigadors australians calculen que un embaràs humà exigeix gairebé 50.000 calories alimentàries al llarg de nou mesos. Això equival a uns 50 pots de mig litre de gelat i és molt més del que esperaven els investigadors.

Cada primavera bilions de flors s'aparellen amb l'ajuda d'abelles i altres animals. Atreuen els pol·linitzadors a les seves flors amb colors cridaners i nèctar. A mesura que els animals viatgen de flor en flor, porten pol·len amb ells, que pot fertilitzar les llavors d'altres plantes. Un nou estudi suggereix que els humans estan alterant ràpidament aquest ritu anual primaveral. Com que els pesticides tòxics i els hàbitats en desaparició han fet caure les poblacions d'abelles i altres pol·linitzadors, algunes flors han evolucionat per fertilitzar les seves pròpies llavors més sovint que les d'altres plantes. Als científics els ha sorprès la velocitat del canvi, que s'ha produït en només 20 generacions.

Ben segur que La Marató d’enguany serà un espectacle que posarà el focus en un tema tan poc habitual com essencial: la salut sexual i reproductiva. Veurem gent experta i ciutadania parlant d’educació sexual, de la importància de cuidar-nos, de patologies diverses, també de drets... Del tot imprescindible. ¿Però actualment l’atenció bàsica a la salut sexual i reproductiva de la població està ben garantida a Catalunya? I posarà la Marató el focus en aquest tema? 

Del germà gran serà de qui, segurament, se'n conserven més fotografies d'infantesa. És qui gaudeix, almenys durant un temps, de l’atenció exclusiva d'uns pares novells. Es diu que és el més responsable i qui desenvolupa més capacitat de lideratge mentre que el germà petit és el mimat, amb qui s’acostuma a ser més permissiu, i serà, per molts anys que passin, el bebè de la família. I el del mig és... Doncs això, el del mig. Un estatus amb poc prestigi, destronat pel petit i sense el rol més definit que tenen els altres germans. "El germà gran quan arriba és fill únic durant un temps i rep tota la mirada dels pares, i el petit acaba sent la joguina. I el del mig es pregunta: «Qui soc jo?» No sap on col·locar-se, sobretot al principi, però quan passen els anys es recol·loca", apunta Judit Besora, antropòloga i assessora de criança i famílies a La Tribu.

El sexe porta molts maldecaps a les espècies que l’utilitzen per reproduir-se, ja que aconseguir aparellar-se requereix una gran inversió de temps i recursos. Això sí: és una bona manera d’assegurar que el genoma no s’estanca, i per això l’evolució l’ha afavorit en un ampli rang d’éssers vius. Malgrat aquests avantatges, hi ha alguns animals que han acabat optant per maneres més simples, com per exemple la partenogènesi, en la qual un nou individu es forma a partir d’un ou no fertilitzat. A la pràctica, vindria a ser com una clonació, ja que el descendent sol ser genèticament idèntic al progenitor. Un article publicat recentment a la revista Current Biology demostra que, amb una manipulació relativament simple, es pot aconseguir que una mosca femella faci servir aquest sistema per reproduir-se sense l’ajut de cap mascle.

En els humans, com en altres animals, la reproducció segueix un principi molt simple: cal que una cèl·lula del mascle s’ajunti amb una de la femella perquè comenci a formar-se l’embrió, que, després d’un període d’incubació, es convertirà en un nou individu. Aquestes cèl·lules originals no són de qualsevol tipus, sinó que han de tenir unes característiques especials, la principal de les quals és que només posseeixin la meitat de cromosomes que les cèl·lules normals. S’anomenen gàmetes, són l'òvul i l'espermatozou.

Tenir un fill podria deixar de ser possible només a partir de la interacció d’un mascle i una femella o, per ser més precisos, entre cèl·lules sexuals masculines i femenines o, el que ve a ser el mateix, entre un espermatozou i un òvul. Un experiment liderat per l’investigador japonès Katsuhiko Hayashi, de la Universitat d’Osaka, ha demostrat que es poden generar embrions viables i fèrtils de ratolí a partir de cèl·lules de la pell de dos individus mascles. 

Els mamífers només poden reproduir-se a partir de la fecundació dels òvuls amb espermatozous, però un grup de científics xinesos ha desafiat la teoria de la reproducció sexual. Investigadors de l'Hospital Renji de Xangai han aconseguit que una femella de ratolí tingui fills tota sola a partir d'un únic òvul modificat genèticament i sense necessitat de fecundar-lo amb ADN masculí. Es tracta del primer mamífer que ha aconseguit tenir cries sense necessitat de sexe o esperma a partir d'induir-li la partenogènesi, el nom amb què es coneix la capacitat d'alguns animals de tenir descendència a partir de les seves pròpies cèl·lules reproductives. De manera natural, aquest fenomen és únicament possible en insectes i rèptils, així com excepcionalment alguns ocells, però fa anys que diversos laboratoris del món, sobretot a Àsia, busquen noves tècniques per recrear-lo en l'àmbit de la investigació. Els resultats de l'estudi s'han publicat a la revista de l'Acadèmia Nacional de les Ciències dels Estats Units.

Set de cada deu dones asseguren que s'han sentit menystingudes durant l'embaràs o el part i gairebé el 40% expliquen que van sentir-se jutjades o "esbroncades" al demanar una pastilla anticonceptiva. Aquestes són només algunes de les dades que recull el primer Informe Anual de l'Observatori de Drets Sexuals i Reproductius, que s'ha presentat aquest dimarts a Barcelona coincidint amb el Dia Mundial dels Drets Humans.

L’androcentrisme de la medicina -feta per i per a homes- ha relegat històricament les patologies exclusivament femenines a un segon pla i ha invisibilitzat les genitals i les hormonals. Un 10% de les dones en edat reproductiva al món tenen la síndrome dels ovaris poliquístics, però n’hi ha moltes més que no saben que la tenen. El fet que una dona no pugui accedir a un diagnòstic i a un tractament adequat que li alleugi els problemes menstruals i els canvis físics i hormonals provocats per aquest desordre perjudica les afectades, especialment les més joves. El doctor Stephen Franks, catedràtic d’endocrinologia reproductiva de l’Imperial College de Londres, adverteix de la necessitat de millorar l’accés a la informació sobre els ovaris poliquístics. Especialment, però, dins de la mateixa consulta ginecològica.

L'estat espanyol torna a canviar el criteri per inscriure els nadons nascuts per gestació subrogada en menys d'una setmana. Després d'admetre divendres passat una prova d'ADN per demostrar la paternitat o maternitat dels progenitors i recular 24 hores després, Espanya permetrà la inscripció dels menors acabats de néixer al Registre Civil Consular de Kíev a la quarantena de famílies espanyoles que han optat per aquesta tècnica de reproducció. Aquest cop, però, ha advertit que és una decisió provisional i que té com a únic objectiu desbloquejar les famílies retingudes a la capital ucraïnesa.

Un mamífer necessita un altre mamífer del sexe oposat per tenir fills, almenys fins ara. Però, ¿i si dos mamífers del mateix sexe poguessin tenir descendència? És el cas de dos ratolins femella que han tingut 29 cries sanes. Un grup de científics han aconseguit per primera vegada que això passi combinant l'ADN de les dues femelles. També ho han fet amb mascles, però les cries no han sobreviscut.

Fer una figura de cera o un ninot que representi de manera fidedigna algú famós és molt difícil que no acabi en fracàs. I encara més si la persona és d’edat infantil i estimada pel gran públic. Això és el que ha passat a Holanda amb la nina que l’especialista russa Elena Timkaeva ha fet de la futura reina del país, la princesa Amàlia, de només 14 anys. L'artista s'ha inspirat en la imatge de la nena el dia de la proclamació del seu pare, on va destacar per anar vestida de color blau amb el mateix vestit que les seves germanes.