No van arribar ni a fer cap llista. El local estava al passatge Calders i és un autor que els agradava. Per això la Isabel Sucunza i l’Abel Cutillas van tenir clar el nom amb el qual tirar endavant una llibreria sense bestsellers i amb molta edició independent que ja suma més de 10 anys de vida. 

Caminar pel centre de Barcelona cansa. Això és un fet. I hi ha vegades que necessites parar, descansar, fer un cafè i continuar la ruta. Avui, doncs, parlem d'un oasi que es troba dins un altre oasi: la llibreria La Central del Raval. Les llibreries ja són de per si espais de calma on (a no ser que sigui Sant Jordi) les revolucions baixen i s'hi està més tranquil. Aquesta, a més, té una cafeteria a dins, tot i que podríem dir a fora, perquè bona part de les taules que tenen són exteriors. La cafeteria es diu Decameron, i té tres espais. Un pati petitó, les taules de dins, on hi ha el taulell per fer la comanda, i després, l'espai més gran, on hi ha la majoria de taules.

No cal dir que les llibreries alimenten l’esperit crític, la set de coneixement i, en definitiva, l’ànima. Però avui us parlarem d’una llibreria que també ens alimenta de la manera més prosaica, honesta i directa possible: la + Bernat.

Com que quan em fico en una llibreria sempre me n'enduria moltes coses, més d'una vegada m'he imaginat entrant-hi amb un carro d'aquells del súper. És un somni relativament modest, que em fa somriure: poder agafar tots els llibres que em facin il·lusió, sense pensar en el preu, ni en l'espai que ocupen, ni en si tindré el temps per llegir-los (ja he dit que és un somni). Com sempre, la realitat insisteix a passar-nos la mà per la cara, i des de fa alguns dies estic fascinada amb això que ha passat a la llibreria Hoepli de Milà. Vaig llegir l'article del Jordi Nopca, sobre la misteriosa compra d'un aparador sencer, valorat en 10.000 euros, i la curiositat m'ha portat a repassar els mitjans italians per intentar saber-ne el màxim de coses.

Un home elegant va entrar fa poc més d'una setmana a l'emblemàtica llibreria Hoepli de Milà i va comprar tots els llibres que hi havia exposats a l'aparador. Eren més de 200 volums, que tenien un cost total de 10.000 euros. "No recordo un episodi tan excepcional en les històries que em van explicar els meus avis o besavis. A partir d'ara podré transmetre aquesta anècdota als meus fills i nets", ha assegurat al Corriere della Sera el propietari, Matteo Hoepli, cinquena generació de llibreters des que Ulrico Hoepli va fundar el 1879 l'establiment i l'editorial que des de llavors porten el seu cognom. "La idea que algú pugui considerar un aparador tan bonic per comprar-lo tot sencer em va semblar sorprenent", afegeix.

El Berenar Literari de la llibreria El Cucut de Torroella de Montgrí arriba dijous a la seva desena edició amb el “deure imprescindible” de retre tribut al malaguanyat escriptor Vicenç Pagès Jordà, veí del municipi i “amfitrió oficiós” de la trobada, i amb un decreixement del nombre d’autors convidats que conjuri el risc de morir d’èxit. La llibretera Maria Teresa Calabús creu que cal tornar als orígens i al motiu principal del berenar de bunyols, “que és essencialment una trobada entre autors i lectors”. Segons Calabús, “amb més de 100 escriptors, com en edicions passades, tot es desborda i no trobes ningú, a banda que també teníem dificultats logístiques i per col·locar tots els títols a la llibreria”. 

“No té sentit tenir llibres a casa”. Paro de fregar plats i apujo el volum de la ràdio. Al Versió RAC1, Toni Clapés li explica a Sergi Pàmies que està llegint un llibre d’Oscar Tusquets en què diu això, que ja n’hi ha prou. Prou d’acumular llibres, quan resulta que tenim un aparell com la tablet, que treu sentit a les nostres biblioteques. Clapés esmenta alguns dels inconvenients que planteja l’arquitecte, evidentment apareix la qüestió de l’espai, i Pàmies fa una frase enginyosa i bastant indiscutible: és veritat, el que diu, però no és real, perquè hi ha gent que vol tenir llibres a casa.

Hi ha vegades que els astres s’alineen. Ho explica la Marta en cotxe cap a la llibreria La Lluerna, a la plaça Gran del barri Vell de Ripoll. És l’única botiga que només ven llibres de tota la comarca, va néixer fa només vuit mesos i escalfa motors per a una tardor farcida de presentacions de llibres, concerts i l’estrena del club de lectura. Un nou espai de trobada per revitalitzar la vida cultural de Ripoll. “No sabia ni que tenia vocació de llibretera, però col·lectivament hi vam veure una oportunitat”, reflexiona. La Lluerna és una de les set empreses amb què està diversificada la cooperativa d’habitatge i producció Mas La Sala. És el projecte vital de sis joves que fa set anys van decidir entrellaçar les seves vides lluny de la ciutat, on s’havien criat, i ja en fa quatre que van aconseguir materialitzar-ho en una finca de 60 hectàrees a Sant Pau de Segúries, a 900 metres d’altitud.

Nadia Wassef tenia 27 anys quan amb la seva germana Hind i una amiga, Nihal, es van decidir a fundar la llibreria Diwan al Caire. Era l'any 2002. "En aquell moment d'atròfia cultural, obrir una llibreria semblava impossible, però era del tot necessari", recorda Wassef vint anys després al llibre de memòries La librera de El Cairo (Península), on explica el periple d'aixecar un petit imperi, format per deu botigues i més de 150 treballadors, en un país on el negoci de la venda de llibres agonitzava.

Era el 19 de març de 1879 quan Francesc Geli i Geli va inaugurar una llibreria al carrer de la Cort Reial de Girona. Feia tan sols un any que havia arribat de Llampaies, un poble de l’Alt Empordà, per muntar una fleca al número 18 del mateix carrer. Al seu costat, al número 19, hi havia llavors la botiga Ca l’Oms, dedicada a la venda de fils, llibres, papers i cordons. La proximitat va fer que el jove Geli conegués a la filla dels seus veïns, l'Àngela Costa, amb qui es va acabar casant. La nova parella va decidir convertir el negoci familiar en la Llibreria San José i més endavant la van ampliar obrint una altra porta pel carrer Argenteria, que va acabar dotant al local d'una de les seves característiques icòniques: les dues entrades que donen accés a un passadís llarg i flanquejat per tota mena de llibres. Rere el taulell de fusta, els descendents de Francesc Geli i Àngela Costa van continuar el negoci familiar fins que, el 1988, el van traspassar a la família Rodeja-Gispert, que ha mantingut la seva flama fins als nostres dies, lluitant pel camí contra tota mena de vents i tempestes: des de les inundacions de l'Onyar fins a la ferotge competència de multinacionals com Amazon. 

La nova llibreria d'Alins, Natura Llibres, ja ha començat el cicle d'activitats amb el que vol ajudar a dinamitzar culturalment la Vall Ferrera. Justament aquest passat cap de setmana s'hi ha desplaçat qui va ser cap de la Base antàrtica espanyola, Javier Cacho, i l'explorador Albert Bosch per parlar de com s'explorava a principis del segle XX i com s'explora en l'actualitat. Aquest pròxim dissabte, mentrestant, la Vall Ferrera acollirà a dues científiques que també han estat treballant sobre qüestions relacionades amb el canvi climàtic a l'Antàrtida, Marta Masdeu i Pau Cortés.

Si tecleges a Google “llibreria modular”, el primer resultat que surt no és d’Ikea, ni de Maison du Monde ni de cap altra multinacional gegant. El primer resultat visible és BrickBox, les llibreries i prestatgeries de disseny nòrdic d’una petita empresa catalana. Sense grans campanyes de publicitat ni botiga física, els seus productes han trobat un nínxol de mercat a través d’internet. La pandèmia i les llargues setmanes de confinament en què molta gent va redescobrir -i redecorar- casa seva han donat una empenta definitiva a la companyia que va crear ara fa deu anys Antxon Salvador, el dissenyador i empresari que hi ha rere les BrickBox.

La Meritxell Álvarez va decidir durant el confinament canviar de vida i obrir una llibreria a Alins, Pallars Sobirà, un poble amb tot just una vuitantena d'habitants. Ho ha fet remodelant la quadra d'animals de la casa familiar que tenien al poble i l'ha convertit en una llibreria especialitzada en llibres de natura i muntanya. Amb més de mil títols diferents a les prestatgeries ja s'ha convertit en un referent de molts veïns de la vall aficionats a la lectura que han trobat en aquest lloc l'oportunitat d'accedir a exemplars difícils de trobar. Aquesta llibreria també ofereix als seus clients la possibilitat de prendre alguna cosa mentre fullegen els llibres. NaturaLlibres compta amb seccions tan diferents com: Món rural, Km0, Poesia emboscada, Gastronatura, Petits salvatges o Bosc de llibres.

En aquests darrers anys, la nostra consciència col·lectiva ha millorat moltíssim. Abans no reciclàvem i ara sí que reciclem. No parlàvem de CO2 i ara en parlem. No coneixíem la capa d’ozó i ara procurem cuidar-la. No érem conscients de l’impacte que tenien en el planeta els nostres actes individuals i ara en som molt conscients i els anem canviant a poc a poc.

Durant mesos, la llibreria Strand de Manhattan ha quedat pràcticament deserta, des de la seva secció de ficció fins a la de cuina i la de llibres estranys. Però aquest diumenge, 30 minuts abans que obrís l’establiment, una dotzena de persones feien cua per poder-hi entrar. Havien vingut en resposta a la súplica de la propietària de la botiga, Nancy Bass Wyden, que aquest divendres a través de xarxes socials va explicar que els seus ingressos han caigut gairebé un 70% en relació als de l’any passat i que el negoci s’ha tornat insostenible. “Intentaré fer tot el possible per poder mantenir el nostre amor compartit per la paraula impresa –va escriure Bass Wyden–. Però per primera vegada en 93 anys d’història, necessitem mobilitzar la comunitat perquè compri a la llibreria i poder mantenir les nostres portes obertes fins que hi hagi una vacuna”.

Tothom que va tenir l’oportunitat de tafanejar, amb més o menys intenció, pels passadissos estrets de la Canuda, envoltat de desenes de milers de llibres -en prestatgeries, en taules o apilats en un desordre escrupolós-, sap que era un lloc especial. Estrictament es tractava d’un negoci gegantí dedicat a la compravenda de llibre vell ubicat a pocs metres de les Rambles, al costat de l’Ateneu barcelonès. Era el més conegut d’una constel·lació de locals escampats pel Raval, el Gòtic i els voltants de plaça Universitat. Però els seus visitants sabien que allà dins hi podien trobar tresors impresos, d’editorials desaparegudes i de temps remots, a l’abast de totes les butxaques.

El Guillem Lluch i la Meritxell Bellera són periodistes, però "una de les il·lusions de sempre" que han tingut era "obrir una llibreria". "Fa temps que buscàvem un local per no estar tot el dia tancats a casa, un espai que pogués ser la nostra oficina però on també poguéssim vendre llibres –explica Lluch–. Quan vam veure que a la Pobla de Segur s'hi llogava un lloc que ens podia anar bé se'ns va encendre la bombeta i vam decidir tirar-nos a la piscina".

Les llibreries són les noves perruqueries: abans d’anar-hi, cal trucar i demanar hora. Un cop allà, t’atenen de forma individual, reculls el que hi havies encarregat i te’n tornes a casa o vas a la següent cita que tinguessis concertada: a buscar un ram de margarides o a recollir una camisa que has comprat online. És el contrari de l’essència de les llibreries com a llocs on anar a remenar llibres sense comprar-ne forçosament cap, i ja no diguem com a focus generadors de debat i pensament crític, però és l’única cosa que es pot fer, de moment. Per passar-hi hores, fullejar llibres (o olorar-los!), per trobar-hi amics i xerrar una estona sembla que haurem d’esperar. La crisi generada per la covid-19 ens ha convertit a tots en alumnes (encara més) aplicats de l’algoritme: o jaiem al sofà consumint audiovisual de plataforma o sortim de casa per consumir exactament allò que havíem previst que consumiríem. Cada vegada hi ha menys marge per a la improvisació.