"Encara estic assimilant aquesta fita: mai hauria pensat que un premi així es pogués creuar en el meu camí", assegurava aquest divendres al migdia Agnès Marquès Pujolar (Palma, 1979) durant la roda de premsa en què s'ha anunciat que ha estat l'autora escollida pel jurat com a guanyadora del premi Ramon Llull 2026, dotat amb 60.000 euros. La segona vida de Ginebra Vern és la segona novel·la de la periodista, que actualment dirigeix el programa Catalunya nit de Catalunya Ràdio i que va debutar com a narradora amb Ningú sap que soc aquí (Columna, 2022). Es publicarà el 25 de febrer a Columna (i a Destino en castellà).

Durant el confinament, Estel Solé (Molins de Rei, 1987) va posar-se a imaginar la història de la Lena, una dona desbordada per la vida familiar i professional que pateix dues petites tragèdies i decideix marxar amb un desconegut. Esgarrapant hores de son i fent malabars amb la conciliació, Solé va convertir aquella idea en una novel·la i, en un impuls d'"absoluta inconsciència", va presentar-la al premi Ramon Llull. L'actriu i escriptora, creadora d'espectacles com Animals de companyia (2015) i de poemaris com Dones que somiaven ser altres dones (premi Amadeu Oller, 2011), explica que encara no ha paït el reconeixement per aquesta història que és un crit a agafar les regnes de la pròpia vida.

Aclaparada per un premi que encara no acaba de creure que es mereixi, Estel Solé (Molins de Rei, 1987) ha tornat a la literatura per la porta gran. L’actriu, gestora cultural i escriptora ha guanyat el 45è premi Ramon Llull amb Aquest tros de vida, una novel·la d’alt voltatge emocional que parla de la dificultat de conciliar l’ambició professional i la vida personal. "Per a mi, escriure és enfrontar-me als meus dimonis i fantasmes, perquè costa reconèixer les fragilitats, i aquí hi ha molta vida, amb totes les arestes, llums i ombres que té la vida", explica l'autora.

A la botiga Jorquera Pianos, a tocar del Turó Park barceloní, el músic i escriptor Ramon Gener (Barcelona, 1967) ens rep entre desenes de pianos arrenglerats. "Aquí és on va començar tot –diu Gener mentre ens guia cap a la rebotiga on arreglen els instruments–. Vaig comprar el meu piano fa uns anys, en un petit taller de Gràcia. Era un Grotrian-Steinweg molt vell que estava destrossat, però me'n vaig enamorar. Tenia justament el so que buscava. Ara fa quatre anys, durant la pandèmia, vaig arreplegar quatre duros per restaurar-lo i el vaig dur aquí, al taller Jorquera. En desmuntar-lo, vam trobar-hi dos senyals que em van fer venir ganes d'estirar el fil". El primer: el número de sèrie 31.887, que li va permetre identificar que el piano s'havia construït el 1915 a Brunsvic. El segon: unes paraules misterioses, escrites dins l'instrument. "Vaig agafar el cotxe de seguida per anar a la fàbrica Grotrian-Steinweg, a Alemanya", diu Gener. En aquell moment, poc s'imaginava que acabaria viatjant també per França, Anglaterra i Polònia. I encara s'imaginava menys que, quatre anys més tard, la novel·la Història d'un piano (Columna, 2024) li valdria el 44è premi Ramon Llull de novel·la.

El so vellutat d’un piano de cua que venien en una petita botiga del barri de Gràcia és l’origen de la novel·la que ha guanyat el 44è Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull. L'autor és el músic i presentador Ramon Gener (Barcelona, 1967), que debuta en la novel·la amb aquesta Història d’un piano, "un viatge de redempció a través de la música que explica per què som com som i per què la música pot salvar-nos a tots", afirma.

El periodista i escriptor Andreu Claret (Acs, l'Arieja, 1946) ha fet dels anys de la República, la Guerra Civil i l'exili un territori molt fecund. Després de publicar les novel·les El secret del brigadista, El cònsol de Barcelona i 1939. La caiguda de Barcelona, aquest divendres ha guanyat el 43è Premi Ramon Llull 2023 amb París érem nosaltres, la novel·la que culmina la seva incursió literària en aquest moment històric. El guardó està dotat amb 60.000 euros. En les últimes edicions el van guanyar Empar Moliner, Gerard Quintana, Núria Pradas, Rafel Nadal i Martí Gironell.

Una dècada després de La col·laboradora, la periodista, escriptora i columnista de l'ARA Empar Moliner torna a la novel·la amb Benvolguda i ho farà amb el 42è Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull sota el braç. El llibre és una aproximació a la crisi dels 50 des d'un personatge que es veu a venir la infidelitat del marit. La dona haurà d'assumir la vulnerabilitat de l'amor matrimonial, abordar la maternitat com a droga i encarar la caducitat de la vida artística. El premi és el més ben dotat en català, amb 60.000 euros. El llibre es publicarà el 9 de març a Columna, en castellà a Planeta i posteriorment en portuguès a Planeta Portugal, si bé aspira a arribar a més llengües.

La segona novel·la de Gerard Quintana i premi Ramon Llull 2021, L'home que va viure dues vegades (Columna), comença amb la dedicatòria “Per als que no van poder escriure el seu comiat”. És una frase que apunta a “tantes morts solitàries i sense comiat” dels mesos de pandèmia, però també als comptes pendents de l'autor. “Quan va morir la meva àvia, jo tenia un concert. Què fas, vas al funeral de l'àvia o fas el concert? Vaig fer el concert”, ha recordat Quintana aquest dimarts al CCCB en una conversa organitzada per l'ARA i conduïda per Antoni Bassas en què el músic i escriptor ha explicat que el llibre ha sigut, en part, fill de la pandèmia: “El vaig començar abans, però el 2019 vaig estar treballant en l'últim disc dels Sopa, La gran onada, un títol molt premonitori ja que l'havíem de presentar el 14 de març, el dia que van decretar l'estat d'alarma. De sobte, em vaig trobar amb tot el temps del món per al llibre. Quan es tanca una porta s'obren tres finestres”.

Per al Salvador Martí la vida tenia, com a mínim, dues versions: drama i comèdia. Només era qüestió d’escollir-ne una, sabent que el drama podia esdevenir tragèdia i que la comèdia podia quedar-se en vodevil. La vida viscuda així ho constatava. No era gaire partidari de caure en el parany de l’òpera bufa, i la tragicomèdia la descartava d’entrada per l’aguda sensació de ridícul que l’havia perseguit durant tota l’adolescència. No només havia sentit ridícul pels seus actes; sobretot eren les accions dels altres les que li feien sentir aquella insuportable sensació de vergonya. Això el va influir per formar-se un caràcter distant, i va ser el motiu primer del seu refugi en la lectura. D’altra manera no hauria pogut resistir la inconsciència general.

La barcelonina Núria Pradas ha convençut el jurat de la 40a edició del premi Ramon Llull amb Tota una vida per recordar, novel·la ambientada als Estats Units durant els anys 30 del segle XX i centrada en el món dels dibuixos animats. «Sophie Simmons és una noia de Nova York que des de ben jove té un somni, convertir-se en animadora de dibuixos animats», ha explicat l’autora aquest divendres al migdia a la seu del grup Planeta, que convoca el guardó des del 1981 i que actualment, juntament amb el premi Sant Jordi, és el més ben dotat de les lletres catalanes, amb 60.000 euros. «Quan només té setze anys, la noia deixa la família per anar-se’n a Los Angeles perquè ha guanyat una beca al millor institut d’art d’Amèrica. El que no sap és que el món d’animació és un món d’homes –afegeix Pradas–. En aquells moments, les dones estaven confinades a feines com entintar els dibuixos que els animadors feien, o també pintar-los amb els colors que ells diuen».

“He escrit una història de guerra, però també d’amor i tendresa i amb alguna sorpresa que els lectors no coneixeran fins al final del llibre”, avançava ahir el periodista i escriptor Rafel Nadal a la sala de premsa de grup Planeta. El seu últim llibre, El fill de l’italià, ha estat proclamat guanyador del 39è premi Ramon Llull, atorgat anualment i dotat amb 60.000 euros, la mateixa quantitat que el premi Sant Jordi, que aquest any publica Enciclopèdia Catalana després de molts anys vinculat a Proa, segell de Grup 62.

El periodista i escriptor Rafel Nadal ha estat proclamat guanyador del 39è premi Ramon Llull de novel·la, atorgat anualment pel grup Planeta i dotat amb 60.000 euros, la mateixa quantitat que el premi Sant Jordi. 'El fill de l'italià', que es publicarà a finals de febrer a Columna, "és un viatge a la recerca de la pròpia identitat i la història extraordinària d'un amor secret que ens portarà a descobrir l'odissea d'un grup de mariners italians que es van refugiar a Caldes de Malavella el 1943", ha dit l'autor, que ha reconegut sentir-se impressionat, després "de mesos de reclusió, escrivint, sense pràcticament cap presència pública".

“Fins ara no m’havia volgut presentar a cap premi perquè creia que calia picar pedra -comentava ahir Pilar Rahola (Barcelona, 1958) amb un somriure d’orella a orella després d’explicar que la novel·la Rosa de cendra havia guanyat el 37è Ramon Llull, dotat amb 60.000 euros-. Quan vaig publicar El carrer de l’Embut considerava que calia sortir arran de terra. La bona acollida d’aquell llibre i de Mariona em van fer molt contenta. Era el moment de presentar-me a un premi, de posar-me el vestit de mudar i de pujar al pòdium”.

“Arrisquem-nos: de vegades no ens sortirà bé, però arrisquem-nos”, ha dit aquest vespre Xavier Bosch durant la cerimònia de lliurament del 35è premi Ramon Llull, que va guanyar al febrer per la novel·la 'Algú com tu'. “Tots aspirem a ser especials per algú altre i a viure una història d'amor com la de la Paulina i el Jean-Pierre” -ha continuat l'escriptor i periodista- Guanyar el Llull és un estímul i una il·lusió. Per les causes estranyes d'aquest any (la mort del president del grup Planeta, Fernando Lara Bosch) aquest vespre del lliurament el llibre ja és a llibreries. El premi té una gran difusió, ho estic comprovant”. Ha recordat que amb José Manuel Lara Bosch es van veure només tres vegades. “A la primera em va fitxar com a director del diari 'Avui', i a l'última va ser per deixar-ho, però entremig ens vam veure una vegada més, i allà vaig aprendre una cosa: em va dir que quan una cosa funciona és quan s'ha de tocar”.

Sílvia Soler ambienta l'acció de 'L'estiu que comença' en un poble fictici, Sorrals, situat entre el Maresme i La Selva: "Si situava els personatges en un poble concret, m'hauria trobat amb una sèrie de servituds que volia esquivar. El paisatge on jo col·loco els personatges és suau, fa companyia i no crida l'atenció, no hi ha muntanyes altes ni penya-segats". En aquest entorn hi creixen els dos fills que les dones s'imaginen al principi de la novel·la: "Un d'ells és un home sensible i molt equilibrat, que s'ha dedicat a fer de bibliotecari a Sorrals, interessat sobretot a tenir una bona vida familiar. A la noia, en canvi, li costa trobar l'equilibri i la vocació clara. Estudia psicologia, i a mesura que en va aprenent també comença a autoanalitzar-se. Una de les preguntes que em vaig fer a l'hora de començar a escriure el llibre va ser si l'amistat es podia heretar d'una generació a una altra".

'L'estiu que comença' s'ha emportat els 60.000 € del premi Ramon Llull amb una novel·la que es del punt de vista temàtic i estilístic s'acosta més a 'Petons de diumenge' –premi Prudenci Bertrana 2008– que no pas a la línia de novel·les en què la periodista i escriptora s'ha fixat en tòpics com la crisi dels 40 ('39 + 1') i la convivència ('Una família fora de sèrie') amb molt bons resultats de vendes.

L'escriptora Imma Monsó ha obtingut avui el XXXII premi Ramon Llull, el més ben dotat en la literatura catalana, amb 90.000 euros, per la novel·la La dona veloç, en què tracta sobre la percepció que es té del temps en l'actualitat.