Batusses, moments de tensió i violència per pugnes surrealistes en una manifestació formada fonamentalment per Vox, que ha fet alguns càntics directament racistes. "Moros no, Espanya no és un zoo" és un estirabot deshumanitzador abans només reduït a grupuscles xenòfobs marginals. Però el partit d'extrema dreta continua el seu in crescendo i l'ha cantat a viva veu des dels megafonistes oficials de la formació i l'han repetit els dos centenars de manifestants que hi havia rere la pancarta específica de Vox. Tot plegat en una marxa deslluïda que ha recorregut aquest diumenge el passeig de Gràcia de Barcelona sense cap força i plena d'enfrontaments interns. A més de Vox, també hi era el PP –amb Daniel Sirera i Nacho Martín Blanco– i el que queda de Ciutadans. En total, ha aplegat 1.200 manifestants, segons la Guàrdia Urbana, a més de dos milers de ballarins aliens a la marxa.

A mesura que el suport a la independència de Catalunya ha anat reculant en les enquestes, els mateixos sondejos han detectat un augment del percentatge de persones que se senten tan catalans com espanyols (un 43% en l’últim baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió) i una davallada dels que es consideren només catalans (un 15,5%). En certs cercles, la identitat i les preferències territorials se solen associar sovint, sobretot per dotar d’arguments les posicions partidàries de la unitat d’Espanya.

Ciutadans és un partit desaparegut de les institucions, però que continua orgànicament viu. O això és el que intenta. Amb la direcció estatal renovada a finals d'octubre passat sota el lideratge del navarrès Carlos Pérez-Nievas, i amb presència de catalans com Mariana Boadella, el partit taronja també havia de tirar endavant la renovació del lideratge a Catalunya, que funciona amb una gestora liderada per l'exdiputat Joan Garcia. Les primàries autonòmiques s'havien de celebrar al febrer i, de fet, al gener l'ARA ja va explicar que només hi havia un candidat per liderar el projecte al Principat, Héctor Amelló, exdiputat i exregidor de Figueres originari de la Franja de Ponent. Ara bé, el procés ha estat molt tortuós, com admeten fonts del partit, i fins ara no s'ha pogut ratificar: no hi ha hagut votació de militants sinó que tan sols l'ha ratificat la Comissió de Garanties del partit. Això ha estat així perquè ningú més s'ha presentat per disputar-li el lideratge: divendres va començar el termini per presentar candidatures fins aquest dilluns i, un cop constatat que no hi havia més candidats, no ha calgut ni tan sols obrir les primàries i votar.

L’entitat espanyolista Societat Civil Catalana (SCC) està en ple procés de transició. Després de la dimissió de la seva presidenta, Elda Mata, a principis de maig, aquest divendres ha tingut lloc l’assemblea de socis en què s’ha consolidat la sagnia econòmica de l’entitat, que continua caient en despesa i que ha perdut rellevància des del post-Procés. A més, l'entitat també ha fet un lleu gir en la direcció. El nou president és un exsocialista que va estar a les llistes de Miquel Iceta dels comicis catalans del 2017 i que sempre ha tingut un perfil molt pròxim al PSC: es tracta d’Álex Ramos, que fins ara era vicepresident de l’organització. Ha estat elegit pel 99,1% dels vots per liderar una junta que tindrà la jurista experta en dret constitucional Teresa Freixes com a vicepresidenta. En l'assemblea, celebrada aquest divendres al vespre, hi han participat 103 socis.

Aliança Catalana es vanta de ser l'únic partit independentista i titlla de "processistes" la resta de forces sobiranistes. El desembarcament al partit de persones provinents de partits unionistes o que han professat el seu espanyolisme, però, ho posa en entredit. El cas més simptomàtic és el de Jordi Rierola, el nou regidor del partit de Sílvia Orriols a Manlleu. Rierola, que va substituir Roger Saborit al ple d'aquest dimarts, és un conegut espanyolista a la localitat osonenca, segons expliquen diversos veïns consultats per aquest diari, que asseguren que ha esborrat algunes fotografies "compromeses" que tenia a les xarxes socials com en celebracions de la selecció espanyola a la seva ciutat. "Ha canviat de jaqueta i ara va d'independentista quan abans era espanyolista, però racista i xenòfob ho ha estat sempre", asseguren.

Dues de les preguntes que li solen fer al poeta Mario Obrero són: com pot ser que només tinguis 21 anys (i sis llibres publicats) i per què un noi de Getafe parla tan bé gallec i català. Per a la primera no té resposta —"ho haurien de preguntar a la meva mare", diu— però per a la segona sí: "Vaig constatar un buit que tenia com a madrileny i espanyol. No hi ha cap problema si em menjo una paella o una ensaïmada o uns pebrots de Padrón, però arribar a dir «bon dia» o «bos días» semblava que fos una heretgia. Venint d'un context tan monolingüe, vaig descobrir que tinc mazo acento i això curiosament també em va acostar a les altres llengües. Igual que Virginia Woolf reivindicava fa segles l’habitació pròpia, doncs em va interessar la llengua pròpia perquè em permetia participar en una identitat que no està gens allunyada de mi. Al cap i a la fi, vaig estudiar en una escola pública que es diu Concepción Arenal, una feminista gallega, i el poble del costat de Getafe es diu Parla", explica a Barcelona, on ha presentat el poemari Tiempos mágicos (La Bella Varsovia) al Festival de Poesia.

La dreta i l'extrema dreta espanyoles han recuperat el que durant la negociació i tramitació de la llei d'amnistia es va convertir en un hàbit els caps de setmana. "Aquí hem tornat, a Colón", han proclamat els convocants de la concentració d'aquest dissabte, organitzada per més d'un centenar d'entitats espanyolistes, per demanar la dimissió de Pedro Sánchez. PP i Vox s'han sumat a la convocatòria que ha omplert la plaça madrilenya –sense desbordar-la– tot i l'amenaça de pluja que ha acabat remullant els assistents tan bon punt han començat els parlaments. "Cal mullar-se per Espanya", han animat des de l'escenari, al qual no han pujat representants dels partits. Segons la delegació del govern espanyol a Madrid, 25.000 persones han respost a la crida. Una xifra que queda lluny de la registrada en la convocatòria més multitudinària contra l'oblit judicial del Procés fa més d'un any i mig en aquesta mateixa ubicació. Se n'hi van congregar 100.000, segons les mateixes fonts.

Salvador Illa va rellevar aquesta setmana Christopher Person, el fins ara director general de la Casa de la Generalitat a Perpinyà. El cessament, que l'executiu va vendre com una decisió "personal" del mateix Person, arribava després de la polèmica de negar-se a parlar de la Catalunya Nord durant la seva compareixença al Parlament. Una posició que va enervar les formacions independentistes, que en van exigir la destitució. Aquest ha estat el primer incendi amb l'independentisme que ha hagut de sufocar Illa. Però els equilibris del president amb el sobiranisme han estat una constant des que ha assumit les regnes de la Generalitat: ha posat la directa amb la llengua catalana –no sense crítiques de les formacions independentistes–, però ha deixat en standby qüestions que volen tornar a posar el conflicte polític en un primer pla.

Primer va ser a Catalunya, però ara les entitats espanyolistes que combaten el català a l'escola amplien fronteres i actuen tant al País Valencià com a les Illes Balears. L'últim capítol ha estat la consulta per la llengua al País Valencià, en què s'ha pogut veure Escuela de Todos acudint a la síndica de greuges valenciana. Dilluns passat es feia públic que la plataforma d'entitats nascuda a Catalunya per defensar el castellà a l'escola, denunciava 78 ajuntaments valencians a la defensora del poble autonòmica per "vulnerar les regles de neutralitat institucional al sol·licitar públicament a les famílies que optessin pel valencià com a llengua base d'educació". Vuit d'aquests ajuntaments són del PP –com Xàbia o Sueca–, dos dels quals en coalició amb Vox. Segons l'entitat, no han trobat cap consistori que demanés el vot pel castellà.

No hi ha partits més obertament contraris als Països Catalans que PP i Vox. Bel·ligerants especialment al País Valencià on fins i tot arriben a oposar-se a la unitat de la llengua catalana i als llaços culturals entre els diferents territoris que la parlen, són els que més critiquen aquest concepte popularitzat per l'escriptor valencià Joan Fuster, que inclou Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, la Catalunya del Nord, la Franja de Ponent i l'Alguer. El destí –i algun internauta irònic– ha fet, però, que precisament PP i Vox siguin les úniques formacions catalanes que Google Maps situa literalment als Països Catalans.

L'independentisme es va encomanar durant el Procés a un lema, "Europa ens mira", que va fer fortuna i l'espanyolisme va ridiculitzar. Ara, però, qui també s'encomana a aquesta esperança europea és l'espanyolisme civil, en el seu cas perquè la justícia tombi l'amnistia en el supòsit de malversació i impedeixi de retruc el retorn dels exiliats –entre els quals l'expresident Carles Puigdemont–, que paral·lelament tenen oberta una causa penal al Tribunal Suprem. Paradoxalment, doncs, els que havien sacralitzat les resolucions del Tribunal Constitucional ara han deixat de confiar-hi perquè hi ha majoria progressista.

L'extrema dreta viu un moment de creixement a tots els nivells. En política és evident, amb formacions com Vox o Aliança Catalana com a exemples a Catalunya i l'Estat. Les enquestes apunten que els joves són el seu principal nínxol de mercat i les estratègies comunicatives sovint s'adrecen a captar persones d'aquesta franja d'edat. Ara també a la universitat, amb sindicats com Estudiants pel Canvi (EPC), que ha passat d'un a cinc representants al claustre de la Universitat de Barcelona.

Albert Rivera torna a l'arena pública. Conferències, entrevistes i pòdcasts ultraliberals tornen a comptar amb la seva presència, fins i tot amb polèmiques. L'home que va portar Ciutadans a acariciar la glòria i després el va fer descendir a l'infern està fent una gira que passa per tota mena de fòrums en un moment en què manté distàncies amb el PP, té nul·les relacions amb Ciutadans i viu allunyat de Vox. Rivera vol continuar dient la seva, però no té intencions de tornar a la política.

El 2024 ha estat l'any de trencament a la dreta espanyola i la batussa i recent ruptura total entre el PP i Vox a les Illes Balears no és pas l'única mostra de tensió. Els populars i l'extrema dreta van deixar d'anar de bracet a Espanya quan Santiago Abascal va trencar els pactes amb els populars en totes les autonomies amb l'excusa del pacte migratori entre els dos grans partits estatals per l'acollida de 400 menors migrants. El desembre Vox va trencar negociacions per als pressupostos en totes les autonomies, i va provocar la pròrroga dels comptes a sis regions. A Catalunya no hi havia pacte a trencar i difícilment n'hi haurà cap durant tota la legislatura, com es constata en cada ple, tot i que pugui haver-hi algunes coincidències en el sentit del vot als plenaris. Al Parlament, el PP i Vox s'ignoren i renuncien a una estratègia conjunta: no tenen coordinació i tenen molt poca interlocució, segons totes les fonts consultades. Un fenomen que ja ve de l'anterior legislatura, quan els diputats de Vox pràcticament triplicaven els populars. Què passa entre aquestes formacions a la cambra catalana?

Bob Pop, el presentador del programa de llengua del 3Cat Bob in translation (n’adoro el títol), ha dit en una entrevista a l'APM? que és "classista" demanar que la gent que viu a Catalunya aprengui el català.

Al Palau de la Generalitat, aquesta setmana ha estat marcada per la reunió del president Salvador Illa amb la presidenta des del 2022 de Societat Civil Catalana (SCC), Elda Mata Miró-Sans. L'entitat no era rebuda a Palau des de feia vuit anys, en plena efervescència del Procés, quan el president era Carles Puigdemont. Mata no és gaire coneguda pel gran públic i encara hi ha un detall més desconegut: és neboda valenciana de l'històric president del Barça que va aixecar el Camp Nou, Francesc Miró-Sans, a qui no va arribar a conèixer. La seva mare n'era la cosina germana: "Els Miró-Sans som poquets", assegura a aquest diari. L'estadi, aixecat el 1957, també té l'empremta d'un altre familiar seu, Francesc Mitjans Miró, que en va ser arquitecte. La recepció de Mata a Palau coincideix amb el 125è aniversari del club i amb l'any en què s'hauria d'acabar la reforma del camp.

Com una cantarella que es repeteix fins a l'extenuació, la manifestació espanyolista d'aquest dissabte a Barcelona per celebrar el 12 d'Octubre anava deixant anar que "Barcelona és capital de la hispanitat". Però el cert és que la capital de Catalunya no ha estat gens per la feina, ja que segons la Guàrdia Urbana només hi han assistit 500 persones, mentre que l'any passat van ser el doble, i encara eren moltes més els anys àlgids del Procés. La convocatòria de Cataluña Suma, amb el tradicional recorregut des de passeig de Gràcia fins a plaça Catalunya, ha punxat de ple, evidenciant una buidor que els militants de PP, Vox i el que queda de Ciutadans no han pogut dissimular. Malgrat les imatges clarificadores, l'organització diu calcular que hi han anat 10.000 persones.

L'ala dura del PP s'ha reivindicat aquest divendres a la zona alta de Barcelona criticant l'única colonització que els preocupa: la que diuen que pretén el president espanyol, Pedro Sánchez, amb les institucions, i lloant la que va començar el 12 d'octubre del 1492 a Amèrica. "Espanya va fer arribar [a Amèrica] valors que eren millors perquè estaven basats en la llibertat", ha subratllat la diputada al Congrés, Cayetana Álvarez de Toledo, una de les protagonistes de l'acte Plus Ultra, celebrat la vigília del dia de la Hispanitat.

Un reguitzell d'entitats minoritàries o sense pes real abunden dins l'espanyolisme a Catalunya. És habitual que en algunes manifestacions unionistes hi hagi més d'un centenar o fins i tot més de dos centenars d'entitats adherides, però n'hi ha moltes que són associacions fantasma que engreixen el moviment sense tenir cap mena d'incidència. Algunes com Regeneración Democrática, España Generosa, Barcelona Via Fora o Alternativa Ciudadana Progresista existeixen formalment, però en realitat estan mortes. D'altres no poden fer res per si mateixes i en necessiten d'altres, amb perfils idèntics, per tenir activitat.

L'amnistia va mobilitzar l'unionisme, que el 8 d'octubre de l'any passat va aplegar 50.000 persones en una manifestació a Barcelona –segons la Guàrdia Urbana–, al costat de tota la plana major del PP i Vox. Un dia que també rememorava la mobilització del 8 d'octubre del 2017, després del referèndum de l'1-O, amb 350.000 manifestants. Històricament, a l'espanyolisme li ha costat mobilitzar els ciutadans per als seus objectius, però fins a l'any passat havia anat sortint al carrer. Contra l'amnistia i l'autodeterminació, contra els aldarulls arran de la sentència del Procés, contra els indults o les taules de diàleg, o fins i tot contra la política lingüística. Però ara viuen un moment de calma. El president de la Generalitat és Salvador Illa, que és contrari a la independència i ha promès "governar per a tots els catalans" i, malgrat les veus d'alarma que continuen arribant des del PP i Vox, l'independentisme ha anat perdent força tant a les institucions com al carrer.