Un gelat de vainilla dins una carcassa de plàstic amb forma de tucà. A mitjans de març, la gelatera La Menorquina va anunciar que descatalogarien el mític Punky, el gelat de vainilla de la firma que es comercialitza amb un embolcall molt original. "Les noves generacions busquen altres coses i els adults... bé, el recordeu amb afecte, però us fa massa vergonya demanar-lo en públic", explicava l'empresa menorquinocatalana a les seves xarxes socials. A partir d'aquí, el tucà més famós de l'illa es va convertir en un fenomen viral a les xarxes; sobretot gràcies a un compte d'Instagram que es va dedicar a demanar el seu retorn amb un grapat de gamberrades a les oficines de La Menorquina.

El cofundador del fabricant de gelats nord-americà Ben & Jerry's, Jerry Greenfield, ha anunciat aquest dimecres que abandona la companyia per desavinences amb Unilever, la multinacional britànica que va adquirir la companyia el 2000, sobre el conflicte de Gaza. Greenfield acusa el gegant alimentari amb seu a Londres d'incomplir l'acord de compravenda en què garantia a la marca independència per defensar causes socials i obre un nou front en la disputa oberta entre els fundadors i la matriu.

Angelo Corvitto és tota una institució dins el món del gelat. Nascut a Sicília el 1943 però establert durant pràcticament tota la vida a l'Empordà, l'any 2006 va ser guardonat amb el prestigiós premi de millor gelater del món. Mestre i padrí de pastissers de renom com Jordi Roca, durant tota la seva trajectòria s'ha fet famós arreu com un gran divulgador de les qualitats i virtuts d'aquest dolç tan típic de l'estiu. Corvitto va començar a fer gelats sense pretensió ni grans aspiracions, de manera autodidàctica, en un petit obrador a Torroella de Montgrí el 1982. D'allà en va sortir la marca pròpia –Gelats Angelo–, que encara continua en marxa, amb el mateix segell de qualitat i elaboració artesana, a les mans del seu fill Hervé Corvitto.

Durant l’estiu, els granissats, els gelats i els batuts s’escolen als nostres menús, però també ho fan les molestes punxades que delaten sensibilitat dental. Per què passa?

Avui toca una recomanació fresqueta i fem parada a una gelateria de Barcelona. És una vella coneguda, però si algú no ha estat al cas del trasllat, és possible que li hagi perdut la pista: es tracta de Casa Sanzano. Com dèiem, abans trobàvem la gelateria en el barri Gòtic (al carrer Anselm Clavé) i ara és a l'Eixample, al carrer Lepant, cantonada amb el carrer Mallorca. Han canviat d'espai, però no la qualitat del que s'hi serveix; ara hi anirem. A Casa Sanzano sempre s'ha fet una aposta pels gustos atrevits, com ara els gelats salats, així com també per oferir altres productes que poden interessar els seus clients, com els xurros, les baclaves, les galetes, els batuts, els cafès freds o un bon affogato (cafè amb un gelat de vainilla).

A la terrassa del bar, al parc o a la piscina, el rei de l’estiu és el gelat. Tot i ser un dels productes més populars dels mesos de calor, també provoca molts dubtes nutricionals. Com de convenient és incorporar-lo a la nostra dieta d’estiu?

Ara fa més d’un segle moltes persones pensaven que a l’altra banda de l’oceà hi havia la terra promesa, fos a Nova York o Buenos Aires. En Joan i la Josefa, una parella del poble de la Nucia, a Alacant, ho creien. Tips de sous baixos, de pocs drets i d’una vida dura, van decidir estalviar per viatjar fins a Barcelona per pujar a un vaixell. Però van acabar fent arrels a Barcelona, sense pujar a cap vaixell. "Ves a saber què va passar, sembla que el vaixell trigava tant a arribar que van quedar-se a la Barceloneta. I com que calia tirar endavant, què podien fer? Doncs orxata!", diu la Teresa Moreno, besneta d’en Joan i la Josefa. La seva filla Irene, la rebesneta, va escoltant la conversa sense deixar d’atendre els clients a l'orxateria El Tio Che, una de les més antigues de Catalunya gràcies a aquell vaixell perdut. En Joan anava buscant clients al crit de "Che, tasta aquesta orxata!", així que batejar el negoci va ser ben fàcil.

La petita gelateria del carrer Enric Granados sempre es veu de lluny perquè una llarga cua ressegueix la façana. La gent fa la fila pacientment perquè els de DelaCrem són uns dels millors gelats de Barcelona. El seu propietari, Massimo Pignata (Pineròl, Piemont, 1975) va aprendre tot el que va poder de la seva Itàlia natal, on es va inspirar en la gelateria Grom, de Torí, i quan va venir a Barcelona, el 2010, tenia un objectiu clar: fer un gelat cremós, que es consumís tot l'any i que no fos una menja dedicada a la mainada, sinó a tothom. "Jo no tenia clar un pla empresarial, sinó quin gelat volia fer", explica Pignata.

Gelato Collection és la gelateria que el cuiner Albert Adrià acaba d’inaugurar juntament amb Alfredo Machado, “un dels grans professionals que m’acompanyen des de fa anys en el meu equip”, diu l’Albert, que just afegeix que s’ha aventurat amb els gelats perquè té professionals com l’Alfredo al seu costat. “Tot va començar amb una conversa amb l’Àngel Velasco de Torrons Vicens, que em va comentar que la botiga de Torrons Vicens de la Rambla de Barcelona tenia també llicència per poder-hi vendre gelats”.

La calor puja i les hores lliures augmenten, així que una gran idea per a aquestes jornades de lleure que s'acosten és endinsar-se en el meravellós món dels granissats, que són molt versàtils i ens poden fer passar molt bons moments. A més, és una beguda que pot servir per rebre els convidats i refrescar la canalla quan les temperatures pugen al carrer, juntament amb gelats, sucs i aigua fresca.

"Com és que per menjar saludable hem de sacrificar els sabors?". Aquesta és una pregunta habitual entre empresaris del sector agroalimentari i és la que va sentir Fernando Calpe en una trobada amb altres companyies. A partir d'aquesta idea el català va crear Being Foods, que comercialitza els seus productes amb la marca Proasis. "Al sud d'Europa, el menjar és part de la societat i la cultura és que el menjar és plaer i indulgència", opina Calpe.

L'han batejat com a Dog Gelato i ja es pot comprar a Barcelona, Sant Cugat i Palamós. L'ocurrència és de la Gelateria Badiani, d'origen florentí i que fa un any que va aterrar a Catalunya. Defensen que hem de tractar els gossos com un més de la família i que per això han creat un gelat "per als nostres amics peluts i més fidels".

Gel i estiu poden semblar paraules antònimes, però res més lluny de la realitat: entre ells hi ha una gran estimació. Ens valem del gel per refrescar-nos i el fem servir de totes les maneres possibles sempre que ens ajudi a passar millor la calor. La nostra afició per beure (o menjar) gel, en totes les seves formes, és mil·lenària, però s'ha anat sofisticant al llarg dels segles. Això sí, l'arrel encara és primitiva i senzillíssima: trinxar-lo i donar-li gust. Aquestes són les opcions més estiuenques i dolces perquè el gel ens ajudi a passar l'agost amb termòmetres a punt d'explotar.

Pocs de vosaltres ignoreu la primera frase de Cien años de soledad. Alguns potser us la sabeu de memòria i tot. És única, és magistral, per dos sintagmes: pelotón de fusilamiento i conocer el hielo. Així comença el llibre, amb el coronel Aureliano Buendía “molts anys després”, davant l’escamot d’afusellament, recordant “aquella tarda remota” en què son pare el va dur a “conèixer el gel”.

Ja fa unes setmanes que la canalla va acabar l'escola i si bé hi ha activitats i casals, cal inventar-se alternatives atractives perquè s'entretinguin. La cuina amb infants sempre és divertida i és un motiu genial per aprendre, passar-ho bé i cultivar noves aptituds i valors a banda, és clar, de descobrir nous gustos i ingredients i del plaer posterior de degustar-los. Els gelats són una agradable manera de descobrir la cuina i provar fruites i ingredients diferents, incitant a una descoberta que d'altra manera seria més complicada i que a més a més es basa en productes saludables (sempre en funció del sucre que hi afegim). A més, en aquesta activitat també estarem cultivant la paciència (com a mínim la del temps de congelació dels gelats) i, en funció de l'edat de les criatures, habilitats manuals diverses relacionades amb la manipulació dels estris, tot això sense exposar-los a cap situació perillosa.

És possible que li hagi costat una mica d'arrencar, però la revolució del gelat ha arribat per quedar-se. L'èxit de gelateries de Barcelona com Delacrem i Paral·lelo, amb cues interminables a la porta, és la punta de llança de la modernització d'un sector decidit a fer un pas endavant.

El ministeri de Consum preparava, des de feia anys, una llei molt necessària i llargament esperada: la prohibició de la publicitat d’aliments insans dirigida als menors d’edat. No tota la publicitat dirigida als menors, com seria lògic, sinó només la d’aliments insans. (No puc imaginar cap justificació per a la publicitat dirigida als nens; vull creure que en el futur la gent se sorprendrà en veure els anuncis que ara veiem: “Però, això era legal?”). Es tractava, doncs, d’una llei molt limitada, una proposta de mínims.

La cuina és una de les activitats més divertides per fer amb la canalla, a més de permetre grans descobertes alimentàries. A partir dels 2 anys és un bon moment per iniciar les criatures en el món de la cuina amb el muntatge de plats sense cocció, especialment de fruita i verdura, i també amb senzilles receptes de pa i galetes. A partir dels sis anys ja es poden fer receptes més interessants i incloure-hi arrebossats i altres tècniques més sofisticades de rebosteria, com el pa de pessic. Ara bé, tot va més enllà del joc. Segons posa de manifest el Basque Culinary Center a l’article La importància d’involucrar els nens i les nenes en la preparació dels menjars, dels autors Edurne Maiz, Elena Urdaneta i Xavier Allirot, la cuina amb infants permet combatre el rebuig als aliments (especialment fruita i verdura), fet que s’associa a una dieta menys saludable.

Un altre estiu que passa i un estiu més durant el qual els gelats han sigut protagonistes de la temporada. Tot i que encarem la tardor, els gelats no tenen per què desaparèixer i menys ara que l’oferta és cada vegada més àmplia i adaptada a tots els gustos i estils de vida. Els gelats vegans són un bon exemple de com un producte tradicional s’ha adaptat a les demandes de la clientela erigint-se en una alternativa respectuosa amb els animals i sense renunciar al gust i la textura.

Els gelats no són patrimoni exclusiu de les gelateries. La seva elaboració també pot ser un repte per a aprenents de cuiner i foodies casolans que els pot permetre experimentar al seu aire i amb els seus propis estris. En la preparació dels gelats, la clau és la textura i gairebé tot es juga en aquesta direcció, de manera que la introducció d'aire a la barreja es converteix en el gran repte per arribar a l'èxit. De fet, un dels processos bàsics de l'elaboració de gelats és l'anomenada batuda o introducció d'aire a la barreja, i és el que fan tan mil·limètricament les geladores. Sense aquestes màquines, una de les solucions és congelar primer la massa i després triturar-la, per tornar-la a congelar unes hores i, en acabat, tornar-la a batre i tornar-la a congelar, en un procés de trencament dels vidres que es formen durant la congelació i que persegueix la creació d'una textura que resulti agradable al paladar. Com més es repeteix aquest binomi de congelar i batre, més cremós és el resultat.