Quan era el màxim responsable de la diplomàcia de la Unió Europea, Josep Borrell va descriure Europa com "un jardí", en contraposició a la "jungla" que és bona part de la resta del món. Sobre el paper, aquest suposat jardí es basa en una seguretat i capacitat de progressar econòmicament i materialment per part dels ciutadans garantida per un estat fort que redistribueix la riquesa a través dels impostos, però sobretot a través de serveis bàsics. És a dir, l'element diferencial del progrés europeu és l'anomenat estat del benestar.

Catalunya viu un col·lapse ferroviari i viari indigne d'una economia avançada. Quan els trens de Rodalies deixen de circular, s’atura el tràfic de mercaderies amb Europa i l'autopista AP-7 queda tallada; quan l’AVE no dona un servei efectiu i fiable, el país s'immobilitza i la credibilitat dels governs –que una vegada i una altra han promès inversions que mai no arriben– queda seriosament malmesa. La indignació ciutadana davant d'aquest desgavell és més que comprensible: ningú hauria de quedar ostatge d'un transport públic deficitari sense que es depurin responsabilitats. Cada jornada de caos logístic suposa una ferida a l'economia productiva i a la confiança dels ciutadans.

Deia un dels més citats filòsofs del segle XX, Johan Cruyff, que cada desavantatge té el seu avantatge. Apliquem-ho al president Illa. El desavantatge és que té un to gris, avorrit, de PSOE monàrquic i de president de comunitat autònoma, més que de nació.

Són temps difícils per a les democràcies occidentals. Els bons resultats electorals de Vox i Alvise a Espanya, Le Pen a França i els Demòcrates de Suècia, o les favorables enquestes de Trump, sumats a l’augment de grups d’ultradreta al Parlament Europeu, fan dubtar de la capacitat dels partits de centre per convèncer les classes mitjanes que les seves propostes els milloraran la vida. Després de dues fortes crisis –la que va seguir l’esclat de la bombolla immobiliària al nostre país i la de la covid-19– la desigualtat entre rics i pobres ha augmentat, i s’ha produït una reducció del nombre de famílies considerades classe mitjana. Això ens porta a una societat amb menys estabilitat i més incertesa, i on, més enllà dels efectes per a aquells que baixen en l’escala social, les conseqüències són per a tots. 

A mesura que les democràcies occidentals es polaritzen cada cop més, els votants de les zones rurals i les ciutats petites s’enfronten regularment als seus homòlegs dels centres urbans més grans. Tot i que no és un fenomen nou, i certament no és l’únic factor que afecta els patrons de votació, la fractura entre el medi rural i l’urbà és un motor important de les guerres culturals actuals. Aquesta dinàmica, que l’economista Andrés Rodríguez-Pose ha descrit de manera evocadora com la “venjança dels llocs que no importen”, indica que l’augment populista actual reflecteix de manera clara les disparitats geogràfiques.

El servei municipal d’aigua de les poblacions de Girona, Salt i Sarrià de Ter es remunicipalitza. Es tracta d’una oportunitat, ja que la remunicipalització és un procés que contribueix a repensar les institucions i les relacions entre ciutadania i estructures i formes de govern. Es tracta, doncs, d’una pràctica per a la recuperació del control sobre la vida mateixa.

Sedició. Insurrecció. Cop d'estat. Traïció a la pàtria. En la seva recerca d'un llenguatge per descriure les protestes al Capitoli, els comentaristes nord-americans recorren a una mena de legalisme extrem. Per demostrar que són progressistes, alguns afegeixen que si els manifestants no fossin de dretes o directament supremacistes blancs, el dispositiu i l'actitud de les forces de seguretat haurien estat d'un altre caràcter. En això últim sembla que tenen raó. El 2011 la policia va detenir 700 manifestants del moviment Occupy Wall Street per ocupar el Pont de Brooklyn. Més recentment, durant les protestes contra l'assassinat de George Floyd, els antiracistes es van trobar amb un mur de tropes de la Guàrdia Nacional bloquejant l'accés al Memorial de Lincoln. Als trumpistes, en canvi, els van obrir el pas perquè ocupessin el Capitoli enmig d'una sessió clau.

La comissió de Salut del Parlament ha aprovat aquest dimarts ampliar els serveis de dentista en la cartera de prestacions públiques. Els infants de fins a 14 anys, les persones en situació de vulnerabilitat o exclusió social i les persones amb diversitat funcional seran els destinataris d'un programa que s'haurà de desplegar en el termini de cinc anys, tot i que el text també preveu que l'atenció bàsica de la salut bucodental acabi cobrint tota la població. Aquests serveis inclouran revisions periòdiques, higienes i altres procediments preventius, a més de diagnòstics i tractament de càries, infeccions, inflamacions i altres lesions.

Un dels problemes importants que pateix la societat catalana és la falta de formació bàsica sobre economia. Privada i pública. El fet, greu, comporta situacions xocants, ja que sovint es reclamen drets dubtosos mentre es deixen passar per alt d’altres que són certs. La gran diferència amb els països del centre i del nord europeus és que, per raons històriques, allí els han educat per saber d’on surten els diners i com s’administren.

Ja fa més de 30 anys que les externalitzacions van arribar als serveis a les persones. L’administració, de manera creixent, va canalitzar les externalitzacions en l’anomenat tercer sector, estratègia motivada per la voluntat de millorar la gestió i l’eficiència, en tant que les organitzacions del tercer sector eren especialistes en l’àmbit a externalitzar. Ara bé: quins són els límits de les externalitzacions en els serveis públics?

El vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, ha anunciat aquest dimecres que el Govern està treballant en una llei de concertació de serveis "amb el sector social" i que preveuen dur-la a votació al Parlament "quan hi hagi un nivell de consens". "[Aquest projecte de llei] És necessari: ha de primar la qualitat per sobre del preu en les ofertes [de contractació] de serveis", ha defensat el republicà, que ha afegit: "Cal tenir més control sobre la subcontractació".

L'allau de crítiques d'alguns sectors i partits de l'oposició contra la nova llei reguladora de la contractació de serveis socials, d'educació i sanitaris no ha fet trontollar el posicionament d'ERC, que aquest dimarts ha reiterat la necessitat de tramitar la norma per "blindar clàusules socials i millorar la contractació de serveis sensibles". Fonts del departament d'Economia han lamentat que la norma –batejada com a 'llei Aragonès', en referència al vicepresident econòmic, Pere Aragonès– hagi rebut crítiques desproporcionades des del sector social i de partits com la CUP o Catalunya en Comú - Podem.

El Govern prepara una nova llei reguladora de la contractació de serveis socials, d'educació i sanitaris que ha encès sindicats, entitats socials i partits de l'oposició com la CUP i Catalunya en Comú - Podem. Les crítiques al projecte de llei plouen de les organitzacions que hi veuen una porta oberta a augmentar la privatització en alguns serveis que avui encara estan en mans de l'administració.

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha comparegut aquest dimecres per donar compte de l'estat dels serveis públics i les condicions laborals dels treballadors. Ho ha fet a petició de Ciutadans i el PSC, i després que la líder del partit taronja, Inés Arrimadas, hagi acusat el Govern d'estar centrat només en el Procés: "Mentre vostè era al seu viatge del Procés, li han convocat una altra vaga", ha etzibat en el ple. Abans de fer la seva exposició sobre l'acció de govern, Torra ha contestat a la líder de l'oposició afirmant que "és impossible que hi hagi prosperitat en aquest país si no hi ha llibertat". En el mateix sentit, ha tornat a reivindicar que l'"agreujant" de la situació econòmica a Catalunya és "el dèficit fiscal": "L'asfíxia econòmica s'acaba convertint en un dèficit social". Amb tot, ha agraït el "capteniment" dels consellers per "buscar solucions" als conflictes laborals: "És el que ens pertoca com a govern".

Els deu fisioterapeutes que cobreixen la rehabilitació dels usuaris de Gràcia, la Barceloneta i Vila Olímpica han posat una demanda contra l'ens públic que els gestiona i han anunciat aturades parcials. L'equip de professionals denuncia la "cessió il·legal de mà d'obra" per part de la PAMEM, l'organisme públic en mans de l'Ajuntament i la Generalitat, i exigeix ser reconegut com a part de la plantilla de treballadors públics.

El grup Ribera Salut ha anunciat que recorrerà judicialment la "decisió política" de la conselleria de Sanitat de no prorrogar la concessió de l'Hospital de la Ribera per considerar que és una mesura "purament ideològica" i que "no defensa l'interès dels ciutadans".