La nova normalitat també voldrà dir acostumar-nos –si un dia torna el futbol– a no veure't assegut a la dreta de Carlos Martínez, a Movistar+. Recordarem que un dels matins del confinament, quan la Lliga s'havia aturat per culpa del coronavirus, ens vam llevar amb la notícia de la teva mort, als 61 anys.

Em permeteran que avui converteixi aquesta anàlisi en un elogi a la figura de Michael Robinson, que ha mort avui als 61 anys, després que fa uns mesos se li va diagnosticar un càncer del qual va decidir no tractar-se.

Carlos Martínez, el narrador amb qui Michael Robinson va compartir més de 25 anys de viatges, recordava l’últim partit que van fer plegats, el Liverpool-Atlètic d’aquest 12 de març. Als carrerons que porten fins a Anfield, un aficionat local el va reconèixer. “Robbo, Robbo”, va cridar per demanar-li un autògraf. Michael Robinson era “Robbo” a Anglaterra, però a Espanya als camps el rebien amb crits de “Robin”. Robinson, recordat com a futbolista a Anglaterra i com a comentarista a Espanya, va signar l’autògraf abans de fer el que seria el seu últim partit. Després va confinar-se a casa seva a Marbella, on ha mort del càncer de pell que patia des de feia dos anys.

Les primeres retransmissions d’esport radiofòniques, aviat centenàries, van denotar una diferència entre la manera nord-americana i la britànica d’afrontar el nou repte. Certament, molts dels pioners announcers dels Estats Units no tenien estudis periodístics: Harold Arlin era enginyer elèctric, Tom Cowan treballava de secretari per a Thomas Edison i a Graham McNamee l’havien contractat com a cantant. Amb tot, de seguida es va recórrer a plomes de prestigi de la premsa escrita com Sandy Hunt i Grantland Rice, i les primeres emissions esportives per a la televisió van ser comentades per professionals com Red Barber i Bill Stern, amb experiència a la ràdio. En canvi, la BBC va preferir reclutar sportsmen en actiu o retirats, coneixedors de la modalitat que calia relatar. Teddy Wakelam, capità de l’equip de rugbi londinenc dels Harlequins, es va encarregar d’explicar, des de Twickenham, un Anglaterra-Gal·les; i George Allison, malgrat haver realitzat feines periodístiques i de propaganda, era directiu de l’Arsenal quan va narrar els primers partits de futbol a l’emissora.

El comentarista esportiu i exjugador de futbol Michael Robinson ha anunciat avui al programa 'La ventana' de la Cadena SER que pateix un melanoma avançat amb metàstasi. El periodista, nascut a Leicester (Regne Unit), ho ha explicat al costat de Carles Francino, que ha sigut l'encarregat de donar la notícia a l'audiència del programa.

Després de 2 anys jugant a Pamplona amb prou feines sabia dir 100 paraules en castellà. I 90 eren renecs. Suficient perquè a aquest corpulent davanter anglès se li obrissin de bat a bat les portes d'un nou periodisme que naixia amb la irrupció de les televisions privades a Espanya. A Canal Plus, Michael Robinson (Leicester, 1958) va inaugurar el 1991 el programa 'El dia después' i les retransmissions dels partits de Primera al costat de Carlos Martínez, que segueixen encara avui vigents. Una trajectòria periodística que li ha valgut el XII Premi Internacional Manuel Vázquez Montalbán de periodisme esportiu.

Canal + 1 estrenarà aquest diumenge 25 l'especial 'Informe Robinson' dedicat als Jocs Olímpics de Barcelona. Aquest dimecres la televisió de pagament ha realitzat la preestrena al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Una de les atraccions ha estat veure el disseny de Cobi, envellit 20 anys, que Javier Mariscal ha realitzat amb motiu de 'Barcelona'92. Donde todo empezó'.