Haver cobrat l'ingrés mínim vital (IMV) i temps després rebre una carta de la Seguretat Social on s'exigeix el retorn d'una part de la prestació cobrada ha estat un fet que han viscut nombroses famílies amb un poder adquisitiu baix i amb risc de pobresa des que es va desplegar aquesta ajuda l'any 2020, en plena pandèmia de la covid-19. Es tracta d'una situació, però, que pot tenir els dies comptats.

Vist l’informe Gabilondo sobre els abusos sexuals a l’Església catòlica espanyola, sé que de cap manera no es pot dir que les víctimes actualment vives són 440.000. La xifra publicada s’ha inferit malinterpretant els resultats de l’enquesta d’opinió que ocupa només 28 de les 779 pàgines de l’informe. I que no es pot saber és just el que diu el mateix informe del Defensor del Poble espanyol a la pàgina 36: “Conviene señalar que la Comisión Asesora considera que no ha formado parte de su cometido hacer un calculo del número de persones afectadas por abusos sexuales en el ámbito de la Iglesia católica. Ni siquiera se ha propuesto realizar una aproximación a esa cantidad”. Però potser no s’havia llegit sencer i l’escàndol era massa temptador.

El Defensor del Poble ha rebut 445 testimonis de víctimes d'abusos sexuals en el si de l'Església catòlica, segons ha informat aquest dilluns el titular d'aquesta institució, Ángel Gabilondo, que ha entregat l'informe anual a la presidenta del Congrés, Meritxell Batet. S'hi expliquen les tasques dutes a terme els últims mesos, des que la cambra baixa va encarregar una investigació en aquest àmbit fa un any. Aquesta xifra són les persones que voluntàriament s'han posat en contacte amb el Defensor del Poble a través dels canals oberts –correu electrònic, correu postal, telèfon i presencialment–, si bé també està en marxa una sol·licitud a les 70 diòcesis perquè col·laborin. I no totes ho estan fent.

El Defensor del Poble, Ángel Gabilondo, ha presentat al Congrés dels Diputats les línies mestres del que ha de ser la investigació sobre els abusos sexuals dins de l'Església catòlica que durà a terme l'organisme que ell dirigeix, un treball que de moment no comptarà amb la participació directa de la mateixa Conferència Episcopal, que ha rebutjat formar-ne part i ha engegat una investigació interna pròpia. Tot i això, Gabilondo creu que l'Església catòlica "col·laborarà" amb el Defensor del Poble, ja que "és la primera interessada que això es faci bé". "L'Església és plural, complexa, amb posicions diverses, i la que s'ha negat a formar part d'aquesta investigació és l'Església institucional", ha apuntat l'exministre socialista, que ha volgut assenyalar que la Confer (Conferència de Religiosos) ha expressat la voluntat de col·laborar. En canvi, ha lamentat Gabilondo, els bisbes han anat demorant la resposta fins a acabar anunciant "que no hi participarien".

Ramón Sáez i Enrique Arnaldo estaven entre els vocals més joves del Consell General del Poder Judicial entre el 1996 i el 2001. Aquell era un Consell en què, a més dels vocals proposats pel PP i el PSOE, també n'hi havia de nomenats pel PNB, CiU, Coalició Canària i Esquerra Unida, en total cinc persones, cinc membres que sovint inclinàvem la balança a resultats no sempre esperats. Vam tenir un president, Javier Delgado Barrio, extraordinari, i altres destacades figures com Luis López Guerra, Javier Moscoso, Manuela Carmena o Francesc Caminal, i no en cito molts d'altres per no avorrir el lector.

La situació dels menors migrants que arriben sols a les Canàries no pot esperar. El Defensor del Poble ha exigit al govern espanyol recursos "amb urgència" per garantir una atenció immediata a gairebé 3.000 menors no acompanyats i ha reclamat un repartiment solidari d'aquests joves per la resta de comunitats autònomes. En una compareixença a la Comissió Mixta de Relacions amb el Defensor del Poble, ha deixat clar que la situació actual és "inassumible" i que cal que la resta d'administracions s'hi impliquin, segons recull l'agència Efe. Segons les dades facilitades per l'entitat de protecció de menors canària, el 12 de febrer del 2021 hi havia 2.776 menors migrants que havien arribat sols.

Condemna milionària per al servei públic de salut de Castella-la Manxa (Sescam). Un jutjat penal ha dictat aquest dimecres la indemnització més elevada per negligència mèdica a l'Estat, d'uns 5,5 milions d'euros, que haurà de pagar sistema sanitari manxec i les asseguradores Zurich i Mapfre a una família de Ciudad Real.

La defensora del poble europeu, Emily O'Reilly, veu negligència en l'actuació del Banc Europeu d'Inversió (BEI) respecte al projecte Castor. Concretament, per no haver respost a la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia, que es va adreçar al BEI per demanar-li que deixés de finançar el magatzem de gas situat davant la costa de Vinaròs i les Cases d'Alcanar. Durant quatre anys, però, l'òrgan financer de la Unió Europea no va respondre a la plataforma. El Síndic de Greuges ha fet pública una resolució de l'òrgan defensor aquest dijous, en què qualifica de "mala administració" l'actuació del BEI per no pronunciar-se sobre la seva participació en el finançament del magatzem durant quatre anys.

La situació política a Catalunya ha sigut el segon tema sobre el qual el Defensor del Poble Europeu ha rebut més queixes el 2017. Segons un informe publicat per l’oficina de l’Ombudsman en què es fa balanç de l’any passat, el síndic de la UE va rebre més de deu queixes sobre el conflicte català al llarg del 2017 –tot i que no és una qüestió que entri dins de les seves competències–, només per darrere de greuges relacionats amb els polèmics comentaris misògins d'un eurodiputat polonès en el ple de l'Eurocambra el novembre passat.