L’obra de Banksy no deixa mai indiferent. L'artista (o artistes) darrere d'aquest nom crea pintures amb plantilles carregades de crítica social i política, tot des de l’anonimat. Les seves intervencions apareixen en murs, carrers, places i espais públics d’arreu del món, i cada obra comporta un debat social. La seva trajectòria l’ha portat a París, Nova York, Betlem, Londres i Bristol, la ciutat britànica on ha deixat de matinada alguns dels murals més reconeixibles. Les temàtiques són diverses: des de la crítica a la guerra i la desigualtat social fins a grafits irònics sobre la societat de consum i la política.

El districte barceloní de Nou Barris esdevé a partir d’aquest dimecres un laboratori d’art urbà en el qual artistes locals i internacionals crearan fins a disset obres de gran format, entre pintures, escultures i instal·lacions lumíniques. El projecte porta per títol NOU Sentit Urbà, i té com a objectiu "generar nous atractius al districte i fomentar el sentit de pertinença i d’identitat del veïnat", tal com afirmen des de l'Ajuntament de Barcelona. Per això, els veïns es podran implicar en el procés de creació. Els artistes els ha seleccionat un comitè d'experts.

Si tot va bé en aquesta revetlla de Sant Joan, Sant Andreu de la Barca purificarà els mals esperits amb les fogueres i també estrenarà els murals gegants que, durant aquests dies, estan pintant set artistes en diferents racons d’aquesta localitat del Baix Llobregat. L’objectiu no és només tenir un impacte estètic en les parets mitgeres en què intervenen els muralistes, sinó que la idea és “recuperar i reivindicar la identitat local” a través de l'art, segons explica Ramon Ferrer, tècnic de Cultura de l’Ajuntament.

Llukutter (Lleida, 1988) està ara immers exclusivament en un nou projecte professional: REM. Es tracta d’una cooperativa que, juntament amb el seu col·lega Foxy, està dirigida a la transformació artística i comunitària. El jove Lluc Flotats no ha abandonat completament la seva tasca com a educador social, que abans feia per a la Paeria de Lleida, sinó que ara l’aplica a l’art en espais públics.

Primer va ser el mural a favor de la llibertat del raper Pablo Hasél, crític amb la figura de Joan Carles I, eliminat del parc de les Tres Xemeneies, al barri del Poble-sec, en menys de 24 hores. Després una pintada a favor de la llibertat d'expressió en una paret pròxima a la Kasa de la Muntanya, que es va netejar "per error". I ahir els equips de neteja de Barcelona van tornar a desencadenar la polèmica esborrant un mural molt popular del barri del Carmel, el conegut com a Tauró Capitalista que va pintar l'artista italià Blu el 2009 en el marc del festival Influencers, organitzat pel CCCB. Des de l'Ajuntament asseguren que l'actuació de les brigades de neteja s'explica per les obres de reforç estructural que s'han hagut de fer al mur "per motius de seguretat".

El festival d'art urbà Milestone Project ha cancel·lat la novena edició, que havia de començar d'aquí un mes a Girona. El principal motiu és la retirada de la subvenció de l'Ajuntament de Girona. El consistori explica que la urgència sociosanitària ha comportat problemes de liquiditat que afecten el finançament de projectes culturals com el Milestone Project. Altres anys la subvenció de l'Ajuntament gironí al festival era de 30.000 euros.

L'Observatori contra l'Homofòbia (OCH) ha qualificat aquest dilluns de "lesbofòbia" la prohibició per part de veïns de Torrefarrera (Segrià) que l'artista Cristina Dejuan seguís pintant un mural amb dones nues fent-se petons, segons informa Efe. Per als veïns, les imatges del treball de Dejuan són "massa explícites per als nens", una decisió que la pintora, que participava al festival d'art urbà i grafitis Street Art de Torrefarrera, va denunciar com un cas de "censura".

Corrupció, consumisme, poesia, xarxes socials, refugiats i deshumanització són alguns dels llocs comuns de l’art urbà amb segell català, que floreix amb noms propis i també iconografies molt diferenciades. Amb l’obra camuflada a les parets de la ciutat, els artistes urbans llencen missatges als vianants esperant conquerir el seu cor, alhora que reivindiquen un art lliure, gratuït i a l’abast de tothom. A tots els uneix l’ús de l’espai públic com a plaça d’expressió intimista i col·lectiva.

A mitjans dels anys 60 del segle passat va mplosionar un estil anomenat “Arte Povera”. Aquest fou un corrent cultural europeu que volia contrarestar l’excessiva fredor i mercantilització del món de l’art tot utilitzant materials pobres com sorra, pedres o branques. D’aquell moviment van sobresortir artistes com els italians Piero Manzoni, Michelangelo Pistoletto i el grec Jannis Kounellis.

El mural que Banksy va pintar a l'abril sobre el món de l'espionatge telefònic es retirarà entre avui i diumenge per ser subhastat. Així ho ha informat la constructora Q Scaffolding aquest divendres, l'encarregada de desmuntar-lo. El portaveu de l'empresa, John Joyce, ha explicat a la BBC que el propietari de la casa que acull el grafit ha rebut diners perquè les peces es retirin de la paret, però no ha especificat la quantitat. El grafit es posarà en venda el proper mes de juliol a Londres.

El tercer Milestone Project de Girona se centrarà en exclusiva en l'art urbà i deixarà enrere la música. El festival se celebrarà del 9 al 21 de juny. Al voltant del concepte 'Pensar i pintar la ciutat', es combinaran les accions al carrer amb una exposició i una conferència sobre creativitat i neurociència.

Banksy ha admès haver pintat el mural de carrer que representa l'espionatge a través de la línia de telèfon. L'obra, que decora l'entorn d'una cabina telefònica a la ciutat de Chentelham, a l'oest del Regne Unit, es va trobar a l'abril, i des del primer moment els veïns i la premsa local el van atribuir a l'artista.

El web Street Art Utopia escull cada any les 100 millors obres d'art urbà. Fotos de ciutats de tot el món: des de senyals de trànsit tunejats, fins a grafits o murals.