106.942 vies diferents, entre carrers, places, passatges, avingudes i rambles, es despleguen pels diferents municipis de Catalunya. L’origen dels seus noms és “natural i espontani”, explica Miquel Parella, cap de la Unitat de Toponímia de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), a l’ACN, i es troba en les descripcions que, fa segles, els ciutadans de cada lloc feien davant la “necessitat d’identificar-se”. Tot i que es tendeix a pensar que la majoria de carrers estan dedicats a persones, la realitat és que la majoria de noms responen a descripcions de l'entorn. "No és fins als grans creixements urbanístics que apareix la necessitat de denominar els carrers, ja que el nom ja no sorgia espontàniament del poble. Llavors és quan els ajuntaments comencen a posar-los nom", explica l’expert.

Passejant pels carrers del Japó es pot observar que en general hi ha poques papereres per llençar la brossa. És un fet que estranya als turistes per la pulcritud de la majoria dels carrers. Entre els estrangers ressona sovint una pregunta: on es llença la brossa? El periodista de SoraNews24 Seiji Nakazawa va llegir les queixes dels turistes per la falta de papereres als carrers en fòrums d’internet. I va contestar: “No només molesta als turistes, també als mateixos japonesos”. La pregunta que ens hem de fer, doncs, és una altra: per què hi ha tan poques papereres al Japó?

Era una petició a crits des de feia anys dels veïns del Gòtic, el Casc Antic i el Raval, i finalment l'Ajuntament de Barcelona ha posat fil a l'agulla. El govern municipal ha anunciat que engega una prova pilot per reduir la brutícia als carrers de Barcelona, sobretot en aquests barris del districte de Ciutat Vella. I ho faran a base d'informació i conscienciació, però també amb més sancions. Així ho ha anunciat aquest dimarts el tercer tinent d'alcalde i regidor de Ciutat Vella, Albert Batlle, que ha insistit que el problema no se centra en la tasca dels serveis de neteja –a qui ha agraït la seva feina– sinó en l'incivisme dels "veïns, comerciants i visitants".

Carrers amb noms d'escriptors il·lustres, de científics brillants o de polítics admirables i places amb noms d'altres pobles i ciutats, de rius i de muntanyes o que fan referència a gremis professionals formen la major part del nomenclàtor barceloní. Malgrat això, la capital catalana amaga carrers amb uns orígens molt curiosos. Entre aquests hi ha el de l’Oblit, al barri del Guinardó, el carrer d’en Panxampla o el del Castor. Tot i que puguin semblar escollits a l'atzar, sempre hi ha una història al darrere que n'explica l'origen. Aquí en teniu una tria.

El Tribunal Suprem ha donat la raó a l'Ajuntament de Madrid de Manuela Carmena que el 2017 va decidir retirar una placa amb el nom del militar franquista Carlos Asensio Cabanillas. És la primera vegada que el Suprem es pronuncia sobre una placa dels carrers de Madrid, després de l'aprovació de la Llei de Memòria Democràtica, i la sentència obre la porta a la resolució d'altres polèmiques suscitades per carrers amb noms de feixistes. Segons el Suprem, posar el nom d'una persona que va participar activament i de manera rellevant en la rebel·lió militar de 1936 i que posteriorment va ocupar càrrecs de màxima importància en el règim franquista és "un acte d'exaltació contrari a la Llei de Memòria Democràtica". 

Totes les ciutats del món tenen un punt de referència. Aquell espai de socialització col·lectiva que remet a tota classe de sentiments i emocions compartides pels seus habitants. Llocs formats per espais públics i privats -carrers, places, façanes…-, l’essència d’una societat reduïda a un grapat de metres quadrats.

La notícia va sortir fa unes setmanes. Segons l’edició internacional de la revista Time Out, el passeig de Sant Joan de Barcelona és el segon millor carrer del món per viure-hi. Raons potser no n’hi falten, ja que aquesta va ser, després de la Rambla, la primera via amb arbres que es va fer a casa nostra, entre el 1796 i el 1802. No obstant això, aquell primer passeig de Sant Joan no era el d’ara, corresponia a l’antiga Esplanada, aproximadament on passa l’actual carrer Comerç. A més d’arbres, s’hi van construir fonts, de les quals només es conserva la d’Hèrcules, situada inicialment entre Comerç i el passeig de Lluís Companys. En aquell mateix lloc, durant el segle XIX es muntava la fira de Sant Joan, on es compraven petards, xiulets i tambors per a la revetlla.

Er Ajuntament de Vielha e Mijaran a aprovat eth projècte des òbres de melhora deth hilat d'aigües, sanejament e pavimentacion d'un conjunt de carrèrs de Vielha, que seràn reformadi aguest pròplèu ostiu. En aguesta intervencion, avalorada en 357.554,10 èuros, s'amiarà a tèrme ua modernizacion complèta de toti aguesti servicis basics en carrèrs que demoren en un estat fòrça maumerenc. Ua actuacion plan de besonh, pr'amor que hè mès de 50 ans que non s'an hèt melhores en aguesti servicis e a on es carrèrs presenten un acabat de hormigon fòrça deteriorat o damb un godron qu'a patit fòrça reparacions ath long des ans e, en conseqüéncia, presenten irregularitats, henerècles e deteriorament pera retirada dera nhèu e pes cambis de temperatura en iuèrn.

La Junta Electoral ha obligat l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès a despenjar dels carrers del municipi 400 cartells d'estelades que incloïen un 'Sí' imprès. Segons la notificació, la Junta Electoral entén que es tracta d'una ocupació de la via pública que difon el suport a una determinada opció política quan encara no ha començat la campanya electoral del 27-S.

Des d'aquest divendres i fins el 6 de gener els llums de Nadal il·luminaran els carrers de Barcelona. Durant aquests dies, els carrers de la ciutat s'ompliran de llum amb l'objectiu d'incentivar el consum nadalenc. L'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, ha donat el tret de sortida aquesta tarda als Jardinets de Gràcia a l'encesa de l'enllumenat de Nadal. Aquest any hi haurà enllumenat a 85 quilòmetres de la via pública. Per primera vegada n'hi haurà a Via Laietana, el Call, la Travessera de Dalt i el carrer Ramon i Cajal.

Les pluges d'aquest divendres han espatllat diverses decoracions dels carrers guarnits de les festes de Gràcia --especialment les confeccionades amb paper i cartró-- i han provocat talls de llum en diverses de les vies per curtcircuits. La presidenta de la Fundació Festa Major de Gràcia, Carla Carbonell, ha ressaltat aquest dissabte que "tots els carrers han patit d'una forma o altra" les conseqüències de la pluja, i que no tots els elements danyats podran arreglar-se o substituir-se.

Tres dies abans que comencin oficialment les Falles del 2013, l'Ajuntament de València ha presentat aquest dimarts el dispositiu de seguretat i trànsit per a les festes; unes mesures especials que es posaran en marxa dimecres, 6, i que seran vigents fins al dia 20 de març.