He defensat en diverses ocasions que el finançament de la Generalitat que han pactat ERC i el PSC és: a) un concert similar al de bascos i navarresos, b) un model que millora els ingressos de la Generalitat en un mínim de 6.300 milions d’euros l'any, i c) un model que només podrà veure la llum si la resta de CA tenen l’opció d’adoptar-lo.

Passen els anys, la cultura política espanyola es manté. Es reuneix el president del govern espanyol amb els presidents de les disset autonomies i de què parlen? Correcte: el tema és Catalunya, o sigui, els diners dels catalans que financen una part imprescindible per mantenir l'estat del benestar a Espanya.

Canàries, València i Catalunya són, per aquest ordre, les comunitats autònomes amb pitjors serveis sanitaris, mentre que el País Basc, Navarra i Aragó tenen els millors, encara que en l'últim any ha continuat un "empitjorament generalitzat" per les "retallades" en la sanitat pública. També el pes de la sanitat privada és especialment fort, ja que ocupa la segona posició, per darrere de Madrid. En canvi, el percentatge de persones que diuen que quan demanen cita en Atenció Primària els la donen en 24 hores és del 4,4 % a Catalunya, enfront del 58,8 % a La Rioja.

En els últims anys la Constitució espanyola, i el sistema polític que se’n deriva, ha rebut crítiques diverses, la qual cosa ha portat moltes persones a plantejar la seva reforma. Fins a quin punt és possible? O bé, dit en termes més teòrics, fins a quin punt el sistema segueix sent legítim?