Crec que mai he confessat l’estratègia que utilitzo per escriure les meves crítiques de concerts al Palau de la Música. Molt senzill: n’hi ha prou amb contemplar el bust de Beethoven parapetat al mur dret de l’escenari i observar el seu rictus. Si es manté seriós (o directament emprenyat), vol dir que les coses no han anat bé. Si, per contra, somriu, s’imposa una bona crítica perquè això vol dir que al mestre de Bonn el concert li ha agradat. La cosa es complica si la vetllada inclou la seva música, i aquest va ser el cas del concert de dijous.

“Joia!”, exultava l’Orfeó Català a l’Auditori de Barcelona divendres a la nit amb l’OBC. “Freude!”, ressonava a la sala de concerts. “Germans, abraceu-vos, un gran bes inflama els cels”, proclamaven. I era estremidor, perquè notaves que entre Netanyahu, Hamàs, Trump, Putin i altres responsables del deplorable estat del món, gairebé havien transformat l’audició de la Novena de Beethoven en un acte d’ingenuïtat.

Quan el 2021 Riccardo Muti va dirigir per primera vegada en la seva dilatada carrera la Missa solemnis de Beethoven, va confessar haver estudiat la partitura des de principis de 1970 i que mai fins fa quatre anys va atrevir-se a dirigir el que per al director napolità és la Capella Sixtina de la música. També va definir-la com un Everest que havia trigat cinquanta anys a coronar. I és que fer el cim d’aquesta peça majúscula és arribar a un punt de no retorn del repertori simfonicocoral del nostre substrat cultural.

Setmana Dudamel a Barcelona: dues funcions de Fidelio al Liceu i, al Palau de la Música, assaig matinal obert previ al concert de dimarts, sempre amb la Filharmònica de Los Angeles. El carisma del director veneçolà l’acompanya arreu i els seus acòlits són legió. Ho van demostrar els espectadors que la nit de dilluns al Liceu, després d’exhibir mostres d’"exquisida educació" (telèfons sonant, tos mal dissimulada, gravacions amb el mòbil) el van ovacionar dempeus.

El dia 7 de maig va esdevenir-se el 200 aniversari de l’estrena al Theater am Kärntnertor de Viena de la simfonia núm. 9, dita Coral, de Ludwig van Beethoven, un dels músics més grans de la història de la humanitat, ara desplaçat a Barcelona pel Sónar i el Primavera Sound. L’any 1985, un passatge d’aquesta simfonia es va convertir en l’himne d’Europa, o de la Unió. El quart i últim moviment, que significa una novetat en el camp de les composicions simfòniques —també ho és la Fantasia coral, op. 80, del mateix Beethoven—, adapta el poema de Friedrich Schiller, An die Freude (A la joia).

El 7 de maig del 1824 un Ludwig van Beethoven totalment sord assistia a un triomfal plebiscit, a la fi de la primera interpretació de la seva novena simfonia. Dos-cents anys després, els ecos d’aquella pàgina escrita en homenatge a la fraternitat universal ressonen arreu, tot i que la condició humana objecte de l’idealisme schillerià cada cop sembla més idiotitzada i amb un rumb incert, completament allunyat de la utopia preromàntica.

La idea era dedicar una simfonia a l'"alliberador d’Europa", l’home que encarnava els ideals de la Revolució Francesa a principis de segle, però en coronar-se emperador el 1804 Beethoven va esborrar aquell títol de la seva partitura amb un ganivet, va deixar un forat en el paper i va acabar titulant la seva simfonia simplement Heroica. La decepció o la preocupació sobre els ideals europeus no és només cosa d’ara, doncs, sinó que es remunta a l’època on el debat també era entre els drets bàsics i la pulsió imperialista. El fenomen Napoleó va començar semblant una victòria contra els privilegis de l’aristocràcia i va acabar esdevenint un jacobinisme expansionista que ja no tenia res a veure amb la llibertat, la igualtat o la fraternitat. Una mena de premonició de Hitler: d’haver comprès les angoixes del poble a acabar lluitant contra fantasmes que ja no eren ben bé del poble.

"És una obra titànica que destil·la amor, espiritualitat i màgia", diu Jordi Savall sobre la Missa solemnis de Beethoven. Aquest dijous la dirigirà a L'Auditori (19 h), en un concert en què participen dues de les seves formacions, Le Concert des Nations i la Capella Nacional de Catalunya, a més dels cantants Lina Johnson (soprano), Olivia Vermeulen (mezzosoprano), Martin Platz (tenor) i Manuel Walser (baríton). Després anirà a Dresden i París, els dies 20 i 22 de maig, respectivament. La preparació de l’obra es va fer a l’Auditori Enric Granados de Lleida entre el 24 i 28 d’abril amb assajos oberts al públic. “Molts músics no s’han vist amb cor d’interpretar-la perquè necessita uns intèrprets molt ben preparats i unes veus importants”, recorda Savall sobre una obra, efectivament, molt exigent. 

Hi ha persones a les quals desperta una enorme curiositat saber de què ha mort un veí, un conegut, un parent llunyà. Sembla que quan li són explicades les causes d’un dels fenòmens més naturals del món, que consisteix a passar de ser a no ser –que és la gran qüestió–, queden tranquil·litzades: com si fos més important una malaltia que la mort.

Ludwig van Beethoven (Bonn, 1770 - Viena, 1827) tenia predisposició genètica a partir malalties hepàtiques i és possible que hagués tingut hepatitis B els mesos previs a la seva mort. Aquesta és una de les conclusions de l'anàlisi de cinc cabells del compositor alemany, prèviament autentificats, feta per la Universitat de Cambridge (Regne Unit), el Beethoven Center San José i l'American Beethoven Society de Califòrnia (Estats Units), la Universitat KU Leuven (Bèlgica), la Universitat de Bonn, la Beethoven-Haus de Bonn i l'Institut Max Planck d'Antropologia Evolutiva (Alemanya). Els detalls de la investigació els ha publicat aquest dimecres la revista Current Biology, segons informa Efe.

Jordi Savall dirigirà el 15 de desembre al Liceu la Vuitena i la Novena simfonies de Beethoven amb criteris i instruments històrics. Amb aquest concert es tanca la integral simfònica del geni de Bonn, un projecte al qual Savall ha dedicat més de dos anys. "Jordi Savall ha fet una aportació atòmica, única i arriscada. Se'n parlarà molt, d'aquestes simfonies", diu el director artístic del Liceu, Víctor Garcia de Gomar, en roda de premsa aquest dimarts. "És un projecte costós, perquè hi participen molts músics i molts cantants", recorda Savall sobre els efectius posats en joc en una integral que a Barcelona va tenir tres capítols anteriors a L'Auditori i que es va inaugurar a París el 4 de juny del 2019. En el concert del Liceu, a més de l'orquestra de Le Concert des Nations i dels músics de l'Acadèmia Beethoven 250, també hi participaran els cantants Manuel Walser, Sara Gouzy, Laila Salome Fischer i Mingjie Lei, i a la Novena s'estrenarà La Capella Nacional de Catalunya, el nou cor professional creat a partir del nucli central del cor de cambra de La Capella Reial que va debutar al setembre en l'enregistrament que es publicarà en CD. Tot plegat funciona "gràcies a una conjunció de músics joves amb molt de talent i músics experimentats".

El músic Jaume Pla (la Bisbal d'Empordà, 1977) és Mazoni, i a partir d'ara potser que l'anomenem Ludwig van Mazoni. Si més no perquè acaba de publicar un disc titulat Ludwig (BankRobber - Seed Music, 2021), construït amb fragments d'obres de Beethoven. Però no es tracta d'un àlbum de rock simfònic, sinó d'una dotzena de cançons de pop-rock tocades per l'esperit del geni de Bonn i que sonaran en directe en una gira que comença el 13 de novembre a L'Auditori de Girona.

El prestigi de la ciència —responsable, juntament amb la tècnica, del que anomenem progrés— ha fet que moltes disciplines que li són del tot estranyes hi hagin recorregut o se n’hagin impregnat. L’emissora de música clàssica de RTVE emet un programa sinistre que s’anomena Longitud de onda en què qualsevol música és passada pel sedàs de les categories científiques —ones de freqüència, neurones dels oïdors, mal de panxa, i coses així— com si la ciència pogués explicar alguna cosa de l’essència musical.

La Fundació La Caixa celebra el 250è aniversari del naixement de Beethoven amb un concert aquest dimecres. Beethoven 250 repassa la biografia del compositor a través de tres actors que narren la seva vida i compta amb una orquestra de 58 músics, 48 coristes i la direcció musical de Josep Pons, director de l'Orquestra Simfònica del Liceu. El concert es podrà veure a través de l'Àgora del CaixaForum.

A la Biblioteca Pierpont Morgan de Nova York hi ha part de la partitura de Sonata de piano Hammerklavier de Beethoven. Als marges, l’editor britànic Vincent Novello hi va escriure que el document li va arribar gràcies a “Mrs. Streiker”. Novello tan sols dona un detall sobre qui s'amaga darrere aquest nom: "Una de les amigues més velles i sinceres de Beethoven”.

La indústria de la música clàssica tenia planejat tirar la casa per la finestra per commemorar el 250è aniversari de Beethoven aquest any, culminant amb el seu aniversari aquesta setmana. La seva data de naixement és incerta. Alguns documents indiquen que el van batejar a Bonn el 17 de desembre del 1770. Com que era habitual batejar els nadons 24 hores després del seu naixement, sempre s’ha assumit que va néixer el 16 de desembre, però no ho podem saber del cert.

S'acaba l’Any Beethoven. Ha passat una mica sense pena ni glòria per culpa d’això que en diuen la pandèmia. Malgrat tot, hem pogut homenatjar-lo en privat, cadascú a casa seva, escoltant algun enregistrament o veient algun DVD d’una sonata, un quartet, un concert, una simfonia. Catalunya Música ha emès de tant en tant alguna peça de Beethoven, en algun dels seus programes, però no ha pas celebrat l’any del monstre de Bonn amb un programa diari, o com a mínim setmanal, dedicat a la seva música.

'Novena Simfonia' de Beethoven, dirigida per Gustavo Dudamel

Palau de la Música Catalana. 18 de setembre del 2020

En quatre dies, la novena i última simfonia de Beethoven ha sonat i sonarà a Barcelona (divendres i dilluns) i a Montserrat, on diumenge se n’interpretarà el quart moviment en un controvertit concert amb l’orquestra i el cor del Liceu. El Palau de la Música n'ha acollit la primera versió, que va despertar lògiques i grans expectatives per la presència de Gustavo Dudamel. El director veneçolà, habitual a Barcelona –on és molt estimat–, és un músic extraordinari, capaç de posar dempeus complexos edificis d’arquitectura sonora. Ho fa amb un tracte dúctil amb els membres de l’orquestra, amb un gest clar i amb un entusiasme que es contagia. Però difícilment assoleix cotes de genialitat. I aquesta Novena ho ha demostrat. Hi ha encara molt terreny per explorar en aquesta celebèrrima pàgina beethoveniana i Dudamel ha optat, amb molt poc temps d’assaig, per bastir amb summa correcció la genial partitura. El rendiment de l’Orquestra Simfònica de Galícia –suplint la inicialment prevista Mahler Chamber Orchestra–va anar de menys a més, amb una corda sòlida i un vent més desigual, però sempre atenta a les indicacions de Dudamel.

]]>

La nova formació Kallias Ensemble estrena dissabte 29 d'agost a la Schubertíada de Vilabertran una producció sobre les cançons folklòriques de Beethoven en motiu del 250è aniversari del seu naixement. Es tracta d'un repertori pràcticament inèdit i poc conegut a Catalunya, que s'havia presentat en alguna ocasió a Vilabertran, però mai amb un quartet de cantants que permet oferir més repertori, tal com explica el pianista Francisco Poyato, artífex del projecte.

]]>

Entre el 1800 (estrena de la primera simfonia) i el 1824 (estrena de la novena i última), Beethoven va llegar-nos un corpus d’una solidesa inqüestionable. La titànica recerca d’un so personal va anar de les influències del seu mestre Haydn i de l’admiració per Mozart a una concepció de l’obra d’art que anava més enllà dels límits del seu temps, en què es cimentaren les bases del que s’ha anomenat romanticisme. Però Beethoven, per la seva singularitat, no és ni clàssic ni romàntic. Beethoven és sempre ell mateix i l’abordatge de la seva obra és un repte que va més enllà de la tècnica: cal, sobretot, trobar l’essència del gran home que va ser entre els pentagrames que ens va llegar. Una fusió entre home i artista permanentment present en el catàleg compositiu.

]]>