L'alba arriba a poc a poc a Damasc i es filtra entre edificis vells i balcons d'on pengen garlandes de cables ennegrits. La ciutat es desperta entre el xiulet dels generadors i l’olor de pa acabat de sortir de forns que fa temps que funcionen a mig gas. Un any després de la caiguda de Bashar al-Assad, el país viu atrapat en una mena de llimbs. No hi ha ni guerra ni pau. Ni ruïna total ni recuperació. Hi ha només un territori suspès on les certeses es desfan tan bon punt es pronuncien.

Durant mesos, el dia a dia de l’expresident sirià, Bashar al-Assad, a Moscou ha estat un misteri. El dictador va fugir del seu país el 8 de desembre del 2024, mentre els rebels entraven a Damasc i posaven fi a més de cinquanta anys de dinastia familiar dels Assad al poder. Al cap d’unes hores, es va saber que Vladímir Putin li havia concedit asil polític, però des d’aleshores ningú l'ha vist ni se n'ha sabut res. Fins ara, que una investigació del diari alemany Die Zeit ha aportat una mica de llum sobre la nova vida d’aquest autòcrata acusat de crims contra el seu poble.

La por encara es pot palpar a la costa siriana, habitada majoritàriament per membres de la minoria alauita. Aquí va tenir lloc un brutal esclat de violència sectària el març passat. Encara que els incidents es van iniciar amb els atacs coordinats d'una milícia opositora contra les forces lleials a Damasc, la majoria de víctimes eren civils assassinats arran de la venjança posterior. Tots professaven la confessió alauita, escindida del xiisme fa deu segles i a la qual pertanyia l'exdictador Bashar al-Assad. Llavors, el president sirià, Ahmed al-Sharaa, va crear una comissió d'investigació sobre les matances que a finals de juliol va presentar les seves conclusions enmig d'una gran expectació.

Es calcula que Bashar al-Assad, president dictador de Síria des de juliol de l'any 2000 fins al passat dia 8 del mes en curs, és responsable de la mort de 600.000 persones, víctimes de la guerra civil desfermada pel seu règim, sense comptar les desenes de milers de torturats i represaliats i els milions de refugiats i desplaçats. Ha superat de llarg les marques macabres del seu pare, que també va governar Síria com a dictador els trenta anys anteriors, entre 1971 i 2000. Al-Assad pare és recordat sobretot per la massacre de Hama, ciutat que va arrasar amb l'objectiu de sufocar una revolta dels Germans Musulmans. En l'operació armada va morir un nombre de persones que ha quedat indeterminat: entre les 10.000 i les 30.000 víctimes.

“Xafa’l, xafa’l”, cridava diumenge a Damasc un milicià de Hayat Tahrir al-Sham (HTS) que controlava l’accés a la seu de la televisió pública de Síria. Es referia a uns retrats de Bashar al-Assad mig esgarrats que havien col·locat estratègicament a terra. Com que estaven enmig de l’entrada, tothom qui accedia a l’edifici havia de trepitjar abans el rostre d’Al-Assad. “Burro, burro”, deia un home mentre colpejava la boca del dictador. Durant el règim, Síria estava plena de retrats d’Al-Assad. Ara Síria està plena de retrats d'Al-Assad esgarrats, trepitjats i cremats. No el volen veure ni en pintura.

Aquesta vegada, quan Bashar al-Assad va començar a caure, Rússia no era al seu costat per aguantar-lo.

Francesc Millan, enviat especial de l'ARA a Damasc, relata en primera persona l'eufòria que es viu a la nova Síria post Al-Assad. Avui és divendres, un dia sagrat per als musulmans, i la celebració és màxima a la mesquita dels Omeies. És el primer divendres després de més de 50 anys d'una dictadura sanguinària, i els carrers bullen. Els milicians rebels, que van prendre el control de la capital en una ofensiva llampec sorprenent, són tractats com a herois.

1. De lluny. Després de mig segle de dictadura les forces revolucionàries liderades pels islamistes d'Abu Mohammad al-Julani han conquerit Síria en onze dies. I en arribar a la capital s’han trobat que el president Al-Assad ja era a Moscou. No n’hi ha prou amb l’entusiasme revolucionari: què amaga aquest relat? A poc a poc es va sabent què ha passat darrere la tramoia. I posa en evidència les enrevessades lògiques dels motors dels conflictes que sovint van molt més enllà del seu marc natural. Resulta que Turquia apareix com a guanyadora de l’enrenou de la regió. Que Erdogan està al costat dels rebels. Que Rússia i Hezbollah han sortit cames ajudeu-me, debilitats pels molts fronts que tenen oberts. I que hi ha canvis d’aliances de conseqüències encara imprevisibles.

Em miro les imatges de milers (milers!) d’exrefugiats sirians, emprenent el camí de retorn a casa, ara que ha caigut el règim de Bashar al-Assad. N’hi ha –i així ho expliquen els informatius– que valoren si quedar-se allà on ja fa anys que fan vida i on els seus fills han arrelat o si tornar. Però n’hi ha que ja estan de camí.

Feia 11 dies que el Pròxim Orient, i Occident, vivia amb l’ai al cor veient l’avançament de les forces opositores a Síria. Ha estat una operació llampec que sorprenentment va culminar diumenge a la matinada amb l’arribada a Damasc, gairebé sense oposició, i que posa fi als prop de 25 anys de dictadura de Bashar al-Assad, que va fugir en un avió privat cap a Rússia, que ja ha assegurat que li concedirà l’asil polític.

La Yasmin Almashan va créixer a la ciutat siriana de Deir Ezzor, en el si d’una família amb una llarga trajectòria activista. Així que quan va esclatar la revolució del 2011 al país tots es van mobilitzar per organitzar protestes pacífiques. La brutal resposta de Damasc i la guerra de poc després, però, no van trigar a deixar ferida: tres dels seus germans van morir en atacs del règim i un quart a mans de l’Estat Islàmic.

El president rus, Vladímir Putin, va aconseguir dimecres el suport de Turquia i l'Iran per posar en marxa un nou procés de pau per a Síria impulsat pel seu país. "Els presidents de l'Iran i Turquia [Rouhani i Erdogan] han donat suport a la iniciativa de convocar un congrés per al diàleg nacional sirià", va dir Putin en comparèixer davant la premsa després de la cimera que va reunir els tres mandataris a la ciutat russa de Sotxi, a la vora del mar Negre.

La jurista suïssa Carla del Ponte, ex fiscal general del Tribunal Penal Internacional per a l'Antiga Iugoslàvia (TPII) i del Tribunal per a Ruanda (TPIR), ha afirmat aquest diumenge que hi ha prou proves per condemnar el president de Síria, Baixar al-Assad, per crims de guerra.

Els combats de les últimes 24 hores a la rodalia de la capital siriana, Damasc, han deixat 47 morts fins ara, segons ha publicat l'Observatori Sirià de Drets Humans. Hi ha hagut diversos atacs, entre els quals, deu bombardejos aeris i alguns trets d'artilleria. I les víctimes s'han produït en tots dos bàndols: almenys 26 són membres de les forces governamentals, lleials al president sirià Baixar al-Assad, mentre que 21 serien de la part opositora.

Baixar al-Assad ha assumit la presidència de Síria per tercera vegada. Assad es manté al poder des del 2000, i avui, dimecres, ha jurat davant l'Alcorà el seu tercer mandat després de guanyar les eleccions estatals del 4 de juny.

Els governs europeus han reaccionat amb la imposició de més sancions contra Síria davant la intensificació de la repressió del govern de Baixar al-Assad. Els ministres d'Afers Exteriors de la Unió Europea (UE) han aprovat aquest matí una nova ronda de sancions que inclou la congelació d'actius del Banc Central de Síria –mesura que ataca directament l'economia del país–, així com el veto de la importació a Europa d'or i altres metalls preciosos.