Quan tenia tres o quatre anys, al periodista Jordi Canyissà (Barcelona, 1972) li van regalar un tebeo de Mortadel·lo i Filemó que va encendre el foc d’una passió pels còmics que encara crema. Prop de mig segle després, Canyissà publica l’assaig Ibáñez, el mestre de la historieta (Bruguera, 2023), un singular homenatge al pare de Mortadel·lo i, al mateix temps, una anàlisi reflexiva i entenedora dels mecanismes de la seva obra que complementa el recent llançament de Mortadel·lo i Filemó: París 2024 (Bruguera, 2024), l’àlbum pòstum de Francisco Ibáñez amb les últimes pàgines que va dibuixar abans de la seva mort l’estiu de l’any passat.

Tot va començar amb un tuit de Francisco Ibáñez, un professor de primària de Tafalla (Navarra) molt fan del creador de Mortadel·lo i Filemó, amb qui comparteix el nom. Animava tothom a sumar-se a la iniciativa d'un homenatge a Francisco Ibáñez en forma de semàfor. Aquest dijous li ha trucat l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, i li ha dit que li han fet cas, segons ha avançat La Vanguardia i ha confirmat l'ARA. Barcelona tindrà un semàfor amb Filemó en vermell i Mortadel·lo en verd.

A les historietes de Mortadel·lo i Filemó (deixin-me dir que jo també els adoro, i que m'ha sabut greu la mort d'Ibáñez), sobretot a les més antigues, hi surt sovint representada, sense al·ludir-hi directament, l'Espanya del franquisme. Personatges analfabets, pobres o molt pobres, embrutits per la falta d'educació i d'oportunitats, en un món en què les jerarquies eren indiscutibles, i els abusos de poder, la forma principal de relació. Picaresca, oportunisme, mediocritat, hipocresia, falsa moral, ofec de les llibertats, desinterès total pel bé comú. Per descomptat que aquests no eren els temes principals de les aventures dels agents de la TIA, que estaven molt més ocupats intentant resoldre el cas del bacallà (un cas que no devia ser espinós, sinó amb tendrum: perdó). Les xacres que hem enumerat hi apareixen de fons, però costa poc detectar-les, com els detallets poca-soltes que Ibáñez solia afegir a moltes de les seves vinyetes. De passada, a través dels personatges secundaris o dels que tenien tan sols aparicions puntuals, l'historietista, el dibuixant, el pintamones (Ibáñez va tardar molt a assumir que es podia presentar com a “autor de còmic”) reflectia el precari paisatge moral d'una dictadura. Ja a la democràcia, a l'Espanya dels Jocs Olímpics i dels successius pelotazos, seguiria fent el mateix, però els objectes de burla serien uns altres: la fanfarroneria, la superficialitat, la prepotència, la necessitat d'aparentar. Una inflació dels egos que ha desembocat en l'era de les egolatries desbocades i estúpides que patim avui, mentre les llibertats tornen a estar en precari i els abusos de poder a l'ordre del dia, si és que mai havien deixat d'estar-hi.

Deia Ibáñez que sempre que arribava a una sessió de firmes i veia la gentada que l’esperava sentia una fiblada de satisfacció, però també de por per la feinada que suposava. Aquest dilluns el dibuixant ha congregat una petita multitud per última vegada, uns pocs centenars d’amics, familiars i lectors que s’han acostat al Tanatori de Sancho de Ávila per acomiadar-se del pare de Mortadel·lo i Filemó. També hi han fet acte de presència les autoritats: la consellera de Cultura, Natàlia Garriga; el ministre de Cultura, Miquel Iceta, l’anterior alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i el seu successor, Jaume Collboni, entre d’altres. A Ibáñez, poc aficionat a la pompa i circumstància, segurament li hauria fet més il·lusió la visita de la Valèria i la Martina, de 10 i 7 anys, fans de Mortadel·lo, que s’han acostat al tanatori amb els seus pares per portar-li un dibuix de comiat.

Si els còmics són una part important de la teva vida, és molt probable que tot comencés un dia, de petit, llegint un Mortadel·lo. Francisco Ibáñez va ser la porta d'entrada en la lectura de moltes generacions de nens i, sens dubte, el detonant de la passió per les vinyetes en la majoria de creadors i aficionats del país. Formar part de la memòria sentimental de tanta gent, esclar, pot distorsionar l'anàlisi del seu valor com a artista, que no es limita a la seva gran capacitat per connectar amb el públic: en els seus millors moments, Ibáñez va ser un mestre del gag humorístic, amb un domini extraordinari de l'expressivitat i el moviment; i el seu sentit de l'absurd i un llenguatge ple d'expressions estrambòtiques van donar forma a una manera d'entendre l'humor que va crear escola.

De vegades les campanyes en favor d'un autor les carrega el diable. L'últim exemple seria el de la plataforma per impulsar la concessió del Princesa d'Astúries al dibuixant Francisco Ibáñez, que en una mena de versió de l'efecte Streisand va generar fa alguns dies l'efecte contrari: que uns quants autors de còmic i experts en la matèria alcessin la veu per posicionar-se en contra del premi al pare de Mortadel·lo, un autor fonamental en la història del còmic espanyol.

La setmana passada van fer al programa Imprescindibles, del segon canal de RTVE, un documental dedicat al dibuixant Francisco Ibáñez, i l'Imprescindibles de la setmana anterior va estar dedicat al poeta Antonio Machado. Formo part d'una generació que està feta de rialles i de poesia, quioscos i exili. Conflueixen dues Barcelones a través dels dos artistes.

La setmana passada Josep Cuní entrevistava al matinal Aquí, amb Josep Cuní (SER Catalunya) Núria Espert amb motiu del recital del Romancero gitano, que l'actriu catalana estarà fent al Teatre Romea fins al 26 de gener. En un moment de l'entrevista, Espert va mencionar agraïda el cantautor Paco Ibáñez, de qui sona Canción del jinete durant l'espectacle, i Cuní va voler connectar amb ell perquè l'actriu i el cantant conversessin. El programa, però, va trucar per error a l'historietista Francisco Ibáñez, creador de Mortadel·lo i Filemó, que, sorprès, va respondre a les preguntes que li feia Cuní, que poc tenien a veure amb el seu ofici.

Quan fa un any es va anunciar que Penguin Random House (PRH) comprava l’editorial Ediciones B a El Periódico, ja s’esperava que el gegant editorial volgués treure suc d’un dels segells més rendibles de la casa, Bruguera, i del fons més important de còmic d’Espanya, que inclou supervendes com Mortadel·lo i Filemó, Superlópez i Zipi i Zape. Ahir, el dia que obria el Saló del Còmic, la filial del grup Bertelsmann va anunciar que el mític segell barceloní tornaria a les llibreries a partir del mes de setembre dins el catàleg de Penguin Random House.

Javier Pérez Andújar

Javier Pérez Andújar«Els primers àlbums dels anys 70 eren extraordinaris»

El primer record que Javier Pérez Andújar té de Mortadel·lo és la revista que Bruguera editava amb aquest títol, concretament la capçalera en què Ibáñez dibuixava a cada número un acudit diferent en forma de joc gràfic amb la primera O de Mortadel·lo. Ho va fer durant els 646 números de la revista. “Recordo que la revista costava 6 pessetes, el mateix que un bitllet d’autobús -diu l’escriptor-. Jo no ho entenia, perquè la revista tenia molt més paper i també podies viatjar a molts llocs”. Amb Mortadel·lo i Filemó, Pérez Andújar va tenir, reconeix, una relació “passional” al principi. “Reia moltíssim -diu-. Però més endavant, per algun motiu, me’n vaig distanciar. És semblant al que passa amb els westerns, que t’agraden de nen, quan et fas adult deixen d’agradar-te i ja de gran hi tornes. L’humor de Mortadel·lo és molt infantil, i de gran rebutges el reflex que et torna del nen que eres, però ara torno a llegir-lo”.

]]> A finals del 1957, un jove dibuixant de 21 anys de l’editorial Bruguera es va treure de la màniga dos personatges: una parella de detectius, l’un més seriós i amb mal geni i l’altre més esbojarrat i aficionat a les disfresses. La sèrie va estar a punt de titular-se Mr. Cloro y Mr. Yesca, agencia detectivesca ; també es va considerar Ocarino y Pedernales, agentes especiales, i, fins i tot, Lentejo y Fideíno, detectives finos. Però, finalment, el 20 de gener del 1958, va arribar als quioscos en les pàgines del número 1394 de la revista Pulgarcito sota el nom de Mortadelo y Filemón, agencia de información.

]]>

El creador de Mortadel·lo i Filemó, Francisco Ibáñez, serà el gran protagonista de la 34a edició del Saló del Còmic, que tindrà lloc a Fira Barcelona Montjuïc del 5 al 8 de maig. Ibáñez serà objecte d'una gran exposició amb més de 100 originals per commemorar el seu 80è aniversari i també s'encarrega del cartell d'aquesta edició, que protagonitzen Mortadel·lo, Filemó, l'Ofèlia, el professor Bacteri i el Súper.

]]>

La febre electoral ha arribat a la TIA. En el nou àlbum de Mortadel·lo i Filemó, que arriba avui a les llibreries, els personatges creats per Francisco Ibáñez s’apunten a la cursa pel govern espanyol i formen els seus propis partits polítics. Els dos protagonistes creen el Partit Mortadel·lista i Filemoner Espanyol, el Professor Bacteri el CUL (Científics Units per la Llibertat), l’Ofèlia el FIFA (Femelles Irrompent Fulminant i Arrasant). Després de l’èxit d’El tresorer, que ja porta 130.000 exemplarsEl tresorer venuts (10.000 en català), Eleccions! (Ediciones B) continua la tònica de contemplar de reüll l’actualitat política per treure’n suc. “Però no faig crítica social, per a això cada diari ja té els seus ninotaires -alertava Ibáñez ahir en la presentació del còmic-. Mortadel·lo i Filemó no són crítics polítics. La política és només l’excusa per desenvolupar les mil i una parides que al lector li agraden”.

]]>

'Eleccions!', el nou àlbum dels populars personatges de còmic Mortadel·lo i Filemó, del dibuixant Francisco Ibáñez, sortirà a la venda el 4 de novembre.

]]>

L'editorial de Mortadel·lo i Filemó, Ediciones B, ha fet públic que el primer dia de venda de l'aventura 200 del còmic de Francisco Ibáñez, 'El tresorer', ja ha assolit els 10.000 exemplars venuts i asseguren que és "el llibre més venut a Espanya en el seu primer dia a les llibreries".

]]>

Salvat presenta una edició de col·leccionista dels còmics de Mortadel·lo i Filemó del dibuixant i guionista Francisco Ibáñez. Es tracta d'una selecció feta pel mateix autor i l'editor Antoni Guiral que inclou 177 de les històries llargues de la sèrie més alguna de les curtes. "Sóc el primer que no em crec que Mortadel·lo i Filemó hagin mantingut l'èxit durant 50 anys", ha dit l'autor.

]]>