El Santa Mònica és un formiguer de creadors. Al claustre, Clàudia del Barrio, de la productora Merci Xula, prepara el nou videoclip d'Ouineta. Dues plantes més amunt la coreògrafa i ballarina Mónica Valenciano improvisa, compartint espai amb les integrants del col·lectiu valencià Las Mediocre, que treballen davant l'ordinador en el desenvolupament d'una oficina de resolució de conflictes. Ben aviat s'hauran de traslladar, perquè el vídeo d'Ouineta el rodaran aquí en qüestió de dies. Una altra vegada al claustre, l'escenari dissenyat per l'artista Víctor Ruiz Colomer ara és buit, a l'espera de nous artistes. I de sobte comença a crear-se un núvol de fum ideat per la creadora escènica Leticia Skrycky.

Permetin-me constatar una obvietat. Un museu és una institució de caràcter acadèmic destinada a col·leccionar el millor i més significant dels camps d'estudi i investigació que expliquen el que som, com ens comportem, com ens organitzem o en què creiem, tant en el pla religiós i espiritual com en l'ideològic i polític. Ras i curt, tot el que tingui a veure amb el que ens fa humans. Un museu és, abans que res, la seva col·lecció; sense ella no hi ha museu. I aquest patrimoni es conserva, es restaura, s'estudia, es mostra i s'explica a la ciutadania, que és, en el cas d'un museu de titularitat pública (la majoria al nostre país), la propietària del patrimoni esmentat. Per tant, la seva missió és social d'entrada i és part essencial de la seva naturalesa. Un museu és una idea, un concepte com la democràcia, per posar un exemple en perill, al qual se li poden injectar diferents continguts que es poden gestionar de diferents maneres. Aquests continguts i maneres d'explicar-los canvien amb el temps, són saludablement analitzables, criticables i canviables ad infinitum, però si es qüestiona el concepte mateix que els emmarca i la seva funció primordial, sigui la democràcia o sigui el museu, adeu democràcia i adeu museu. Tampoc no és aconsellable que per confusió mental es pretengui que un dispositiu cultural, històric, narratiu i patrimonial sigui una cosa diferent d'allò per al qual va ser creat. No s'ha pretès mai que un hospital assumeixi funcions, diguem-ne, del ministeri d'Hisenda. És una qüestió de pur sentit comú i, no obstant això, ara, a Catalunya, es pretén que el museu d'art assumeixi funcions del ministeri de Justícia, del d'Igualtat Social, incloent-hi els departaments d'Urbanisme i Habitatge, mitjançant l'adopció d'un model museístic “habitable” que ningú no sap del cert què dimoni vol dir. Tot això gràcies a Manolo Borja-Villel, indiscutit gran professional de la museografia fins que es va començar a creure la seva pròpia premsa, “recuperat” per a Catalunya en el paper de tsar dels seus museus d'art (va sortir a la premsa, no m'ho invento) per reorientar-los, sense consulta prèvia amb els directors de les institucions esmentades que han guanyat els seus llocs en concurs públic amb el mèrit de les seves propostes. Era evident que aquesta idea de Jordi Martí (secretari d'estat de Cultura del govern espanyol) estava condemnada a crear problemes, com ha passat. Això també cau dins del territori del sentit comú.

Les persones internes a les presons acostumen a dir que a la presó el temps sembla quedar suspès, mentre que els seus desitjos, frustracions i plans de futur continuen bategant per a quan surtin en llibertat. La Loli és una interna de la presó de Wad Ras i ha trobat en l’escriptura i el dibuix dos aliats per passar un temps que sembla aturat. La Loli és, també, “l’àvia de la presó” que l’artista Antoni Hervàs va conèixer durant el seu treball amb uns 170 interns de presons catalanes per fer, entre tots plegats, les obres que es poden veure a l’Arts Santa Mònica fins al 8 de setembre dins l’exposició Màquines del temps. Redibuixar el passat i fabular el futur a la presó, organitzada pel mateix centre, el departament de Justícia, Drets i Memòria i el departament de Cultura coincidint amb els 40 anys de l’assumpció de les competències penitenciàries per part de la Generalitat. 

El centre d'arts Santa Mònica de Barcelona estreny el vincle amb la Rambla: en un gest per a les persones sense llar, aquest dijous inaugurarà l'obra Sense llar, l'aspecte més destacat de la qual és que implica treure les portes principals. A més de la retirada de les portes, la peça inclou la intervenció de la façana amb missatges que qüestionen i visibilitzen la realitat de les persones sense llar.

Fusionar l'educació a les aules amb l'expressió artística és un dels recursos estrella del professorat per despertar l'interès de tots els infants. Ara l'Escola Drassanes de Barcelona, situada a escassos metres de la Rambla de Barcelona, ha col·laborat per primera vegada amb el Centre d'Arts Santa Mònica per aconseguir-ho. Normalment pensaríem en uns tallers a l'aula en què els artistes visitessin els alumnes, però aquest cop ha sigut completament diferent: els alumnes de 4t de primària han fet tota una setmana de classe des del centre artístic. Dins de la temàtica "La tradició que ens travessa" –l'actual fil conductor del museu– va néixer el projecte "Sojornar una festa major", que ha culminat avui amb una celebració.

L'Arts Santa Mònica ja té nou director: l'escriptor i filòsof Enric Puig Punyet, tal i com ha anunciat el departament de Cultura aquest divendres. El seu projecte ha estat especialment valorat "per la mirada mirada trencadora sobre la pròpia institució i el rol que ha de jugar en l’ecosistema artístic de Catalunya". "Puig proposa una alternativa basada en la posada en qüestió de la institució com a centre expositiu -diu també el comunicat-, superant un model en què les exhibicions se situen al centre de l’activitat, per convertir l’Arts Santa Mònica en un laboratori que, a través de la participació de diversos grups de treball, permeti repensar la teoria i la pràctica del centre i les seves funcions des de la institució mateixa".

“Cal arribar a un pacte d’estat pel llibre i la lectura”, va reclamar Miguel Barrero ahir durant la inauguració de la fira Liber 2020. El president de la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya va voler sonar contundent tenint en compte les circumstàncies delicades per les quals passa el món del llibre, que, tot i no estar tan afectat com altres sectors de la cultura, ha vist reduïda la facturació al voltant d’un 20% durant els primers nou mesos del 2020, a conseqüència, sobretot, de les setmanes de tancament de les llibreries al març, abril i maig, durant la primera onada de covid-19.

La pandèmia del covid ha tingut efectes insospitats en l'Ars Electronica, l'esdeveniment degà de l'art tecnològic: com que no es pot celebrar la 41a edició de manera habitual a la ciutat austríaca de Linz, els organitzadors i els participants s'han posat a treballar en xarxa i han aconseguit l'edició més gran de la història, amb 120 seus arreu del món. La Col·lecció Beep d'art electrònic hi havia de tornar a participar com a col·lecció convidada, però en lloc de limitar-se a mostrar obres dels seus fons d'una altra manera virtual o presencial, els seus responsables han decidit tirar endavant una proposta que involucra el sector artístic català relacionat amb les noves tecnologies. "És una escena potent", explica el director de la Col·lecció Beep, Vicente Matallana. El resultat és l'Ars Electronica Garden Barcelona, que té com a peça central una exposició a l'Arts Santa Mònica oberta fins al 20 de setembre amb les produccions i adquisicions més recents de la col·lecció i uns altres treballs de Mónica Rikic, Roc Parés i Santi Vilanova produïts a Hangar, gràcies a unes beques sorgides d'una convocatòria de l'Institut Ramon Llull, la New Art Foundation i Hangar en col·laboració amb la mateixa col·lecció.

La mostra del despatx RCR que es pot veure a l’Arts Santa Mònica va més enllà d’una exposició i marcarà el futur del centre com una plataforma on donar visibilitat a l’excel·lència creativa d’arreu del país, tan pública com privada. “Ha de ser una línia del centre”, afirma Àngels Ponsa, directora general de Creació, Acció Territorial i Biblioteques del departament de Cultura. La voluntat del departament és que es doni visibilitat a “totes les disciplines”. D’aquesta manera hi tindrien cabuda, a més dels RCR i el seu projecte de La Vila, altres entitats com El Bulli Foundation, de Ferran Adrià; el centre de creació de la companyia Mal Pelo, L’Animal a l’Esquena; la Fundació Èpica, de La Fura dels Baus, i el festival Eufònic, que se celebra a Sant Carles de la Ràpita. Àngels Ponsa no vol avançar cap dels noms que succeiran les exposicions que avui hi ha en cartell, entre les quals una del cineasta Isaki Lacuesta i una altra del fotògraf Joan Fontcuberta.

Quan a Isaki Lacuesta li van oferir mostrar la seva filmografia i instal·lacions al Centre Pompidou de París, li van enviar una pregunta: Où en êtes-vous? [On et situes? En quin moment estàs?]. El cineasta gironí, guanyador de dues Concha d’Or del Festival de Sant Sebastià per Los pasos dobles i Entre dos aguas, va respondre: “Només us sé respondre que soc per aquí i per allà al mateix temps”. És el gran avantatge del cinema, la literatura o l’art, que permet creuar múltiples fronteres, tant físiques com temporals. I això precisament és el que fan moltes de les creacions de Lacuesta: conviden a traspassar límits i a jugar, perquè moltes vegades res és el que sembla o una mateixa cosa pot ser-ne moltes altres.

Poc després que Lleida celebrés l'Animac, el cinema d'animació fa parada a Barcelona al festival Nonstop, que aquest any celebra el desè aniversari. El Macba i l'Arts Santa Mònica projectaran a partir de dijous i fins al 31 de març més de 20 pel·lícules per a tots els públics. Al cartell destaquen la 'première' del film infantil suec 'Gordon i Paddy', de Linda Hambäck, doblat al català; una projecció especial d'una sèrie de 20 curts titulada 'Portraits de Voyages' –que es complementarà amb una xerrada del director, Bastien Dubois–, i l'estrena de 'Virus tropical', un multipremiat llargmetratge del colombià Sebastián Caicedo amb il·lustracions de la historietista Paola Gaviria que retrata l'adolescència d'un noia de la ciutat de Cali.

“Érem un grup de gent molt diversa, amb moltes sensibilitats diferents, però tots ens ho volíem passar bé”. Així, sense més transcendència, resumeix Josep Maria Camarasa, ideòleg del Grup de Folk, l’essència de l’efímer col·lectiu musical que, entre 1967 i 1968 va recollir la influència del folk anglosaxó adaptant temes al català i component-ne de nous imbuïts per l’esperit hippy de l’època. Després d’un celebrat retorn als escenaris al maig per reviure el mític concert celebrat a la Ciutadella el 1968, la commemoració del 50è aniversari del grup es tancarà del 29 de gener al 24 de març amb una “exposició sonora” a l’Arts Santa Mònica, Si mireu el vent d’on ve. La mostra ocuparà dos passadissos al segon pis del centre i girarà al voltant de 12 temes emblemàtics del Grup de Folk.

“El Museu del Còmic ni hi és ni se l’espera”, recorda Vicent Sanchis, director de TV3 però abans i sempre col·leccionista de còmics. Ho diu a l’Arts Santa Mònica, en la inauguració de l’exposició L’esclat dels còmics. Contrastos i influències dels grans mestres de la historieta nord-americana (1895-1955). La mostra, que com diu Sanchis “intenta explicar per què el còmic va ser capaç de convertir-se en tants pocs anys en el que es va convertir”, és també una manera de reivindicar els col·leccionistes, “els autèntics herois d’aquesta exposició” perquè estan fent una feina de “recopilació, conservació i catalogació d’un material que si no fos per ells es perdria”.

De la mateixa manera que l'1-O va ser possible gràcies a l'organització popular i la solidaritat, l'exposició '55 urnes per la llibertat' també ho va ser. Organitzada pel Comitè de Solidaritat Catalana de la Catalunya Nord, la mostra és un recorregut per 55 urnes de l'1-O que han estat reinterpretades per 55 artistes dels Països Catalans i França (Franc Aleu, Pascal Comelade, Joan Fontcuberta, Francesca Llopis, Antoni Llena, Assumpció Mateu, Gilles Orly, Claret Serrahima, Francesc Torres, etcètera) i que volen denunciar al món que "a Europa encara avui hi ha llocs on els valors democràtics no són realitat", diu Hervé Pi, president del comitè nord-català, que ja abans del referèndum reunia centenars de persones que es manifestaven per donar suport a les mobilitzacions catalanes.

La sala de silenci de la biblioteca de l’Ateneu Barcelonès té tots els llibres girats: en comptes d’ensenyar els lloms amb els títols respectius a lectors i passavolants, els volums estan col·locats de tal manera que només se’n poden veure els gruixos de pàgines que contenen, més o menys esgrogueïdes en funció de la seva edat. L’acció no és fruit ni d’un pioner pla de restauració ni d’un bibliotecari despistat. Es tracta d’una intervenció a càrrec de l’artista Enric Farrés i agermanada amb l’exposició Biblioteques insòlites, que es pot veure fins al 23 d’abril a l’Arts Santa Mònica.

Cabosanroque, el duo d'artistes que va néixer el 2001 com a col·lectiu musical, ha presentat l'exposició 'No em va fer Joan Brossa', que es pot veure a l'Arts Santa Mònica (Claustre Max Cahner) fins al dijous 18 de març. Els dos artistes, Laia Torrents i Roger Aixut, són constructors de sons que s'apliquen a diferents àmbits i s'utilitzen per expressar emocions a través de les màquines. 'No em va fer Joan Brossa' és una instal·lació de gran format, sonora i plàstica, que té com a gènesi l'exploració transversal de la prosa més desconeguda i primerenca del poeta, la dels anys 40.

És com la història que no acaba mai. Des que el món és món, la dansa ha hagut de representar el paper de germana feble de les arts escèniques. La menys estimada pel gran públic, la menys mimada a l’hora de repartir les subvencions. La més maltractada a l’hora de dissenyar les pro- gramacions. Hi va haver uns anys, quan aquesta crisi econòmica enganxosa i eterna va esclatar, en què les coses se li van posar especialment difícils. La precarietat es va fer encara més forta, i el panorama pintava ben negre. En aquest context, dues amigues que estimen la dansa, la ballarina Mireia de Carol i la gestora cultural Clara Vicente, van decidir posar el seu granet de sorra per fer de contrafort. I així va néixer la mostra d’arts del moviment In Situ, que avui i demà desplega la sisena edició a l’Arts Santa Mònica.

L'Arts Santa Mònica i la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) han anunciat aquest dilluns la cancel·lació de les dues últimes sessions del cicle anual 'Dilluns de poesia a l'Arts Santa Mònica': la primera sobre Anna Montero el 27 de novembre i la segona sobre Antoni Canu el 18 de desembre. L'Arts Santa Mònica i l'ILC han apuntat que el motiu de la suspensió són les mesures establertes pel ministeri d'Hisenda i Funció Pública que fan que la Generalitat no tingui disponibilitat de crèdit pressupostari en les partides destinades a tal efecte del pressupost 2017. Han lamentat que s'han vist "obligades, contra la seva voluntat i la dels poetes, a cancel·lar les dues últimes sessions del cicle, amb el compromís de reprogramar-les en el programa de l'any 2018".

L'Arts Santa Mònica torna a patir els efectes de la intervenció econòmica que l'Estat ha fet dels comptes de la Generalitat. El centre ha anunciat aquest dilluns que cancel·la el cicle anual 'The more we know about them, the stranger they become' i l’exposició 'La vida d’O' de Lúa Coderch com a conseqüència de les mesures establertes pel ministeri d'Hissenda mitjançant l'ordre HFP/886/2017 del 20 de setembre, que fa que la Generalitat no tingui disponibilitat de crèdit pressupostari en algunes partides del pressupost 2017.