El cas Badaoui (Mohamed Said Badaoui) és un cas clar i evident del racisme institucional de l’estat espanyol. En aquest article no parlarem de l’excepcionalitat que genera la llei d’estrangeria ni de la retallada de drets bàsics a què sotmet la població migrada amb l'excusa o la justificació de les necessitats de gestió del fet migratori. 

El grup de tretze ciutadans retinguts en el Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) de Sapadors de València que dijous de la setmana passada van iniciar una vaga de fam per denunciar el mal estat dels aliments que reben i la falta d'aigua que pateixen han finalitzat la protesta.

Un grup de tretze ciutadans retinguts en el Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) de Sapadors de València hauria iniciat ahir dijous una vaga de fam per denunciar el mal estat dels aliments que reben i la falta d'aigua que pateixen. "Estem fent una vaga de fam per la falta d'higiene i per la falta de menjar, ja que fins i tot ens hem trobat cucs", explica en un àudio al qual ha tingut accés l'ARA un dels interns que es neguen a continuar alimentant-se. Aquest mateix home també denuncia que no "reben prou aigua" i emmarca aquesta situació en un context de "maltractament" continu. És per això que conclou que el que estan patint les prop de quaranta persones retingudes al CIE de València "no és humà" i reclama "ajuda".

Un testimoni hauria corroborat que I.B., un ciutadà retingut al Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) de València, va ser apallissat el 21 de juliol per quatre policies després de reclamar ajuda “perquè sentia un fort mal de queixal”. Així ho han explicat representants de la Campanya CIE No, entitat que assessora la víctima, i consta en la denúncia interposada per A.W., un ciutadà que comparteix cel·la amb la presumpta víctima, que també ha demanat l'empara de la justícia.

Un brot de covid amb almenys 23 persones contagiades ha redoblat la tensió al Centre d'Internament d'Estrangers de la Zona Franca de Barcelona. Segons entitats com Migrastudium, Tanquem els CIE o Irídia, s'ha confinat els positius en espais que no compleixen les condicions per poder fer bé aquest aïllament i s'ha reforçat la presència d'agents antidisturbis de la Policia Nacional al centre, que haurien utilitzat gasos lacrimògens.

"Vaig passar deu dies aïllat en una habitació del CIE que no sé localitzar dins del centre. No tenia cap moble, ni cadira, ni llit on pogués seure, dormir o estirar-me. Tampoc tenia cap taula ni prestatgeria. Tampoc hi havia llum. Només hi havia una finestra. Vaig passar les 24 hores d'aquells deu dies tancat en aquella habitació sense tenir contacte amb cap altre intern, dormint i menjant a terra. [...] De vegades, vaig haver de fer les meves necessitats a través de la finestra perquè els agents es negaven a deixar-me sortir per anar al vàter. Vaig perdre la noció del temps". És el relat d'un estranger sense papers que va ser aïllat per covid al CIE de la Zona Franca de Barcelona durant el 2020. Segons l'entitat de drets humans Irídia, aquest centre va aïllar 72 persones durant l'any passat -tot i que va estar buit durant uns mesos a causa de la pandèmia-, sis vegades més que la resta d'instal·lacions d'aquest tipus a l'Estat, on es van comptabilitzar 12 aïllaments. En alguns casos, com el d'aquest testimoni, l'aïllament va derivar en una situació degradant o amb agressions, dues de les quals s'estan investigant actualment als jutjats.

El desembre del 2013 vam denunciar la mort per suïcidi d’un intern del CIE de Barcelona, A.M., després de 12 dies de reclusió a l'espera de ser expulsat a Armènia. La informació dels interns a qui vam entrevistar i la documentació mèdica avalaven que A.M. hauria estat colpejat pels agents i, per aquest motiu, conduït a una cel·la de càstig, en què va arribar a una situació límit que el va empènyer a penjar-se. Els agents policials no van evitar aquell suïcidi, tot i tenir el deure de fer-ho. Aquest no va ser el primer ni el darrer suïcidi en un CIE. El 2014, es va adoptar un protocol antisuïcidis. Tot i així, el 2019, el jutge de control del CIE de València va tornar a instar a aplicar canvis, acte seguit a un altre suïcidi d’un intern. 

Entre els mesos d'octubre i desembre passats, 72 estrangers sense papers van ser aïllats en estances individuals al centre d'internament per a estrangers de la Zona Franca de Barcelona perquè s'havien contagiat de covid-19 o havien tingut contacte estret amb un positiu. L'entitat de defensa dels drets humans Irídia va fer arribar el cas d'un d'ells als jutjats: es tracta d'un home al qual van tancar durant deu dies en una petita estança sense lavabo i al qual set policies van arribar a immobilitzar durant més de tres hores a terra, lligant-lo de peus i mans i col·locant-li un casc al cap perquè no s'autolesionés. El jutjat que portava el cas va exculpar els agents de tota responsabilitat, però l'entitat ho ha recorregut perquè considera que es van incomplir els protocols i que l'home va ser sotmès a un tracte vexatori i degradant.

El centre d’internament d’estrangers (CIE) de la Zona Franca de Barcelona -que acull persones estrangeres sense papers però que no han comès cap delicte- va ser dels primers de l’Estat a buidar-se per la pandèmia i va estar tancat més de sis mesos a causa de l’emergència sanitària. Però a principis d’octubre van tornar a ingressar-hi 81 algerians que havien arribat en pastera a Palma. En plena onada de contagis i a tocar del segon estat d’alarma els CIE de tot l’Estat van tornar a funcionar, tot i la manca de protocols sanitaris específics per fer-hi front, segons denuncien les entitats que treballen amb les persones internes. La Fundació Migra Studium explica que, només quatre dies després de la reobertura, el CIE de la Zona Franca ja detectava els primers quatre positius. Des de llavors, la direcció ha aïllat 72 persones contagiades que han passat setmanes en una situació de "sobreaïllament", segons denuncia el portaveu de l’entitat, Josetxo Ordóñez, que explica que per evitar la transmissió del virus la direcció els ha tancat en estances d’aïllament i els ha privat de moviment.

El jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona obliga la direcció del Centre d'Internament d'Estrangers de la Zona Franca de Barcelona a respectar el dret dels interns a rebre visites adoptant les mesures necessàries per prevenir possibles contagis de covid-19. Les visites en aquest espai estaven suspeses des que el 5 d'octubre s'hi va reactivar l'internament de persones superada la primera onada de la pandèmia, després que a l'abril la justícia decidís que calia buidar aquests centres per evitar "amuntegament" de persones.

L'Audiència de Barcelona ha estimat el recurs d'Amin M., que va denunciar maltractaments policials mentre estava ingressat al CIE de la Zona Franca i que va intentar suïcidar-se hores després de l'incident per por a ser deportat al seu país. En una primera instància, el jutjat d'instrucció número 26 va ordenar l'arxivament de la causa, presentada per Irídia, però ara els magistrats esmenen aquesta decisió i plantegen en la resolució que no es pot tancar un expedient per aquest tipus d'acusació, tenint en compte les "dificultats" per aclarir uns fets en instal·lacions amb característiques com les dels centres d'internaments d'estrangers.

L'estat espanyol ha admès la responsabilitat per la mort en un CIE de Samba Martine, una immigrant congolesa detinguda al centre d'internament madrileny d'Aluche, que va morir de VIH com a conseqüència de les "deficiències burocràtiques" que la van privar de rebre una atenció mèdica adequada, i per això compensarà la família.

Fa poc més d'una setmana que va tornar a obrir el centre d'internament d'estrangers (CIE) de la Zona Franca després d'haver estat tancat des del març per la pandèmia. Però diumenge de la setmana passada el CIE va avisar l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) que un intern havia donat positiu de covid-19. El personal de l'ASPB va visitar l'equipament i n'ha fet un informe en què alerta que el centre no té cap pla per evitar la transmissió del virus i que tampoc s'han aïllat les persones que van estar en contacte amb el contagiat. Per això l'Ajuntament de Barcelona ha presentat al jutjat de control del CIE un escrit en què demana el tancament de l'equipament per aquest primer cas, que ha evidenciat que "no es pot garantir la seguretat ni la salut de les persones". Les entitats Irídia i Migra Studium també han traslladat aquesta petició al jutjat.

Després que el govern espanyol comuniqués que, superada la situació d'estat d'alarma, reobria els centres d'internament per a estrangers (CIE) i reprenia la política de retorn, el govern d'Ada Colau ha reprès la mobilització per demanar el tancament definitiu d'aquestes instal·lacions. En una carta conjunta amb l'alcalde de València, Joan Ribó, l'alcaldessa de Barcelona es dirigeix al ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, per reiterar-li la petició de tancament. En l'escrit, defensen que la crisi sanitària del covid-19 fa encara més greu la situació dels interns.

El govern espanyol ha anunciat que reobre els centres d'internament d'estrangers (CIE) que es van tancar durant l'estat d'alarma, "quan la capacitat de retorn va anar tendint a zero", i quan la justícia va obligar a buidar-los pel risc de contagi. Ara l'executiu afirma que "està en disposició de tornar a reprendre aquesta política de retorn". Segons una nota que ha difós el ministeri de l'Interior, aquestes capacitats "s'emmarquen en la política migratòria" posada en marxa per l'executiu, que tenen com a eixos principals "la lluita" contra les màfies que trafiquen amb persones i la "cooperació amb els països d'origen i trànsit". La Policia Nacional també demana fer les "gestions oportunes" amb els consolats dels països d'origen per portar a terme les expulsions.

Els jutjats d'instrucció de Barcelona investiguen dos casos de tràfic de persones en què les víctimes són menors d'edat immigrants que estaven obligats a cometre delictes. El servei especialitzat en estrangeria de la Fiscalia de Barcelona participa en les dues investigacions, que estan obertes, contra xarxes que havien portat els menors a la capital catalana per fer-los delinquir. En un cas utilitzaven les víctimes per cometre robatoris i en l'altre els feien vendre droga al carrer. No és el primer cop que existeix una investigació de tràfic de menors per explotar-los criminalment a Barcelona, ja que l'any passat es va dictar una sentència condemnatòria contra una banda de Bòsnia, detinguda el 2016, que utilitzava menors per robar al metro.

Una persona que sol·licita asil no pot ser tancada en un Centre d'Internament d'Estrangers (CIE). Així ho ha decretat aquest dijous el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), arran d'un cas del desembre del 2019 en què un ciutadà de Mali va ser interceptat per Salvament Marítim en una pastera a prop de Gran Canària. Les autoritats espanyoles en van dictar el tancament en un centre d'internament però aquesta persona va sol·licitar protecció internacional i el jutge va decidir que, com que no hi havia prou espai al centre d'acollida humanitària, havia d'anar a un CIE. Aquest ciutadà malià va interposar un recurs i aquest dijous el TJUE ha recordat a les autoritats espanyoles que la falta d'espai en centres d'acollida humanitària no justifica l'internament d'un sol·licitant d'asil en un CIE.

Persones privades de llibertat pel sol fet de no tenir papers, ciutadans que fa anys que viuen a l’Estat amb la família però que són considerats de segona perquè viuen en situació irregular i nouvinguts que acaben passant mesos als centres d’estada temporal d’immigrants (CETI) per falta d’un sistema d’acolliment que pugui assistir-los. Segons l’entitat de defensa dels drets humans Irídia i Tanquem els CIE, unes 600.000 persones estan en situació irregular a Espanya. Són ciutadans invisibles pel sistema que pateixen constants vulneracions de drets. Forçat per la pressió de diverses institucions internacionals i de diverses resolucions judicials, el ministeri de l’Interior ha buidat els vuit CIE que hi ha a l’Estat –el primer va ser el de Barcelona– per evitar el risc de contagi per coronavirus. Tot i el clam de les entitats en defensa dels drets humans, la previsió és que les instal·lacions es tornin a obrir quan s’aixequi l’estat d’alarma. Els CETI continuen funcionant. El de Melilla compta amb 770 places, però ja fa mesos que l’ocupació és de més del doble i a hores d’ara s’hi acumulen 1.500 persones.