L'any 2022 l'Hospital Sant Joan de Déu (SJD) va inaugurar el Pediatric Cancer Center de Barcelona (PCCB), un centre internacional amb capacitat per atendre més de 400 casos nous de càncer infantil a l'any. Aquell mateix any va crear-se un circuit per a famílies procedents del Perú, la majoria molt vulnerables i desesperades per la situació dramàtica dels seus fills, que arribaven a Catalunya per rebre tractament al servei d'oncologia de l'hospital. Ara el departament de Salut pretén posar-hi fi: han detectat fluxos regulars de pacients a l'SJD, que és un centre públic de titularitat privada, però també arribades de pacients d'altres nacionalitats al Vall d'Hebron i l'Hospital de Sant Pau, i volen regular-ho.

Els tumors colorectals més agressius han après a enganyar el sistema immunitari i passar desapercebuts davant les seves defenses. Tot i que les immunoteràpies han revolucionat la lluita contra molts tipus de càncer, el colorectal encara és una de les principals causes de mort arreu del món. En la majoria de casos metastàtics, els pacients no responen a aquests fàrmacs perquè les seves defenses no reconeixen les cèl·lules malignes com una amenaça.

El patronat del Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques (CNIO) ha decidit en una reunió extraordinària aquest dimecres destituir la directora científica, María Blasco, i el director gerent, Juan Arroyo, per "iniciar una nova etapa". En un comunicat, ha informat que el director del programa de biotecnologia del centre, Fernando Peláez, serà el nou director científic de manera interina, i ha justificat el canvi pel fet que "en aquests moments hi ha un clima de treball incompatible amb el que hi hauria d'haver en un centre de referència i excel·lència".

La Societat Europea d’Oncologia Mèdica (ESMO, pel seu nom en anglès) celebrarà el seu cinquantè aniversari l'any que ve. Els seus impulsors la van fundar amb l'objectiu de fer d'aixopluc de tots els professionals que tracten el càncer i té tres pilars fonamentals: difondre els nous coneixements en el camp de l'oncologia, cuidar els seus membres i acompanyar les autoritats sanitàries en el desplegament de polítiques que redueixin la incidència de la malaltia. Barcelona acull fins dimarts el seu congrés anual, una de les cites més destacades pels oncòlegs d'arreu del món, i l'edició d'aquest any preveu batre tots els rècords d'assistència i d'estudis presentats. L'ARA entrevista el seu president, Andrés Cervantes, que encara el seu segon i últim any al capdavant de la societat.

L'envelliment de la població fa créixer la incidència de malalties. Les persones cada cop viuen més anys i això augmenta el nombre de pacients que ha d'atendre el sistema sanitari. Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), el càncer és una de les patologies que es preveu que més s'incrementin en els pròxims anys, per aquest motiu i també per altres factors de risc, com el consum d'alcohol, el tabac i l'obesitat. Un dels tipus de càncer que més creixerà amb l'envelliment de la població és el de la sang, ja que "la majoria de casos es donen entre la gent gran", adverteix a l'ARA Anna Sureda, cap d'hematologia clínica de l'Institut Català d'Oncologia (ICO).

El doctor en neurociències Manuel Valiente (Saragossa, 1980) ha rebut el XVIII Premi Fundació Banc Sabadell a la investigació biomèdica per les seves contribucions a la cursa per descobrir noves dianes terapèutiques contra la metàstasi cerebral. Format a l'equip del doctor Joan Massagué al Memorial Sloan Kettering Cancer Center de Nova York, des del 2015 lidera el Grup de Metàstasi Cerebral del Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques (CNIO).

Un diagnòstic de càncer no és una sentència de mort. Els malalts de tots els tipus de tumors han anat guanyant temps de vida –la supervivència s’ha duplicat en 40 anys– però aquesta millora no és homogènia per a tots ni es pot mesurar de la mateixa manera. En alguns casos la malaltia avança tan de pressa que el temps s’esgota abans de proposar un tractament viable. En altres, els tumors es rebel·len i s'escapoleixen de les teràpies.

Els tumors i el sistema immunitari acostumen a ser vells coneguts. En molts tipus de càncer, quan les cèl·lules malignes intenten créixer i multiplicar-se, les defenses despleguen un cordó sanitari per contenir-ne l'expansió. Sovint, si els oncòlegs troben el tumor és perquè aquesta línia defensiva ha actuat però ha fracassat i la malaltia ha pogut avançar en silenci: sota el microscopi s’observa que està inflamat perquè les defenses han intentat frenar-lo però no són prou potents o es perden pel camí. Què passaria si se’ls tornés a senyalitzar el nord o se les enfortís? En altres càncers, aquest sistema defensiu queda fora de joc des del primer moment. Les defenses són incapaces de reconèixer les cèl·lules canceroses com un agent perjudicial i no s’activen mai en contra seva. En aquest cas, una altra pregunta: què passaria si s’ensenyés de zero al cos a reaccionar-hi? 

El periodista i escriptor nord-americà Clifton Leaf es preguntava l’any 2004 si estàvem guanyant la guerra contra el càncer o si l’estratègia seguida fins aleshores era la correcta. En un celebrat article publicat a la revista Fortune, el periodista feia una anàlisi econòmica, repassava la història de la recerca en càncer i avaluava la inversió pública i privada des que el president Richard Nixon va signar l’Acta Nacional contra el Càncer l’any 1971. La conclusió de Leaf era que les teràpies disponibles en aquell moment no justificaven tanta despesa. 

La ciència treballa sense treva per trobar fàrmacs que millorin la qualitat de vida dels malalts i, de fet, una de cada quatre teràpies que s’aproven anualment a Europa acostuma a ser oncològica. Aquesta és una selecció de tractaments que ha validat els últims mesos l'Agència Europea de Medicaments (EMA) i dels assajos més prometedors que s'estan fent a Catalunya.

El procés de desenvolupament d’un càncer és lent. Des de la primera lesió a la cèl·lula que es convertirà en maligna fins que la malaltia és detectable amb les tècniques actuals solen passar dècades. Els càncers, doncs, no apareixen d’un dia per l’altre per culpa d’un disgust o un estrès puntual, com es diu a vegades, sinó que necessiten molts anys per evolucionar. Per això se solen veure en edats avançades. Aquest fet, àmpliament demostrat, xoca amb una realitat evident: què passa amb els càncers infantils i juvenils? En teoria, no haurien d’existir. Aquest misteri preocupa als científics des que es van entendre les bases moleculars que hi ha darrere la malaltia, però encara no se n’ha trobat una resposta satisfactòria. Ara, un nou estudi publicat a la revista Cell Reports proposa que hi ha diferències importants a nivell genòmic i molecular entre els càncers dels adults joves i els que es veuen a la vellesa, i que això podria ajudar a trobar tractaments més específics.

n el marc de l’objectiu d’oferir una assistència integral i de la màxima qualitat també a Barcelona, HM Hospitales va decidir fa tres anys obrir un nou Centre Integral Oncològic Clara Campal (HM CIOCC Barcelona) a les seves dependències de l’hospital HM Nou Delfos. El centre, dirigit pel reconegut oncòleg Joan Albanell i coordinat pel prestigiós oncòleg Jordi Remon, es caracteritza per abordar cada tipus de tumor a través de comitès mèdics multidisciplinaris que busquen oferir al pacient un tractament a mida amb les millors opcions diagnòstiques i terapèutiques. Un abordatge que es fa conjuntament amb els centres HM CIOCC Madrid i Galícia, cosa que contribueix a analitzar cada cas i personalitzar-ne el tractament, així com a integrar la tasca assistencial, docent i investigadora del Grup a la perfecció. 

La Fundació La Caixa i l’Ajuntament de Barcelona han anunciat un acord per crear un nou centre de recerca a la ciutat, el CaixaResearch Institute. En una roda de premsa, l’alcaldessa, Ada Colau, el president de la Fundació La Caixa, Isidre Fainé, el president del seu comitè científic, Javier Solana, i la tinent d’alcaldia d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat, Janet Sanz, han explicat que el centre es dedicarà a la recerca en malalties infeccioses, la salut global, l’oncologia i les neurociències.

Estic commocionada per la mort del doctor Josep Baselga. Era una persona molt brillant, amb una intel·ligència privilegiada i un gran carisma. Ja d’estudiant sabia que volia dedicar-se a l’oncologia i es va formar al Memorial Sloan Kettering Cancer Center amb els millors professionals. L’any 1996, després d’11 anys a Nova York, va acceptar el repte de crear el servei d’oncologia de l’Hospital Vall d’Hebron.

Abans d’abordar el que passarà divendres amb la investidura del nou president de la Generalitat, dediquem un minut a la ciència a Catalunya. Dues notícies, una de dolenta i una de bona.

Entrar al seu minúscul despatx a l’Hospital de la Vall d’Hebron, empetitit encara més per muntanyes de papers –la majoria articles científics–, algun llibre i algun record d’algun dels seus pacients, era sempre tota una experiència. Sovint havia de fer lloc a la taula per posar-hi el cafè de màquina de rigor. I més d’un cop, empènyer la porta per fer-se pas. Parlar amb Josep Baselga, a més d’una aventura, també era un repte: cada frase era un projecte, i cada projecte una revolta en un indret on l’oncologia clínica seguia dominada, encara, per les cures pal·liatives. “El càncer es pot curar”, deia cada vegada que podia.

L’aparició del CoV-2 i de la seva malaltia pandèmica COVID-19 ha generat un ventall molt gran de dificultats en la sanitat, al marge dels efectes propis de la malaltia. Un d’aquests efectes negatius és l’endarreriment en el diagnòstic i tractament d’un càncer digestiu.

Augmentar la supervivència a 10 anys dels afectats de càncer i que arribi al 75%. No és una quimera per als oncòlegs aconseguir aquesta fita el 2030 sempre que es treballi en diversos fronts coordinadament: la prevenció a tots el nivells –la identificació de persones en risc de desenvolupar càncer, la detecció precoç i la vigilància dels supervivents–, la integració d'aquesta atenció amb la recerca i la pràctica a peu de llit. És el camí que proposen experts de la talla del doctor Josep Tabernero, director del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO) i cap d'oncologia mèdica del mateix hospital. "Per aconseguir aquest objectiu és fonamental un enfocament integral de la recerca centrat en la medicina de precisió o personalitzada", defensa.

Els pacients oncològics subaguts, que necessiten una atenció especialitzada però no les prestacions tecnològiques d'un gran hospital, tenen des de l'1 de juliol una unitat dedicada exclusivament a la seva atenció. És la unitat d'atenció intermèdia oncològica Pere Virgili-Vall d'Hebron, que és la primera gestionada entre dos centres. Es tracta de la unitat oncològica més gran de Catalunya per als pacients subaguts i forma part del servei d'oncologia mèdica de l'Hospital de la Vall d'Hebron, però se situa al recinte del Parc Sanitari Pere Virgili, també a Barcelona, i està coordinada per professionals dels dos centres. En la inauguració, aquest dijous, el director del Servei Català de la Salut (CatSalut), Adrià Comella, ha assegurat que "és un exemple molt clar de com ha de ser la coordinació entre centres i professionals".