El ministeri de l'Interior ha expulsat de l'Estat dos imams de dues mesquites catalanes per difondre discursos de radicalització perillosos per a la seguretat pública, segons ha pogut saber l'ARA. Són els imams de les mesquites de Figueres i de la Jonquera i se'ls ha fet fora per tenir una activitat contrària a la seguretat nacional.

Quan estan a punt de complir-se set anys dels atemptats del 17-A, els Mossos d'Esquadra han fet públiques aquest dijous les dades de seguiment de casos vinculats a la radicalització violenta a Catalunya el 2023. Unes xifres que detallen que durant tot l'any passat la policia catalana va fer seguiment de 189 casos vinculats a la radicalització violenta, un 8% més que el 2022. D'aquests 189 casos detectats, un 62% estan vinculats a extremismes violents d'àmbit jihadista, un 13% a la ultradreta i un 4% a altres etiologies.

El cas Badaoui (Mohamed Said Badaoui) és un cas clar i evident del racisme institucional de l’estat espanyol. En aquest article no parlarem de l’excepcionalitat que genera la llei d’estrangeria ni de la retallada de drets bàsics a què sotmet la població migrada amb l'excusa o la justificació de les necessitats de gestió del fet migratori. 

La Guàrdia Civil ha detingut a Barcelona un presumpte terrorista vinculat al Daeix. Segons ha comunicat el cos policial espanyol, l'home, que actuava en solitari, "presentava la voluntat de dur a terme una acció terrorista", tot i que de moment es desconeixen més detalls del lloc on volia cometre l'atemptat.

La proclamació d’un pretès califat per part de l’Estat Islàmic a l’Iraq i Síria el 2014 va exercir d’imant per a uns 45.000 voluntaris provinents de tots els racons del món. Cinc anys després, de les ruïnes d’aquell projecte han emergit diversos milers de persones, entre combatents i familiars, en una mena de llimbs legals. Tunísia és un dels països que compta amb més nacionals en aquesta situació. No en va, va ser una important font de reclutament per als grups jihadistes, que van rebre més de 3.000 tunisians. Temorós del retorn de tantes persones radicalitzades, amb el consegüent risc de seguretat que comporta, Tunis no mostra cap interès en repatriar-los. Aquesta actitud, compartida per la majoria de països europeus i islàmics, ha creat un greu problema d’abast internacional.

Saliha Ben Ali va néixer a Brussel·les i tenia una vida normal com a assistent social en una entitat catòlica. Tot es va capgirar l’agost del 2013, quan el seu fill Sabrie, que acabava de fer 18 anys, va ser captat per una xarxa jihadista que el va portar a Síria. El jove va marxar sense acomiadar-se i tres mesos més tard va saber que era mort. Ella ha declarat la guerra a Abu Bakr al-Baghdadi, el líder de l’Estat Islàmic: va ser la primera mare musulmana europea que va sortir a cara descoberta per alertar sobre com els grups jihadistes recluten els joves. Viatja per tot el món treballant amb altres organitzacions de dones contra la radicalització. Ha visitat Barcelona convidada pel col·lectiu Darna.

Les tècniques de neuroimatge han demostrat per primera vegada que l'exclusió social pot afavorir l'extremisme en joves vulnerables a la radicalització. Un estudi liderat per investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM), juntament a altres institucions internacionals, ha explorat les interrelacions neurals i de conducta que hi ha entre els valors sagrats, l'extremisme violent i l'exclusió social. La recerca s'ha basat en una mostra de nois joves marroquins residents i escolaritzats a Catalunya que poden estar exposats al fenomen de la radicalització.

Toc d'alerta per la falta d'avenços després dels atemptats del 17 d'agost a Barcelona i Cambrils. Si en la primera sessió de compareixences a la comissió d'investigació del 17-A al Parlament van intervenir quatre membres del Govern que van admetre que calia millorar la integració, en la segona sessió –feta aquesta tarda– quatre experts han avisat que, a part de la integració, s'ha de treballar la prevenció contra la radicalització. "No existeix una política de prevenció de l'extremisme violent a Catalunya", ha deixat clar el coordinador d'afers islàmics del Centre d'Informació i Documentació Internacionals a Barcelona (CIDOB), Moussa Bourekba. "Hi ha institucions que prenen mesures, però no estan coordinades ni formen part d'un conjunt coherent", ha afegit. Bourekba ha assegurat que, a Catalunya, els únics actors que dediquen esforços contra la radicalització són els Mossos d'Esquadra amb el protocol de detecció Proderai.

Antoni Bassas conversa amb Hanan el Yazidi Tadmori, economista; Maria Majó, professora jubilada; i Xavier Gual, escriptor i professor.

En aquest fragment del debat Antoni Bassas conversa amb la Hanan el Yazidi Tadmori i la Maria Major, les dues protagonistes de la foto que es va fer viral, en la qual apareixen fent una ofrena al memorial de la Rambla de Barcelona. La Hanan era alumna de la Maria en una aula d'acollida a Mataró, i l'endemà de publicar-se la fotografia va decidir escriure a l'ARA l'article "Gràcies a ella soc qui soc". En aquest debat amb la Hanan i la professora també s'hi afegeix l'escriptor i professor de secundària Xavier Gual, que habitualment escriu al 'Criatures'. La conversa sencera es publicarà diumenge.

Dia 23 de desembre del 2014. Samira Yerou, de nacionalitat marroquina i resident a Rubí, és detinguda a la frontera turca a punt d'entrar a Síria amb el seu fill de 3 anys. Pocs dies abans havia agafat un vol des de Barcelona fins a Istanbul. Tenia un únic objectiu: arribar fins a Rakka, controlada per l'Estat Islàmic, per casar-se, estudiar la xaria, "viure bé, tenir un bon sou". "Deien que el califat era una lloc segur per als nens", ha relatat aquest dijous davant del jutge a l'Audiència Nacional.

El principal escenari de la mobilització promoguda a Espanya per l’Estat Islàmic és a la província de Barcelona, segons l’informe recent El Estado Islámico en España, publicat pels investigadors Fernando Reinares i Carola García-Calvo, del Real Instituto Elcano. Aquesta afirmació contundent és una de les primeres frases del document del principal think tank espanyol en estudis estratègics. Destaca que a la demarcació de Barcelona és on, entre el juny del 2013 i el maig passat, s’han fet més detencions relacionades amb el jihadisme -un 27,3%- i on vivien més arrestats -un 29,8%-, davant de Ceuta (20,3% i 22%), i de Madrid (16,7% i 15,3%).

El conseller d'Interior de la Generalitat, Ramon Espadaler, ha demanat serenitat als ciutadans, tot i que admet una radicalització jihadista: "Hi ha un risc objectiu, és evident, i la prova és que s'estan fent detencions".

Els sindicats han advertit avui que les protestes dels treballadors de la Generalitat es radicalitzaran encara més si el Govern no fa marxa enrere en les retallades que ja ha emprès i han fet una crida a tots els empleats públics per sortir al carrer el 18 de gener per expressar la seva indignació.