Hi ha una administració pública poc coneguda per a molts ciutadans, però vital en el dia a dia dels territoris, on cobrir les places vacants de feina s’està convertint en una vertadera odissea. Els funcionaris en marxen, atrets per sous significativament millors en altres institucions, encara que siguin a quilòmetres de distància d’on viuen. Parlem dels consells comarcals, una eina de reequilibri territorial que depèn de la Generalitat i que s’encarrega de tasques com la depuració d’aigües, els serveis socials i els menjadors i el transport escolar de molts pobles mitjans i petits.

Dies decisius per resoldre la principal incògnita que envolta la consulta dels Jocs Olímpics d'Hivern: quines comarques podran votar i quines no. Sobre la taula hi ha dues possibilitats. El pla inicial, que és que només votin les sis comarques de la vegueria de l'Alt Pirineu i Aran, o que també puguin sumar-se a la votació les del Ripollès, el Solsonès i el Berguedà. Segons ha pogut saber l'ARA, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va contactar aquest dimecres personalment amb les sis primeres comarques: cinc presidents de consell comarcal i la síndica d'Aran. Les diverses fonts consultades coneixedores dels contactes expliquen que en les converses es va abordar sense embuts el principal punt de tensió de la votació: si cal ampliar-la o no.

El socialista Òscar Sánchez era investit el 26 de juliol nou president del Consell Comarcal del Tarragonès fruit de l'acord de govern a què van arribar el PSC i Junts –amb el suport dels comuns– ara fa dos anys per repartir-se la presidència d'aquest òrgan. L'alcalde de Constantí, que agafa el relleu de Joan Martí Pla (JxCat), va ser escollit per 18 vots a favor, mentre que la republicana Núria Batet en va obtenir només 5. ERC, tot i ser conscient que no tenia cap opció d'aconseguir el consell d'aquesta comarca, va decidir presentar batalla per evidenciar el seu malestar amb Junts. I és que els pactes municipals del 2019, especialment als consells comarcals, encara cuegen. A l'equador del mandat, els relleus en aquestes institucions han tornat a posar de manifest que les ferides es mantenen obertes.

A la comarca de la Selva, JxCat i ERC van aconseguir deu consellers comarcals cadascun, davant dels quatre del PSC, dels dos dels comuns, de l’únic de la CUP i de l’únic, també, de Cs. Tot i sumar 20 dels 28 consellers comarcals, els postconvergents van reeditar el pacte amb els socialistes i es van tancar en banda a governar amb els republicans, que els van arribar a oferir -sense sort- els quatre anys de presidència per tenir un executiu independentista i prioritzar els pactes de país. Aquest no és, ni de bon tros, un cas excepcional. Fruit de les desavinences en l’àmbit local, les dues grans forces independentistes han descartat governar juntes en vint dels quaranta consells comarcals i han buscat altres aliats encara que la suma de tots dos els garantia l’anhelada majoria absoluta.

Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) de les comarques de Lleida han tancat acords per garantir l'estabilitat i la governabilitat als consells comarcals del Segrià, la Segarra i la Noguera i a la Diputació de Lleida durant el mandat 2015-2019. En el cas dels tres consells, el PSC es compromet a votar a favor del candidat proposat per CDC per presidir cada institució i en contrapartida els socialistes ocuparan una vicepresidència, tot i que en els tres casos la vicepresidència primera serà per la persona proposada per CDC. A la Diputació de Lleida, el PSC facilitarà amb l'abstenció la investidura com a president del candidat de CDC, Joan Reñé.

La vicepresidenta de la Generalitat, Joana Ortega, escriu aquest dilluns un article a La Vanguardia en què explica la voluntat del Govern de regular les funcions de les administracions locals del país i obre la possibilitat d'eliminar els consells comarcals. Ortega creu que cal "definir amb rigor el model d'administracions catalanes, reduir-lo a la seva dimensió justa i finançar-lo correctament", i explica que la situació actual és "insostenible.