Ara mateix, ser de l'Espanyol és com pujar a una muntanya russa. En una Segona Divisió amb un nivell força fluix, els blanc-i-blaus pateixen per trobar continuïtat i alternen victòries i derrotes, perquè ningú s'avorreixi. Davant el Mirandés (3-0), el joc de l'Espanyol no va convèncer, però la contundència de la victòria i els tres punts a la butxaca són motiu de celebració per a l'equip, que provisionalment se situa tercer en la taula classificatòria.

I si l’any en què el Girona arriba menys eufòric al play-off és l’any en què puja a Primera Divisió? La nit a Montilivi va anar tan bé que fins i tot es va arribar a sentir això, desvestits de qualsevol complex. Els tres punts eren una obligació i també van ser una realitat: el 2-0 contra el Mirandés, però, encara no assegura la classificació per a les eliminatòries. Això sí, el Girona, que hauria i podia haver resolt el duel amb més facilitat, dependrà d’ell mateix a Burgos en un diumenge final de Lliga en què, una vegada més, els blanc-i-vermells acabaran amb les pulsacions força disparades.

Esperança ferma que una persona té en què alguna cosa passi o funcioni d'una manera determinada. Seguretat, especialment en emprendre una acció difícil o compromesa. Aquestes són dues de les definicions que es poden vincular a la confiança, un actiu que a Montilivi ha quedat més que demostrat amb les renovacions de Míchel Sánchez i Quique Cárcel. "Sense tenir contracte sabia que continuaria en aquest projecte", recalca l'entrenador, agraït amb la resposta d'un club que l'adora i amb qui s'ha entès a la perfecció des que va començar la relació. "Que em renovessin sense haver complert l'objectiu no m'havia passat mai". Per a tot hi ha una primera vegada.

Necessitava un partit així, el Girona. Una nit per perdonar-se, per recuperar la pau, per creure en ell mateix. Tot li va somriure, a Miranda, on va sumar un triomf que allunya els neguits (1-2). En tres minuts va posar fi a la ratxa de tres derrotes, amb els gols de Bustos i Bueno. Míchel i el vestidor poden respirar una mica, encara que l’equip segueixi instal·lat en zona de descens. Sense pensar més enllà ni posar exigències innecessàries, va poder comprovar, per fi, que sap jugar a futbol; i que quan ho fa, juga molt bé, malgrat que acabés patint.

No cal ni preguntar: la confiança cap a Míchel Sánchez, entrenador del Girona, és absoluta. Des del club, no hi ha indicis de dubtes. La dinàmica de l’equip és nefasta, amb sis derrotes en deu jornades que el mantenen estancat a la zona de descens, però hi ha un convenciment general respecte a la figura de l’entrenador madrileny. Les idees de Míchel són les que volia Quique Cárcel, el director esportiu, que per això el va fitxar. Però falta que la pilota comenci a entrar, perquè les sensacions no són bones i a Montilivi s’han viscut ratxes semblants en els últims temps i no sempre s’ha actuat de la mateixa manera. Aquest dijous, al camp del Mirandés (21 hores, Movistar LaLiga), tot el que no sigui guanyar farà més profunda la ferida.

De Cristhian Stuani no se'n pot dubtar mai. Pot estar millor o pitjor. Pot marcar més o menys gols. Pot brillar molt o poc. Però és un dels futbolistes més especials que ha tingut, té i tindrà mai el Girona. Aquest curs només havia marcat dos gols i tots dos en un mateix partit. Se l’havia criticat perquè l’aposta econòmica del club gira al seu voltant. Doncs contra el Mirandés, com tantes tardes ha fet, va ser capaç d’arreglar un partit que feia pujada, amb un 2-0 en contra abans de la mitja hora, per empatar a tres en el temps de descompte.

“Hem hagut d’aixecar els ànims, perquè les dues derrotes ens han fet mal. Intento evadir-me dels resultats i fer-me fort basant-me en les coses bones que estem fent, perquè n’hi ha. Evidentment que estic fotut quan perdo, com els jugadors, l’afició i els treballadors del club. Però estem units, convençuts i preparats per aixecar-ho”. Paraula de Francisco Rodríguez, l’entrenador d’un Girona que busca retrobar la victòria en el desplaçament al camp del Mirandés (18.15 hores, Movistar LaLiga), després d’encadenar dues patacades que l’han allunyat set punts de la zona de play-off d’ascens.

Les victòries donen confiança, i això és el que volia un Girona que ha patit el que no està escrit per derrotar el Mirandés (1-0). No cal exigir un joc perfecte, perquè aquest equip no està dissenyat per jugar bé. Està construït per ser solidari, competitiu. I això és el que ha fet, res més. Primer cal recuperar l’autoestima. Si més endavant ha d’arribar alguna cosa més, ja arribarà. Avui, en aquest sentit, s’ha fet un pas endavant important. Avui ha començat una nova Lliga.

El Girona associa la figura de Cristhian Stuani a la felicitat. L’uruguaià ha donat tantes tardes d’alegria que les generacions que s’han acostat a Montilivi en els últims anys parlaran sempre de les seves fites. D’aquell primer gol a Primera, quan el club gironí vivia en un preciós conte de fades descobrint que els bons moments eren possibles. En les dues victòries contra el Madrid. En la nit que un doblet seu va silenciar el Camp Nou o que un meravellós cop de cap va ser el pròleg d’un orgasme col·lectiu eliminant l’Atlètic a la Copa. Stuani, per al Girona, és molt més que un futbolista. Perquè si ha brillat en els dies assenyalats, també ho va fer en tardes menys atractives, però que ell es va encarregar que valguessin la pena. Ningú en categories professionals ha marcat més gols vestint la samarreta blanc-i-vermella: 72 gols en 109 partits.

La pissarra de l’Espanyol comença a donar els seus fruits. Els blanc-i-blaus, que a Vallecas van quedar-se sense xutar entre els tres pals per primer cop aquest curs, s’han refet ràpid d’aquella derrota amb un clar triomf per 2-0 sobre un Mirandés al qual han castigat amb eficàcia. Els de Vicente Moreno n'han tingut prou amb dues faltes per deixar encarrilat un partit que han acabat sentenciant al segon temps.

El calendari dona a l’Espanyol l’oportunitat de refer-se ben aviat de la primera derrota del curs, viscuda diumenge a Vallecas. Els blanc-i-blaus obriran aquest dimecres (16.30 h, #Vamos) la primera jornada intersetmanal del curs davant d’un Mirandés a qui va cedir a l’estiu dues de les últimes perles formades a Sant Adrià, Víctor Gómez i Moha Ezzarfani. Dos jugadors que s’estan sentint importants sota les ordres de Borja Jiménez i que seran dues amenaces que haurà de tenir en compte un Espanyol que, tot i mantenir-se al capdavant de la classificació, encara té molts deures pendents. Vicente Moreno ha construït l’equip des de la base, fortificant una sòlida defensa que només ha encaixat un gol en sis partits. El tècnic de Massanassa, però, necessita que el seu atac, que per noms és sens dubte el millor de la categoria, comenci a ser més productiu.

En dos minuts fatídics per al CE Sabadell, Víctor Gómez, futbolista cedit per l'Espanyol al Mirandés, ha castigat el conjunt arlequinat (0-2). Al minut 75, Gómez ha servit una centrada entre la porteria i el cor de l'àrea que Pablo Martínez ha rematat amb contundència a gol. Només dos minuts després, el lateral format al planter blanc-i-blau ha connectat un xut creuat des de la frontal sense que cap jugador arlequinat sortís a tapar-lo. Després d'impactar al pal, la pilota s'ha endinsat al fons de la xarxa i ha sentenciat un Sabadell que encara no ha pogut sumar cap punt després de quatre jornades en el seu retorn a la Segona Divisió.

Amb el que ha costat que el Girona trobi un onze inicial mínimament fiable, Pep Lluís Martí s’ha dedicat a experimentar. L’argument principal, del tot vàlid, indica que el mallorquí vol tenir tota la plantilla compromesa; conscient que és millor disposar de tothom que no pas tenir futbolistes amb cara de pomes agres. Però algun dels que juga no compleix i d’altres no responen a la confiança. Ha estat una decisió de risc perquè guanyar significava superar, de cop, l’Osca i l’Almeria; acabar la jornada tercer i quedar-se a 4 punts del Saragossa, en zona d’ascens directe. I si l’equip ja tenia la baixa d’Aday, deixar a la banqueta Borja García i Brandon Thomas, que han acabat entrant, ha estat un luxe que potser no es pot permetre: ha perdut tants punts pel camí que el marge d’error és més petit que gran. L’empat contra el Mirandés (1-1) permet encadenar el sisè partit sense perdre però deixa la sensació que amb una miqueta més l’equip s’hauria endut un botí millor i perd l’oportunitat de canviar significativament la classificació. Encara més quan Stuani ha marcat, de penal. Però unes mans de Granell confirmades pel VAR han permès a Matheus igualar.

“És evident que el moment no és agradable. Això passa sempre que es perd. Hem pagat el fet de perdre pilotes i no tenir encert. El Mirandés ha interpretat molt bé el que volia fer, aquesta ha sigut la diferència”, ha explicat un Pep Lluís Martí que no hi vol donar més voltes que de costum. “Quan una cosa no surt bé, és lògic que em preocupi i la responsabilitat és meva. El 0 de 6 vol dir que hem perdut dos partits, res més. Això és futbol, ara toca marxar de vacances i intentar desconnectar”.

Donar les coses per fetes sol ser símptoma de mals auguris. El Girona, que tenia una oportunitat d’or de situar-se a només dos punts de la zona d’ascens directe, es queda fora dels llocs de play-off després d’encadenar la segona derrota consecutiva contra el Mirandés (0-3). Si a mitja tarda es fregava les mans, va acabar la nit malhumorat. Esvaït l’efecte Martí a la banqueta, no li va servir ni l’amor propi per intentar minimitzar el dany anímic que suposa sentir que no hi ha manera d’assumir una regularitat que li permeti fer por als rivals.

El 2020 estarà ple de bons desitjos. Sobretot a Montilivi, que lluita per recuperar una Primera Divisió que va deixar escapar fa més de sis mesos. Entre llàgrimes, els gironins no van saber administrar un avantatge que en condicions normals els hauria permès salvar la categoria. Perquè ara que s’acaba l’any i és hora de fer balanç, tothom recorda que la nefasta ratxa de 9 derrotes en les 10 últimes jornades encara pesa de mala manera. Per més que el context hagi canviat, i el club s’obligui a llançar la memòria a les escombraries i centrar-se en el que toca, la realitat no és cap altra que aquesta: tot era molt bonic, i ara ja no ho és tant.

Després de debutar amb victòria en la primera jornada a Segona Divisió, el Reus no ha pogut mantenir el bon nivell exhibit a Mallorca i ha cedit un empat contra el Mirandés (1-1). I això que al minut 1 s'han hagut de fregar els ulls al municipal de Reus, ja que Fran Carbiá ha obert el marcador per als locals a passada de Jorge Díaz. El conjunt de Natxo González ha vist com Macauley Chrisantus havia d'abandonar lesionat el partit i, només tres minuts després, Adolfo Enríquez, 'Fofo', ha empatat.

El Llagostera s'ha endut un punt d'Anduva gràcies a la bona fenia de René Roman i el poc encert del Mirandés (0-0). L'empat serveix perquè el Llagostera s'apropi una mica més a la permanència. El resultat deixa la salvació a tres punts a falta de tres jornades.

La UE Llagostera no ha pogut passar de l'empat a zero contra el Mirandés. Un resultat que no permet als gironins escapar-se de la zona de descens a Segona Divisió B.

El Nàstic ha aconseguit una victòria 'in extremis' al camp del Mirandés i es manté en zona de 'play off' d'ascens a Primera després de ser el primer equip que guanya a Anduva.