<![CDATA[Ara.cat - Corriere della Sera]]> 10 <![CDATA[10/12: Orgull de llengua]]> “La identitat d’un país està sobretot en la seva llengua. Que és pensament, sentiment i visió del món. Pel llenguatge es pot veure fins i tot la subjecció d’una nació a la política d’un País dominant. Pel que fa a mi, la llengua representa la història creativa, artística, científica i de projecte d’aquest país espinós i contradictori i és el que em fa sentir orgullosa de ser-ne part”. Són fragments d’un article publicat al Corriere della Sera per l’escriptora Dacia Maraini. Es refereix a l’italià i, quan parla de la subjecció a un país dominant, pensa en l’anglès. Es titula "La nostra llengua mereix més orgull". Aquesta identificació entre llengua i país, la referència a la identitat, la idea que la llengua no és neutral, que les llengües poderoses desplacen les que tenen menys poder, la crida a defensar amb orgull la llengua pròpia, es refereixen a l’italià. Però si val per a l’italià, per què no hauria de valdre per a altres llengües? Sobre l’italià, no crida gaire l’atenció. Una dotzena de comentaris favorables. Cap no li diu xenòfoba, supremacista, nacionalpopulista, essencialista, excloent, provinciana... És a dir, cap no li diu el que li haurien dit si hagués escrit exactament les mateixes frases, però sobre el català.

]]> <![CDATA[Benet XVI creu que l'origen dels abusos sexuals és en la revolució del Maig del 68]]>

Benet XVI trenca el seu silenci i analitza, en un article, l'escàndol de la pederàstia clerical. El papa emèrit sosté que la pedofília neix de la "davallada moral" viscuda després de la revolució del Maig del '68 i denuncia que l'Església va protegir els religiosos culpables de cometre abusos sexuals davant les seves víctimes per un "garantisme" excessiu.

]]> <![CDATA[Heu preguntat mai a algú assegut al carrer si es troba bé?]]>

Claudio Magris és un home que pensa. Penseu que no és tan habitual, això. No tothom se sent amb la necessitat de pensar sobre el món que l’envolta. De fer-se preguntes i respondre-les, preguntes que vagin més enllà d’un mateix, de les pròpies necessitats i desitjos. Magris té aquesta curiositat universal, aquest neguit de mirar a l’entorn i buscar explicacions, per això s’ha convertit en un escriptor totterreny, que fa novel·la i assaig, que fa crítica i tradueix, que escriu a la premsa. Algú que pensa tot i saber que “un llibre, com deia Paul Valéry, ajuda a no pensar, i això és el que, al fons del cor, cadascun de nosaltres desitja més intensament”.

]]> <![CDATA["La crisi de la migració massiva pot empitjorar", portada de l''International New York Times']]> 'International New York Times': "La crisi de la migració massiva pot empitjorar. Mentre el conflicte continua, milions [de refugiats] més estan a punt de seguir el camí cap a Europa"

]]> <![CDATA[Corriere della Sera: "Cau el mite de la Catalunya rica i autonomista"]]>

L'edició digital del diari italià Corriere della Sera ha publicat aquest dimarts una crònica que dóna per acabat el "mite de la Catalunya rica i autonomista". La crònica, del periodista Fabio Savelli, subratlla la "importància simbòlica" de la petició de rescat per part de la Generalitat, que desmunta, a criteri seu, el "mite" que el mal de Catalunya és l'estat espanyol. Per el Corriere della Sera, "un deute gegant de 42.000 milions ha passat per damunt de la dialèctica conflictiva amb l'Estat central".

]]> <![CDATA[El capità del 'Costa Concordia', el 2010: "No voldria veure'm en la pell del capità del 'Titànic'"]]>

El capità del creuer Costa Concordia, Francesco Schettino, va dir en una entrevista publicada a la revista txeca Dnes, el 2010: "No voldria veure'm en la pell del capità del 'Titànic'", abans d'assegurar que tenia una "disciplina militar" que li permetria, en cas de trobar-se mai en una tragèdia, tenir-ho tot "sota control".

]]>