Fa tan sols uns mesos, Gerard Ribas va aconseguir colar-se en una de les llistes més prestigioses pel que fa a jocs de taula, l'alemanya Spiel des Jahres (Joc de l'Any, en alemany), que anualment reconeix els millors jocs de taula del món. En aquest cas, el guardó l'ha reconegut en la seva categoria infantil. Gràcies al seu joc Isla a la vista, arribava a una classificació en la qual ja havien debutat dos jocs més de casa nostra, Sherlock –cocreat per Martí Lucas i Josep Izquierdo– i Baobab, de Josep Maria Allué.

De petit, no hi havia una manera més eficaç de desenganxar-me de la tele que quan hi retransmetien curses de Fórmula 1. La combinació entre els vehicles hiperveloços –que la meva vista limitada amb prou feines podia detectar–, els comentaris flipats dels locutors i la pudor imaginada de benzina m'allunyaven de la pantalla en qüestió de segons.

L’essència del joc és el joc lliure. És a dir, poder decidir amb qui vols jugar, a què vols jugar i quan vols jugar. I perquè això sigui possible cal que les persones adultes donem valor al joc —que no només és una activitat vital per als nens i nenes, sinó també un dret que tenen reconegut per la Convenció dels Drets de l’Infant— i posem les condicions necessàries: el temps, l’espai adequat, companys i companyes de joc i autonomia per fer-ho. Jugar és font de benestar físic i mental, d’aprenentatges i té impactes positius en el desenvolupament dels infants. Però la qüestió és jugar per jugar. Jugar és una activitat plaent en què el procés és més important que els resultats. La vida productiva, les activitats de consum i altres tasques i responsabilitats que tenim les persones adultes sembla que es van estenent cap a la infància i que, de mica en mica, estem oblidant que fins als 17 anys encara són infants i tenen dret a poder jugar. De fet, ja per als infants de 10 i 11 anys de Barcelona, un dels àmbits que estan pitjor valorats de la seva vida des del 2017 és la quantitat de temps lliure: la meitat pensen que no en tenen prou.

Volem nenes lliures, adultes amb criteri, que es moguin pel món amb seguretat i sense por. Defensem la igualtat, firmem manifestos, ens escandalitzem amb les dades sobre la bretxa de gènere i la violència masclista. I, tanmateix, el joc, el primer espai en el qual infants i societat es troben, segueix ple d’estereotips.

Cada criatura habita un paisatge intern fet d’imatges, records, pors i desitjos. No sempre es pot explicar amb paraules; s’insinua i es manifesta en el joc, en la manera d’ordenar peces, en la forma de xutar una pilota o de cuidar una nina. El pediatre i psicoanalista *Donald W. Winnicott, a qui potser coneixeu pel concepte d'“objecte transicional”, ho va descriure com “l’espai potencial”.

No ens deixa de sorprendre que la majoria de consultes de joc que rebem són de mares i pares que volen consells per fer que els seus fills juguin a coses a què no juguen.

De drap, de plàstic, de palla… Al llarg de la història la nina ha acompanyat els jocs de la infància. Mirat amb profunditat, és un joc transcendent i una gran eina d’aprenentatge i d’apropament al món adult.

Té de tot i no juga amb res

És molt habitual. Tenir massa joguines és com quan vas a un restaurant amb una carta amb 300 plats: costa triar entre tantes opcions. Aquí la nostra recomanació és retirar-ho tot i observar què fan i llavors treure només allò que alimenti l’etapa de joc per la qual estan passant.

]]>

Aquest diumenge és el Dia Internacional del Joc i no se’ns acudeix res millor per fer honor a aquest dia que parlar d’un tipus de joc importantíssim a la vida dels infants i que sembla que està en perill d’extinció.

]]>

Hi ha moltes idees preconcebudes en detriment dels fills únics i el joc no n'és l’excepció, però, ben mirat, ells tenen una realitat que els impulsa a crear un joc més autònom.

]]>

L’escola, les extraescolars i les activitats programades deixen als infants amb poc temps real per jugar lliurement i, com us dèiem la setmana passada, la sobrecàrrega de joguines perjudica la salut del joc. La clau està en la quantitat però també en canviar els materials amb regularitat.

]]>

Un joc de taula per jugar en família és un regal que ens garanteix hores de diversió durant tot l’any. El crític Toni de la Torre tria els millors per a la canalla en funció de l’edat dels jugadors, combinant clàssics de referència amb algunes de les novetats que més èxit han tingut enguany.

]]>

Els jocs de taula són un recurs fantàstic i n'hi ha que són una veritable meravella. Però després del boom dels darrers anys creiem que val la pena matisar-ho i reflexionar-hi. Les editorials treuen cada cop més jocs al mercat per a nens més petits i durant la pandèmia va desfermar-se una febre per tenir-ne de variats com a recurs per allunyar els infants de la pantalla, ja que ens permeten passar una bona estona en família.

]]>

S’acosten dies de desitjos, somriures i sorpreses i per als pares, mares, avis i tiets, de nervis i moltes vegades, de no saber què triar entre tanta oferta. Us deixem una selecció acurada de joguines evolutives que garanteixen moltes hores de joc i de joguines per triar segons els seus interessos. També n'hi ha de pensades per als infants amb necessitats especials. Quatre claus per interpretar aquesta guia:

]]>

No hi ha millor manera de saber quin soroll fa una pilota de ping-pong que fent-la servir per jugar. Perquè quan jugues a tenis de taula sembla que el so sigui “ping-pong”, però quan la fas rebotar més d’una vegada o en superfícies diferents... la cosa canvia! I dit això, és hora que ho comproveu jugant una mica. Us faré quatre propostes, a veure com us funcionen i si esteu d’acord amb mi en algun dels sorollets que sentiu! Ep! Per si de cas hi ha algú de vosaltres que està pensant “no ho provarem perquè les pilotes s’aixafen molt de pressa” o alguna cosa similar he trobat com es poden arreglar i fer que tornin a ser ben rodonetes... Ho trobareu al final de l’article (espòiler).

]]>

Joc reial d’Ur

4.600 anys d’antiguitat

Un dels primers jocs de taula de la història

Va ser descobert en una expedició arqueològica a la ciutat d’Ur l’any 1926 per Sir Leonard Woolley. És el joc de taula més antic que s’ha trobat i el tauler més ben conservat data del 2650 aC. Les regles del joc es van trobar anys després escrites en una taula d’argila amb escriptura cuneïforme i més tard va ser estudiat i popularitzat pel doctor Irving Finkel, conservador del Departament de l’Orient Mitjà del British Museum de Londres.

]]>

Els adults solem perdre de vista el valor del joc. Us atureu un moment a definir-lo? El joc és l’única eina de què disposen els infants per entendre el món. Creiem que ho condensa molt bé en una frase l’autora de llibres sobre infància Heidi Britz-Crecelius, quan diu que “no hi ha res que els humans facin, sàpiguen, pensin, esperin o temin que no hagi estat assajat, experimentat, practicat o almenys anticipat a l'etapa del joc infantil”.

]]>

Per què als infants els encanta construir cabanes? La raó és genètica. En les restes de la memòria biològica dels nens i nenes encara hi ha la necessitat prehistòrica de construir-nos un refugi. Els adults ens hem allunyat d’aquesta necessitat, però els infants –més oberts a escoltar el que senten– continuen perseguint la pulsió de construir amb les mans un espai habitable i segur.

]]>

A gairebé tots els infants, a partir dels cinc anys, els agrada construir cabanes o les seves pròpies joguines. No és un joc casual: és el resultat d’una herència biològica. El nostre cervell reptilià ens porta a desenvolupar l’instint de supervivència. A voler saber com funcionen les coses i a descobrir-ho fent-les, no mirant-les.

]]>

Segur que has vist molts cops aquesta joguina fent bonic darrere d’una mare influencer a Instagram. És l’arc de Sant Martí Waldorf. Diferents peces de fusta de diferents mides arquejades i superposades que donen mil possibilitats de joc.

]]>