En Bernat i la Bàrbara, els dos protagonistes d’aquesta història, sovint es fan la pregunta: què hi fem, en aquest món? I no en tenen la resposta, malgrat que han après a fer la seva vida girant l’esquena a la barbàrie del nostre temps, tapant-se les orelles enmig del soroll ingrat i eixordador del món, posant-se una bena als ulls davant la lletjor invasiva de tantes coses (i de tantes ànimes, parlant clar i català), enfront tanta migradesa arquitectònica, posem per cas, sobretot si no t’allunyes gaire de les terres banyades pel Mediterrani (el "paisatge cansat", en diuen). No fa gaire que s’han jubilat, i es coneixen des dels disset anys. Com aquell qui diu, han passat tota la vida junts, i, a mesura que han anat envellint, cada cop han abraçat més resoludament aquella manera de viure que el filòsof Josep Maria Esquirol va definir com a resistència íntima. La parella resistent amb prou feines fa servir les pantalles. Dècades enrere, van trobar el seu paradís a la Terra en un departament poc conegut –i poc concorregut– de la veïna França, al cor d’Occitània: Corrèsa. D’aleshores ençà, s’hi han arribat diverses vegades, perquè tots dos estimen l’excursió de repercussions fondes i, en canvi, detesten el viatge dissenyat per viure emocions fortes. Ja retirats, han provat de viure-hi, perquè senten “l’allunyament com a única sortida”. El projecte, però, no acabarà de reeixir.

Aquesta novel·la neix en una sobretaula entre amics a partir del testimoni de la mare d'un d'ells. Una història desconeguda, dura i anònima que retrata les interioritats de les famílies que "vivien bé" sota el règim franquista a Girona. I també és el debut en el gènere de l'advocat Benet Salellas, exdiputat de la CUP i actualment al capdavant de la defensa de Santos Cerdán, i finalista del 45è Premi de Novel·la Curta Just M. Casero. "Crec que tots tendim a escriure els que ens agrada llegir —explica sobre la gènesi del projecte—. A mi m'encanta la narrativa de ficció; vaig estudiar filologia grega abans de fer dret. Sempre he tingut una faceta cultureta i tenia el repte de provar d'escriure novel·la. Però també tenia la síndrome de l'impostor, així que vaig dir-me: em presentaré a un concurs que sigui anònim i, així, si em validen, d'alguna manera em sentiré més empoderat".

A la casa on transcorre bona part de la segona novel·la de Marta Pasqual (Girona, 1983) hi ha raticida. Aquest no és l'únic verí amb què els seus protagonistes han de conviure. Sota l'aparença de l'Oriol, marit atent, pare treballador i avi afable, s'hi amaga un monstre incapaç de refrenar els seus impulsos incestuosos. Narrada a partir del punt de vista de l'àvia, la mare, la neta i l'avi Oriol, La casa dels caps de setmana (Empúries) combina l'evocació d'una infantesa lluminosa amb un seguit d'episodis traumàtics que han marcat, en diferent mesura, totes les dones de la família. La novel·la ha merescut el 42è premi Just M. Casero.

El Premi de Novel·la Curta Just M. Casero, que organitza i convoca la Llibreria 22 de Girona, ja té guanyador. En la 38a edició, el jurat ha escollit 'Periplaneta americana', una obra amb un estil "dinàmic i desenfadat" de l'escriptora Anna Monreal (Barcelona, 1976).

Fa molt de temps que Víctor García Tur arrossega la idea d’escriure sobre un adolescent que viu el seu trànsit cap a la vida adulta d’una manera conflictiva. “Als 20 anys em vaig començar a preguntar què passaria el dia que madurés i deixés d’entendre els joves”, diu ara, després d’haver posat punt final a Els romanents i d’haver aconseguit el 37è premi Just Manuel Casero, convocat per la Llibreria 22 de Girona i dotat amb 2.200 euros, una escultura de Glòria Bosch i la publicació del llibre a Empúries.

Després d'estudiar periodisme a Bellaterra i a San Diego i de treballar en diversos canals de televisió, la vida d'Anna Altisén va fer un gir inesperat quan li va ser diagnosticada una malaltia mental crònica. Han passat més de deu anys des del primer ingrés en un psiquiàtric. L'Anna ha patit diverses recaigudes. Quan vaig deixar de ser natura lleugera (Empúries), finalista del premi Just M. Casero, és un llibre impressionant i esperançador en què l'autora aconsegueix convertir la seva experiència vital en literatura.

L'escriptora Murel Villanueva i Perarnau ha presentat aquest dijous La Gatera, l'obra guanyadora de l'última edició del Premi Just M. Casero de novel·la breu, que organitza la Llibreria 22 de Girona. La decisió del jurat va ser unànime, i encara avui, l'editora d'Amsterdam Llibres, Marina Penalva, i el propietari de la llibreria, Guillem Terribas, s'han desfet en elogis cap a "la millor que ha vist el jurat en els últims anys". La Gatera narra un any en la vida d'una noia que viu un "renaixement" en perdre la seva família i heretar dos pisos interconnectats, que esdevenen escenari i metàfora del relat; metàfora de 'frontera', un concepte que apareix com a element clau de l'obra. La Gatera és una novel·la "escrita des del llindar", s'explica a la contraportada d'aquesta obra de Muriel Villanueva. I així ho ha defensat la seva autora, l'editora del llibre i tmbé el propietari de la Llibreria 22, Guillem Terribas, en la presentació pública del llibre.