El primer any del segon mandat de Donald Trump ha consolidat una dinàmica que en els darrers anys ja s'intuïa, però que ara s'ha accelerat: la coerció econòmica i tecnològica en les relacions en una Europa tenallada entre els Estats Units i Rússia. En un context d'aranzels i intervencionisme expansionista, la Xina busca projectar estabilitat i ampliar mercats, i al Sud Global es tracen noves aliances. El 2026, doncs, serà un any de “reajustament global” en què es “posarà a prova la capacitat d’adaptació per afrontar una geopolítica brutal”. Així ho preveuen els investigadors del Cidob, que han escollit els 10 temes que marcaran l'agenda mundial aquest 2026. Els repassem un per un.

La nova administració nord-americana amb un Trump més imprevisible, la consolidació de la guerra a Europa i la crisi humanitària a Gaza derivada de la guerra genocida d'Israel evidencien un sistema internacional que entra en una etapa fosca, marcada per l'erosió dels consensos que havien sostingut l'ordre global en les últimes dècades, des de la Segona Guerra Mundial. En aquest context, el Centre d'Informació i Documentació Internacional a Barcelona (Cidob) ha presentat aquest dijous la 35a edició de l’Anuari Internacional, que identifica tres grans reptes globals: el nou ordre econòmic internacional, la geopolítica del canvi climàtic i el futur de la guerra.

A la portada del llibre Al pati dels grans: Europa davant d'un món hostil (La Campana), hi ha dibuixats un llop amb cara famolenca i una ovella que se'l mira de reüll. És un bon reflex del dilema geopolític, i també existencial, que se li presenta a Europa ara que el paisatge global ha virat cap a l'agressivitat i la competició. Què vol ser Europa? És possible assolir l'Europa potència en un món on torna a predominar la llei del més fort? És aquest el camí per garantir el futur de la Unió Europea? Pol Morillas (Barcelona, 1982), politòleg, director del CIDOB (Barcelona Centre for International Affairs) i una de les veus més autoritzades per analitzar la geopolítica europea, ho analitza en aquest assaig vital per entendre cap on anem.

Després d'haver dirigit durant cinc anys la diplomàcia europea, Josep Borrell ha assumit la presidència del Cidob, el Centre d'Afers Internacionals de Barcelona. S'ha estrenat aquest dissabte en una trobada d'experts sobre el Pròxim Orient en què ha reclamat que no s'oblidi la gent de Gaza. "La guerra de Gaza ja no ocupa les portades dels diaris i tothom està pendent del que farà Trump demà a Washington, però a la Franja la situació continua sent horrorosa i des que Israel ha trencat l'alto el foc tenim més morts, sobretot dones i criatures, que al principi", ha alertat el dirigent socialista català.

La segona administració de Donald Trump arriba forta. El president dels Estats Units es va estrenar dilluns amb una allau de decrets que marca el camí que seguirà el país, i el món, els pròxims quatre anys. En parlem amb el director del Cidob, Pol Morillas.

Gairebé 30 mil persones mortes. 2 milions de desplaçats i més de 65 mil ferits. Són les xifres de la guerra a Gaza a l’espera d’una invasió que el govern de Netanyahu ja ha advertit que serà total i que la comunitat internacional pressiona per evitar.

La tensió és màxima. El comandant camina entre les mirades de por i admiració de la tropa mentre espera la reacció de l'adversari. En funció de la resposta hi haurà pau o hi haurà guerra. Quan pren la decisió, llança al camp de batalla un missatge clau: "What we do in life echoes in eternity". La voluntat de transcendir mobilitza tothom i porta a la victòria. És l'escena que protagonitza Russell Crowe a l'inici de Gladiator, estrenada el 2000, quan les històries que arribaven de Hollywood acabaven bé.

Incertesa és l'únic nom que els experts s'atreveixen a posar –i en què coincideixen– a l'hora de fer previsions per al 2024 que acabem d'estrenar. A escala econòmica, segons el director d'economia espanyola de CaixaBank Research, Oriol Aspachs, la incertesa domina el panorama, però assegura que serà un any que "anirà de menys a més" si es compleixen tot un seguit d'hipòtesis macroeconòmiques que van lligades, com no pot ser d'una altra manera, a la situació geopolítica.

El nombre més gran de conflictes actius des de la Segona Guerra Mundial; un canvi en l'ordre mundial inèdit en dècades; el descrèdit creixent de les institucions multilaterals, i una democràcia que s'erosiona a pràcticament tot el món. En aquest context, alguns dels principals actors internacionals afrontaran el 2024 com un any especialment intens i determinant. Entre els processos polítics més importants de l'any que ve hi ha les eleccions al Parlament Europeu. "Cada cop que venen eleccions europees tendim a pensar que són les més transcendentals. Tornarem a sentir que són determinants per al futur d'Europa", ha afirmat el director del Cidob, Pol Morillas, que ha conclòs que, efectivament, "ho seran", perquè Europa es troba en una "bifurcació": o es reforça o es desintegra.

Convidada pel Cidob com a gran regal del 50è aniversari, ha passat per Barcelona Hillary Rodham Clinton, que aquest divendres a la tarda va dialogar amb Pol Morillas al Convent dels Àngels.

Moussa Bourekba, investigador principal del Cidob, s'ha especialitzat en processos de radicalització en el jovent àrab, extremisme violent i islamofòbia a Europa.

"Putin ja ha perdut la guerra a Ucraïna", ha constatat aquest divendres el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, en un acte al Cidob a porta tancada però retransmès en streaming. El problema és que tampoc quedi clar que Ucraïna l'estigui guanyant, i el màxim responsable de la política exterior i de defensa comuna dels Vint-i-set ha dibuixat un escenari possible que fins ara s'ha considerat poc: que la guerra quedi "congelada", enquistada en una línia de front estable. Seria una sortida a la coreana: un armistici, que no seria un acord de pau, basat en una línia divisòria imposada per les armes i que ningú reconeix com a solució definitiva. En resum: ni guerra ni pau. "Pot ser que la guerra no s'acabi, sinó que es congeli amb un armistici i una línia de separació amb escaramusses esporàdiques, com va passar a Corea", ha recordat l'alt representant de la UE per a Afers Exteriors i Seguretat.

Politòleg i doctor en relacions internacionals, Eduard Soler ha coordinat Menara, un projecte finançat per la UE per radiografiar els canvis geopolítics al Pròxim Orient i el nord d’Àfrica en què han participat 14 centres d’investigació de la regió, liderats pel Cidob. El seu objectiu és orientar l’acció exterior europea en els pròxims anys.

Pol Morillas ha agafat aquesta setmana les regnes del Cidob, el centre de recerca català que s’ha colat al rànquing dels think tanks més influents del món. Amb només 36 anys, arriba decidit a trencar amb la concepció clàssica dels think tanks com els que busquen influir només els de dalt. Diu que vol connectar el Cidob amb la societat, impulsant la interlocució amb les organitzacions de la societat civil. Politòleg i doctor en relacions internacionals, Morillas -que era fins ara subdirector de recerca del centre i agafa el relleu a Jordi Bacaria- està especialitzat en polítiques europees.

El ministre d'Afers Estrangers, Alfonso Dastis, ha defensat que és "legítim que cadascú defensi la seva visió política" quan se li ha preguntat aquest dilluns a Barcelona sobre la conferència que dimarts farà a Brussel·les el president de la Generalitat, Carles Puigdemont

L'historiador Antoni Segura ha estat nomenat aquest dijous president del Cidob Barcelona Centre for International Affairs, el prestigiós 'think tank' especialitzat en relacions internacionals amb seu a Barcelona.

El CIDOB (Centre d'Estudis i Documentació Internacionals a Barcelona), un organisme especialitzat en anàlisis de temes internacionals, ha incorporat a la seva agenda de prioritats el debat sobiranista i promourà un estudi que analitzarà, entre d'altres escenaris, l'impacte macroeconòmic d'una eventual secessió catalana a l'horitzó del 2030.

L'ex-primer ministre del Consell Nacional de Transició de Líbia, Mahmud Jibril, va ser convidat aquest dissabte a Barcelona pel CIDOB en el marc d'una jornada orientada a debatre el futur dels països àrabs marcats per les revolucions democràtiques.