“Es passen el dia a l’habitació i no els interessa gens fer coses amb nosaltres”, lamenta el Pere, pare de dos nois adolescents de 13 i 15 anys. Tant ell com la seva companya, la Marta, s’estan acostumant a aquesta nova etapa. “Té tan mala fama l’adolescència, que hi arribes una mica espantada, però no n’hi ha per tant”, admet la mare, malgrat reconèixer que encara ara s’estan adaptant.

Fa pocs anys, la psicòloga i neurocientífica Alba Cardalda (Barcelona, 1989) va pujar un vídeo a Instagram per respondre una senzilla pregunta: com es pot engegar algú a la merda de manera educada? Aquell clip va generar ràpidament milers de visualitzacions i comentaris i va evidenciar que potser la pregunta era senzilla però que, per a molts, la resposta no ho era tant. El segell editorial Rosa dels Vents ho va veure i li va demanar un llibre per mirar de respondre-ho. El resultat és Com engegar a la merda de manera educada (2025), que s'ha col·locat entre els més venuts en no-ficció en català aquest últim Sant Jordi.

1. Simplicitat. No hi ha dos humans iguals. Aquesta realitat s’expressa en tots els tipus de relacions, també en la creativitat. Els humans creem des de la complexitat de la nostra condició: un cos que viu en relació, una intel·ligència, unes percepcions, unes sensacions, uns sentiments, una sensibilitat que fa de cada un de nosaltres un animal relacional irrepetible. L'afecte marca les relacions dels uns amb els altres. La singularitat es transmet en tots els àmbits de la vida i de creació del simbòlic. Ja fa molts anys, a El sentit íntim (1982) explorava les figures d’aquesta relació: l’amor, la creació artística, la intuïció, la construcció de singulars, per dir-ho així. La IA desborda aquest món? Deixarà espai per a la condició humana o ens embolicarà a partir de la seva presumpta capacitat de fer la feina creativa per nosaltres? Continuarà havent-hi artistes o seran alimentadors d’IA? Intel·ligència artificial em sona a una contradicció en els seus termes. O, pitjor, a una certa voluntat d’expropiar als humans la seva singularitat.

“La disciplina té una mala fama injusta, fins i tot sembla que faci por parlar-ne”, diu Alba Castellví, educadora, sociòloga i mediadora. Assegura que aquesta mala fama és deguda al record d'un passat educatiu en què l'educació de la disciplina es feia de manera “disciplinària”, molt estricta i fins i tot agressiva. Considera que, malgrat la mala fama, és imprescindible ensenyar-ne, “perquè sense disciplina no es pot fer realitat cap projecte que requereixi esforç i persistència, ni la facultat de posposar la gratificació”. Acaba de publicar Els hàbits que els faran feliços, on no parla d'educar amb disciplina, sinó d'educar la disciplina. És a dir, d'ensenyar als que creixen la capacitat de fer les coses amb constància i rigor per sortir-se'n de manera més eficient. Per a Castellví, la disciplina és la capacitat de mantenir els propòsits malgrat que no tinguin recompenses immediates, de treballar ordenadament i amb rigor i de controlar els impulsos que ens aparten dels objectius. Al llibre proposa trenta maneres d’ensenyar la disciplina i afirma que es pot fer d'una manera alegre i positiva.

Nadal arriba un any més i amb ell un munt de tradicions i personatges màgics i misteriosos vinguts de terres llunyanes que fan la delícia de molts. Em meravella la capacitat que tenim com a societat d'esforçar-nos per fer de Nadal un temps de màgia: des de casa, des de les associacions de veïns, des dels ajuntaments i des dels programes de televisió es dedica temps i energia perquè Nadal sigui màgic per a tothom. Que tanta gent es posi d'acord per fer una cosa tan bonica no només em sembla màgia pura, sinó que per mi ja és un regal.

Els límits són una de les maneres que poden ajudar-nos a mostrar als infants quines coses són les que poden fer, quines són les pautes que desitjam establir respecte de la manera d’actuar amb els altres, el món que els envolta i fins i tot en algunes circumstàncies vitals. A més, ens ajuden a marcar quines són les conductes que no s’han de promoure en un ambient o un altre.

Tots ens hem sentit més d'un cop massa cansats i desbordats amb les tasques diàries per posar-nos a jugar amb les nostres criatures. "Tot va molt ràpid, pràcticament no tenim temps de relaxar-nos, i ens cal trobar temps per parar i jugar, per escoltar els infants i que ens expliquin què volen fer realment", diu Cristina de Sancha, mestra d'educació infantil i primària i autora del llibre A ritme d'infant. Acompanyament a nens de 3 a 6 anys. La terapeuta familiar sistèmica i mestra d'educació especial, infantil i primària Meritxell Giralt apunta que vivim en una societat "poc atenta a la infància". Al seu parer, la societat actual no inclou les necessitats de la primera infància i, per tant, "no hi ha un acompanyament majoritàriament respectuós" cap a ells. Tot i això, celebra Giralt, "cada cop hi ha més famílies que es plantegen quin acompanyament, quina criança i quina educació volen donar als seus fills”. I subratlla: "No volen que algú altre els eduqui, sinó participar d’aquest procés de creixement".

Aquest paràgraf forma part de «La vida que aprenc» de Carles Capdevila i alguna cosa en ell em va remoure els intestins (això que alguns anomenen el segon cervell) al llegir-lo. Em vaig quedar detingut i retingut en la paraula passerell. Quina manera més maca de dir «novato», «aprenent» o «principiant». I per què passerell, com l'ocell? Em preguntava jo. Va utilitzar-se primer per referir-se a l'ocell o per referir-se a la persona? I per què s'utilitza també «pipioli» per referir-se a «principiant»? I per què pipioli l'escolto tan irremeiablement onomatopeica? No puc evitar escoltar el pi-piu, la piulada del pollet. M'imagino un ocell petit, un pollet indefens, tendre i menut. Una cria d'ocell. I el conjunt de totes aquestes imatges impactant-me en el meu món intern em portaven a la conclusió inequívoca que no hi havia millor paraula per a contextualitzar el que en Carles Capdevila volia explicar-nos després: prioritzar és créixer.

Investigadors de la Universitat de Bristol d'Anglaterra han creat un robot que neteja l’aigua bruta. Inspirats en els insectes d’aigua, els investigadors del Laboratori de Robòtica de Bristol han desenvolupat el Row-bot, que camina per sobre de l’aigua i obté l’energia dels microbis que engoleix.

Mà estesa. Així ha respost el PSC a l'oferiment de la líder de Barcelona en Comú, Ada Colau, de parlar amb els socialistes per explorar una fórmula per garantir l'establitat d'un govern d'esquerres. "Hi parlarem sense prejudicis i sense límits", ha anunciat el primer secretari del PSC, Miquel Iceta.

Diuen els que el coneixen que va guanyar les eleccions del 2009 gairebé sense adonar-se'n. Que la majoria absoluta que va posar fi a quatre anys de coalició de socialistes i nacionalistes sota la presidència d'Emilio Pérez Touriño va agafar-lo per sorpresa.

Directius i consellers d'entitats bancàries que hagin rebut diners públics a traves del Fons de Reestructuració i Ordenació Bancària (Frob) tindran els sous topats a un màxim d'uns 500.000 euros.