Diuen els utilitaristes que la nostàlgia no serveix de res. I s’equivoquen. La nostàlgia té el poder d'evocar i traslladar-nos sense altre vehicle que les emocions d’un lloc a un altre, d’un moment a un altre. I ben segur que la nostàlgia d’uns moments feliços i d’un gènere, el cabaret literari, que ha desaparegut d’un mapa teatral barceloní cada cop més homogeni, han estat els detonadors del retorn de Zentral Cafè, vint-i-cinc anys després del seu naixement.

Som al 2037 i quatre presos polítics "en procés de reeducació" estan preparant la que podria ser la representació de Nadal d'un centre penitenciari. A tall d'introducció ens avisen tres ocells d'aires joglarescos, o potser calòrics –prrrrr, grgrgr–: tot el que vindrà és un joc de paraules en clau, tot és veritat però tot està amagat. Com diu un dels presos polítics fent d'intèrpret amateur: al teatre pots dir el que vulguis i no et poden dir res. Tot i que algunes sentències recents facin perillar aquesta màxima, la llibertat del directe és una escletxa que coneix bé Santi Fondevila, el crític de teatre de l'ARA, que ha debutat com a autor teatral amb La gran farsa (els jutges no porten botons vermells a la toga), que tanca la temporada a la Sala Beckett aquest diumenge. La llicència teatral li permetrà dir-les de l'alçada d'un campanar sense patir per les denúncies; primera pista de la mala salut democràtica que justament vol denunciar l'obra.

Macbett

TNC. Sala Petita (Fins al 24 d’abril)

No hi ha reis bons. Eugène Ionesco ho deixa d’allò més clar a l’última escena. Després de matar Macbett, Malcol declara que serà un rei pitjor que tots els anteriors. Pitjor en tots els sentits: “Excel·leixo en diverses inclinacions criminals que satisfaré per tots els mitjans possibles”.

]]>

Daniela Feixas és actriu i directora i, a més, no para d’escriure. “És una necessitat vital”. La dramaturga Feixas és també molt generosa a l’hora d’obrir els seus textos als actors que han d’interpretar-los. Així doncs, la versió del seu Simone, que a partir del dimecres 24 es presenta a la Sala Muntaner de Barcelona (ja s’ha vist a Terrassa, Igualada i Girona), s’ha anat enriquint amb l’aportació del director, Ramon Simó, i de les dues actrius, Anna Güell i Tilda Espluga, que l’acompanyen en escena. Però les dues influències més clares d’aquesta obra que parla de gènere, feminisme i igualtat en clau de comèdia són l’antic ministre de justícia del PP Alberto Ruiz-Gallardón i l’ Orlando de Virginia Woolf.

]]>

Música, dansa i teatre obriran el proper dimarts i dimecres al Festival Grec 2015 de Barcelona, que es prolongarà fins al 31 de juliol, amb una programació atravessada per "la maldat i la revisió del passat" com a grans temes, ha explicat el director, Ramon Simó. Ha defensat que el festival sempre intenta tractar assumptes importants de l'actualitat, i que aquest any la maldat serà força present, així com la revisió del passat recent per intentar entendre què està passant: "És el que els artistes estan treballant en aquest moment i és força simptomàtic, i no només aquí". "Hi ha una consciència de l'error, que hi ha alguna cosa que no estem fent molt bé", ha considerat Simó

]]>

Un monòleg femení de Wajdi Mouawad ('Soeurs', continuació de 'Seuls'), la nova producció d'Ivo Van Hove (el monòleg 'La voix humaine') i un espectacle de teatre musical d'Alain Platel amb orquestres i associacions musicals ('En avant, marche!') seran tres dels espectacles més destacats del Grec 2015.

]]>

El director del Festival Grec, Ramon Simó, ha fet balanç del certamen just la setmana en què s'acaba. Les xifres són positives, amb més públic malgrat el difícil context de les arts escèniques: "El model que volia aplicar s'ha implantat. Ens van entenent millor i s'ha notat", ha dit Simó, que ha destacat el risc i el nivell dels espectacles programats.

]]> Aquest dimecres s'ha presentat tota la programació del Festival Grec de Barcelona. La 39a edició tindrà 79 espectacles al cartell –14 dels quals dins el Mini Grec per a públic familiar–, 23 dels quals són internacionals i pràcticament la meitat són coproduccions amb altres espais i companyies. Els eixos de la programació continua defensant els espectacles internacionals, la innovació en els llenguatges escènics, l'anàlisi reflexiu sobre el món actual i la recerca de diferents públics. Tot i que no hi haurà carpes, el centre neuràlgic del Grec serà a Montjuïc però guanya pes l'eix del centre de Barcelona (els teatres vora la Rambla) perquè el director havia treballat amb la possibilitat de no tenir el Lliure com a escenari (per culpa de l'ERTO previst) i havia pactat obres amb aquests teatres cèntrics.

]]>

El Grec ha guanyat públic però ha perdut espectadors de pagament. Segons han fet públic aquest dilluns al migdia el regidor de Cultura, Jaume Ciurana, i el director del Grec, Ramon Simó, els espectadors que han assistit a algun acte o espectacle del Grec són 126.000 persones. Aquesta xifra inclou tots els espectacles que s'han programat als teatres, la inauguració popular al passeig Lluís Companys (on comptabilitzen unes 30.000 persones), el festival Dies de Dansa i les activitats paral·leles, com les Nits al CaixaForum i el cine a la fresca de la Sala Montjuïc. L'any 2011, els espectadors eren 116.500, però les entrades venudes eren 98.400. Unes xifres que contrasten amb els 62.181 espectadors dels muntatges i les 55.600 entrades que s'han venut aquest 2012, un 46,5% menys que l'any anterior.

]]>

El director del Grec Ramon Simó ha ensenyat avui les cartes. La imatge del Grec d'aquest any es pregunta "Què hi ha darrere el Grec?" i "Què trama el Grec?", i això és el que ha desvetllat. Durant els 31 dies de juliol, es podran veure als 5 escenaris situats a la muntanya de Montjuïc 68 espectacles, 30 dels quals són internacionals i 34 són estrenes absolutes. Després de la inauguració popular a l'Arc de Triomf la nit del 30 de juny (amb els concerts de la Troba Kung-fu, Canteca de Macao i el circ dels Theater TOL), arrencarà el certamen amb aquests espectacles destacats:

]]>

El director del Festival Grec, Ramon Simó, ha ensenyat les cartes. I la seva jugada planteja canvis substancials de model respecte el Grec de Ricardo Szwarcer. L'objectiu és crear "ambient de festa, i això afectarà al temps i a l'espai". El més visible és que el Grec només durarà un mes (de l'1 al 31 de juliol invariablement) sense abaixar el nivell de producció i exhibició, cosa que comportarà una condensació de la programació que podria arribar a tenir fins a 10 activitats o obres en un dia. L'altra notícia és que el festival es concentrarà a Montjuïc, i tindrà d'escenaris el Teatre Grec, l'Institut del Teatre, el Teatre Lliure i el Mercat de les Flors, i dues carpes que s'instal·laran a la muntanya, a la plaça Margarida Xirgu i davant del pavelló Van Der Rohe, una dedicada a la seu del festival i l'altra al circ. Només hi haurà quatre sales que faran temporada dins del Grec, aquest any, replegant l'expansionisme per tota la ciutat que s'havia abonat les edicions anteriors.

]]>