A pagès, la llar de foc és el centre de la casa. Durant segles, els habitants dels pobles es comptaven per llars: una teulada amb fum, una família més o menys extensa. Així es feien els censos. Tantes llars, tantes persones. El control del foc va ser la primera revolució tecnològica de la humanitat. A la serra del Cadí, hi ha cases amb molts segles de xemeneia ininterrompuda: cal Guàrdia de la Vansa, cal Ribó d’Artedó, cal Vilanova de Vilanova de Banat... Amb molta brasa i cendres. Ho anota Albert Villaró a Cadí [una biografia] (Símbol Editors), un llibre curiós i tendre que desperta l’ancestre rural que portem dins.

La primera persona a qui un escriptor deixa llegir els seus textos sempre és algú important, algú davant de qui sent que pot mostrar-se metafòricament nu, sense editar. En el cas de l’escriptor Albert Villaró, aquesta persona és la Montse Ferrer. Tot i que són parella des de fa uns dotze anys, la seva relació es remunta molt més enrere. Abans que amants, van ser amics. Es van conèixer el 1993 quan Villaró era arxiver a l’Ajuntament de la Seu d’Urgell. La Montse s’hi acabava d’incorporar i el primer dia es van topar al passadís. En aquest cas, sense que caiguessin carpetes ni folis ni cafès per terra, com passa a les comèdies romàntiques. El moment, però, sí que va ser especial per a l’escriptor, que es va sorprendre de trobar-la tan bonica. Des d’aquell dia, diu Villaró, que es van fer amics. 

L’escriptor Albert Villaró (la Seu d'Urgell, 1964) explica que, quan treballava com a arxiver a la Seu, el 1997, va rebre el dietari d’Ulrich von Wilamovitz, un soldat prussià que va participar en la Primera Guerra Carlina. Diu que el manuscrit, de 216 fulls, el va fascinar i que mentre el llegia notava la por i l'angúnia del seu autor. Si fa no fa a la mateixa època, Villaró va veure com pujava per les escales de l’arxiu l’escriptor Joan Perucho (1920-2003), que el va acabar convidant a casa seva. Abans de treballar a l'arxiu, quan tenia 18 anys, va fer un viatge a Estocolm (Suècia) i va descobrir uns grans magatzems que es deien, en la seva traducció catalana, La Companyia Nòrdica. En aquell moment va decidir que aquell era un bon títol per a un llibre.

Andreu Boix o mossèn Farràs tenen cada cop més companyia a l'univers villaronià. Ulrich von Wilamovitz és la darrera criatura portada al món per aquest prolífic escriptor andorrà nascut a la Seu d'Urgell. Criatura real? Història real? Qui escriu aquestes línies no ha estat capaç d'esbrinar-ho, ni tan sols després de prop de mitja hora de conversa amb l'autor. I és que Albert Villaró (la Seu d'Urgell, 1964) planteja la seva darrera novel·la, villaroniàLa Companyia Nòrdica

El llibre guanyador del 46è premi Josep Pla, dotat amb 6.000 euros és 'Els ambaixadors', d'Albert Villaró. La premissa del llibre va sorgir quan l'autor es va preguntar què hauria passat si els Fets d'Octubre de 1934 haguessin tingut un desenllaç diferent. El 6 d'octubre, el president Lluís Companys proclamava l'Estat Català dins la República Federal Espanyola, i l'anunci acabava hores després amb l'empresonament del Govern i la suspensió de l'Estatut de Núria. La història que proposa Villaró arrenca uns anys més tard, amb un agent que treballa per a la xarxa d'espies catalana. Igual que ha fet en anteriors ocasions, l'escriptor nascut a la Seu d'Urgell al 1964 planteja una història d'espionatge i intriga, però aquesta vegada barreja personatges històrics i ficticis amb voluntat de tenir el lector enganxat a un seguit de peripècies emmarcades en el context geopolític europeu de la dècada dels 40. La segona part transcorre el 1949, en una república catalana independent que s'està recuperant de la invasió alemanya. "Tota la novel·la és com una gran broma perquè està tenyida d'una necessària ironia", ha dit l'autor quan ha recollit el guardó.

La Magrana recupera tres títols emblemàtics del seu catàleg. 'La noia de la perla', de Tracy Chevalier, és una novel·la lluminosa sobre la visió artística i el despertar sensual, vist a través dels ulls d'una noia que va ser la inspiració d'un dels millors quadres de Vermeer. 'Tot un caràcter', d'Imma Monsó, va ser publicada per primera vegada l'any 2001 i va suposar la consagració de l'escriptora –que va guanyar el premi Ramon Llull 2012 amb 'La dona veloç'–. A la novel·la, Monsó explica la història d'una mare i una filla a partir de la contraposició de les seves personalitats: la filla és casolana, tranquil·la i sempre està a la defensiva; la mare, impetuosa, hiperactiva i segura de si mateixa.

Sis anys després de publicar les primeres peripècies del policia andorrà Andreu Boix, el seu creador, l'escriptor també andorrà Albert Villaró (Seu d'Urgell, 1964), torna amb un nou cas a L'escala del dolor (Columna). La Setmana de l'Isard coincideix amb la visita del copríncep, Nicolas Sarkozy, i la seva esposa, Carla Bruni, i la tranquil·la vida del petit país pirinenc es trasbalsa. El crim descrit, però, és només una excusa narrativa per acabar fent un "retrat de l'Andorra contemporània". La petitesa i singularitat del país condicionen, així, el desenvolupament d'una trama criminal que es vesteix amb les històries d'amor i les aventures passionals del protagonista. Tot i que hi ha tornat, Albert Villaró assegura que no està "enganxat" al gènere. El que passa, però, és que el policia andorrà, Andreu Boix, que ja va presentar a Blau de Prússia, és un personatge que s'"estima molt" i volia saber "com l'havia tractat la vida després del final d'aquella primera novel·la negra. És més, com que té la mateixa edat que l'escriptor, té encara molta vida per davant ha advertit.