“Fora l’ICE!” Encara ressonaven aquestes paraules de Bad Bunny, pronunciades fa una setmana al rebre el Grammy al millor disc de l’any de música urbana, que l’artista porto-riqueny s’enfrontava al repte d’aprofitar un altaveu encara més gran: els més de 120 milions d’espectadors americans que es miren la Super Bowl. La lliga de futbol americà feia una jugada atrevida fitxant-lo per a la mitja part, en un intent d’acostar el públic llatí a aquesta disciplina esportiva. El cantant no va defraudar en l’aspecte musical i en el polític va mostrar-se astut, si bé a diferència dels jugadors que es batien sobre la gespa, no va entrar en el cos a cos amb Trump.

Fa un parell de setmanes, l'anunci de l'actuació de Bad Bunny a la mitja part de la Super Bowl del 2026, un esdeveniment milionari a molts nivells, també pels espectadors que la segueixen, despertava l'entusiasme de molta gent i també algunes crítiques: el músic va excloure els Estats Units de la seva gira mundial perquè no volia que abans i després dels concerts s'organitzessin batudes del Servei d'Immigració i Control de Duanes dels Estats Units, gentilesa de la política de Trump. Els que no estan d'acord amb la seva actuació, al mes de febrer, es pregunten si ara ja li són igual, les batudes. Bad Bunny, contundent i alhora simpatiquíssim, els responia des del Saturday night live, un programa de referència de la NBC, conegut pel seu humor irreverent i desacomplexat, per on passen infinitat d'estrelles que hi fan d'amfitrions. En castellà, en el seu monòleg d'obertura, deia que estava content d'actuar a la Super Bowl i reivindicava tots aquells llatins que han treballat, abans que ell, per obrir portes, assegurant que no és un èxit seu, sinó col·lectiu, que demostra que mai ningú podrà esborrar l'empremta dels llatins i les seves aportacions als Estats Units. En anglès afegia: "Si no heu entès el que acabo de dir, teniu quatre mesos per aprendre-ho".

Se'l considera un dels millors rapers de la seva generació, i així es podrà constatar el dimecres 30 de juliol a l'Estadi Olímpic Lluís Companys. N'hi ha que l'enlairen fins al millor de tots els temps. S'explica per la qualitat i la consistència artística dels seus discos, que van més enllà de les convencions del hip-hop. Les lletres, l'experimentació musical i la crítica social han convertit el californià Kendrick Lamar (Compton, 1987) en una figura capaç de generar impacte social i cultural. El validen una llarga llista de reconeixements, entre els quals destaquen una vintena de premis Grammy, i el Pulitzer pel disc DAMN el 2018 (és l'únic artista de hip-hop que ha aconseguit aquest reconeixement).

Aquest dilluns a la matinada s'ha disputat la Super Bowl, la gran final de la National Football League (NFL), la primera categoria del futbol americà. El partit, que s'ha jugat al Caesars Superdome de Nova Orleans, ha suposat la fi del regnat dels Kansas City Chiefs de Patrick Mahomes, que han caigut davant dels Philadelphia Eagles per 40 a 22. La presència de Donald Trump a les grades, l'actuació del multipremiat Kendrick Lamar, una protesta amb la bandera de Palestina o els crits d'una part del públic contra Taylor Swift han marcat un esdeveniment que, com cada any, ha acaparat l'audiència dels Estats Units i de pràcticament tot el món.

No cada any s'actua a la Super Bowl, tampoc cada any es treu disc i, si tot va bé, no cada any et cases amb la parella. Però Usher va decidir fer les tres coses en 48 hores. Si bé mig món sabia que el cantant, de 45 anys, era l'escollit per fer l'actuació de la mitja part en el partit de la Super Bowl, no tothom estava al corrent que dos dies abans el de Texas havia llançat el seu disc, després de sis anys de silenci. Però el que molts ignoraven és que Usher també va oficialitzar el seu enllaç amb Jennifer Goicoechea el mateix dia del partit de la NFL.

L'efecte d'una piconadora és inqüestionable. Tot queda polidíssimament més llis, uniforme i massís. Tant se val el que se li posi al davant, que la màquina avançarà i aixafarà qualsevol classe de matèria. Així de bé és com funciona la rendibilitat de la superestrella mundial Taylor Swift. L'estiu passat va batre rècord de taquilla amb el seu documental, amb el qual va recaptar 261 milions i va superar el biopic de Michael Jackson.The Eras Tour ha assolit el rècord Guinness de ser la gira que ha aconseguit recaptar més diners, 1.000 milions d'euros, passant per davant de Beyoncé. Sense anar més lluny, Swift va batre dilluns un nou rècord situant-se per davant de Frank Sinatra com a artista amb més Grammy de la història. I amb la seva relació pública amb el jugador de futbol nord-americà Travis Kelce, l'interès que genera la cantant també s'ha fet un lloc al capdavant de les retransmissions i les càmeres dels partits. I ara també de les apostes futbolístiques de la NFL.

Taylor Swift i Travis Kelce, la història d'amor que fa embogir els EUA, ha viscut una nit de glòria dilluns a la matinada amb la classificació per a la Super Bowl dels Kansas City Chiefs, l'equip on juga ell. La victòria ha estat una bona notícia per a Swift enmig d'una setmana especialment desagradable, només dies després de descobrir que unes deepfakes pornogràfiques d'ella s'havien viralitzat a les xarxes. Per evitar que les fotografies continuïn circulant, la xarxa X ha bloquejat les cerques sobre Taylor Swift, una mesura que des de l'empresa expliquen que és temporal i que s'ha pres com a prevenció "per prioritzar-ne la seguretat".

Després de set anys allunyada dels escenaris, Rihanna ha tornat aquesta matinada de la forma més monumental possible per a una artista pop: el concert de la mitja part de la Super Bowl. La cantant de Barbados, a banda de repassar els seus grans èxits, també ha sorprès la milionària audiència del xou amb un cenyit vestuari que revelava ni més ni menys la que és i serà una de les notícies del cor d'aquest 2023: el seu segon embaràs.

El Black Power ha arribat a la NFL, la lliga que no fa tant va castigar alguns dels seus jugadors, com Colin Kaepernick, perquè pretenien denunciar el racisme als Estats Units. En la primera final de la Super Bowl de la història amb dos quarterbacks negres, els Kansas City Chiefs han guanyat aquesta nit la NFL per tercer cop en la seva història, imposant-se en un partit ben ajustat als Eagles de Filadèlfia (38-35). És el segon títol en quatre anys dels Chiefs, amb una exhibició de coratge de Patrick Mahomes, que ha jugat lesionat. Si el quarterback dels Chiefs hi ha posat tot el cor, l'espectacle l'ha posat Rihanna. La cantant nascuda a Barbados, després de gairebé cinc anys sense actuar, ha impressionat al descans amb la seva actuació.

L’exigència d’haver d’agradar a la multimilionària audiència d’un esdeveniment d’abast mundial com és la mitja part de la Super Bowl pot portar al col·lapse creatiu a qualsevol cantant. També a desdibuixar el seu perfil artístic per tal d’oferir un xou que vagi més enllà del seu estricte target i agradar a més gent. Cap d’aquestes dues coses li va passar al cantant canadenc TheWeeknd, que, amb només trenta anys, diumenge a la nit -en horari d’aquí- va oferir un espectacle que no es desviava gens del seu segell habitual ni tampoc va fluixejar en el terreny creatiu. El xou, d’uns 14 minuts de durada, va incloure grans èxits de l’artista com Starboy, House of Balloons, Can’t feel my face, I feel it coming, Save your tears, Earn It i, per a la clausura, Blinding lights, un tema que ha sigut el rei absolut de les xarxes socials durant l’inici de la pandèmia.

Quan tenia 17 anys, Patrick Mahomes va escriure a les xarxes socials: “Deu ser meravellós ser el 'quarterback' que diu d’anar a Disney World després guanyar la Super Bowl”. Un somni americà en una piulada: poder fer festa grossa en un parc d’atraccions després de tocar el cel a l’esdeveniment esportiu que aplega més espectadors, la Super Bowl. Set anys després Patrick Mahomes va fer realitat aquella predicció gairebé infantil amb una exhibició que va permetre al seu equip, els Kansas City Chiefs, guanyar la seva primera Super Bowl en 50 anys. Mai abans algú havia estat escollit millor jugador de la gran final de la NFL amb 24 anys. Mai abans, algú pot treure pit per tenir a casa el premi de millor jugador de la temporada, trofeu que va guanyar l’any passat, i l’anell de campió d’una Super Bowl en què va ser escollit MVP. Però Mahomes sembla destinat a anar trencant rècords. I per celebrar-ho, efectivament, va anar a Disney World.

Als Estats Units la Super Bowl de Miami es viu com l'estrena d’una nova era. Per primera vegada des de la temporada 2015, els New England Patriots no participaran en la final de la NFL. El partit d'aquest diumenge (00.30 hores, #Vamos) ofereix una oportunitat perquè dos dels equips més vibrants i entretinguts de la competició agafin el lloc de la franquícia de Nova Anglaterra, que comença a tenir seriosos dubtes sobre com afrontar la transició de Tom Brady.

Si hi ha una ciutat feliç als Estats Units és Boston. L’any 2001 els New England Patriots van guanyar la Super Bowl derrotant els Saint Louis Rams, els favorits, i van trencar una ratxa de 15 anys sense cap triomf d’un equip de la ciutat a les grans lligues nord-americanes. És a dir, un desert per on caminaven tots els esports professionals de la ciutat: el beisbol, el futbol americà, el bàsquet i l’hoquei sobre gel. El triomf dels Patriots del 2001, curiosament contra la mateixa franquícia que ha derrotat aquest cap de setmana, els Rams (que han abandonat Saint Louis per jugar a Los Angeles), va ser el principi d'uns anys esbojarrats en què la ciutat més poblada de Massachusetts ha celebrat fins a 12 títols. I els quatre equips han participat en aquesta bogeria, alçant trofeus sobre pistes de gel, de gespa artificial i de bàsquet. Per arrodonir la festa, només ha faltat un èxit de l’equip de futbol, els New England Revolution, club fundador de la MLS i que ha arribat cinc vegades a la final entre els anys 2002 i 2014, sempre perdudes. Però els Revolution han guanyat la Copa (2007) i la seva divisió cinc vegades. És a dir, els falta la cirereta, però competeixen bé en una ciutat on competir és obligatori, perquè la tradició és guanyar.

Cada any la Super Bowl recorda al món que els nord-americans continuen sent els millors quan es tracta de crear productes rodons. Cada 12 mesos, milions de persones que no miren durant tot l’any futbol americà segueixen la gran final de la NFL. Enguany, els amants d’aquest esport, també milions, hi trobaran molts atractius, com el duel generacional en una final destinada a ser recordada ja sigui per la consagració de la vella guàrdia de Boston o pel naixement d'un projecte guanyador a Los Angeles.

Els Eagles de Filadèlfia han aconseguit la primera Super Bowl de la seva història després de derrotar els Patriots a la final (41-33). Un partit emocionant, amb una anotació rècord i que s'ha resolt a falta de tres minuts amb un 'touchdown' i una recuperació a favor dels Eagles.

L'estiu del 2000, un jove ‘quarterback’ de Califòrnia es presentava al 'draft' de la lliga de futbol nord-americà amb la il·lusió de cridar l'atenció dels San Francisco 49ers, el club de la seva infantesa i on sempre havia somiat jugar. Però aquell jugador de 22 anys, que tot just s'acabava de graduar a la Universitat de Michigan, no encaixava gaire en el perfil que buscaven els 'scouters'. Malgrat el seu metre i noranta-tres centímetres d'alçada, era prim, més aviat lent i fàcil de placar. En definitiva, s'allunyava bastant dels jugadors que habitualment comanden el mig del camp dels equips de la NFL. Tom Brady mirava amb resignació els futbolistes que li anaven passant a davant, del primer fins al 198. Al final, al número 199 va sentir el seu nom. Se n’anava als New England Patriots, l'únic club que havia rebut uns informes prou bons de part del vistaire respectiu.

Aquest diumenge a la nit, hora nord-americana, ha quedat definida la Superbowl, la final de la lliga de futbol americà (NFL) que es disputarà el 4 de febrer al Bank Stadium de Minneapolis (Minnesota). Els Patriots, els vigents campions, jugaran contra els Eagles.

Si fa poc més d'un mes Audi ens va conquerir amb un anunci contra els estereotips de gènere en la campanya de Nadal, la marca d'Ingolstadt ha tornat a preparar un comercial deliciós amb la mateixa temàtica.

Havíem sentit a parlar de 'smartphones', de 'smart cities' o de 'smart cars'... Ara també hi ha 'smart stadiums', o estadis intel·ligents: el Lewi's Stadium. Aquesta matinada ha estat l'escenari de la final de la Super Bowl, que ha enfrontat els Broncos contra els Panthers. Com no podia ser d'una altra manera, l'estadi és a Santa Clara, al bell mig de Silicon Valley.

Tal com va passar l'any 2008, els New York Giants han superat els New England Patriots (21-17) i s'han endut la seva quarta Superbowl. Un 'touchdown' d'Ahmad Bradshaw a 57 segons del final ha decidit un partit extremadament igualat que s'ha resolt per petits detalls.