Finalment, Valentí Puig ha assolit la situació ideal per a un dietarista: viu a Centelles –a més de 50 quilòmetres per carretera de Barcelona–, ja ha depassat els 70 anys i no ha de demostrar res a ningú. De tornada de totes les batalles, emprèn un diari sistemàtic al llarg de l'any 2022, que publica Proa. El moment exacte que retratava en un dels poemes d'Els prats lluminosos, el seu anterior llibre: “Tenir prou anys per entendre la sprezzatura/ dels mestres a punt de la darrera pinzellada/ o del lied lluminós que tanca una vida”.

D’ençà de la publicació de L’estiu madur (1985), Valentí Puig s’ha mantingut fidel a la poesia; un gènere que li ha permès de vehicular les seves idees sobre les palpitacions del temps, segons la coneguda fórmula d’Eugeni d’Ors, de manera complementària al que ha anat fent amb el dietari o l’assaig. El món d’avui rep la consideració del poeta, escèptic per naturalesa, antiromàntic per convicció. Amor i desamor, la peça final de la secció Gin, dedicada als afectes del cor, comença així: "Quan l’amor és com una fúria inútil de la vida, / ens repleguem a paisatges aspres, sense fulles perlades / de pluja i confiem debades en tot l’oblit / que el món condensa". I acaba d’una manera que l’esmentat Xènius hauria exemplificat com a expressió de les formes que pesen per oposició a les flamígeres formes que aspiren a volar: "Així puguem / veure l’amor gràvid, casal amb balconada al mar". 

Poeta, narrador, assagista, Valentí Puig (Palma, 1949) és un dels intel·lectuals del país més preocupats per entendre el món en què vivim. Els seus llibres solen reflexionar sobre la nostra extenuada civilització. I aquest propòsit, que pot resultar tan car a l’assaig i, fins i tot, a la novel·la -per tal com tots dos gèneres acostumen a deixar constància de canvis generals i de crisis diverses: socials, morals, culturals...-, en el cas de l’autor mallorquí es fa palès també, des de sempre, en els seus versos, que miren de reflectir les infinites contradiccions de la societat occidental, les seves misèries, però també la seva grandesa i la vigència -sempre amenaçada per l’analfabetisme i el relativisme- de la seva rica herència cultural.

Un vampir que va preparar les noces entre Jaume I i Violant d'Hongria. Un general carlista, Ramon Cabrera, i un naturalista d'esperit liberal i modern, Antoni de Montpalau. Morella, "ciutat d'un efecte visual grandiós", i la Vila de Gràcia, encara separada de Barcelona. Un bolet de dos metres d'alçada que pren la forma, "descarada i realista, d'un membre genital en total erecció". Aquests són només alguns dels ingredients de Les històries naturals, novel·la fantàstica, històrica i d'aventures que Joan Perucho va publicar per primera vegada l'any 1960. Edicions 62 s'ha decidit a rescatar el text més emblemàtic de l'escriptor al mateix temps que La Magrana n'ha recuperat el seu debut novel·lístic, Llibre de cavalleries (1957), on Perucho canvia el palimpsest erudit i transgenèric -a Les històries naturals hi apareixen cançons, poemes, himnes en llatí i una bona colla de referències que permeten recuperar les textures més antigues del català- per un viatge en el temps on passat i present, història i llegenda, es barregen amb l'harmonia veloç de la modernitat literària.

A punt de fer 70 anys, Valentí Puig no deixa de prémer l’accelerador de la seva creativitat i publica la novel·la distòpica ‘Barcelona 2101’ (Proa), en què els humans conviuen amb robots i androides en una ciutat estat governada per la desmemòria

A Catalunya hi ha pocs escriptors més en forma que Valentí Puig. Als 68 anys sembla haver-se rebel·lat contra l’ideal d’una jubilació plàcida, i aquest 2017 ha estat hiperproductiu: a la novel·la El bar de l’AVE i al llibre de converses amb Ignacio Peyró La vista desde aquí cal sumar-hi els dietaris i els poemes que aquí ressenyem, a part d’una aportació al volum col·lectiu En la era de la posverdad, els articles a El País i la direcció de la revista de Foment del Treball. I segur que ens estem deixant col·laboracions.

Per entendre les novel·les de Valentí Puig cal parar atenció a dues claus importants: d’una banda, només es diferencien dels seus dietaris en el grau de ficció empeltada; de l’altra, el llenguatge (la seua frase amb nervi, sovint aforística) hi és el protagonista absolut, allò que realment absorbeix el major esforç del seu autor. Per això hi ha com un contínuum que uneix amb molta naturalitat La gran rutina (2007), Barcelona cau (2012), La vida és estranya (2014) i, ara, El bar de l’AVE.

L'escriptor mallorquí Valentí Puig ha declinat ser un dels tres finalistes al XLIV premi Crexells de literatura, els més antics de la literatura catalana i atorgats per l'Ateneu Barcelonès. Segons l'Ateneu, l'escriptor i periodista, en un principi, havia estat d'acord en participar en el premi, però ara ha decidit retirar-se, segons ha fet saber a través d'una carta a l'entitat. El jurat havia decidit que la seva novel·la 'La Vida es estranya' era una de les tres millors obres publicades el 2014.

El Premi Crexells, un dels més veterans de les lletres catalanes –enguany arriba a la 44a edició– ha perdut la dotació econòmica "temporalment", segons han confirmat fonts de l'Ateneu Barcelonès a l'ARA. Entre l'any 2005 i el 2013, el Crexells oferia 6.000 euros a la novel·la que el jurat –i els socis de l'Ateneu– escollien. Les dues últimes edicions, la dotació ja havia estat reduïda: va passar de 6.000 a 4.000 euros.