L’acord sobre l’amnistia té tantes lectures com interessos polítics. Per a uns és el punt final del Procés, i per a d’altres, un punt d’inflexió en el camí d’una estratègia que té la sobirania a l’horitzó. En una cosa poden coincidir tots els actors: s’obre una nova etapa, seran els ciutadans, d’aquí a menys d’un any, els que decidiran a qui donen les claus per gestionar la nova situació, i probablement els obligaran a compartir pis.

La ignorància està molt ben repartida. Tots som una combinació d’ignoràncies i coneixements. "Tots som ignorants, només que ho som sobre coses diferents", deia Mark Twain. L’historiador Peter Burke ho explica amb perspicàcia (i coneixements) al llibre La ignorància (Arcàdia, traduït per Ariadna Pous), un repàs dels últims 500 anys. La tesi central és que "l’aparició de nous coneixements al llarg dels segles ha comportat per força noves ignoràncies". La capacitat individual té límits. Els nostres avis s’havien d’aprendre el catecisme i els reis gots. Nosaltres dediquem el temps a mirar sèries de Netflix i a viatjar amb vols barats per col·leccionar ciutats i menjars exòtics. L’economista Von Hayek ja ho va expressar de manera paradoxal: com més augmenta el saber col·lectiu gràcies als avenços científics i acadèmics, "més petita és la part de tot aquest coneixement que qualsevol ment és capaç d’absorbir".

Dissabte passat va acabar el dirty dancing políticament obscè de flirtejos, canvis de parella i allitaments discrets per a l’elecció dels nous alcaldes. Un espectacle de promiscuïtat descordada, fins i tot de prostitució política: sexe per cadires. De falta de fidelitat als principis i als compromisos. I tot, amb una manca de respecte a la voluntat dels electors, de qui es vulnera les preferències, i a una llei no escrita segons la qual es feia alcalde el més votat. Un mal exemple que sobretot va posar en circulació Ada Colau, primer guanyant Trias sota el paraigua de les clavegueres de l’Estat, fa quatre anys expulsant el vencedor Ernest Maragall amb el suport de la dreta extrema, anticatalana i racista de Manuel Valls, i ara faltant als seus compromisos, votant al costat del PP. Després de tot això, visca la Pepa.

Què pensen els catalans sobre política? Quines són les seves actituds i opinions? La nostra societat, immersa en un moment de canvis profunds, es mostra a les enquestes com a diversa i plural. I, per tant, difícil d’encabir en uns pocs estereotips. Tanmateix, sí que es poden identificar a la societat catalana alguns consensos amplis que, no sempre en positiu, conformen un cert estat d’ànim col·lectiu.

El portaveu de CiU a Congrés dels Diputats i líder d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, ha advertit aquest dissabte al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, que si no seu a negociar el pacte fiscal, la desafecció dels catalans amb Espanya. Duran ho ha dit durant un acte de partit a Palafrugell, on ha anunciat una campanya de CiU arreu del territori sobre el pacte fiscal. La campanya per fer pedagogia interna sobre la urgència del pacte fiscal, de fet, és un dels punts que va aprovar el Parlament. "Entenc que per Rajoy el model de finançament català no sigui una prioritat però cal que es reuneixi, com a mínim, amb Artur Mas per parlar-ne", ha destacat.

L'eurodiputat d'ICV ha retirat la pregunta que havia plantejat a la Comissió Europea "relativa a l'afer de la no actuació del comitè de competició en els fets de la trepitjada de Pepe". "Davant l'enorme impacte que ha tingut la pregunta, voldria reiterar que l'única intenció era plantejar quin és el paper que han de tenir les institucions en relació amb la violència en els terrenys de joc", es justifica el diputat verd. Romeva assegura "que molta gent coincideix en el fons de la qüestió", però que "s'ha sentit incòmoda i disgustada pel lloc, el moment i la forma de plantejar-la".