Quan l’equip directiu de l'Escola Ítaca de Manresa va començar a teixir el projecte educatiu del centre no sabia com havien de ser les celebracions, però tenia molt clar el que no volia. Per posar un exemple, volien evitar de totes totes una celebració de la Castanyada que fos igual cadascun dels nou anys que un infant passa a primària. Es van fixar el repte, doncs, de repensar les festes com un objectiu d’aprenentatge i van adaptar-se a les necessitats i possibilitats de cada etapa educativa.

Quan es parla de la Patum, la Mercè, Les Santes o Santa Tecla, a Catalunya no cal que aquestes festes majors duguin el lloc de referència al darrere. Es fa més que implícit. Sabem ipso facto que són les festivitats de Berga, Barcelona, Mataró i Tarragona. Però si es parla de Fires, d'on es fa referència? Els gironins no en tenim cap dubte: de seguida ens remet a la fred (perquè en gironí ho diem en femení), a la Devesa i a l'olor de castanyes pel pont de Sant Narcís (29 d'octubre) i Tots Sants (1 de novembre). Quina ciutat catalana pot dir amb orgull que es retroba a l'impàs del canvi de temps, quan un cap de setmana vas encara amb màniga curta i el següent potser ja amb abric i guants les matinades de concerts aguantant un got de ratafia a la Copa?

Per Carnaval, en moltes localitats catalanes és el moment de treure els perols a plaça per omplir-los de sopes, ranxos i escudelles. Una activitat popular que implica molts dels habitants de les localitats on se’n fan i que fa temps que reivindica més reconeixement públic. Les sopes, els ranxos i les escudelles populars estan documentats des del segle XV. Algunes recerques històriques relacionen el seu origen amb un àpat calòric que es preparava abans del dejuni obligat que es faria per la Quaresma i que s’elaborava a partir dels ingredients que s’anaven recollint per totes les cases. Altres fonts, però, apunten que era un àpat que els senyors feudals i els convents oferien a les persones més necessitades del poble. Sigui com sigui, d’aquesta tradició en parla Catalunya bull. El llibre de les sopes, els ranxos i les escudelles populars (Edicions Sidillà), de Judit Pujadó, on no només explica les receptes d’aquestes escudelles, que són molt diferents, sinó també la història que hi ha darrere de cadascuna. "En conjunt, parlem d’una tradició popular que, a partir de principis del segle XX, passa de ser la sopa dels pobres a convertir-se en la sopa dels pobles", diu Pujadó per explicar aquest caràcter més popular i festiu que encara domina avui.

Amb el pregó aquest dissabte 27 d'abril, que anirà a càrrec del periodista figuerenc Carles Pujol, s'encetarà una nova edició de les Fires i Festes de la Santa Creu de Figueres. S'han programat més de cent activitats en els deu dies que duraran les fires i en què hi haurà diverses novetats, entre les quals destaquen dues: la Nit del Foc, que es farà també aquest dissabte a les 22 h al Parc de les Aigües, i la recuperació de la Festa Charly el dissabte 4 de maig.

Relat fotogràfic de l'edició del 2023 de la Patum.

“Avui no penso anar amb pijama a l’escola! No m’agraden les ordres del rei Carnestoltes i no m’agraden els Reis. La pitjor setmana de l’any!” “Opinió popular entre mares i pares: pxxx Carnaval! Algú ho havia de dir”. “Targeta vermella a la feina de més (i la son de menys) de les maleïdes consignes del rei Carnestoltes. PROU. El Carnaval serà lliure o no serà.” “Et penses que Carnestoltes és un dia i un problema fins que reps consignes de la llar d'infants sota el títol La setmana boja. Cagun l'os pedrer”.

Sopava en una terrassa de Ciutat Vella, a Barcelona, quan va començar a sentir tot d’explosions. Es va espantar. De cop, va veure moltes guspires. Però la gent, en lloc de córrer, s’hi unia. Eren les Festes de la Mercè de fa vuit anys i Tom Sweetland per primer cop va topar amb un correfoc. Va al·lucinar. Com a director independent de documentals i fotògraf va pensar que era una història que calia ser explicada a la resta del món. O almenys, a casa seva: al Regne Unit, on fins ara ha gravat la majoria de documentals, que s’han vist a National Geographic i diferents festivals i canals britànics. D’on venia aquesta tradició? Qui hi havia darrere de les persones que escopien foc? Qui enginyava les criatures fantàstiques que els acompanyen? Després d’anys d'investigació i d’espera –pel coronavirus–, des d’ahir que és a Girona per gravar durant cinc dies els Diables de l’Onyar.

La Patum torna, aquest any, més completa que mai. Aquest migdia, després de dos anys de pandèmia, Berga recupera la seva festa més centenària i internacional, catalogada com a festa patrimonial d'interès nacional per la Generalitat i Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco des del 2005. I ho farà amb totes les condicions i sense cap restricció. De fet s'espera que el 2022 bati tots els rècords, amb màxima assitència de públic, el pressupost més gran de la història i temperatures extremes per l'onada de calor.

Fa uns dies vaig tenir l’ocasió de gaudir d’una exhibició castellera, acompanyada d’uns amics italians que no n’havien vist mai cap. Com que es tracta de persones sensibles i inquietes, no van parar de fer-nos preguntes que, pobres de nosaltres, miràvem de respondre amb més o menys encert.

A l'ARA us hem seleccionat els següents plans per fer a Barcelona i a la resta del país aquest cap de setmana de Sant Joan.

Última setmana de novembre: pobles i ciutats encenen uns llums i garlandes que fa dies que pengen pels carrers. Comento amb diverses persones: ¿en aquest moment d’encariment brutal de l’electricitat, ara que comencem a entendre que hem d’estalviar energia no solament pel preu sinó com a mesura ecològica, és el moment, de tanta lluminària? Si, és Nadal, ho sé, i també sé que són llums de baix consum, però, ¿calen tots aquests guarniments per celebrar la festa? I fins i tot si –segons es desprèn de les dades del CIS i del baròmetre de la religiositat– només al voltant d'un 9% de la població de Catalunya va habitualment a missa els diumenges, és a dir, és creient convençuda, ¿té sentit que encara celebrem el Nadal? 

Eth pròplèu 23 de mai se celèbre ua naua edicion deth tradicionau romiatge de Santa Quitèria, en airau de Sant Nicolau, ena boca sud deth Tunèl de Vielha. Dempús de qu'er an passat se suspenessen es actes en aguest airau, e se celebrèsse era missa ena Glèisa de Sant Miquèu de Vielha, per estat d'alarma decretat deuant dera aparicion dera pandémia peth covid-19, enguan se poirà tornar a celebrar aguest romiatge en sòn encastre abituau, mès en tot respectar es normes de seguretat vigentes. A despièch de qu'er estat d'alarma ja s'a acabat, era pandémia encara ei presenta e, per tant, cau seguir es mesures de seguretat e distància.

Dures crítiques però amb poques conseqüències reals. El repartiment de càrrecs que van pactar els líders de la Unió Europea en una cimera eterna ha provocat dures crítiques en un Parlament Europeu que se sent ignorat. En la sessió plenària d'aquest dijous a Estrasburg, l'encara president del Consell Europeu, Donald Tusk, ha comparegut davant dels grups polítics per defensar l'acord que no dona cap càrrec a cap candidat oficial (com defensava l'Eurocambra) i ni tan sols els populars, que s'han quedat la presidència de la Comissió Europea, s'han estalviat les crítiques. Els eurodiputats estan ressentits perquè les decisions sobre els lideratges de la UE els passen per sobre, fins i tot la del seu propi president, David Sassoli. Tot i això, dos grans grups (conservadors i liberals), que tindrien la possibilitat de donar un cop sobre la taula i tombar la decisió dels estats, ja han avançat que hi votaran a favor. Els socialistes són més prudents perquè estan dividits internament però han sigut menys durs amb les crítiques.