Claudio Barría s'ha passat molts anys de la seva vida desmentint la pel·lícula de Steven Spielberg Tauró. Aquest biòleg xilè establert a Catalunya, ha centrat la seva recerca en aquests animals –ara a la Universitat d'Oviedo però abans a l'Institut de Ciències del Mar (ICM)– i avui és un dels màxims experts en taurons de la Mediterrània, probablement el màxim. Va ser precisament en un cinefòrum pel 50è aniversari d'aquest film en què va participar que va sorgir la idea d'escriure el llibre Tiburones, juntament amb Ana Colmenero (ICM), dins de la col·lecció ¿Qué sabemos de? que editen Catarata i el CSIC. Tant el llibre com la conversa traspuen un gran coneixement i sobretot un amor enorme per aquests animals, que tenen un valor incalculable per als ecosistemes marins.

Em dic Joan Estarriola i Vilardell. Visc a Fontcoberta, al Pla de l’Estany, en una masia del segle XIV ubicada en una finca d'uns 10.000 m² de terreny. Tot i que fa més de cinc anys que estic jubilat, encara em sento pagès i m’he aventurat a menar un hort, una petita vinya i un petit olivet. Com que qui no té feina el gat pentina, m’he proposat transitar, amb tots els matisos i fins on sigui possible, cap a l'autosuficiència i la sostenibilitat.

Posar complements als gossos i gats és una pràctica habitual. Actualment, ja no són només llacets i abrics. A l'estiu sobretot proliferen accessoris de tot tipus: gorres, xancletes i, fins i tot, disfresses, que se sumen a pràctiques estètiques com ara pintar-los les ungles o tenyir-los el pèl. Majoritàriament, darrere de tot això hi ha un procés d’humanització —millor dit, antropomorfització— dels animals, és a dir, una atribució de característiques humanes a éssers que no ho són. Els experts alerten que, si bé una part de la humanització és inevitable i fruit de la convivència, l’ús d’alguns guarniments i voler seguir tendències gracioses a ulls d’altri poden posar en risc el benestar i la salut dels animals.

Després de passar, com a mínim, tres dies lligats i tancats en un cotxe abandonat a la muntanya de Tor, al Pallars Sobirà, quatre gossos han estat alliberats i traslladats a unes instal·lacions privades del municipi a l'espera de portar-los a una protectora d'animals. Segons han explicat a l'ARA fonts del cos d'Agents Rurals, l'operatiu per alliberar els animals es va posar en marxa aquest dimarts després que un veí del municipi alertés a través d'una trucada al 112 que els animals feia diversos dies que estaven tancats a l'interior del vehicle. 

Corine Pelluchon (Barbezieux-Saint-Hilaire; França,1967) és doctora en filosofia per la Universitat de La Sorbona de París i professora a la universitat París-Est-Marne-La Vallée. Experta en bioètica i defensora dels animals, entre les seves publicacions destaquen llibres com Manifesto animalista o Ética de la consideración.

Aquests vídeos que m’envien les amigues de comportament animal insòlit em resulten fascinants justament perquè els dotem de personalitat humana. Són com les faules d’abans. Hi havia la guineu, que era astuta, i hi havia el ruc, que era molt ruc. Ara, en aquests vídeos també hi ha les nostres virtuts i defectes. Avui he vist el de la gata que va a buscar el fill gatet que s’ha escapat (això creiem) i que li fot un calbot d’escarment (això creiem) i és com si li digués “passa cap a casa!” Ens recorda la nostra mare o la mare d’algú que coneixem o l’arquetip de mare.

A Virgínia, el personal del Richmond Wildlife Center, una organització nord-americana que es dedica a tenir cura d'animals salvatges, ha trobat la solució perquè els espècimens que els arriben no s'habituïn a la presència d'humans i puguin retornar més fàcilment al seu hàbitat natural. Com ho fan? Es disfressen dels animals que cuiden, un mètode sens dubte sorprenent, però que sembla que és eficaç, segons expliquen des del mateix centre. En un vídeo que han compartit al seu compte de Facebook, hi apareix un treballador que dona el biberó a una cria de guineu òrfena mentre duu una màscara vermella, peluda i punxeguda que imita les faccions d'aquest mamífer.

“Violen brutalment 15 gallines per després matar-les en una finca de Jaén”, llegeixo a la premsa. I esclar que em sap molt greu el cas, perquè estimo els éssers vius, i en especial les gallines, fins al punt que quan hàgim estalviat per fer una tanca a prova de senglars farem un corral, com els veïns de cal Jepet, que les tenen com en un spa i fan uns ous boníssims.

La nova llei de protecció animal semblava ben encarrilada a l'agost quan el Congrés va aprovar-la. El text proposa penes més dures als qui els maltractin, prohibeix el sacrifici i la venda de gossos i gats, entre altres animals, a les botigues. La norma, però, esquivava temes controvertits com els gossos de caça, que s'han erigit en el punt més polèmic, el que ha fet encallar el projecte de llei que es tramita per la via d'urgència. L'enfrontament és amb el sector, però també dins del govern espanyol, amb el PSOE partidari d'excloure la caça de la llei i que tingui una normativa a part; i Podem que vol que aquests gossos s'hi incloguin, tot i que s'avé a admetre excepcions per a aquesta activitat.

Càmeres de videovigilància als escorxadors. És el que imposa el nou reial decret que ha aprovat aquest dimarts el consell de ministres, que un cop es publiqui al BOE donarà a les instal·lacions grans un any per adaptar-se als nous criteris i dos anys a les petites. Amb aquesta norma Espanya serà el primer estat de la Unió Europea a adoptar una mesura que pretén garantir el benestar dels animals abans de ser sacrificats així com que se segueixin tots els protocols sobre seguretat alimentària. Tot i que són molts els escorxadors que ja compten amb aquest control, la novetat d'ara és que tots els centres estaran obligats a disposar de càmeres, independentment de la seva mida.

Penes més dures per als maltractadors d'animals, zero sacrificis i la prohibició de vendre gossos, gats i fures a les botigues. Aquests són els principals canvis que recull la nova llei de protecció animal que ha aprovat el Congrés aquest dilluns, impulsada pel ministeri de Drets Socials i Agenda 2030 que dirigeix Ione Belarra. Malgrat l’avenç que suposa en matèria de benestar animal, la nova normativa no aborda alguns dels àmbits més polèmics com la tauromàquia, la cacera o les curses i espectacles de cavalls. "Des del primer esborrany fins al text final hi ha hagut diverses pèrdues, i els cavalls i els toros són dues de les principals assignatures pendents", indica l’advocada especialista en dret animal Cristina Bécares. "La llei és poc ambiciosa. No s’atreveix amb els grans lobis i no prohibeix els toros ni la cacera", critica el president de l’entitat animalista Actyma, Luís Altès. 

Aquest estiu marxem a Tailàndia i volem veure elefants. Però abans ens informem dels centres que ho fan de manera respectuosa amb l’animal i ens assegurem que anirem a una bona reserva. O potser anem a Kènia, i volem veure animals en llibertat. Farem un safari però buscarem que sigui respectuós: que no s’acosti als animals, que no interfereixi en la seva vida i, per descomptat, que no els ofereixi menjar per atraure’ls. Però quan volem veure animals a casa, ¿fem el mateix? ¿Anem a buscar animals autòctons en llibertat? ¿Ens plantegem si és responsable anar a una dofinera? I muntar a cavall? ¿I visitar un centre on estan en semillibertat? L’ARA ha contactat amb dues expertes perquè ens ajudin a desgranar tots aquests dubtes i aquest estiu puguem gaudir dels animals amb la màxima responsabilitat possible. 

Es va posar les ulleres d’esnòrquel amb tres anys i des de llavors ha tingut una fixació gairebé obsessiva pel mar. “La meva passió és innata, cap dels meus pares bussejava. La meva família paterna és mallorquina i ha estat vinculada al mar, però més per sobre que per sota”, explica Gádor Muntaner, oceanògrafa i científica marina especialitzada en taurons.

La CUP de Reus, juntament amb les entitats animalistes Corazón de Paloma i Escudo Animal, ha presentat una denúncia penal contra l’Ajuntament de la capital del Baix Camp per maltractament animal. Segons els demandants, l’Ajuntament de Reus està sacrificant els coloms de manera massiva, sense cap justificació. A més, Reus estaria vulnerant el conveni que té signat sobre el control dels coloms de la ciutat. En el conveni hi ha el compromís de sacrificar els coloms "amb finalitat profilàctica", és a dir, matar només els que tenen algun tipus de malaltia. Segons la denúncia que avui han presentat als mitjans de comunicació, hi ha un treballador municipal que captura els coloms i, sense fer cap triatge de quins són els malalts o els que puguin representar algun risc sanitari, els posa en caixes que transporta fins al Centre de Sanitat Avícola de Catalunya i Aragó (CESAC), on els animals són sacrificats amb gas. Mònica Pàmies, regidora de la CUP de Reus, ha considerat que és "totalment inadmissible" aquest sistema de sacrifici: "En l'època que estem és totalment anacrònic el sistema de «Matem perquè ens molesten» que està utilitzant aquest ajuntament". Pàmies ha recordat que "la profilaxi sanitària implica que el sacrifici dels coloms es durà a terme quan es confirmi que pateixen malalties que puguin afectar la resta de població de coloms, altres espècies o la ciutadania". Segons la denúncia, l'Ajuntament no té en compte aquests requisits i sacrifica els coloms de manera "il·legal, cruel, caduca i innecessària".

Entre deu i dotze ases que formaven part d'un programa experimental per reduir el risc d'incendis als boscos valencians han mort per causes encara poc clares. La iniciativa, posada en marxa a l'agost al Parc Natural del Desert de les Palmes, un paratge frondós tot i el seu nom situat a tocar de Castelló de la Plana, incloïa la participació de cinquanta ases i havia estat impulsada per un ramader i la mateixa administració.

“Hi havia una ventrada i, tot i que la gata em mirava desafiant, vaig poder emportar-me tres cries a casa. A la matinada, vaig endur-me tres cries més i la mare en una gàbia. No podia deixar els gats allà”, assegura la Montse, una dona afectada per la síndrome de Noè. Està convençuda que ha fet el bé. Al seu domicili, però, hi tenia una quinzena de felins més i dos gossos. Sense ser conscient que pateix un trastorn d’acumulació d’animals, anomenat síndrome de Noè –que, segons alguns estudis, afecta entre un 1 i 3% de la població–, confessa que li “agradava que n’arribessin més” però admet “que tot es va embolicar perquè anaven criant”.

La magnitud de la tragèdia dels incendis forestals que van cremar Austràlia entre l'estiu del 2019 i l'hivern del 2020 s'il·lustra bé amb els 3.000 milions d'animals que van morir o van ser desplaçats a mesura que el seu hàbitat quedava arrasat per les flames. La dada l'aporta la branca local de l'entitat WWF i suposa el triple de les primeres projeccions que es van fer al gener.

Triturats o gasejats amb CO2. Així és com acaben els pollets mascles de gallines ponedores que no tenen sortida en la indústria: la seva carn no és la idònia per al consum i no poden pondre ous. Una pràctica que és legal i que està regulada per una normativa europea del 2009 però que entitats animalistes com Igualdad Animal volen abolir, seguint els passos del govern francès, que les acaba de prohibir. “No hi ha manera més cruel i terrible que morir triturat. I és totalment incoherent amb les normatives de benestar animal que obliguen a atordir un animal abans de sacrificar-lo per evitar-ne el patiment”, subratlla la directora d'Igualdad Animal, Silvia Barquero, que també reclama que es deixi de castrar els porcs petits sense anestèsia.

L'Ajuntament de Barcelona ha obert un expedient sancionador "per una infracció molt greu" a les plataformes Mil Anuncios i Vibbo, cosa que podria suposar una multa de 150.001 euros, atès que aquestes webs mantenen "anuncis il·lícits de venda d'animals", incomplint la normativa.