La ciutat de Mollerussa és el que ara tots coneixem (una capital de comarca amb més de 15.000 habitants) gràcies a dos esdeveniments històrics fonamentals: la construcció del canal d'Urgell, que va començar a regar a mitjans del segle XIX una terra que abans era un autèntic desert, i simultàniament la construcció de l'estació de tren i una la línia que connectaria el municipi amb Saragossa i Barcelona. El boom demogràfic estava assegurat. Centenars d'agricultors i comerciants van aprofitar-se d'aquell context econòmic tan favorable, i també els empresaris amb més vista.

Les empreses catalanes afronten el 2025 amb optimisme "moderat" i amb la previsió de millorar les vendes tot i les incerteses globals, ha assegurat el president de Pimec, Antoni Cañete, en la presentació aquest divendres de l'estudi de perspectives econòmiques per a aquest any de l'Observatori de la Pime de Catalunya.

En l'àmbit científic i tecnològic es parla de la paradoxa europea. La ciència europea està al màxim nivell mundial, però comparativament costa transformar aquest coneixement en innovació molt més que en altres països, ja siguin els Estats Units o els països asiàtics. A Catalunya disposem d’instituts de recerca de primer nivell, i les universitats ocupen llocs rellevants en els rànquings mundials, però patim el mateix dèficit de conversió del coneixement científic en innovació.

Segurament deveu haver notat que durant l’últim any, cada vegada que entreu en una nova pàgina web, us apareix una finestra emergent en la qual se us demana la confirmació explícita, mitjançant un clic de ratolí, per acceptar les cookies que la pàgina us instal·larà al navegador. La reiteració pot semblar pesada, però heu de saber que abans de l’entrada en vigor del reglament general de protecció de dades (RGPD), el 25 de maig del 2018, amb validesa a tota la Unió Europea, les cookies, petits programes informàtics que identifiquen el navegador, s’instal·laven igual però sense demanar-vos permís.

Perquè un avió s'enlairi, necessita una carcassa resistent i lleugera, dues propietats que reuneixen les fibres de carboni i de vidre. Als abocadors espanyols ja hi ha més de 300.000 tones d’aquests materials -cada vegada més utilitzats en el transport i la construcció- i la xifra augmenta gairebé fins als dos milions a tot Europa. Per això Holanda s’ha plantejat enterrar-los, com ja es fa amb altres residus. Però la start-up catalana Thermal Recycling of Composites (TRC) ha trobat una solució més respectuosa amb el medi ambient: donar-los una segona vida. La companyia promou l’economia circular, és a dir, aconsegueix reciclar les fibres perquè trobi un nou ús dins el mateix sector. Per exemple, l’ala d’un avió podria convertir-se en les tauletes de dins la nau o en la porta de la cabina del pilot.

SENSE SER UNA GUERRA A MORT, s’ha instal·lat en el mercat immobiliari de Barcelona una competència -tot i que de vegades aliança- entre els fons d’inversió majoritàriament internacionals i els family office locals i famílies catalanes patrimonialistes. En un moment de tipus d’interès zero, la majoria d’actius no són interessants per als inversors, cosa que fa que molts decideixin tornar al totxo. Però hi ha elements que condicionen, per exemple la moratòria hotelera, que ha barrat el pas a una de les inversions més rendibles dels últims anys: la compra d’edificis, sobretot a l’Eixample, per convertir-los en hotels. I el mercat d’oficines encara està paint la parada de la crisi, malgrat el creixement de l’ocupació el 2015. Per tant, el mercat residencial està vivint un ressorgiment en la inversió.

pimepime