"La Generalitat és un desgavell". Així de contundent s'ha manifestat aquest dimarts el representant d'Unió de Pagesos al Consell Territorial de Caça de Lleida, Ramon Comes, per denunciar que els pagesos estan rebent poca ajuda per afrontar els atacs de conills, senglars i cabirols. Comes assegura que ni el departament d'Agricultura ni el d'Interior estan facilitant les eines que havien promès per lluitar contra els estralls als cultius de fruiters, vinya i cereal causats per la sobrepoblació de la fauna salvatge. "No volem exterminar, volem equilibrar. El desequilibri entre pagesia i fauna és cada cop més important", ha afegit. Si això no passa, ha advertit Comes, "hi haurà conseqüències al carrer" en forma de mobilitzacions.

La salut s’hauria de considerar, en principi, un afer de cadascú, i s'hauria d'entendre que, quan es perd, la capacitat de recuperar-la per la via de l’assistència sanitària és limitada, fins i tot en els sistemes de sanitat pública. Ara bé, al mateix temps cal reconèixer que en el nostre món global la informació per a l’autocura ve marcada per moltes incerteses que no controlem, bàsicament en els àmbits de la salut animal i en l’agroalimentari. Són les externalitats d’allò que fem i allò que respirem i mengem. I aquí neix el punt de preocupació: per l'estil de vida que portem, la prevenció xoca amb un suposat progrés que se'ns diu que és capaç de transformar genèticament els aliments i fins i tot fer variar l’ADN d’alguns animals transmissors d’alta mortalitat. Noteu que estem parlant de salut, no de recuperar-la quan es contrauen malalties: aquí, el camp del progrés està més confinat pel que cada país pot finançar des del seu nivell propi de riquesa. Ens referim al fet que el progrés tecnològic pugui pertorbar la biodiversitat amb innovacions agrícoles al blat, a l’arròs, a la soja, al plàtan, al blat de moro, a l’albergínia...! Aliments tots ells bàsics a bona part del món. Es tracta, es diu, de fer-los més productius, resistents a la falta d’aigua, a les sequeres, a les males herbes. Tota una proposta de revolució verda feta des de la base de la biotecnologia i la geoenginyeria amb aliments creats en laboratoris a través de genètica dirigida. Per exemple, l’anomenat arròs daurat, amb una fotosíntesi augmentada i més eficient, amb llavors modificades per a aquest propòsit. No hi ha, aquí, avaluacions prèvies –assajos aleatoris controlats– per als experiments, sinó una implementació directa als països pobres, que accepten les noves llavors a canvi de subvencions. Aquestes modificacions transgèniques es fan, pretesament, amb el millor dels propòsits: augmentar produccions, estabilitzar-les en el temps i prevenir infeccions, per exemple de malària. No hi ha una institució pública d’abast mundial que pugui examinar aquestes innovacions amb un mínim de rigor. I, davant d'aquesta mancança, qui s'erigeix en custodi del bé comú són els mateixos agents que ofereixen aquestes noves possibilitats des del “filantrocapitalisme”. Són les grans fundacions dels “megacapitals” –diners acumulats en altres sectors– les que, a canvi de desgravacions –és a dir, gràcies a una renúncia de l’erari públic a tenir ingressos fiscals–, substitueixen actuacions que en un altre escenari serien finançades per la despesa governamental. Està clar, però, que un cop aquests filantrops han dut a terme les seves innovacions, el missatge que arriba arreu és el de les seves intencions, que s’entenen com a socialment bones. Cosa que s’hauria de verificar en la mesura que després no negocien preus de llavors que han estat modificades sota patent i no tenen posteriors efectes sobre la salut i la biodiversitat. En tot cas, la seva pretensió, confessen, és millorar el benestar de la humanitat retornant a la societat els excedents de les innovacions mercantils realitzades en altres àrees de l’economia o de les finances.

El mercat de l’oli d’oliva verge extra està a l’alça. Els nous preus s’han encarit fins a un 12% en la majoria de cooperatives productores de Catalunya, que ja venen l’oli nou d’aquesta campanya. La inflació en les matèries primeres –vidre, cartró i plàstic–, els elevats costos de la llum i els carburants i les males collites per la sequera –sobretot a Andalusia– han fet que el mercat apugi els preus de manera generalitzada.

Fer un hort al balcó té molts avantatges. Gaudeixes veient com creixen els vegetals, el consum és clarament de quilòmetre zero, et permet conrear-lo ecològicament i si hi ha pluges fortes és probable que puguis posar a cobert els contenidors on hi ha l’hort. Té alguns inconvenients: en molts casos, no pots cultivar tot el que voldries per manca d’espai i en molts balcons no hi toca gaire el sol (la major part d’hortalisses necessiten sis hores de sol cada dia). Tot el que cal saber per cultivar verdures i hortalisses en testos, jardineres, taules de cultiu o envasos reciclats ho trobaràs al llibre Pagesos de ciutat, escrit per Ester Casanovas.

Les proves prèvies a la posada en marxa del reg de Peramola i Bassella (Alt Urgell) ja han començat i s'espera que la setmana que ve estigui tot a punt per a poder utilitzar l'aigua de cara a la pròxima temporada. D'entre les 550 hectàrees que abasteix aquesta xarxa hi ha unes 200, que són d'una desena de propietaris, on s'ha dut a terme l'actuació pertinent per transformar aquestes finques de secà a regadiu. Aquest pas obre la porta a nous cultius, com ara el de l'alfals, el pistatxo o l'ametlla i, de fet, ja hi ha empreses que podrien estar interessades en aquests conreus. Les obres, executades com a compensació pels efectes que va tenir la construcció del pantà de Rialb a la zona, s'han acabat amb divuit anys de retard.

Emily Marsh viu a Sonoma County, a Califòrnia, i sempre havia pensat que el millor de la jardineria era sentir la terra a les mans. Però, l’any passat, tant ella com la seva parella es van mudar a una casa de poble amb una llosa de ciment de 2,5 x 3,5 m al jardí. Quan el confinament es va endurir a Califòrnia cap al mes de maig, Marsh, de 30 anys i copropietària d’una empresa de serveis de neteja, va començar a llegir coses sobre l’auge de la jardineria i li van venir moltes ganes de començar a plantar vegetals. Però la seva única opció era el cultiu hidropònic (un tipus de cultiu que et permet fer créixer plantes a l’interior de casa i en espais petits fent servir dissolucions minerals en comptes de sòl agrícola).

Diuen sovint que una imatge val més que mil paraules. Probablement aquesta expressió cobra sentit en aquesta comparativa de fotografies realitzades amb el sensor Modis dels satèl·lits Terra i Aqua de la NASA.