La cultura popular sempre ha tingut un paper clau en les previsions meteorològiques. Més enllà dels pronòstics purament científics i fiables, hi ha tècniques tradicionals que es basen en l'observació del cel i del comportament dels animals a l'hora de fer una previsió aproximada del temps que ens espera. Uns coneixements que han anat passant de generació en generació.

Aquest diumenge és la Candelera, festa cristiana que commemora la presentació del Nen Jesús al Temple de Jerusalem i la Purificació de la Mare de Déu, tal com manava la llei jueva. Quaranta dies després de Nadal, després del naixement, després del part, calia anar al temple a complir aquesta prescripció. I així es va fer. El ritual cristià disposa la benedicció de candeles que, repartides entre els fidels, després, durant la lectura de l’evangeli s’encenen. M’agradava molt aquest moment, tenir a la mà aquella candela encesa amb aquella flameta que oscil·lava i ens il·luminava la cara.

Ahir l’Església catòlica va celebrar la festa de la presentació de Jesús al temple i la purificació de la Mare de Déu. Festa coneguda popularment com la Candelera. L’Evangeli de sant Lluc, que és l’únic que en parla, ens explica l’escena amb tot detall, com acostuma a fer un gran escriptor com ell. Diu: “Quan van complir-se els dies que manava la Llei de Moisès referent a la purificació, portaren Jesús a Jerusalem per presentar-lo al Senyor. Així ho prescriu la Llei del Senyor: «Tot primogènit mascle serà consagrat al Senyor»”. Havien d’oferir en sacrifici un parell de tórtores o dos colomins. Lluc, de candeles, no en diu res, però la tradició ha fet que abans de la celebració de la missa d’aquest dia es beneeixin candeles, i s’encenguin, com a mínim –en tinc un vague record–, durant la lectura de l’evangeli. El foc, ja ho sabem, és una cosa ancestral per als humans, i carregada de significats. I aquelles flametes vacil·lants de les candeles ens portaven molt enrere, fins a les arrels de la nostra cultura i de la nostra sensibilitat. Recordo aquesta festa amb una especial nostàlgia. A la capella del col·legi dels Maristes de Girona, tot aquell ramadet de nens i adolescents sosteníem la nostra candela encesa mentre durava la lectura de l’evangeli. Després, la disciplina del col·legi es relaxava una mica, perquè, com que figurava que estàvem tots dejuns, perquè havíem combregat, sortíem al pati per poder esmorzar l’entrepà que havíem portat de casa. El meu era, indefectiblement, de truita a la francesa. Feia fred, si és que no plovia. “Quan la Candelera riu, el fred és viu; quan la Candelera plora, el fred és fora”. Ja coneixen la dita. En aquells temps, els meus, acostumava a fer fred. I en va fer molta, l’any 1956. Als termòmetres, el mercuri va baixar fins a marcar molts graus sota zero. Es van morir moltes oliveres. Quan plovia, ens havíem de menjar la truiteta sota els porxos del pati. I el fred ja era fora.

Cada 2 de febrer, dia de la Candelera, milers de persones es concentren a Punxsutawney, un poble de poc més de 5.000 habitants de Pennsilvània (els Estats Units). Totes les mirades queden concentrades en una marmota, Phil, que és l'encarregada de pronosticar quantes setmanes queden d'hivern en funció de si, quan surt del cau, se'n veu l'ombra o no.

Aquesta matinada s'han tornat a formar alguns bancs de boira a planes i fondalades interiors que, a mesura que passin les hores, tendiran a dissipar-se. Tal com ha anat passat els últims dies, aquest matí creuarà un front d'origen atlàntic que arribarà ben poc actiu.

Demà és la Candelera. És el sant de les Candelàries i de les Purificacions. Per què? Doncs perquè celebrem dues coses: la Presentació de Jesús al temple i la Purificació de Maria, Mare de Déu. I com que en tal ocasió s’oferien candeles i s’anava en processó amb les candeles enceses, d’aquí ve el nom popular de la festa. Des de molt antic, aquesta ha estat més una festa de la Mare de Déu que cap altra cosa. Potser pel signe visible de les candeles i de la llum. Els humans necessitem signes visibles. La cera que crema, les flametes de les candeles, la seva petita escalfor, la llum que fan, s’han convertit en signes visibles d’altres coses. Quaranta dies després d’un naixement, els jueus presentaven la criatura al temple. I la seva mare es purificava. Josep i Maria van fer el que era costum.

Aquest dissabte és el dia de la Candelera, punt d'inflexió de l'hivern per excel·lència. La dita diu que “si la Candelera plora el fred és fora; si la Candelera riu, el fred és viu”. Però la tradició també s'estén a altres països: el 2 de febrer és el dia en què la marmota Phil, de Punxsutawney (Pennsilvània), surt a fer la seva predicció per a la resta de l'hivern als Estats Units.

Avui és la Candelera, un punt d'inflexió en què ens preguntem si l'hivern s'allargarà o si marxarà aviat. Diu la dita que "Si la Candelera riu el fred és viu, si la Candelera plora el fred és fora". Avui el dia ha començat encara amb molts núvols a la costa i al prelitoral, mentre que a l'interior i al Pirineu ja hi ha clarianes. Potser no serà clar si avui riurà o plourà la Candelera, però el que és segur és que el fred marcarà la setmana que ve.

La Candelera plora –ha plogut/nevat i no fa sol– i, per tant, a Catalunya el fred és fora. A Pennsilvània, la marmota Phil ha dit aquest dijous que els americans tenen hivern per a sis setmanes més.