La fundació de Junts comença finalment a caminar, i ho fa amb Laura Borràs com a directora acadèmica. L'expresidenta del Parlament serà la cara visible de Fundem la República, sorgida del que era el think tank de Demòcrates –ara, integrat dins de Junts–. La inhabilitació que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya li va imposar en el cas de la Institució de les Lletres Catalanes impedeix que en sigui la presidenta. El Codi Civil català estableix que per presidir una fundació cal ser-ne patró, i que no poden ocupar aquesta figura els inhabilitats per a càrrecs públics, com és el cas de Borràs. La fundació, que s'ha presentat oficialment aquest divendres, ha escollit aquesta fórmula per tal que Borràs dirigeixi el dia a dia de l'ens des de la seva executiva sense ser-ne patrona, tal com es va plantejar quan ella va fer un pas al costat perquè Carles Puigdemont tornés a presidir Junts. L'objectiu és que Fundem serveixi com a "laboratori d'idees" per al partit i li subministri material per a la reflexió i el debat perquè fixi posició política.

Elon Musk vol fundar un nou partit polític als Estats Units, un objectiu que ha posat de manifest el creixent descontentament amb l'actual sistema bipartidista. Una enquesta recent de la CNN ha revelat que el 63% dels estatunidencs donen suport a la idea d'un tercer partit, fent-se eco d'enquestes similars fetes el 2023 i el 2024.

Un proverbi anglès diu que cada núvol té una escletxa platejada, i aquesta és una bonica definició de l’esperança. Quan dins del fosc moment polític s’obre una clariana, cal celebrar-ho. Una experiència de lideratge compartit amb resultat exitós ha sorprès i entusiasmat alhora moltes persones afectades per l’anomenada “fatiga democràtica”. El passat 13 de juny, Zohran Mamdani i el responsable financer de la ciutat novaiorquesa, Brad Lander, van anunciar un cross-endorsement: Mamdani va demanar als seus votants que votessin per Lander en segon lloc, i Lander, al seu torn, va fer el mateix per Mamdani. Ambdós estaven en pugna per guanyar la candidatura del partit demòcrata a l’alcaldia de Nova York, però la rivalitat no va impedir una estreta aliança. Si un d'ells era eliminat, els vots de l'altre fluïen directament al candidat encara vigent, enfortint la seva posició. Junts eren molt més forts que separats: Lander aportava estructura política, la seva base a Brooklyn i una enorme experiència; Mamdani impulsava una campanya vibrant entre joves, immigrants i comunitats progressistes.

"En el moment en què Kamala Harris es va convertir en la candidata jo ja sabia que no canviaria res per a Gaza. No va fer res com a vicepresidenta; dubto que ho faci ara com a presidenciable". Els avis de la Zoha Saleh, de 44 anys, van haver de marxar de casa seva amb la primera Nakba i van morir a Ramal·lah, a Cisjordània. Ni el pare de la Zoha ni ella mateixa han pogut tornar mai a les terres ocupades. "Per molt que volgués anar-hi, ja no queda res", lamenta. Com a neta de la diàspora palestina als Estats Units i veïna de Chicago, Saleh sentia que avui havia de ser al Union Park per exigir als demòcrates que canviïn la seva postura sobre la guerra de Gaza. "És molt simple: deixar d'enviar armes", exposa.

Joe Biden ha enviat una sol·licitud al Congrés nord-americà perquè aprovi un paquet d'ajuda conjunt d'uns 106.000 milions de dòlars que inclou l'assistència econòmica i militar als seus dos aliats en guerra, Ucraïna (61.400 milions) i Israel (14.300 milions), entre altres despeses. El mandatari està convençut que el moment actual és un "punt d'inflexió en la història" i que l'aprovació d'aquesta ajuda pagarà "els dividends de la seguretat nord-americana durant les pròximes generacions". Però els republicans no tenen tan clar que, després d'un any i mig de conflicte i estancament a Ucraïna, calgui mantenir viu el flux de diners cap a Kíiv.

Com ja és costum, les urgències dominen aquests dies el Congrés dels Estats Units. Falta tot just una setmana per a la data límit d'aprovació dels pressupostos i no hi ha cap certesa que els legisladors puguin evitar el desastre que suposaria un tancament del govern. Si la matinada de l'1 d'octubre demòcrates i republicans no han sigut capaços de superar les seves divisions internes, milions de persones veurien limitat l'accés a les seves prestacions socials, desenes de milers de treballadors de l'administració es quedarien sense paga i no funcionarien serveis crucials com el Fons d'Ajuda per a Desastres. La Casa Blanca pot activar plans de contingència per mitigar la situació, però un tancament continuat del finançament tindria efectes dràstics sobre l'economia.

No va ser possible arribar a un acord amb el PDECat –hereu de CDC– però sí que ho ha sigut amb Demòcrates –hereu d'UDC–. JxCat ha presentat aquest dimarts l'aliança que integrarà la formació que encapçala Antoni Castellà a les llistes per al 14-F. Demòcrates canvia d'aquesta manera de soci: es va presentar amb ERC el 2017 i ara ho farà amb Junts, i ha aconseguit que un dels seus militants sigui en un probable lloc de sortida. Segons han explicat Castellà i Laura Borràs en roda de premsa, Assumpció Laïlla, actual diputada al Parlament, anirà al número 16 per Barcelona. Per la seva banda, Castellà serà el número 25. A partir de demà la militància de JxCat haurà de validar les llistes definitives i tots els candidats hauran d'obtenir almenys el 50% de vots positius per mantenir el lloc que se'ls hagi atorgat des de l'executiva.

Si els dies vinents algú el para pel carrer i li demana una firma, aquesta vegada no només serà per sol·licitar-li diners per una causa solidària o per algun precandidat a la presidència del Barça. Diversos partits polítics s'han llançat al carrer en plena pandèmia per recollir signatures per poder presentar-se a les eleccions del 14 de febrer. Normalment aquest és un tràmit reservat a partits petits, poc coneguts i amb escasses possibilitats d'èxit, però per primera vegada un cúmul de circumstàncies ha fet que aquest cop també hagin de buscar firmes formacions que aspiren a presidir la Generalitat o, si més no, a irrompre al Parlament amb més o menys força.

La reunió convocada pel col·lectiu Donec Perficiam amb representants de diferents partits independentistes i en què van participar també formacions xenòfobes com el Front Nacional i Força Catalunya ja té les primeres conseqüències polítiques. Aquest diumenge, Esquerra ha fet públic un comunicat en què anunciava que ha trencat l’acord que mantenia amb Demòcrates de Catalunya des de les eleccions del 21 de desembre del 2017, quan el partit liderat per Antoni Castellà es va integrar a les seves llistes. El motiu? Que dos representants de Demòcrates participessin a la cimera independentista de dijous passat tot i la presència de dirigents de partits amb posicions d’ultradretra.

Antoni Castellà (Barcelona, 1970) ha guanyat les primàries per ser el candidat de Demòcrates al 14-F. El partit ara intenta formar un “front comú” per la unilateralitat però, en un context en què la unitat independentista cotitza a la baixa, ja preveu presentar-se en solitari.

Els partits independentistes catalans han sortit en tromba a criticar la decisió del Tribunal Suprem d'aquest dilluns d'inhabilitar el president de la Generalitat, Quim Torra. L'objectiu dels retrets ha sigut fonamentalment l'alt tribunal espanyol, però també l'Estat en el seu conjunt. La paraula més utilitzada ha sigut atac i algunes formacions ja han començat a parlar de què cal fer amb el Procés després de les pròximes eleccions al Parlament.

En el centenari de la legalització del vot femení als Estats Units, la senadora Kamala Harris aspira a mobilitzar el vot d'aquest sector de la població per fer història com a primera vicepresidenta a la Casa Blanca. En l'any de més protestes racials en dècades, Harris, filla de mare índia i pare jamaicà, espera que les minories racials es vegin reflectides en la seva figura, tal com van fer els afroamericans amb Barack Obama.

Demòcrates ja té nova direcció. Els seus voluntaris –la militància– han estat votant telemàticament entre dimecres i diumenge, i aquest dilluns el partit ha donat a conèixer els resultats. Els diputats al Parlament Antoni Castellà i Assumpció Laïlla són els dos membres que han tingut més suport amb el 94,7% dels vots cada un. També han superat la barrera del 90% Mar Forcada (92,3%) i Mercè Jou (90,7%). Entre els rostres més coneguts del partit, tornarà a repetir en la direcció –el Comitè Demòcrata Nacional– l'expresidenta del Parlament Núria de Gispert, que ha obtingut el 89,2% dels sufragis. El partit manté una executiva sense rols definits aparents, és a dir, sense un líder específic sobre el paper.

Segons el senador Bernie Sanders, “els nord-americans estan farts que els multimilionaris comprin les eleccions”. L’exvicepresident Joe Biden, que va començar com a favorit les primàries demòcrates i ara sembla lluny de l’entusiasme que desperta Sanders, va dir en una entrevista a la NBC que “60.000 milions de dòlars poden comprar molta publicitat, però no poden esborrar l’historial”. La senadora Amy Klobuchar, tercera en les recents primàries de New Hampshire, creu, també, que els vots no es compren amb “un munt d’anuncis”.

Pete Buttigieg és la sorpresa de les primeres rondes de les primàries del Partit Demòcrata nord-americà. Fins fa poques setmanes pocs coneixien el seu nom, eren més coneguts els dels seus rivals més directes: Bernie Sanders, Elizabeth Warren i Joe Biden. Però la victòria que Buttigieg va obtenir al caucus d’Iowa (les reunions que organitza el partit per escollir candidat) l'ha catapultat als titulars. A l’espera de saber si guanya la carrera demòcrata cap a la Casa Blanca, t’expliquem deu coses que (potser) no saps sobre el fins ara anomenat alcalde Pete.

Demòcrates ha convocat el seu segon congrés nacional per al 27 i 28 de març, i en aquest conclave decidirà si trenca amb ERC al Parlament. El partit de Núria de Gispert –expresidenta del Parlament– i Antoni Castellà –la cara visible des del principi– va néixer el 2015 com a escissió independentista de la difunta Unió i es va presentar integrada a la candidatura d'Esquerra a les catalanes del 2017. Però la convivència no ha sigut mai fàcil. Una imatge recent va resumir l'estat de la qüestió: Castellà, portaveu i diputat del partit, es va aixecar de l'escó per aplaudir el discurs del president Quim Torra el dia que el Parlament li va retirar la condició de diputat; la resta de diputats republicans, no.

L'Assemblea de Càrrecs Electes va ser una plataforma creada el 2016 sota el paraigua de l'Associació de Municipis per la Independència. S'adreçava als més de 9.000 càrrecs escollits a les urnes que hi ha a Catalunya amb la intenció de fer de coixí –si calia– per suplir la capacitat d'iniciativa de la Generalitat i el Parlament en cas que fossin intervingudes. No es va arribar a activar mai. Dos anys després, des de Waterloo, el Consell per la República recupera aquella idea per consensuar una resposta unitària des de l'independentisme a la sentència del Tribunal Suprem. L'expresident de la Generalitat a l'exili, Carles Puigdemont, ha convocat els electes de Catalunya per dimecres, 30 d'octubre, i segons ha pogut saber l'ARA la reunió es farà a les 7 de la tarda en un lloc encara per determinar de Catalunya.

L'alcalde de Nova York, Bill de Blasio, ha anunciat aquest dijous amb un vídeo a YouTube que es presenta a la candidatura demòcrata per a les eleccions presidencials dels Estats Units amb la intenció de "posar per davant la gent treballadora".

És la tercera vegada que ho intenta, però aquesta pot ser la bona. L’exvicepresident Joe Biden ha presentat finalment aquest dijous la seva candidatura a la presidència dels EUA, un pas esperat des de feia temps i que acota una mica les primàries més obertes de la història del Partit Demòcrata, en què s'han presentat una vintena de candidats.