Les comarques de Girona, Ponent i el Pirineu van encapçalar el creixement econòmic a Catalunya l'any passat, segons l'Anuari Econòmic Comarcal publicat pel BBVA aquest dilluns. L'estudi conclou que el 2024 la majoria de les regions catalanes ja havien superat els nivells d'activitat previs a l'esclat de la pandèmia, amb l'excepció de les Terres de l'Ebre.

Contraposar Barcelona al rerepaís, a la Catalunya interior, a les comarques o, com es diu avui, a l'ens indeterminat àlies Territori, és una pràctica recurrent. El cap i casal sempre ha generat una mena d’amor-odi, amb arrels històriques. Ens podríem remuntar a les batalles comtals, amb l’Empordà com un dels últims a resistir-se a l’hegemonia barcelonina que donaria lloc a la dinastia règia. Ja en època contemporània, amb la industrialització, el creixement exponencial de la gran ciutat va atreure cada cop més gent del camp català, després del País Valencià i l’Aragó, tot seguit de les Espanyes i finalment d'arreu, esdevenint una petita urbs global.

Les comarques del Pirineu, Girona i l'àrea metropolitana de Barcelona van liderar el creixement econòmic a Catalunya l'any passat. L'economia del Principat va tancar el 2022 consolidant la recuperació iniciada el 2021 després d'un 2020 marcat per la pandèmia i una caiguda sense precedents de l'activitat econòmica, segons dades de l'Anuari Econòmic Comarcal BBVA publicades aquest dimarts.

El Lluçanès és una comarca natural situada en un altiplà a la Catalunya central, 400 km² de paisatge esquitxat d'explotacions ramaderes i agrícoles i formada per 13 municipis: Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu de Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Sant Martí d’Albars, Sobremunt i Santa Maria de Merlès.

Si no hi ha un gir de guió majúscul, el Lluçanès es convertirà aviat en la 43a comarca de Catalunya. Només falta decidir què passa amb els cinc municipis que, quan es va fer la consulta sobre el tema, van decidir que no en volien formar part. Però el Lluçanès no és, ni de bon tros, l'única reivindicació territorial que bull a Catalunya. El mapa català és més viu que mai i no són poques les persones, col·lectius, municipis o conjunts de municipis que aspiren a canviar-lo. Aquests són alguns dels casos.

El BBVA ha presentat aquest matí l'Anuari Econòmic Comarcal de Catalunya, elaborat pel catedràtic d'economia de la UAB Josep Oliver. L'estudi mostra que "el creixement econòmic a Catalunya és fort, però encara insuficient per arribar als nivells del 2019", abans de la pandèmia. Segons explica Oliver, l'economia catalana va créixer un 5,8% el 2021, cosa que queda més de sis punts per sota de la contracció que va patir el 2020, quan va caure un 11,7%.

El Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) publicava aquest dimecres les comarques que havien estat afectades per les gelades que va provocar la borrasca Ciril el mes d'abril i que podran optar a ajudes públiques. A Catalunya, n'hi ha un total de 18, però la notícia no són les comarques que se'n podran beneficiar, sinó la manera com el BOE en redacta els noms. En comptes de posar-los en català, els castellanitza.

Les comarques de la regió metropolitana de Barcelona són les que tenen una renda familiar més elevada de Catalunya, mentre que a l'altre extrem s'hi van situar comarques de les Terres de l'Ebre i de Ponent. De fet, entre la comarca amb més renda, el Barcelonès, i la de menys, el Montsià, hi ha una diferència de 7.200 euros anuals per persona, és a dir, 600 euros al mes. El 2019, l'últim any abans de la pandèmia, les famílies van gaudir d'un increment dels seus ingressos a tot Catalunya, segons dades del 2019 publicades aquest dimecres per l'Idescat, l'agència estadística de la Generalitat.

Horitzó tempestuós en l’avenç de la pandèmia. La variant òmicron, que és entre dues i tres vegades més transmissible que la delta -segons dades del Regne Unit-, serà la predominant a Catalunya a finals de mes, cosa que farà empitjorar les xifres de contagis, que s’han disparat després del pont de la Immaculada. Si l’última setmana de novembre es van registrar 13.022 nous positius setmanals, entre el 7 i el 13 de desembre s’han doblat: 28.749. Una altra dada preocupant és el percentatge de proves que surten positives: en quinze dies s’ha passat del 6,50% a l'11,41%, quan l’OMS marca que ha d’estar per sota del 5% perquè, per sobre, significa que el virus està més estès que no s'ha detectat amb les proves. Tampoc segueixen una bona tendència la velocitat de reproducció (Rt), que ha passat de l’1,36 a l'1,59 en aquest mateix període, ni la incidència acumulada els últims 14 dies: de 284 a 581 nous positius cada 100.000 habitants. 

“De meravella: anem millorant a una velocitat molt bona”. Així ha resumit l’investigador del grup Biocomsc-UPC, Daniel López Codina, l’estat de la pandèmia a Catalunya. Com a conseqüència especialment de la vacunació, s’han tornat a registrar xifres que no es veien des de finals de l’estiu: hi ha 180 casos per cada 100.000 habitants i la mitjana de defuncions diàries s’ha reduït fins a onze, segons Dadescovid.cat. Tot i això, López ha fet una crida a la prudència: “El covid no ha desaparegut, i que anem en bona direcció no vol dir que ens puguem relaxar del tot”, ha dit. Pel que fa a les possibles conseqüències de la fi de l’estat d’alarma, des del Biocomsc calculen que es podrien començar a detectar a partir de dimecres, però que no serà fins d’aquí deu dies que es veurà clarament si l’obertura ha tingut algun efecte en els contagis. 

La regió sanitària de Lleida continua registrant un nombre elevat de casos, però sembla que el virus dona una treva. Això es constata de les xifres de Dadescovid.cat: si fins fa dues setmanes registrava un miler de nous casos setmanals, entre el 20 i el 26 d’abril han disminuït fins a 836. També s’ha reduït la incidència acumulada –de 552 a 499– i la velocitat de reproducció (Rt), que ha passat d’1,03 a 0,88, que vol dir que cada 100 nous positius se'n contagien 88 més. “Sembla que estem en una situació estable. Portem uns dies amb la situació controlada i amb menys pacients covid. No vull dir-ho molt alt per si de cas, però sembla que va a la baixa”, indica el metge del servei d'urgències de l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida Oriol Yuguero, que afegeix que els pròxims dies es confirmarà, o no, si ja poden “respirar tranquils”. 

Per fi van arribant bones notícies de la vacunació a Israel, al Regne Unit i als EUA, malgrat els dubtes, clarament exagerats, sorgits amb algunes vacunes. El que ha passat amb aquestes vacunes és, però, una continuïtat de la línia que va agafar des del principi tota la informació relacionada amb la pandèmia. Tot van ser crides al combat, a la “guerra” contra el virus, a la superprotecció, a la paranoia, en definitiva. Es va partir de la hipèrbole, i amb la hipèrbole ens hem quedat, ara amb l'únic que de moment ens pot allunyar d’aquest malson: les vacunes.

De 8 a 77 nous contagis setmanals. És el creixement de casos que s’ha registrat a Montblanc en tan sols dues setmanes i que ha provocat que ara tota la comarca estigui en una "situació de perill", segons l’investigador de Biocomsc-UPC, Enric Álvarez, que apunta que si tot Catalunya detectés aquest increment es tornaria “a la situació que es va viure durant primera onada”. El departament de Salut informa que els 144 casos detectats des del 16 de febrer "serien fruit d’una agrupació que té diversos brots en diferents bombolles, algunes relacionades entre si”, i també han afectat la comunitat educativa: l'Institut Martí l'Humà de Montblanc és el que té més incidència (8 grups i 204 persones confinades), seguit de les escoles Martí Poch de l'Espluga de Francolí i Les Muralles de Montblanc, amb un grup i una vintena de persones confinades a cada centre, segons dades d'Educació.

Catalunya enceta deu dies determinants per a l’evolució de la pandèmia. El nombre de nous contagis segueix a la baixa -en dues setmanes s’ha passat de més de 14.000 casos setmanals a 10.000-, però la velocitat de reproducció va a l’alça: de 0,88 a 1,03 en set dies, el que significa que cada 100 nous positius contagien 103 persones. Així mateix, ha tornat a créixer el percentatge de proves positives: de 4,30% a 5,30%, quan l’OMS marca que estar per sobre del 5% significa que no es fan prou proves. De fet, en 15 dies s’ha reduït un 30% el nombre de PCR i tests d’antígens realitzats: de 295.000 als 210.000 efectuats entre el 16 i el 22 de febrer. 

L’Aran és la comarca que presenta la pitjor situació epidemiològica de Catalunya. Té la positivitat més alta (arriba al 12% i hauria d’estar per sota del 5%) i la incidència acumulada més elevada: 2.126 casos per cada 100.000 habitants, el doble que la següent a la classificació (la Garrotxa, amb 1.170). Per a l’investigador del grup Biocom Enric Àlvarez, el més precupant de les dades araneses és que, tot i les restriccions aplicades des del 7 de gener, no han aconseguit abaixar la corba. “El 2% dels aranesos estan contagiats i, si se segueix així, en un mes pots tenir el 10% de la població contagiada”. “És una barbaritat, la penetració de la malaltia pot deixar efectes molt greus”, ha alertat Àlvarez, que també ha demanat a Salut que analitzi la incidència de la variant britànica en aquest territori.

Lleida i l'àrea metropolitana de Barcelona van ser els pols de màxim creixement econòmic a Catalunya el 2019. Gràcies a la bona marxa del sector serveis, aquestes dues regions van desplaçar el que fins l'any passat acostumava a ser el principal motor impulsor de l'economia catalana: les comarques costaneres i del prelitoral entre el Gironès i el Baix Camp, seguint l'anomenat "eix de l'AP-7", segons Josep Oliver, catedràtic emèrit d'economia de la UAB i autor de l'Anuari econòmic comarcal 2020, editat pel BBVA.

À Punt estrenarà el 26 d’octubre NTC Comarques, un nou telenotícies amb què la cadena valenciana completarà una graella que ja compta amb tres programes informatius, al matí, al migdia i a la nit.

L’àrea metropolitana de Barcelona, la Catalunya Central i l’Alt Pirineu van ser els tres principals motors del creixement de l’economia catalana el 2018, segons un estudi del banc BBVA presentat ahir. El Baix Llobregat, el Garraf i el Solsonès van encapçalar el rànquing de les comarques que més van créixer, amb un increment del 4% del valor afegit brut (VAB) en tots tres casos. Els motius: el Baix Llobregat i el Garraf per l’impuls que ha agafat el sector serveis i el Solsonès pel bon ritme que encara manté la indústria, sobretot la metal·lúrgica. En el cas del Baix Llobregat, a més, s’hi ha de sumar el pes que té el sector automobilístic amb Seat al capdavant.