Siguem sincers. La majoria de nosaltres, quan el termòmetre baixa dels cinc graus, no tenim ganes de sortir de casa i, si en sortim, ens convertim en una mena de ceba humana embolicada en capes tèrmiques, polars i de llana, amb el nas vermell. Però ¿i si us diguéssim que, mentre nosaltres no ens separem de la calefacció, a fora el món s’està transformant en una galeria d’art efímera?

Birgitte Thorup Nielsen (67 anys) baixa amb compte les escales cobertes de gel per no relliscar. L’aigua del mar està a un grau negatiu i el fort vent aixeca unes onades que esquitxen el seu banyador abans d’entrar a l’aigua. En un matí d’hivern, el sol està amagat entre un cel gris i la temperatura de l’aire és de quatre graus negatius, però les ràfegues de vent fan que la sensació de fred sigui encara més accentuada.

La pèrdua de glaceres al món es calcula normalment en termes de quilòmetres quadrats o en volum de gel. Però cada glacera individual, per molt petita que sigui, és única. "Pot ser un lloc cultural històric, una atracció turística o un símbol d'identitat regional. La seva pèrdua potser no té impacte en el nivell del mar o els recursos aqüífers, però pot tenir un impacte local molt important", diu l'investigador Lander Van Tricht, de l'institut tecnològic suís ETH Zürich. Alguns estudis asseguren que ja hem perdut un 10% de les glaceres mundials per la crisi climàtica. Ara Van Tricht lidera un estudi, publicat aquest dilluns a la revista Nature Climate Change, que prediu el nombre de glaceres que es perdran aquest segle en funció dels diversos graus d'escalfament global.

Entre el 2022 i el 2024 s'ha produït la pèrdua més important de massa glacial que s'ha registrat mai. Les glaceres estan desapareixent arreu del món a un ritme molt preocupant i, segons els informes de l'Organització Meteorològica Mundial (OMM) i el Servei Mundial de Vigilància de les Glaceres (WGMS, en anglès), el conegut com a gel perpetu de moltes regions desapareixerà per complet abans que s'acabi el segle XXI. Això implicarà una "allau d'efectes en cadena", avisa l'OMM.

Que el món s'estigui desgelant té conseqüències en molts àmbits, alguns encara per descobrir. Afecta el clima i els corrents marines, el subministrament d'aigua dolça, la pujada del nivell del mar i l'habitabilitat d'algunes zones. La situació és tan greu que, encara que es paressin ara les emissions, cosa que no està passant, el desgel continuaria, però això permetria salvar el gel d'algunes zones. Ara mateix, el punt més greu és l'Àrtic, que s'escalfa a un ritme quatre cops més ràpid que la resta del planeta. Aquesta mateixa setmana, un nou estudi publicat a Nature Communications prediu que el primer dia d'estiu sense gel a l'Àrtic podria arribar abans del 2030. El desgel, però, és un dels impactes més evidents de l'escalfament global i no afecta només el pol Nord. Totes les glaceres del planeta estan en retrocés, i es calcula que un 10% ja ha desaparegut per culpa de la crisi climàtica, segons el professor del Nichols College, Mauri Pelto, que s'ha passat dècades fent monitoratge dels glaceres de muntanya als Estats Units i arreu del món. "El que més impacta és veure com una glacera desapareix, no fa gaire hem afegit una glacera de les Cascades Nord (Estats Units) a la llista de glaceres extintes del GLIMS (Global Land and Ice Mesurement from Space)", explica per telèfon des de Massachusetts. I apunta: "Quan perdem una glacera sorgeix un paisatge diferent, menys dinàmic. Per a la comunitat de la zona, és com perdre una platja o un bosc: la deixa més pobra".

Thorsten Markus és el cap del Programa de Ciència de la Criosfera de la NASA. Atén les preguntes de l'ARA per videotrucada des de Washington, on hi ha la seu de l'Observatori de la Terra de la NASA.

Durant més de 30 anys, l’iceberg més gran del món va estar encallat a l’Antàrtida. Amb una superfície cinc vegades més gran que la de Nova York i més de 300 metres de profunditat, el tros de gel gegantí es va alliberar el 2020 i va iniciar una lenta deriva cap a l’oceà Antàrtic. Ara, l’A23a, tal com se’l coneix, gira sobre un mateix punt. Després d’abandonar les aigües antàrtiques, l’iceberg va quedar atrapat en un vòrtex sobre una muntanya submarina. Imagineu-vos un tros de gel d’uns 3.885 quilòmetres quadrats de superfície i tan alt com l’Empire State, girant de manera constant com per donar la volta sobre si mateix durant 24 dies.

L’aigua va ser un element imprescindible per a la formació del nostre planeta tal com el coneixem i la comunitat científica considera que la seva presència és un requisit sense el qual la vida no es pot materialitzar en altres llocs de la galàxia. El 2015 es va confirmar que Mart té aigua en estat líquid i des d'aleshores hi ha hagut nombroses troballes sobre la presència d'aquest element al planeta veí, com el fet que té immensos dipòsits d’aigua glaçada d'origen desconegut. Ara investigadors de la Universitat de Berna (Suïssa) han descobert en un estudi que a Tharsis, la regió marciana on hi ha els volcans més alts de tot el Sistema Solar, hi ha gebre. La novetat d'aquesta investigació, publicada aquest dilluns a la revista Nature Geoscience, és que aquests volcans estan situats a l'equador del planeta, un lloc on es creia impossible que hi hagués gel, per la qual cosa els autors qüestionen les hipòtesis sobre la dinàmica climàtica del Planeta Vermell.

En plena crisi per la sequera extrema que viu Catalunya –que ja acumula 36 mesos de dèficit hídric– i quan el Govern es prepara per endurir encara més les restriccions a bona part del país si s’acaba decretant la situació d’emergència, reviu el debat sobre les pistes de gel que molts municipis instal·len cada any per Nadal. A la polèmica per la despesa energètica que generen s’hi afegeix també la quantitat d’aigua que cal congelar per poder patinar-hi. De moment, la imminent declaració d’emergència no ha implicat una prohibició d’obrir pistes de patinatge sobre gel.

Gel i estiu poden semblar paraules antònimes, però res més lluny de la realitat: entre ells hi ha una gran estimació. Ens valem del gel per refrescar-nos i el fem servir de totes les maneres possibles sempre que ens ajudi a passar millor la calor. La nostra afició per beure (o menjar) gel, en totes les seves formes, és mil·lenària, però s'ha anat sofisticant al llarg dels segles. Això sí, l'arrel encara és primitiva i senzillíssima: trinxar-lo i donar-li gust. Aquestes són les opcions més estiuenques i dolces perquè el gel ens ajudi a passar l'agost amb termòmetres a punt d'explotar.

L’aigua congelada normal, un cop sacsejada i refredada –però no remenada–, es converteix en una cosa diferent: un tipus de gel descobert fa poc i format per una barrija-barreja de molècules amb unes propietats extraordinàries. “És totalment inesperat i molt sorprenent”, diu Christoph Salzmann, professor de química al University College de Londres i autor d’un article en què descriu aquest gel, publicat recentment a la revista Science.

Després de la manca de paper de vàter i farina durant la pandèmia, i de l'oli de gira-sol fa dos mesos, ara ens trobem amb una escassetat generalitzada de glaçons enmig d'un dels estius més calorosos dels últims temps. Si el lector encara no s'ha trobat en la situació que al seu refresc només hi posin un sol i trist glaçó i el cambrer li comenti que no n'hi pot posar més, probablement s'hi acabarà trobant. El motiu: una manca d'estoc generalitzada de glaçons i gel picat a escala nacional.

El nom potser no us resultarà familiar, però si mireu la vostra farmaciola és molt possible que l’alcohol o l’aigua oxigenada que hi tingueu siguin de la marca Montplet, una empresa familiar de distribució d’alcohol etílic i venda de productes farmacèutics per a la desinfecció i la cura de la pell, com gel antisèptic o iode. Montplet es va fundar el 1889, gràcies a Jaume Prunés Font, com a magatzem i fàbrica de rectificar alcohol, i els seus principals clients eren la indústria química i farmacèutica i les fàbriques de begudes destil·lades.

L'Ajuntament de Puigcerdà i el Club Poliesportiu Puigcerdà tenen previst renovar aquest any la coberta de la pista de gel. Aquesta obra suposarà una inversió d'uns 400.000 euros, finançats al 50% entre l'Ajuntament de Puigcerdà i el Club Poliesportiu. El consistori també té un conveni amb la Generalitat per al finançament de les obres que es van desenvolupant a la pista de gel.

El Parc Natural de l'Alt Pirineu vol reivindicar el seu passat glacial i per fer-ho ha editat un pòster que reprodueix l'extensió de la glacera més important del sud dels Pirineus, la de la Noguera Pallaresa, que va arribar al seu màxim fa més de 40.000 anys, amb 63 quilòmetres de longitud i 600 metres de gruix. La glacera anava des del pla de Beret fins a gairebé Sort. Havia arribat a tenir un gruix màxim de 730 metres a Bonabé, 600 a Esterri d'Àneu i 365 a Llavorsí. El pòster permet descobrir altres curiositats, com ara la formació de l'estany de la cubeta d'Esterri d'Àneu. Aquell estany va arribar a ser el més gran del sud dels Pirineus, amb 6,5 km de longitud i 400 m de profunditat.

Aquests dies l'extrem est de Rússia està vivint una situació complicada a causa de la pluja gelant i les seves conseqüències. Fins i tot s'ha hagut de declarar l'estat d'emergència. L'arribada d'una pertorbació va escombrar l'aire fred de les capes mitjanes i baixes de la troposfera, de manera que la neu va donar pas a la pluja.

Tot i que a casa nostra la tardor ha començat amb un fred que no havíem tingut en més d'una dècada, a escala global la temperatura del planeta continua escalant fins a valors inèdits. Aquesta setmana les dades d'extensió de gel de l'Àrtic han tornat a situar-se en mínims històrics per ser a mitjans d'octubre.

L'extensió de gel a l'Àrtic aquest mes de setembre ha sigut de 3,9 milions de quilòmetres quadrats, 2,7 milions de km² per sota de la mitjana del període 1981-2010 (un 40% menys), segons el Servei de Canvi Climàtic. Es tracta del segon rècord pel que fa a poc gel en un setembre des que es van iniciar les observacions amb satèl·lit l'any 1979. El rànquing l'encapçala el setembre del 2012. Aleshores la superfície glaçada va arribar a ser la meitat del que seria normal per a l'època.

L'escalfament global fruit de l'augment de la concentració dels gasos d'efecte hivernacle a causa de l'activitat humana és un fet constatat que fa dècades que s'estudia. El canvi climàtic que se'n deriva té tot un seguit de conseqüències, una de les quals és la fosa de la neu i el gel permanents.

La temperatura mitjana d'aquest octubre passat ha estat 0,98 ºC per sobre de la mitjana del segle XX, segons la NOAA. Això l'ha convertit en el segon més càlid des que es tenen registres, l'any 1880. De fet, tan sols ha quedat a 0,06 ºC de l'octubre del 2015, el capdavanter del rànquing.