El 28 d’octubre del 1925, l'egiptòleg Howard Carter i els seus ajudants van treure els claus daurats que protegien el taüt i van aixecar la tapa. Davant seu va aparèixer la mòmia, molt ben conservada, del faraó Tutankamon. Havien passat gairebé tres anys –menys una setmana– des que s’havia descobert la tomba. Els arqueòlegs havien hagut de travessar tres cambres fins a arribar a la que contenia les restes. I un cop allà no van haver d’obrir un taüt, sinó tres. En un complex joc de nines russes van poder accedir finalment a la mòmia de l'antepenúltim faraó de la XVIII dinastia, que havia governat feia quasi 3.350 anys.

La tecnologia permet autèntiques filigranes com desembolicar una mòmia sense tocar-la. És el que els científics egipcis han fet amb la mòmia del faraó Amenhotep I, que va governar a entre el 1525 i el 1504 aC. Han utilitzat la tomografia computada tridimensional per desembolicar digitalment la mòmia i estudiar-ne el contingut, segons publiquen a la revista Frontiers in Medicine.  Es considera la primera mòmia coneguda del Nou Imperi egipci amb els braços encreuats damunt del pit. 

Les restes momificades d'una dona del segle XVIII, descobertes el 1975 a la ciutat suïssa de Basel, han resultat ser les d'un ancestre directe de l'actual ministre d'Afers Estrangers del Regne Unit, Boris Johnson.

El Museu d'Arqueologia de Catalunya acull des d'avui una exposició dedicada a Ötzi, la mòmia del gel, les restes íntegres d'un home d'uns 5.000 anys d'antiguitat descobertes el 1991 en una glacera dels Alps i l'anàlisi de les quals ha portat a descobrir que va morir assassinat. Encara que les restes originals no són presents en aquesta exposició, atès que es conserven en condicions molt especials al Museu Arqueològic de Tirol del Sud, a Bozen (Itàlia), i no poden moure's per la seva fragilitat, una càmera connectada amb el museu italià permetrà als visitants veure la mòmia en temps real.