El meu vincle amb Sibèria comença amb l’estudi de pintures rupestres al vessant nord del Pirineu. Sempre m’ha apassionat el missatge simbòlic que transmeten. Fa anys, llegint sobre el tema, vaig assabentar-me que a Sibèria encara queden xamans que dibuixen figures similars en roques, coves i, especialment, en els seus tambors rituals. A partir d’aquí vaig anar indagant en les cultures dels pobles indígenes siberians i vaig quedar-ne totalment captivat.

A mesura que el món s’escalfa, el permagel de Rússia es desglaça en dos terços del territori i amenaça ciutats i pobles que es van construir perquè hi visquessin els miners enviats a desenterrar un filó subterrani de petroli, gas, or i diamants. Fins i tot les carreteres s’esquerden, cedeixen i s’enfonsen, com en un terratrèmol a càmera lenta. I als afores d’un poble anomenat Batagai, al cor de Sibèria, s’hi obre ràpidament un cràter, conegut pels autòctons com "la porta de l’inframon".

Grècia, Califòrnia, Bòsnia, Turquia, Algèria... i sobretot, per dimensió, però no per danys humans, Sibèria, únic indret del món on durant els últims mesos el foc ha cremat milions d'hectàrees. Alhora que l'informe climàtic més important dels últims temps de l'ONU, l'IPCC, alertava de l'augment en el risc d'incendis i la pujada general de les temperatures –que a tot Sibèria serà de tres punts, la màxima en relació a altres regions–, els boscos de l'extrem nord-oriental de Rússia cremaven més que en cap altre indret. Ho fan amb menys atenció mediàtica perquè passa en llocs remots i no provoca grans danys humans directes, però sí que en tenen d'indirectes, ja que el seu impacte és global.

L’estiu del 1978 un vell helicòpter militar soviètic al servei d’un grup de geòlegs sobrevolava els boscos de riu Abakan, un afluent del Ienissei al mig de Sibèria, no gaire lluny de la frontera amb Mongòlia. Però a Sibèria les coses que no són gaire lluny, de fet són a centenars de quilòmetres. Aquí tot és immens. I aquells geòlegs ho sabien mentre buscaven, mig traient el cap per la finestra de l’helicòpter, una clariana per poder aterrar prop d’un riu que seria gegant a casa nostra, però que allà no tenia ni nom perquè no deixava de ser un afluent menor de l’Abakan. Els havien encarregat buscar jaciments de ferro. Tan gran com és Sibèria, les autoritats soviètiques sabien que la natura els continuava amagant molts secrets. Però el que no s’esperaven els geòlegs era veure des de l’aire una zona cultivada que s’enfilava dalt d’un turó, en petites terrasses. És a dir, un hort prou gran al costat d’una petita casa de fusta. Una troballa que semblava un miratge, perquè el nucli habitat més pròxim era a més de 200 quilòmetres.

Una onada de calor està afectant aquests dies l'Àrtic i diverses zones de Sibèria, després d'un inici d'any en què la temperatura ja havia estat exageradament alta a la zona. Aquest dissabte a la localitat de Verkhoiansk es va registrar una temperatura de 38 graus, cosa que suposaria un rècord absolut a l'Àrtic. No s'havia arribat mai a una temperatura tan alta per sobre dels 66 graus de latitud.

Els primers mesos d'aquest 2020 no han suposat cap novetat respecte a la tendència d'escalfament global de les últimes dècades. Les anomalies positives continuen i Europa és una de les regions en què proporcionalment el termòmetre ha marcat fins ara valors més alts. El període entre el gener i l'abril ha estat el més càlid des que es recullen dades a Europa, segons dades de l'agència nord-americana NOAA.

Tot i la importància dels mediàtics incendis forestals a l'Amazones, altres zones del planeta també estan tenint una onada d'incendis forestals molt devastadors, com és el cas de Sibèria. Al llarg d'aquesta setmana, Greenpeace va informar que la superfície cremada ja supera els 5,4 milions d'hectàrees de taigà, la màxima superfície forestal del planeta. La xifra de superfície cremada és similar a tot Catalunya i el País Valencià junts, i la situació és tan dantesca que es preveu que l'extinció total dels incendis s'allargui fins a uns quants mesos vista o quan arribi el pròxim episodi de pluges importants.

Rússia ha mobilitzat aquest dijous avions i helicòpters militars d’arreu del país per anar a lluitar contra els incendis forestals que han arrabassat ja uns 3 milions hectàrees a Sibèria (una superfície equivalent a tot Catalunya). Greenpeace ja ha qualificat aquests incendis de “catàstrofe ecològica” i activistes mediambientals russos asseguren que es tracta del pitjor foc de la història del país des que se’n prenen registres.

Almenys 64 persones han mort en un incendi aquest diumenge en un centre comercial de la ciutat russa de Kémerovo, a Sibèria, segons les últimes dades del comitè d'instrucció de Rússia (CIR). "Continuem les operacions de cerca. Hi ha desapareguts", ha dit el ministre de Situacions d'Emergència de Rússia, Vladímir Puchkov, que ha confirmat la xifra.

En aquest últim tram de l'hivern meteorològic tan entretingut que estem tenint, molt probablement heu sentit en diversos mitjans de comunicació, o no necessàriament mitjans: invasió àrtica continental, invasió freda del centre d'Europa o simplement la paraula 'siberiana', de la regió de Sibèria, a Rússia.

Els 'nenets', un poble indígena de Sibèria, han sigut els primers de votar a les eleccions russes, que se celebren aquest diumenge. Funcionaris del país i membres de la comissió electoral s'han desplaçat a diversos poblats d'aquest col·lectiu, la majoria a més de 400 quilòmetres de la ciutat de Narian-Mar, capital del districte autònom de Nenètsia, i al nord del cercle àrtic.

Els cràters de 'la fi del món', un estrany fenomen detectat al juliol a la península siberiana de Iamal ('la fi del món' en una llengua local, d'aquí el nom), són provocats per la fosa d'hidrats de gas i l'emissió de metà i, per tant, una conseqüència directa del canvi climàtic.