A Espanya hi ha més de 2,6 milions d'armes autoritzades. Així ho demostra el darrer anuari estadístic del ministeri de l'Interior, fet públic aquest dilluns amb dades del 2023. Un informe de què també s'extreu que Catalunya és la tercera comunitat de l'Estat amb més armes registrades, amb un total de 239.734. En el rànquing de comunitats amb més armes amb llicència comptabilitzades pel ministeri, Catalunya només té per davant la Comunitat de Madrid, amb 256.041 armes, i Andalusia, que encapçala la llista amb fins a 620.301 armes. En canvi, per darrere hi trobem Castella-la Manxa, amb 236.354 armes amb llicència, i el País Valencià, amb 236.264.

Dimecres passat, fa tot just una setmana, vaig parlar amb un amic periodista a qui no veia des d'abans del confinament. Vam coincidir que això de fer de cronistes del processisme des de fa una dècada i de testimonis del covidisme des de fa uns quants mesos és esgotador. Va ser llavors quan algú dels dos va dir: i de què parlàvem, fa vint anys? Bona pregunta. Vam aventurar que els temes estrella d'aquell moment eren segurament la globalització, la digitalització, la imminència de l'euro, etc. La política catalana era llavors una veritable bassa d'oli, malgrat que estava clar que Pujol, que havia guanyat les eleccions per enèsima vegada el 1999, no es tornaria a presentar i, en conseqüència, hi havia una petita incertesa a l'horitzó.

Ahir vam saber que el ministeri de l’Interior, en època de Rajoy, va pagar diners amb fons reservats perquè agents dels Mossos, convertits en confidents de la Policia Nacional, informessin dels plans dels comandaments de la policia de Catalunya sobre els preparatius de l’1 d’Octubre.

La Junta Electoral Provincial de Madrid delega ara en l'administració penitenciària la decisió "d'autoritzar o denegar" la celebració de mítings electorals a les presons de Soto del Real i Alcalá-Meco. Segons avança Efe, l'autoritat electoral respon així a la petició que ERC-Sobiranistes havia enregistrat a la Junta Electoral Central (JEC) i que aquesta va remetre a l'òrgan provincial.

El ministeri de l'Interior vol portar la polèmica sobre la col·locació de llaços grocs i símbols de suport als presos polítics a la Junta de Seguretat. El ministre Fernando Grande-Marlaska ha enviat una carta al president de la Generalitat, Quim Torra, en què li expressa la seva voluntat que se celebri una junta a Catalunya "amb l'objectiu de millorar l'eficàcia policial i assegurar la seguretat ciutadana i la convivència a l'espai públic", assegura el ministeri en un comunicat. El departament ha proposat la setmana entre el 3 i el 7 de setembre per celebrar la trobada.

Entre el 1984 i el 2012, el ministeri d'Interior hauria condecorat fins a cinc vegades un agent de la Policia Nacional condemnat a 18 mesos de presó a França per haver intentat segrestar un presumpte membre d'ETA. Així ho explica el diari 'El País' en referència a la resposta que el govern espanyol ha donat a la sol·licitud del senador d'EH Bildu, Jon Iñarritu, per esclarir el tema. Aquell intent de segrest perpetrat l'any 1983 per Jesús Alfredo Gutiérrez Argüelles a Hendaia va ser, de fet, un dels primers casos de guerra bruta contra la banda armada.

La samarreta interior blanca que es va trobar aquest diumenge durant l'operatiu de recerca de Gabriel Cruz, el menor de vuit anys desaparegut a Níjar (Almeria) fa sis dies, conté ADN del petit. Així ho ha confirmat el ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, a través d'un missatge al seu compte de Twitter, on ha insistit a demanar "la col·laboració ciutadana".

Els tentacles de les clavegueres de l’Estat han arribat fins al cos dels Mossos d’Esquadra, o com a mínim d’això presumien els responsables de l’anomenada operació Catalunya. Alguns documents vinculats a aquesta trama per tombar l’independentisme polític, fins i tot un escrit d’un dels agents més destacats que en va formar part, parlen de confidents entre sindicalistes de la policia catalana. Dues d’aquestes proves, a més, s’han incorporat per primera vegada al sumari d’una investigació judicial: la del cas Pujol.