Pedro Acosta ja té el seu Mundial. El pilot de KTM ha revolucionat la categoria petita en el seu primer any al Mundial i s'ha proclamat campió del món amb una victòria espectacular. "L'última volta me l'he passat plorant. Al començament de la temporada no tenia equip i KTM m'ha donat una família. Van confiar en aquell nen que semblava que no arribaria a res", ha dit entre llàgrimes Acosta un cop ha baixat de la moto amb el seu nou casc de campió al circuit d'Algarve (Portugal). El Tiburón de Mazarrón és el segon pilot més jove de la història a guanyar el títol, amb només un dia de diferència amb Loris Capirossi, que ho va fer el 1990.

El despertar de Pecco Bagnaia ha posat pressió a un Mundial que semblava sentenciat per Fabio Quartararo. L'italià de Ducati es va endur el seu primer Gran Premi el cap de setmana passat a l'Aragó, i ara, al circuit de Misano, que és casa seva, s'ha adjudicat la segona victòria. Tot i els esforços per esgarrar-li la festa, el de Yamaha no ha pogut superar-lo en un gir al límit. El jove Enea Bastianini, la bèstia, ha ocupat el tercer graó del podi entre llàgrimes al Gran Premi de San Marino.

El circuit de Misano ha sigut l'escenari d'una sessió de classificació ben accidentada: caigudes en totes les tandes han condicionat una qualy que ha proclamat Pecco Bagnaia com a poleman de cara a la cursa d'aquest diumenge al Gran Premi de San Marino (14 h, DAZN). Marc Márquez i Aleix Espargaró, dos dels pilots que més bon ritme tenien, han acabat anant per terra al voler portar la moto al límit per millorar el temps. El tro de Cervera sortirà setè per darrere del seu company d'equip, Pol Espargaró, i per davant del germà petit dels Espargaró.

Marc Márquez ha tornat. El pilot de Cervera ha demostrat que encara és el mateix pilot que ha aixecat vuit títols mundials després de l'accident que el va allunyar un any de les pistes i del qual encara no s'ha recuperat del tot. Després d'una gran sortida, el d'Honda ha fet una cursa pacient i constant que l'ha portat a liderar fins al moment en què la pluja ha fet acte de presència. Amb el canvi de moto i l'asfalt moll, el de Cervera ha anat per terra a dues voltes pel final. Tot i acabar quinzè, el català s'ha torna a sentir un pilot guanyador després de la gran actuació al Gran Premi d'Àustria.

La temporada d'Honda és per oblidar. El retorn de Marc Márquez després de la seva lesió i l'arribada de Pol Espargaró van ser un xut d'energia per a l'equip que ha liderat el Mundial en els darreres anys. Cursa rere cursa, lluny de desaparèixer els problemes es fan més frustrants. De nou, aquest cop al Gran Premi de Barcelona-Catalunya, els resultats són nefastos. Márquez i Espargaró no han pogut acabar la cursa per una caiguda cadascun el dia en què Miguel Oliveria (KTM) ha pujat a l'esglaó més alt del podi. Fabio Quartararo, líder del Mundial, ha sigut el protagonista de la cursa corrent les últimes voltes amb el mono obert i sense protecció.

El Diablo va catapultat cap al títol mundial. En cada Gran Premi fa un pas endavant, i el Circuit de Catalunya, un dels seus traçats preferits, no havia de ser diferent. Signant el rècord de la pista de Montmeló, el pilot de Yamaha s'ha endut la pole position per a la cursa d'aquest diumenge del Gran Premi de Catalunya (13 h, DAZN) en un dia en què les Honda han fet un passet endavant. Gràcies a un pacte no verbal amb Miller (Ducati), Marc Márquez ha pogut mantenir un ritme alt que l'ha deixat a mil·lèsimes de la Q2, on sí que s'ha colat el germà petit dels Espargaró.

Pedro Acosta (Mazarrón, 2004) és un nen entremaliat. Amb el somriure a la cara i l'expressió múrria va irrompre fa un parell de mesos al Mundial de Moto3 per capgirar-ho tot. Sigui amb una remuntada maratoniana o liderant els últims girs, el Tiburón de Mazarrón ha aconseguit endur-se tres Grans Premis consecutius per situar-se com a líder del Mundial. L'any del seu debut a la categoria petita de les dues rodes, Acosta es postula a principal candidat a aixecar el títol. Ja no només pel fet de guanyar, sinó per la manera com ho fa. Abans del Gran Premi al Circuit de Catalunya d'aquest cap de setmana, el jove pilot de KTM-Ajo atén l'ARA per reflexionar com ha sigut la seva irrupció en el pàdoc.

Dia tràgic al Mundial de Motociclisme per la mort del pilot Jason Dupasquier (KTM). El jove pilot suís, de 19 anys, va perdre el control de la moto quan estava fent l'última volta ràpida dels entrenaments. En una acció molt desafortunada, el japonès Ayumu Sasaki (KTM) el va envestir quan era a terra. Tot i que els metges no van donar més detalls en el moment de l'accident, aquest cop fortuït a la zona del casc s'interpreta com la causa d'aquest desenllaç tràgic.

La temporada de Fabio Quartararo és inapel·lable. El pilot francès, que aquest any s'entrena amb l'equip oficial de Yamaha, ha posat la directa al Mundial. Amb un Marc Márquez encara en procés de readaptació a la seva Honda, Quartararo ha donat un cop sobre la taula i ha presentat candidatura per guanyar el seu primer campionat. Signant la seva segona pole consecutiva, el pilot de Yamaha ha marcat el millor temps a l'inici de la sessió i cap altre rival ha pogut pispar-l'hi. Com comença a ser habitual, Quartararo sortirà des del primer lloc de la graella de sortida en el Gran Premi al circuit de Jerez (14 h, DAZN).

Després de 265 dies, Marc Márquez ha tornat a competir en un Gran Premi de MotoGP. Volta rere volta, el pilot de Cervera ha anat provant i trobant els seus límits, tornant-se a acostumar a pilotar la moto i lluitant en cada revolt per controlar l'Honda amb un braç que encara no està en plena forma. Més enllà de la posició final, el més important era acabar la cursa. I, com fan els grans campions, Márquez ha lluitat fins al final.

El segon Gran Premi a Doha ha estat com s'esperava: ple de sorpreses. Com el cap de setmana passat, les Ducati han reafirmat que el circuit de Losail és territori de l'equip italià, però la victòria ha estat per a una Yamaha. Aquest diumenge, Fabio Quartararo ha assolit el primer esglaó del podi després d'una cursa molt treballada. Com ja avançava a l'ARA el francès abans de cursa, tenia coses noves a ensenyar i les ha demostrat amb escreix.

L'expilot italià i director esportiu d'Aprilia al Mundial de MotoGP,  Fausto Gresini, ha mort als 60 anys a conseqüència d'una greu insuficiència respiratòria derivada del coronavirus que patia des del desembre. Unes setmanes abans de les festes nadalenques, Gresini va donar positiu i, tot i que va poder passar els primers dies en confinament domiciliari, va haver d'ingressar a l'Hospital de Santa Maria della Scaletta d'Imola. L'expilot va empitjorar i va haver de ser traslladat a l'UCI del Maggiore Carlo Alberto Pizzardi. Després de dos mesos al llit, el màxim responsable de l'equip Gresini Racing no ha pogut superar el covid-19. L'estima per l'expilot i emblema del motociclisme ha quedat demostrada a les xarxes socials un cop s'ha confirmat la seva mort. "Una notícia que no hauríem volgut donar mai, i que desgraciadament ens veiem obligats a compartir amb tots vosaltres", han lamentat des de l'equip italià a les xarxes socials.

Albert Arenas és el nou campió del Mundial de Moto3. El gironí va tancar ahir la temporada en la màxima expressió del tàndem tensió i adrenalina en un Gran Premi de Portugal a tot o res, jugant amb els seus vuit punts d’avantatge en la classificació. El resultat justifica l’espectacle. Va ser la cursa més espectacular del calendari postconfinament i es va demostrar que el motociclisme té vida més enllà de Márquez, Rossi i ara també Joan Mir. Arenas recordarà sempre Portimão. Serà la seva particular cirereta a una trajectòria d’apostes, lesions i perseverança que l’han portat a la pantalla dels registres per a la història. Va passar-se el joc des de la cinquena posició. No era la via fàcil. L’estratègia conservadora va amenaçar el desenllaç fins a la línia de meta. La lluita a tres bandes amb Ai Ogura (Honda) i Tony Arbolino (Honda) va anar fent-se més crua.

"De tot el que depèn de nosaltres, estem preparats". Així, en primera persona del plural, parlava Albert Arenas després de la qualificació de Moto3 al Gran Premi de Portugal, l'últim de la temporada. El pilot català pot coronar-se aquest diumenge campió del món de la categoria petita del motociclisme. Necessita guanyar o quedar segon per garantir-se el títol, tot i que també pot quedar més endarrerit si els seus rivals directes, Ai Ogura i Tony Arbolino, punxen. De moment surt sisè però es mostra optimista de cara a la cursa definitiva (12 h, DAZN).

MotoGP s’havia acostumat al domini aclaparador de Marc Márquez, fins al punt que no estava preparat per trobar-li un substitut. I quan el de Cervera va trencar-se coll i barres abans de la primera cursa de la temporada, va quedar orfe d’un favorit clar per al títol. Un escenari nou que va provocar una catarsi a la categoria reina del Mundial de motociclisme, amb tot de pilots aspirant a ocupar aquesta vacant inesperada. L’últim a treure el cap ha sigut Joan Mir. El pilot de Palma, tercer al Gran Premi de l’Aragó, va situar-se líder del certamen quan només falten quatre curses per tancar un campionat marcat, a banda de la lesió del multicampió, per la pandèmia del coronavirus.

A punt per fer el salt a Moto2, Albert Arenas és el líder de la categoria de Moto3. Aquest cap de setmana, el gironí corre a casa i, tot i l’absència d’aficionats a les graderies de Montmeló, ell reconeix que sent l’escalf de tots els que li donen suport. En la cursa d’avui (Moto3, 12 h i MotoGP, 15 h / DAZN) surt des de la quarta posició, a partir de la qual espera lluitar per la victòria per distanciar-se encara més dels seus perseguidors en la general.

El món de l'esport, a poc a poc, va acceptant i incorporant la dona en les seves competicions. El bon paper executat i el talent demostrat han deixat palès que la concepció que l'esport és d'homes està obsoleta. Això sí, aquests canvis es fan de manera desigual, en més o menys grau, segons l'esport i la competició. El món del motor, per exemple, encara té molt de camí per recórrer. Si parlem del Mundial de motos, hi ha una dada aclaparadora: entre les tres categories del Mundial (Moto3, Moto2 i MotoGP), només hi ha tres dones enginyeres, una en cada modalitat. Tenint en compte que hi ha un total de 87 pilots –tots nois– que formen part de 37 equips, la situació és clarament desigual.

L’italià Franco Morbidelli (Petronas) es va sumar a la llista de guanyadors d’una cursa de MotoGP aquesta temporada. En aquest Mundial tan atípic des que Marc Márquez no competeix, en les sis curses que s’han disputat cinc pilots diferents han pujat a l’esglaó més alt del podi. L’italià va ser l’últim d’apuntar-s’hi després de guanyar en el Gran Premi de San Marino al Circuit de Misano. I, encara més, d’aquests cinc pilots diferents que han guanyat aquest curs, quatre ho han fet per primer cop: Fabio Quartararo, Johann Zarco, Miguel Oliveira i el mateix Franco Morbidelli. Mentre el pilot nascut a Roma va imposar-se després de liderar en solitari tota la cursa, la lluita per la resta de posicions va ser molt més disputada. El torinès Francesco Pecco Bagnaia (Pramac) va acabar segon, després de remuntar des de la sisena posició. L’últim lloc al podi va ser per al pilot mallorquí Joan Mir (Suzuki), que, en l’última volta, va avançar primer Àlex Rins -cinquè- i després Valentino Rossi -quart.

Albert Arenas ha aconseguit el primer triomf de la temporada en la categoria de Moto3 després d'una cursa apassionant que s'ha decidit en l'última volta. I és que el grup del davant, format per entre 11 i 12 pilots, ha estat intercanviant-se les posicions fins a les acaballes.

El nord-americà Joe Roberts (Kalex) ha aconseguit la primera pole position de la seva carrera en els entrenaments oficials del primer Gran Premi de la temporada de Moto2 al circuit de Losail (Qatar), tot i que ho ha fet amb el mateix temps que l'italià Luca Marini (Kalex). La primera pole d'un nord-americà a Moto2 en 10 anys ha donat el tret de sortida a un Mundial estrany, ja que la categoria reina, MotoGP, continua sense estrenar-se per la por del coronavirus.