Abans que director de la Filmoteca de Catalunya, Esteve Riambau (Barcelona, 1955) va ser historiador i crític de cinema, però també metge (va exercir deu anys), cineasta i fins i tot director teatral d’un muntatge amb Josep Maria Pou (Su seguro servidor, Orson Welles). El final del seu mandat de 12 anys a la Filmoteca li permetrà disposar altre cop del seu temps lliure i enredar-se altre cop en mil projectes. “Com diu el meu amic Robert Guédiguian, no sé estar sense fer res i, per tant, no m’interessa la jubilació passiva”, assegura.

Canvis importants a la Filmoteca de Catalunya. Esteve Riambau, que va entrar-hi com a director el 2010, ha anunciat aquest divendres que el 30 de juny posarà fi a la seva etapa al capdavant de la institució. L'anunci de la seva marxa coincideix amb el que serà el seu gran llegat: la transformació de la Filmoteca en un equipament nacional amb autonomia de l'Institut Català d'Empreses Culturals (ICEC) i entitat jurídica pròpia, una vella reclamació de Riambau per a la qual dijous es va presentar a tràmit una llei al Parlament. "La nova llei de la Filmoteca no és un divorci de l’ICEC sinó una emancipació –ha explicat Riambau–. La Filmoteca s'ha fet gran, i quan un es fa gran marxa de casa i comença una nova vida".

Ja se sap que hi ha la Història en majúscula i les històries en minúscula (i les segones acaben configurant, per addició, la primera). TV3 ha optat per aquest mètode de suma per narrar la història del cinema a Catalunya, una assignatura que fins ara estava pendent tant en l’àmbit acadèmic com en el divulgatiu i que el programa La gran il·lusió resoldrà pel que fa a l’acostament d’aquesta matèria al gran públic.

En assabentar-me del traspàs de Bernardo Bertolucci, les dues primeres coses que em venen al cap són el títol del seu primer llargmetratge –'La commare secca', un eufemisme per parlar de la mort– i l’escena que situa històricament 'Novecento' al crit d’"È morto Verdi!” Amb el director de 'L’últim emperador' desapareix ara un referent de generacions que, com la seva obra, havien crescut sota les influències de Marx i de Freud. El seu pare biològic, el poeta Attilio Bertolucci, i l’espiritual, Pier Paolo Pasolini, eren els antecedents immediats que il·luminaven la trajectòria d’un jove prodigi que va enlluernar les pantalles d’art i assaig amb 'Abans de la revolució' i escandalitzaria el món amb 'L’últim tango a París'. Més enllà de la sociologia i la frivolitat que van envoltar l’estrena d’aquest film, hi havia, tanmateix, el conflicte edípic de la jove que mata l’autoritària figura paterna encarnada per Marlon Brando. Un conflicte que perllongava l’esquizofrènia de 'Partner', el tema del traïdor i de l’heroi de 'L’estratègia de l’aranya' o el feixista que assassina el seu professor a 'El conformista'.

Deu anys que van ser revolucionaris per a la història del cinema en català: entre el 1968 i el 1978, quan Espanya i Catalunya transitaven d'un període dictatorial a una fràgil democràcia. Aquest és el plantejament de 'Catalan cinema's radical years, 1968-1978', el cicle de cinema que acollirà el MoMA del 25 d'octubre al 10 de novembre, de la mà de la Filmoteca de Catalunya, comissariat pel seu director, Esteve Riambau.

La Filmoteca de Catalunya celebra el 19 de febrer els cinc anys de la inauguració de la seu del Raval. Un període feliç i estable després d'anys de pelegrinatge que ha liderat Esteve Riambau, el seu director. Per commemorar l'aniversari, el centre prepara tres dies d'actes: el 19, pensant en el públic familiar, projeccions gratuïtes del clàssic animat 'Grand Prix a la muntanya dels invents' i 'Hugo' i el documental 'El hombre que quiso ser Segundo', sobre Segundo de Chomón; l'endemà, una sessió a porta tancada de petites joies dels orígens del cinema per a l'equip de la casa i els amics de la Filmoteca, i el dia 21 sessions especials amb Carlos Saura i Robert Guédiguian de convidats i un homenatge al pianista Joan Pineda en què es projectarà la versió muda d''El fantasma de l'òpera'.

Aquest divendres s'ha presentat als mitjans la nova seu de la Filmoteca de Catalunya que dirigeix Esteve Riambau. L'edifici de Josep Lluís Mateo, situat a la plaça Salvador Seguí, s'inaugurarà dissabte 19 de febrer a la tarda amb una jornada de portes obertes i sessions de cinema gratuïtes. El dilluns 20 es farà la inauguració oficial –la que, per "imponderables", segons el director de l'ICEC, Fèlix Riera, es va ajornar fa 2 mesos– i el dimarts 21 començarà l'activitat regular.