Juli Garreta (Sant Feliu de Guíxols, 1875-1825) és un dels compositors catalans més importants de la història de la música. Hereu dels grans mestres del Romanticisme europeu, va compondre una cinquantena d'obres de música simfònica i de cambra, exhibint sempre un do exquisit per la creativitat melòdica i un gran domini de l'orquestració. Unes qualitats que també va traslladar a la vuitantena de sardanes que va escriure, totes de gran nivell i molt originals, claus per elevar la qualitat i la riquesa de la música per a cobla. Aquest 2025 la Generalitat celebra l'Any Garreta, coincidint amb la doble efemèride del 150è aniversari del naixement del compositor i el centenari de la mort.

La projecció amb música en directe del trio C.O.U. (Centre d’Observació de l’Univers), format per Joan Pons, Dalmau Boada i Jordi Matas comença amb la inquietant escena inicial de La nit dels morts vivents (George A. Romero, 1968), amb una parella en un cementiri desolat. Però en lloc de l’atac dels zombis, la centrifugadora visual comandada per Isaki Lacuesta i Albert Coma hi envia escamots de militars vestits de gala i guàrdies civils amb tricorni lluent. El trinxat d’imatges d’arxiu (una mena de Max Mix dels 80 empalmant celuloide en lloc de cinta de casset) elabora el seu discurs mitjançant la focalització en la repetició, el detall significatiu, l’obstinació en un gest. És com l’scratch d’un CD d’imatges. Hi ha l’ostentació guerrera d’aparatoses gorres militars, condecoracions brillants al pit, comandaments espanyols que gallegen en una cerimònia pública. Un puny tancat amb guants blancs de gala darrera l’esquena apareix una vegada i una altra. “La guerra que vivim dia a dia però que no s’anomena guerra”, diu un dels textos, amb errades i vacil·lacions, que es van improvisant damunt de les imatges. Tot agafa un to apocalíptic, distòpic. La música de bateria, baix i guitarra va del rock a la psicodèlia, passant pel jazz, l’electrònica o l’Ona Laietana. Inflama i expandeix les imatges. Desfila l’Espanya negra i casposa, la puta Espanya, que en diuen ara, la de la tasca masclista, la de la copa de brandy i l’escuradents a punta de llavi, la de l’exabrupte, la dels caçadors de cérvols, l'Espanya reconsagrada i devota de les processons. Ressons de Buñuel i Goya.

Tarda de música i festa a l’Auditori de Girona de la mà dels Scott Bradlee’s Post Modern Jukebox, la cèlebre banda nord-americana que fa versions de temes pop actuals a l’estil dels gèneres clàssics dels anys vint del segle XX. El grup, que celebra deu anys de trajectòria cantant per a milions d’espectadors de tot el món, estrenava a Catalunya l’espectacle de la seva gira d’aniversari en el marc del festival Temporada Alta –dos dies més tard, el 22 d’octubre, actuarà a la sala Paral·lel 62 de Barcelona–. Sobre l'escenari, Post Modern Jukebox aposten per un espectacle exuberant i enlluernador de dues hores de cançons interpretades a tota marxa amb arranjaments molt ben fets que imiten els ritmes i les harmonies del jazz, el swing, el doo woop i el blues. 

El tenor mexicà Javier Camarena (Xalapa, 1976) és contundent quan elogia el compositor Francesco Paolo Tosti (1846-1916). "Va ser tenor, i un mestre de cant recomanat pel mateix Verdi. Sabia el que feia. Les seves cançons són obligatòries per als tenors", explica al Palau de la Música, on aquest dimecres a les vuit del vespre comença la gira de presentació del disc Sogno, Tosti songs (Pentatone Music, 2024), amb el pianista cubà Ángel Rodríguez. També actuaran a l'Auditori del Girona el dia 14 i a Les Arts de València el 21.

L’Auditori de Girona rebrà el diumenge 14, a les 19 h (Sala Montsalvatge), un dels grups de cambra més interessants del panorama català. Cosmos Quartet (a la foto de Michal Novak) ha estat considerat grup revelació i s’ha guanyat a pols el reconeixement d’Ibercamera com a formació resident aquesta temporada. També hi serà Aleksei Volodin, un dels grans virtuosos del piano de la tradició russa i un intèrpret molt conegut i apreciat a Girona. Clouran el concert amb el Quintet per a piano de Xostakóvitx, una de les obres mestres del gran compositor. El repertori complet és: Beethoven, Sonata per a piano núm. 14, també coneguda com a Clar de Lluna; Beethoven, Quartet núm. 11, en fa menor, op. 95, o Quartetto Serioso; i Xostakóvitx, Quintet per a piano, en sol menor, op. 57.

Sílvia Pérez Cruz compartirà escenari amb els acords de guitarra de Feliu Gasull aquest diumenge 10 de maig a l'Auditori de Girona. Tots dos acompanyaran el tancament de la temporada de producció pròpia de la GIO, l'orquestra simfònica de les comarques gironines, on s'interpretaran obres de Lorca, Montsalvatge i del mateix Gasull.

Montserrat Caballé s'ha fracturat l'húmer dret com a conseqüència d'una caiguda. La soprano, que estava de gira, ha hagut de tornat a Barcelona abans d'hora, segons informa l'Auditori de Girona, on el 24 d'octubre havia d'oferir un recital que s'ha hagut de cancel·lar. L'auditori gironí anunciarà en les pròximes setmanes la nova data del concert, que es farà la primavera de l'any vinent.

Mishima ja tenen a punt el nou disc, 'L'amor feliç', que publicarà el 27 de març el segell The Rest Is Silence, amb distribució de Warner. L'àlbum s'ha enregistrat a l'estudi del productor asturià Paco Loco a El Puerto de Santa María (Cadis) entre juliol del 2011 i gener de 2012. El títol, 'L'amor feliç', fa referència a la cançó 'Il n'y a pas d'amour hereux' de Georges Brassens (amb lletra de Louis Aragon), que Mishima van versionar amb Laetitia Sadier (del grup Stereolab) al concert del Palau de la Música, el 6 de març de 2011.