No és habitual que un expresident de França se sotmeti a un interrogatori en un procés contra terroristes jihadistes, però el dels atemptats del 13 de novembre del 2015 a París està sent un judici inèdit que deixa imatges -metafòricament parlant, perquè és a porta tancada- per a la història. François Hollande, president quan es van produir els atacs, ha declarat aquest dimecres durant quatre hores per defensar la participació de França a les guerres d’Iraq i de Síria, a més de negar qualsevol responsabilitat política dels atacs que van deixar 130 morts. “No teníem la informació que hauria evitat els atemptats”, ha assegurat. 

L'expresident francès François Hollande s'ha pronunciat aquest dilluns sobre la situació política a Catalunya, de la qual ha dit que calia "reconèixer la seva singularitat". En declaracions als mitjans francesos abans de començar la presentació del seu nou llibre 'Les leçons du pouvoir' [Les lliçons del poder] a Perpinyà, Hollande ha apel·lat a "resoldre la crisi per les vies democràtiques". Tot i matisar que no està "autoritzat a intervenir en un país que és proper" a França, Hollande ha fet una crida al respecte dels drets democràtics. "L'únic missatge que puc aportar és el de respecte als drets, a la integritat territorial i a la diversitat a través de la llei", ha dit el socialista en resposta a una pregunta d'un periodista de la Catalunya Nord.

François Hollande ha tornat a l’esfera mediàtica per donar lliçons, principalment, a Emmanuel Macron. Ahir va sortir a la venda el primer llibre de l’expresident francès, Les lliçons del poder (Stock), quan es compleix gairebé un any de la fi del seu mandat i l’ascensió de Macron. Primera lliçó, primer retret: “Quan es passa per la negociació, la concertació, s’arriba a un resultat. Quan es passa a la força, es pot guanyar. Però es perd credibilitat, legitimitat”.

La tradició francesa dicta que el president electe acompanya el president que se'n va fins al pati del Palau de l'Elisi. I en aquest cortès i alhora simbòlic gest, el traspàs de poders entre els dos presidents queda segellat. Emmanuel Macron s'ha convertit així, seguint aquest protocol, en el vuitè president de la V República. Amb una novetat, però: la cessió de poders s'ha fet un diumenge. No és l'única singularitat que ha marcat una jornada en què, al·legòricament, Hollande ha donat les claus de França al president més jove de la història.

L’anunci de Manuel Valls de voler unir-se a la majoria presidencial d’Emmanuel Macron és només la punta de l’iceberg que amaga l’imminent trencadissa del Partit Socialista (PS) francès o almenys amb la composició actual. El primer secretari del partit, Jean-Christophe Cambadélis, ja ha avisat de l'obertura d'un expedient d'expulsió contra l'ex primer ministre. La vigília, el mateix Cambadélis havia assegurat que seria “impossible” mantenir el doble carnet: el de socialista i el del rebatejat moviment de Macron, La República en Marxa. Valls, però, córrer el risc ara de quedar-se sense cap sigla.

França estrena el quinquenni Emmanuel Macron, un nou president que haurà de lidiar amb el malestar generat al carrer i als sindicats per la reforma laboral que va signar mentre era ministre d’Hisenda de François Hollande. La llei va veure la llum a mitjans del 2016 amb la desaprovació del 70% dels francesos i l’aplaudiment de bona part de la classe empresarial. Macron no ha fet cap signe de penediment d’una reforma considerada per l’esquerra tradicional de massa liberal, sinó que s’ha mostrat sempre a punt de seguir els dictats de Brussel·les.

França no acaba avui la renovació de l'administració. D'aquí a cinc setmanes, els electors tornen a tenir una cita amb les urnes i hauran de triar la nova Assemblea Nacional. Les legislatives també es juguen en doble volta: la primera, l'11 de juny, en la qual quedaran eliminats els candidats que no obtinguin un mínim del 12,5% del suport; la segona, el 18 de juny.

El tret accidental d'un agent que vigilava un acte en el qual el president de França, François Hollande, intervenia aquest dimarts ha causat dos ferits lleus, segons fonts oficials.

El president francès, François Hollande, vol enviar una entrada per a Disneyland París a un "americà" que, pel context de les seves paraules, és el seu homòleg, Donald Trump, tot i que no l'ha esmentat directament.

Mariano Rajoy evita aclarir l'embolic sobre si hi ha reunions secretes entre el govern espanyol i la Generalitat, tal i com va confirmar diumenge el delegat de l'executiu central, Enric Millo, i ha desmentit aquest dilluns el líder del PP català, Xavier García Albiol. En roda de premsa des de Màlaga amb el president de França, François Hollande, el cap de l'executiu espanyol no ha confirmat ni desmentit aquests contactes. Preguntat i repreguntat sobre l'assumpte, s'ha limitat a dir que treballarà perquè les coses funcionin millor a Catalunya amb més inversió amb infraestructures com el corredor mediterrani, per exemple. Hollande tampoc s'ha volgut mullar sobre el procés i ha precisat que el tema no ha centrat cap de les converses amb Rajoy.

Un cop oficialitzada la candidatura socialista de Manuel Valls de cara a les eleccions presidencials franceses, el president François Hollande ha anunciat avui el substituït de Valls a Matignon. Es tracta del fins ara ministre de l’Interior, Bernard Cazeneuve, que ja va prendre el relleu de Valls quan aquest va ser nomenat primer ministre i que té l'encàrrec d'acabar la legislatura, el maig del 2015. Amb Cazeneuve, Hollande tria la fidelitat i la popularitat i un polític sense més ambicions perquè ha anunciat que no té intencions de seguir en política.

Sense gaire suspens, el primer ministre francès, Manuel Valls, ha oficialitzat aquest dilluns la seva candidatura a les eleccions presidencials franceses. “La meva és la candidatura de la conciliació, de la reconciliació. Tinc una responsabilitat, la de congregar”, ha dit Valls, que ha triat el consell municipal d’Evry, municipi al sud de París, d’on va ser alcalde de 2001 al 2012.

El president de França, François Hollande, ha anunciat aquest dijous que no es presentarà a la reelecció l'any que ve, un gest sense precedents en la història recent de França.

Una placa commemorativa amb els noms de les 130 víctimes que van morir en mans de l’Estat Islàmic llueix des d’ahir en cada punt dels atacs terroristes del 13 de novembre del 2015 a París. El president francès, François Hollande, i l’alcaldessa de París, Anne Hidalgo, van presidir els actes en record a les víctimes, recorrent els escenaris dels atacs des de l’Estadi de França fins a la sala Bataclan, i també van retre homenatge als supervivents d’aquella nit de terror. En plena campanya de les presidencials de la primavera vinent, la seguretat s’ha convertit en un tema central.

François Hollande cau en la taxa d'impopularitat més alta amb un 96% dels enquestats en contra, segons 'Le Monde'.

L'Elisi ha anunciat que el president rus, Vladímir Putin, ha suspès la visita que tenia programada a París el 19 d'octubre. El govern francès li va oferir d'aprofitar l'ocasió per parlar sobre Síria, cosa que Putin ha rebutjat. "Hi ha hagut contactes entre el Kremlin i l'Elisi per oferir-li a Putin una visita de treball sobre Síria, excloent que el president Hollande participés en qualsevol altre esdeveniment. I com a resposta, Rússia s'ha limitat a dir que vol posposar la visita", ha dit París en un comunicat.

El president francès, François Hollande, ha dit aquest dilluns a Calais que el campament amb milers de refugiats i immigrants de les rodalies de la ciutat ha de ser desmantellat de manera "completa i definitiva".

Els tres grans de la UE es reuneixen aquest dilluns a l'illa italiana de Ventotene per rellançar una UE en hores baixes. Angela Merkel, François Hollande i Mateo Renzi buscaran inspiració davant la tomba d'Altiero Spinelli, un dels pares fundadors de la UE, l'autor comunista i antifeixista del Manifest de Ventotene, que en plena II Guerra Mundial va dibuixar la idea d'un federalisme europeu democràtic i supranacional.