El president d'Andalusia, Juanma Moreno Bonilla, pot presumir d'haver conquerit per al PP un dels bastions històrics del PSOE des del restabliment de la democràcia. Ho va fer el 2018, quan va arribar a la presidència de la mà d'un pacte de govern amb Cs i el suport extern de Vox tot i no haver guanyat les eleccions. De fet, els resultats del PP, en unes eleccions on es presentaven tres partits de dretes, no van ser ni de bon tros els millors. Tres anys més tard, revalidava el càrrec amb una majoria absoluta que li va permetre desfer-se del llast dels socis d'investidura amb un resultat que, de tan excepcional, porta tatuat al canell. Moreno, que es descriu a si mateix com un "liberal en el sentit ampli", s'enfrontarà el 17 de maig al tercer round per mantenir-se al capdavant de la Junta, amb totes les enquestes a favor tot i el llast d'haver hagut de capejar l'escàndol dels cribratges de càncer de mama a la comunitat.

Una de les primeres conseqüències de l'anunci d'eleccions a Andalusia ha estat la sortida de María Jesús Montero del govern espanyol. La vicepresidenta i ministra d'Hisenda haurà de fer les maletes per convertir-se en candidata del PSOE als comicis, anunciats aquest dilluns de manera anticipada pel president Juanma Moreno Bonilla. En la primera roda de premsa d'ençà de l'anunci, Montero ha assegurat aquest dimarts que inicia "aquesta cursa electoral" com a candidata i que la seva marxa com a ministra "serà imminent en els pròxims dies", tal com va dir dilluns.

Curiosament, tot i que Andalusia és una porta d’entrada de la immigració a Espanya, el percentatge de població d’origen forà és inferior a la mitjana de l’Estat: un 10,4% enfront d’un 15,2%. Tot i això, aquesta immigració es concentra en zones concretes d’agricultura intensiva a Almeria o Huelva i també en llocs turístics com la Costa del Sol. Aquest és el cas de Zhanet Filipova, que va néixer a Pleven (Bulgària) el 1993 i va arribar a Espanya a principis del segle XXI, primer a les Canàries i després a Andalusia, on ja fa 17 anys que viu. Treballa de dependenta en una botiga d’un centre comercial pròxim a l’aeroport de Màlaga, i un tuit seu en què criticava l’empadronament fraudulent de Macarena Olona i el fet que ella no pot votar perquè no té la nacionalitat espanyola es va fer viral just abans de la campanya. "Jo treballo des dels 17 anys. Tinc una vida laboral més completa que la majoria de dirigents de Vox junts", afirma rient.

Joaquín Urías (Sevilla, 1968) és algú que parla sense embuts des dels seus posicionaments progressistes. Aquest professor de dret constitucional a la Universitat de Sevilla és una de les poques veus dins del món del dret espanyol que critica obertament el biaix conservador i la falta d’imparcialitat dels jutges i el seu impacte en la democràcia. Potser per això l’auge de l’extrema dreta i el que sembla ser una nova hegemonia conservadora a Andalusia no l’ha agafat per sorpresa. "La majoria de dretes sempre hi ha sigut, a Andalusia. El PSOE aquí sempre s’havia mantingut amb un imaginari d’esquerres però amb uns vots de centredreta". Per tant, segons Urías, el que hi ha hagut és un desplaçament del PP cap a l’espai que abans ocupava el PSOE. "Moreno Bonilla està situat en la mateixa posició que estava Susana Díaz. Ocupa tot el centre. I ho fa dissimulant que és del PP. Tot el món li diu Juanma. No és Moreno Bonilla, és Juanma, algú proper, de confiança".

"Estic preocupada perquè la gent no acaba de ser conscient de la importància de les eleccions. Estan dient que la violència contra les dones no existeix, que són casos aïllats. Tant de bo fossin casos aïllats. Perillen els drets de les dones". Lourdes Pastor (Puente Genil, 1981) és una "flamenca cantautora", tal com ella mateixa es defineix i, a més, una de les cares visibles del moviment feminista a Andalusia. Aquesta doble vessant li ve de família, ja que és filla d’una autèntica referent del feminisme, no només a Andalusia, sinó a Espanya. La seva mare és Rafaela Pastor Martínez, creadora dels famosos feminarios, per on passaven les veus més acreditades del moviment.

El futur de tots i cadascun dels partits d’àmbit espanyol depèn, en una mesura o altra, del resultat d’aquest diumenge a les eleccions andaluses. La incertesa és tan gran que fins i tot el gran favorit, el PP de Juanma Moreno, no en té prou amb la victòria, ja que necessita acostar-se al màxim a la majoria absoluta per no quedar presoner de l’extrema dreta. Tot i que durant la campanya ha evitat verbalitzar-ho, el PP sent que té la majoria absoluta a l’abast, ja que considera que la campanya del PSOE i, sobretot, la de Vox han estat desastroses. Si ho aconsegueix, Moreno Bonilla, conegut simplement com a Juanma, haurà provocat un autèntic terratrèmol al mapa polític espanyol.

“Deixi’m fer el meu debat i vostè faci el seu”, li va implorar diverses vegades el candidat del PP a la Junta, Juanma Moreno Bonilla, a la cap de cartell de Vox, Macarena Olona. I és que a Moreno se’l va veure francament incòmode en l’últim debat electoral abans del 19-J cada vegada que Olona l’interpel·lava i l’acusava de no plantar cara a l’esquerra en temes com, per exemple, l’educació sexual a les escoles. “Què ensenya la Junta als nens? Ensenya què és la masturbació? Si al meu fill se li acosta algú en un parc i li parla de la masturbació jo aviso la Policia Nacional. En canvi vostès han ficat aquestes persones dels parcs a les aules andaluses!”, va retreure Olona a Moreno.

El PP guanyarà amb molta comoditat les eleccions andaluses de diumenge però dependrà de Vox per governar, segons l'enquesta flaix del CIS que s'ha conegut aquest dilluns. "[El 19-J] s'està preguntant 'com volen vostès que governi el PP'. Demanem un mandat clar i inequívoc en el sentit que Juanma Moreno hauria de governar sol i no dependre de cap força que el condicioni", ha subratllat el vicesecretari d'acció institucional del PP, Esteban González Pons, en roda de premsa a la seu de Génova. La primera setmana de campanya no ha mogut les coses respecte a l'enquesta que es va conèixer a principis de juny, i en tot cas consolida les opcions de Juanma Moreno d'obtenir un gran resultat i acostar-se a la majoria absoluta. El sondeig atorga al PP una forquilla entre el 35,2% i el 38,4% dels sufragis, mentre que el PSOE quedaria més de 10 punts per darrere, amb entre un 23,8% i un 26,6% dels vots. Aquesta vegada no hi ha una previsió d'escons i només s'apunta la intenció de vot.

Andalusia afronta diumenge que ve unes eleccions autonòmiques que s'albiren com un punt d'inflexió també per a la política espanyola, ja que la previsible victòria de la dreta i l'entrada de Vox a la Junta poden significar un abans i un després. Tot i això, i més enllà de les repercussions polítiques del 19-J, és pertinent preguntar-se quina és la realitat actual d'Andalusia, després de quatre dècades de democràcia i autogovern, amb 37 anys de govern socialista i 3 de PP i Cs. Evidentment, l'Andalusia actual té poc a veure amb aquell territori endarrerit i sense perspectives que va protagonitzar un autèntic èxode migratori als anys 60 i 70 del segle passat. La renda ha augmentat, les infraestructures s'han modernitzat, hi ha pols d'atracció de talent internacional com Màlaga i òbviament és una potència turística i agroalimentària. Però al costat d'això també cal assenyalar que quatre dècades de solidaritat interterritorial no han servit per corregir el diferencial de renda amb la resta d'Espanya ni tampoc la xacra de l'atur, que dobla el de Catalunya.

"Jo sempre li dic a Antonio Balmón que ell governa sobre més victorenys que jo", afirma l’alcalde de La Victoria, Pepe Abad, una població situada a uns 30 km de Còrdova que als anys 60 i 70 va patir un èxode massiu dels seus habitants cap a Cornellà, al Baix Llobregat. Dels més de 3.000 habitants que tenia es va quedar amb 1.200. "Hem de pensar que aquí només hi havia una agricultura molt estacional, de secà, i de fet encara estem lluitant per entrar en una zona de regadiu", explica l'alcalde.

"Sevilla i el seu entorn sempre han estat la zona més rica d’Andalusia, però ara Màlaga és la més dinàmica, on més creixen la població i la renda". Si algú té la pretensió d’acostar-se a la realitat econòmica andalusa ha de parlar amb Francisco Ferraro, president de l’Observatori Econòmic d’Andalusia. "L’OEA és una entitat independent formada per empresaris i acadèmics, a l’estil del vostre Cercle d’Economia", comenta. El seu prestigi el converteix en una de les veus més respectades a Andalusia en l’àmbit econòmic, i molts dels actuals càrrecs de la Junta són deixebles seus.

En l’hemicicle del Congrés encara ressonava la diatriba del líder de Vox, Santiago Abascal, contra les polítiques verdes impulsades per la Unió Europea en els darrers anys, a les quals va culpar de la crisi actual dels preus quan va pujar a la tribuna el portaveu del grup d’Unides Podem, Pablo Echenique, i va plantejar la pregunta que planava sobre la cambra: “Com es frena l’extrema dreta?” I és que la suma de les intervencions d’ahir de la portaveu del PP, Cuca Gamarra, i d’Abascal havia deixat en l’ambient la sensació que la dreta ha posat un peu sobre el coll del president espanyol, Pedro Sánchez, que no ha aconseguit des de l’inici de la guerra frenar l’aturada dels preus de l’energia i els carburants. A l’espera de veure l’efecte del topall del gas en la factura, la inflació és avui una llosa que està asfixiant l’esquerra i insuflant aire a les veles del PP i Vox.

"Utrera és el bressol del toro, d'aquí va sorgir al segle XVI l'animal perfecte per al toreig", m'explica Miguel Terrino, que actualment viu en aquesta localitat sevillana però que ha viscut tota la vida a Badalona, on va treballar amb la llavors alcaldessa Maite Arqué. Ell és un del centenar de persones que esperen, refugiat a l'ombra d'un arbre del sol inclement de la una del migdia, la visita a Utrera del primer secretari del PSC, Salvador Illa, que debuta a la campanya andalusa. I no és l'únic dels presents que ha viscut a Catalunya. Per a la majoria dels assistents, però, Illa no és un socialista català, sinó el ministre de la pandèmia, l'home que va fer possible el miracle de les vacunes. I això el converteix en una mena d'heroi.

Totes les enquestes, inclosa la del CIS, vaticinen una àmplia victòria de la dreta a les eleccions andaluses del 19 de juny. Es tracta d'un canvi de paradigma que enterra quatre dècades d'hegemonia socialista i que referma que la victòria del 2018 no va ser un accident, sinó l'inici d'una nova etapa històrica de gir a la dreta. I si bé ningú dubta que la candidatura de Juan Manuel Moreno Bonilla, amb un discurs moderat i centrista, serà la més votada, queda per resoldre si quedarà en mans de l'extrema dreta de Vox o si podrà governar en solitari.

El jutge en excedència Francisco Serrano (Madrid, 1967), portaveu i cap de files dels dotze diputats de Vox d'Andalusia, ha reiterat avui en una entrevista a 'El Mundo' la necessitat de derogar la llei de violència de gènere, un dels dinou punts que van presentar ahir per avalar la investidura del popular Juanma Moreno a la Junta. "A les dones maltractades cal donar-los totes les ajudes del món, esclar, però no es poden destinar ajudes a cent maltractades quan només tres són reals. És clar que cal destinar ajudes a les dones, però no a associacions que viuen del maltractament".

Després de les crítiques rebudes per haver carregat contra la llei de violència de gènere, el líder de Vox, Santiago Abascal, ha replicat aquest dijous a Cs que la seva proposta s’assembla molt al que plantejava el partit taronja fa uns anys. "La 'veleta' taronja", ha etzibat el president del partit d'extrema dreta, que ha publicat la captura d'un tuit de Cs del 2016 en què demanava un "pacte nacional contra la violència de gènere” i la promoció d’una llei "contra la violència intrafamiliar" –semblant al que proposa Vox actualment en el seu programa.

L’ambient era el de les grans ocasions, a l’Hospital de las Cinco Llagas -seu del Parlament andalús-, i de grans ocasions no n’hi ha hagut gaires, a l’Andalusia política. La tribuna de convidats de la cambra regional estava abarrotada, i les cares dels que s’hi asseien reflectien una ombra de dubte, potser fruit d’una sospita, d’un gir d’última hora en uns esdeveniments que, tanmateix, van respectar el guió establert. Els vots del PP, Ciutadans i Vox (59 en total) van permetre aquest dijous que per primera vegada en gairebé quatre dècades algú aliè a l’esquerra presideixi el Parlament andalús. L’escollida per fer-ho va ser Marta Bosquet (Ciutadans), advocada d’Almeria foguejada en la comissió que va investigar el frau en els cursos de formació de la Junta. El PSOE no va presentar candidat i va preferir donar suport a la candidatura d’Inmaculada Nieto (50 vots), proposada per Endavant Andalusia amb la intenció de senyalar els blocs irreconciliables que es conformen de cara a la pròxima legislatura.

El secretari general del PSOE al Congrés, Rafael Simancas, ha donat per fet que el PP i Ciutadans han arribat a un pacte amb Vox per repartir-se "poltrones" a la mesa del Parlament andalús, que es constitueix avui. "Això sí que és una traïció a Espanya", ha dit, recriminant-los que hagin arribat a un acord amb els "hereus del franquisme". En una roda de premsa al Congrés abans que arrenqués la sessió constitutiva de la cambra andalusa, el número dos dels socialistes al Congrés ha carregat contra les "dues dretes" per haver tancat, segons la seva opinió, de manera "vergonyant, opaca i mig amagada" un pacte amb "el partit franquista, xenòfob, masclista i antieuropeu" de Santiago Abascal.

El coordinador general d'IU a Andalusia, Antonio Maíllo, ha assegurat aquest dijous que Endavant Andalusia votarà les seves pròpies candidatures per a la conformació de la mesa en la sessió constitutiva del Parlament andalús de la XI legislatura perquè rebutja l'intent de Ciutadans (Cs) de "blanquejar el seu pacte vergonyant" amb el PP i Vox, i ha apuntat que el PSOE-A podria cedir-li vots perquè la coalició d'esquerres ocupés un dels seus llocs en l'òrgan de govern de la Cambra "amb veu i vot". En declaracions a la Cadena SER, Maíllo ha explicat que el seu rebuig a l'oferta de Cs de cedir-li un lloc a la mesa de la cambra no implica que Endavant Andalusia "renunciï" a ser present en aquest òrgan. Per això presentarà el seu propi candidat i defensarà el seu "dret" a formar part de la mesa que el reglament de la cambra reconeix a tots els grups polítics. De fet, Endavant Andalusia no descarta acudir als tribunals en el cas que no aconsegueixi un dels set llocs de la mesa, ja que entenen que, en aquest cas, pot fins i tot haver "prevaricació" per l'incompliment de l'article 36 del reglament de la cambra, que recull que tots els grups han de tenir representació en aquest òrgan de govern.