Científics catalans de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) han creat per primera vegada un tros de teixit del cor que pot créixer, madurar i sobreviure a llarg termini dins d'un animal. Fins ara aquest tipus d'experiments fracassaven perquè són teixits molt complexos i, si no reben prou sang i nutrients, no maduren correctament i acaben morint. Ara aquests investigadors ho han aconseguit amb una bioimpressora 3D: han elaborat petits vasos sanguinis amb aquesta eina que han permès que el teixit s'integri a la perfecció al sistema circulatori i sobrevisqui un mes després de l'implant. Fins ara, l'esperança de vida d'aquests teixits no superaven les dues setmanes, per la qual cosa els investigadors creuen que amb aquesta tècnica es podrien fabricar pedaços de cor per substituir parts afectades de l'òrgan d'un pacient i que aquest recuperi la seva funcionalitat.

Els marcapassos ajuden a regular el ritme del cor quan no batega com toca, tant si va massa ràpid, massa lent o de manera irregular. Són aparells electrònics que envien corrent perquè el cor no deixi de bategar, i cada any a l'Estat se n'instal·len uns 40.000. N'hi ha de diversos tipus, alguns fins i tot no necessiten cables ni cirurgia per implantar-los, i la seva mida s'ha anat reduint amb el pas dels anys. Ara investigadors de la Northwestern University d'Evanston, als Estats Units, han desenvolupat en un estudi un prototip pioner que és més petit que un gra d'arròs. Es tracta d'un dispositiu temporal que, després de la seva vida útil, és absorbit pel cos del pacient, aconsegueix una estimulació eficaç en animals i en teixits humans i es podria implantar de manera menys invasiva que els marcapassos actuals, segons un estudi que publica la revista Nature aquest dimecres. 

Investigadors de l’Hospital Clínic i de l’Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (Idibaps) han participat en la ideació d’un dispositiu menys invasiu que els actuals per a pacients amb arrítmies –alteracions del ritme cardíac– i risc de patir una mort sobtada. Aquesta eina, que s'ha provat en 162 pacients de diversos països, combina un marcapassos i un desfibril·lador per estimular en cas d'aturada, però també tant si el ritme cardíac és lent com ràpid. Així, estalvien a l'afectat descàrregues elèctriques que no siguin imprescindibles. Els resultats d'aquesta eina s'han publicat al New England Journal of Medicine.

La por és una emoció bàsica, imprescindible per a la supervivència. Davant d’una amenaça, activa de manera gairebé instantània tota una sèrie de mecanismes fisiològics i cerebrals que ens permeten fugir o amagar-nos per protegir-nos-en. Tanmateix, un excés de por pot ser clarament perjudicial, com passa en les persones que tenen ansietat, angoixa o atacs de pànic. També pot ser contraproduent no tenir-ne, atès que llavors pot passar que s’assumeixin massa riscos innecessaris. ¿Com ho fa el cervell per trobar un balanç adequat que sigui útil? Aquesta és la pregunta que s’han fet la neurobiòloga Nadine Gogolla i els seus col·laboradors, de l’institut de recerca Max Planck d’Alemanya.

El consell de ministres de dimarts va aprovar el reial decret que regularà la gestió del pla de recuperació de l’Estat i, per tant, la gestió i accés als fons europeus per part de les empreses. “Es tracta d’acotar el temps i tenir fórmules àgils”, va defensar la vicepresidenta primera del govern espanyol, Carmen Calvo, durant la presentació del decret. El text, però, s’aprovarà en paral·lel als pressupostos generals de l’Estat per al 2021, va explicar Calvo, i, per tant, entrarà en vigor l’1 de gener.

L'Hospital Universitari de Bellvitge ha implantat un cor artificial total per primera vegada. Es tracta d'una tècnica complexa i d'una intervenció excepcional que només s'havia realitzat amb èxit una vegada a Espanya. L'operació s'ha fet en un pacient amb fallada dels dos ventricles del cor i hipertensió pulmonar, una condició que no permet optar pel trasplantament.

La Rosa va tenir un infart als 38 anys. Des d'aquell moment, el seu cor va deixar de funcionar bé i l'única solució que li donaven els metges era un trasplantament. "M'ho vaig prendre molt malament. Em va costar molt d'acceptar. Fins i tot, al principi no volia que me'l fessin. Preferia viure l'any que em quedava tranquil·la", explica la Rosa, que afegeix que "els dotze mesos en llista d'espera van ser horrorosos". "Vius en una angoixa constant i notes com et vas debilitant", relata.

És, juntament amb el te, una de les begudes més populars del món i milions de persones no poden començar el dia o acabar un àpat sense prendre'n un. Molts són, de fet, els que intenten reduir-ne el consum, preocupats per alguns dels efectes associats al consum de cafè, com l'ansietat o els problemes per dormir. Ara, però, un nou estudi suggereix que consumir-ne pot resultar, de fet, beneficiós. Sempre, això sí, que es mantingui en uns nivells moderats.

És, juntament amb el paracetamol i l'aspirina, un dels analgèsics més utilitzats arreu del món. Però és segur l'ibuprofèn? Els dubtes que sempre l'han envoltat (i que fan que sovint es recomani combinar-ne l'ús amb altres fàrmacs contra el dolor) creixen sense parar, sobretot després que l'FDA, l'agència de l'administració americana encarregada d'autoritzar o denegar la comercialització d'aliments i medicaments, hagi revisat la seva política sobre el fàrmac i hagi obligat les farmacèutiques a advertir dels riscos que en comporta l'ús.

Sense mencionar en cap moment el nom de la ministra Ana Mato, el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, defensa aquest dijous en un article publicat a 'La Razón' que l'"ideal d'una democràcia sana passa per consagrar la lluita pel propi dret, per l'expulsió de les conductes indesitjables".

Té la mateixa mida que una moneda d'un euro. És el marcapassos més petit del món i l'Hospital Clínic ja l'ha implantat en quatre pacients en el marc d'un assaig clínic en què participen deu centres de tot el món.

La gran novetat de la convocatòria de l'Espanyol per jugar contra el Rayo és la presència de Víctor Álvarez. El jugador de la pedrera de l'Espanyol va ser operat del cor el darrer maig i des de llavors no havia pogut ser convocat, però ja feia setmanes que entrenava amb normalitat.

Els metges denuncien que a l'Hospital de Bellvitge el temps d'espera per a operacions de cor és de 8 mesos. Els facultatius alerten que sense més recursos no poden complir el termini màxim de tres mesos que ha fixat el departament de Salut en el nou model de llistes d'espera. Albert Miralles, expresident de la Societat Catalana de Cirurgia Cardíaca i especialista en cirurgia cardíaca a Bellvitge, denuncia la situació de l'hospital en el qual treballa, però també la situació que es viu en d'altres centres hospitalaris. "Estan entre els 6 i els 7 mesos", exposa Miralles. En canvi, portaveus de la conselleria de Salut indiquen que a Bellvitge el temps d'espera per a les operacions de cor és de 89 dies. Això suposa una diferència de gairebé un mes respecte a la mitjana oficial a Catalunya facilitada per Salut la setmana passada. El departament va indicar llavors que el temps mitjà d'espera per a la cirurgia cardíaca –des que el pacient entra a la llista fins que és operat– és de 2,1 mesos.

El futbol català està commocionat per la mort de Josep Colomer, futbolista del CF Matadepera que dimarts al vespre, en un entrenament del seu equip, va patir una aturada cardiorespiratòria en plena sessió amb els seus companys de club. Malgrat les reanimacions efectuades sobre la gespa per dos companys d'equip bombers de professió i amb coneixements de primers auxilis, el jugador no ha pogut superar l'infart.

L'equip amateur del Matadepera, novè classificat del grup 7 de Tercera Catalana, va fer dimarts passat al vespre el seu primer entrenament dels tres que té habitualment programats durant la setmana. En plena sessió, el jugador Josep Colomer va patir un atac de cor i va caure sobtadament a terra. Dos companys seus, bombers de professió, van reanimar-lo de manera natural, ja que les instal·lacions del club no disposen d'aparell desfibril·lador.