Fa uns dies, les llargues cues de persones que esperaven compra pa a la fleca Zadna, al centre de Gaza, es podien convertir en caos en qualsevol moment. Un guàrdia de seguretat cridava a la multitud que empenyia la porta de la fleca perquè esperessin el seu torn, però ningú se l'escoltava.

Pascale Coissard (França, 1984) acaba de tornar de la seva segona missió a la franja de Gaza, on ha treballat com a coordinadora d’emergències de Metges Sense Fronteres. S’ha ocupat de dirigir la feina els equips humanitaris , a més de la seva seguretat. 

La decisió dels Estats Units d'abstenir-se en l'última votació del Consell de Seguretat de l'ONU sobre la sol·licitud d'un alto el foc a Gaza suposa un canvi definitiu en la seva política de suport a Netanyahu i deixa Israel més aïllada internacionalment. Fins ara, els EUA havien impedit una resolució tan explícita. La setmana passada Washington havia fet un pas en aquesta línia, però no va tirar endavant: havia proposat un alto el foc lligat al retorn dels ostatges, proposta que va ser rebutjada per Rússia i la Xina. Aquest cop, finalment les dues qüestions han quedat desvinculades: al marge del destí dels ostatges –se'n demana l'alliberament, però no s'estableix un lligam explícit–, l'ONU exigeix una aturada dels atacs de l'exèrcit israelià com a mínim durant el Ramadà. Un aplaudiment sostingut i emocionat de l'Assemblea de les Nacions Unides ha segellat aquest acord llargament buscat i que, tanmateix, arriba tard. Molt tard.

Les guerres, sigui avui o sigui mirant enrere en la història, sempre han mostrat la cara fosca de la humanitat. Secularment, hi havia hagut un cert codi, preservat menys que més, de mantenir-ne la població civil al marge. Però al segle XX aquesta pretensió de cenyir la guerra als camps de batalla i als exèrcits va decaure de manera dramàtica amb els bombardejos massius a ciutats –Barcelona va ser una de les primeres, durant la Guerra Civil Espanyola– i amb els camps de concentració i l'Holocaust nazi com a extensió de la brutalitat.

Un dels pitjors revessos que ha patit recentment l’exèrcit del Sudan, que des de l’abril passat està embrancat en una cruenta guerra civil contra un poderós grup paramilitar, va tenir lloc al desembre a Wad Madani, una de les principals ciutats del país. Ubicada a 130 kilòmetres de la devastada capital nacional, Khartum, aquesta estratègica localitat s’havia convertit des de l’inici del conflicte en un refugi per a centenars de milers de desplaçats i en un centre logístic clau per a les agències d’ajuda humanitària. Però, malgrat la seva importància, els paramilitars van apoderar-se'n sense gairebé cap resistència.

El desastre humanitari que ha desencadenat l'ofensiva israeliana sobre Gaza deixa imatges cada cop més brutals, després de vint setmanes d'atacs indiscriminats contra la població civil. Com la de criatures petites amb una cinta mètrica col·locada a l'avantbraç que serveix per determinar el seu grau de desnutrició. Segons un estudi fet a finals de gener, al nord de la Franja, on Israel bloqueja l'arribada de tota mena d'ajuda humanitària, una de cada sis criatures menors de 2 anys pateix malnutrició severa. D'aquestes, un 3% pateixen el que tècnicament es coneix com a pèrdua massiva de massa muscular, la forma més greu de malnutrició, que posa els infants en una situació d'elevat risc de complicacions tret que rebin tractament urgent. Dit en altres paraules: s'estan morint de fam.

Més de 9.000 palestins han mort en els bombardejos israelians a la franja de Gaza, quan encara no s'ha complert el primer mes de guerra. Els edificis residencials, les escoles i els hospitals també han estat blanc de les bombes, i el bloqueig d'Israel al subministrament d'aliments i aigua potable ja ha provocat una catàstrofe humanitària sense precedents. Les comunicacions amb l'exterior són molt difícils pels atacs a les infraestructures telefòniques i d'internet, i Israel tampoc hi permet l'accés de la premsa internacional. L'ARA ha pogut parlar a través de WhatsApp amb tres testimonis que expliquen com viuen, o més ben dit, com sobreviuen avui a Gaza. Aquest és el seu relat.

Almenys 78 persones han mort en una estampida a la capital del Iemen, Sanà, aquest dijous quan centenars de persones s'amuntegaven en una escola per rebre diners, segons han explicat testimonis i mitjans de comunicació de la zona. També hi ha 13 ferits crítics. L'estampida va tenir lloc durant una distribució de donacions benèfiques per part d'uns comerciants durant els darrers dies del mes sagrat musulmà del Ramadà, segons un comunicat del ministeri de l'Interior controlat pels houthis –el grup insurgent que opera en una part del país.

"Moltes criatures han fugit soles, sense pares. Sovint viuen juntes, 10 a la mateixa casa, i la més gran té 12 anys", explica la Lucie Gounabou, que treballa intentant garantir una educació als infants desplaçats del seu país, Burkina Faso. Fins fa uns anys ho feia des del govern, ara ho fa dins de l'ONG Educo, una de les organitzacions que col·labora amb Ouagadougou per crear escoles per a aquests nens. La violència sectària ha deixat dos milions de desplaçats interns a Burkina i el 60% són nens. La greu crisi humanitària de Burkina Faso té una de les seves derivades més greus en l'educació, i és un exemple extrem de la importància que té l'escolarització dels infants en situacions d'emergència. Per a aquestes criatures que viuen soles en camps de desplaçats, i també per a les que han fugit amb la família, "l'escola es converteix també en un espai de protecció", explica l'activista.

Alerta de l'ONU davant de la situació desesperada a Somàlia: la intensa sequera, la pujada de preus dels aliments per la guerra d'Ucraïna i el conflicte bèl·lic al país són una combinació letal que abocarà aviat centenars de milers de persones a la fam si no hi arriba ajuda urgent. "La finestra d'oportunitat per evitar l'estat de fam a Somàlia s'està tancant", alertaven aquest dimarts l'ONU, l'Unicef, l'OMS i la FAO en un missatge coordinat per tractar de frenar els pitjors pronòstics. Entre el gener i el juliol d'aquest any ja han mort 730 infants als centres de nutrició de l'ONU, segons informava aquest dimarts un representant de l'Unicef al país. L'última gran fam que va patir el país l'any 2011 es va saldar amb la mort de 250.000 persones, la meitat de les quals eren nens.

La Delegació del govern espanyol a les Illes Balears ha confirmat que s'han trobat 14 persones vives a la mar i que encara estan duent a terme tasques de rescat per localitzar-ne tres més que podrien estar surant a la deriva a unes sis milles a l'oest de Cabrera. Totes les persones vives han estat rescatades, però encara n'hi ha tres que estan desaparegudes.

Amb talibans o sense, la població afganesa pateix una gravíssima crisi humanitària que fa dècades que dura, encara que sense ocupar titulars. Almenys deu milions de criatures necessiten assistència humanitària per sobreviure (un milió dels quals pateix desnutrició severa) i 18 milions depenen de rebre els aliments que facilita l'ONU, i que s'han de repartir abans que comenci l'hivern, quan moltes regions queden aïllades. Per si no n'hi hagués prou, el país travessa una forta sequera, mentre s'enfronta a l'impacte devastador del covid-19 en la salut i en l'economia.

Tot i que el govern espanyol havia insistit que no hi havia cap menor d'edat entre els migrants retornats de manera exprés a la frontera del Marroc amb Ceuta, la Fiscalia ha obert una investigació arran de la denúncia de la Fundació Raíces pel cas d'un noi de 16 anys que va arribar nedant –ajudat per un flotador fet d'ampolles– fins a la platja de la ciutat autònoma i poc després la policia el va acompanyar fins a la frontera per expulsar-lo. La llei espanyola i el dret internacional prohibeixen les expulsions de menors d'edat perquè formen part d'un col·lectiu amb una protecció especial que no pot quedar sense tutela i, per això, quan arriben a un país són les administracions públiques les que se'n fan càrrec mentre no es localitza la seva família. Tot i que les diligències s'obren arran d'un cas concret, el ministeri públic ha matisat que si es poden documentar altres expulsions també s'investigaran.

La falta de suport públic, el desconeixement dels tràmits, feixucs, i la distància afegeixen encara més dolor a les famílies que han perdut fills o germans en l'intent d'arribar a Europa de manera irregular. Per això, l'ONG Caminando Fronteras ha publicat la primera Guia per a famílies víctimes de la frontera, amb què pretén ajudar-les a superar les traves institucionals per recuperar els cadàvers a les quals han de fer front en paral·lel amb el procés de dol.

Calma tensa a Ceuta. La ciutat es lleva amb centenars de persones que han dormit als carrers, ateses per ONGs i la solidaritat dels veïns. Després de dos dies d'arribada de 8.000 migrants –entre ells, moltes famílies amb criatures molt petites–, la frontera torna a estar tancada i els guardes marroquins han reprès els controls que havien deixat de fer, cosa que ha desencadenat la crisi humanitària i diplomàtica més greu entre els dos països en les últimes dècades. Segons les dades del govern espanyol, s'han fet 5.800 devolucions en poc més de 24 hores des què van començar es tràmits de retorn, en aplicació del protocol bilateral del 1992. Aquesta rapidesa en els procediments, però, ha estat posada en dubte per les ONG de drets humans perquè adverteixen que la celeritat fa impossible complir amb totes les garanties processals que imposa la llei per detectar si entre els migrants hi han sol·licitants d'asil.

El líder de Corea del Nord, Kim Jong-un, ha admès en un discurs públic que el seu país travessa una greu crisi i l'ha comparada fins i tot amb la gran fam que va assolar el país els anys 90 del segle passat, que va deixar entre 600.000 i 3 milions de morts, segons el recompte. El dictador ha demanat als alts càrrecs del partit que gestionin "un altre difícil àrdua marxa per tractar d'alleujar la població de les seves dificultats, ni que sigui una mica", segons el va citar l'agència nord-coreana de notícies KCNA.

Comencem les curses abans no acabi l’any. Aquest any que difícilment oblidarem i que esperem que quedi només en “l’any de la pandèmia”. Que no siguin dos o més. Es fan llargs els mesos plens d’absències. Necessitem creure que obrirem el 2021 i estarà ple de llum i de viatges. Un any per respirar, literalment. Diuen que tenim la tercera onada a tocar i ja ho sabíem, perquè ens relaxem i fem tot allò que no es pot fer però que és legal. Tant és, sembla mentida la irresponsabilitat, com si tingués cap gràcia quedar per sopar a la tarda o parlar llargament amb persones de fora de la bombolla. De la feina no cal parlar-ne. La feina s’ha de fer. Per això, en la cursa per la vacuna sembla que arribarà primer la tercera onada i després la vacuna. Amb no sé quin tant per cent d’efectivitat però confiem que molta. Les farmacèutiques faran l’agost i la cursa per veure qui és més pobre farà rècord de participació. La llum que ens imaginem el 2021 serà molt fosca. L’ONU alerta d’una crisi humanitària “sense precedents”. Calculen que hi haurà un 40% més de persones que necessitaran ajuda. Hi ha hagut rècord de donacions. 14.000 milions d’euros. Quin sentit té que es puguin recollir tants diners i que no n’hi hagi mai prou? I quin sentit té que tanta gent hagi de demanar ajuda quan en realitat no caldria? Arrenquen les curses de la caritat nadalenca que perllonga el sistema en el qual sembla que vivim enganyats. La cursa per marxar de pont acabarà de seguida. Aquesta té un final. A veure qui arriba primer al lloc que sigui, la qüestió és sortir de la residència habitual per anar una mica més enllà dels carrers que comencem a tenir massa vistos. Això qui tingui una residència. Habitual és no tenir dret a un habitatge digne. Massa habitual. Sortir comença a no ser-ho tant. Per això es paguen els peatges que calguin i per això portem tota la vida pagant-los. Ara no ens ve d’aquí perquè ens ve de tot. La crisi no és una oportunitat. És una presència inquietant que aprofiten els qui s’aprofiten. Necessitem sortir de la roda perquè alguna cosa pugui girar bé. Altres corren per ser els més independentistes en la cursa electoral i la pregunta és cap a quina direcció ha de córrer l’electorat i quantes cadires més es poden buidar per imposició judicial. La repressió no s’atura. La gestió per salvar la unitat d’Espanya és molt més eficaç que la de la pandèmia. Esclar que els recursos per salvar la unitat d’Espanya sempre estan a disposició i a punt. La taula de diàleg és un acudit dolent i aquestes eleccions també. Per cert, hi ha una cursa per trobar dones. És una bona notícia. Siguin quines siguin aquestes dones i els partits que representin. No totes seran cap de llista. Això potser ja seria massa. No ens ho sembla quan tot són homes però és que encara n’hem d’aprendre una mica. De tot en general.

Nicolás Maduro planteja acabar amb la gasolina gratis a Veneçuela i ha suggerit, en una intervenció televisada, que els ciutadans hauran de pagar pel combustible enmig d'una crisi humanitària que el coronavirus no ha fet més que agreujar. En la pandèmia, els treballadors dels sectors considerats imprescindibles tenen prioritat per abastir-se de benzina, altament subsidiada i racionada fins al punt que és impossible omplir el dipòsit encara que es tinguin els diners.

Després d’un parell de setmanes vivint aquesta situació excepcional, és hora de posar sobre el paper algunes vulneracions de drets humans que, havent seguit les polítiques migratòries i d’estrangeria europees, espanyoles i catalanes, podrien no sorprendre a algunes persones. Però nosaltres no podem deixem d'exposar-les, perquè els drets humans hi són per protegir-los i no per convertir-los en paper mullat.